Surrealisme (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Humanidades - 3º curso
Asignatura Art Contemporani
Año del apunte 2014
Páginas 13
Fecha de subida 20/10/2014
Descargas 15
Subido por

Vista previa del texto

El  surrealisme   Un  gos  andalús,  Luis  Buñuel   § § § § § § § § § § § § § § Concepció  diferent  del  temps.  Manera  de  criticar  la  comprensió  de  l’art  com   una  representació  visual  o  conceptual  del  món  empíric   Art:  llibertat  per  expressar-­‐se   Referència  als  somnis,  inconscient   Transgressió  manera  convencional  de  fer  art   Busca  crear  impacte  moral  a  l’espectador   El  desig  à  es  manifesten  en  part  inconscient.  Força  libido   Tema  sexual.  Metàfores  elements  sexuals   Atac   a   la   moral   eclesiàstica,   Estat   (educació).   Institucions   socials   que   reprimeixen  el  desig  sexual   No   podem   mirar   la   pel·lícula   de   la   mateixa   manera   que   mirem   el   món   empíric  à  ull  interior   Les  arts  apel·len  al  món  inconscient.  Produït  des  de  l’inconscient   Qüestió  metaartística.  Què  és  l’art?   Reflexionar  més  enllà  del  que  veiem   Títol:  absurd.  Trenca  amb  el  títol  convencional  descriptiu  de  l’obra  (norma   fonamental).   No  només  critica  i  destrueix  (dadà),  sinó  que  proposa  una  alternativa   El  Angelus,  Jean  François  Millet   -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ Retrat  de  la  moralitat  cristiana   Camperols   =   exemple   figures   primitives   que   mantenen  valors  cristians   Context:  la  moral  eclesiàstica  s’està  perdent   Inspiració  per  a  Dalí   Abans   d’aquesta   obra   final   (raigs   X),   Millet   havia   pintat  uns  camperols  abans  de  l’acte  sexual     § § § § § § -­‐ El  projecte  del  surrealisme  1924-­‐1929   Moviment  que  té  projecte  estètic  i  social   Busca  que  el  trencament  en  el  món  de  l’art  tingui  una  incidència  social   Treballen   en   un   món   capitalista   (la   revolució   econòmica   i   social   encara   s’ha   de   fer).   S’inspiren   en   la   revolució   russa   (constructivisme).   Utilitzen   l’art   com  una  eina  més  per  a  la  revolució  social   El   rol   dels   conceptes   psicoanalítics   à   l’intent   revolucionari   de   transformació  social   Automatisme   Sigmund  Freud   -­‐ -­‐ § -­‐ -­‐ Inconscient  –  somni  –  operació  del  desig     Realitat  i  vida  quotidiana     Política  revolucionària   Karl  Marx   Intent  de  transformar  la  societat  i  canviar  la  vida  quotidiana     Surrealisme.   Automatisme   físic   en   el   seu   estat   pur,   a   través   del   qual   es   proposa   expressar   –   verbalment   o   en   qualsevol   altra   manera   –   l’actual   funcionament   del   pensament.   Dictat   mental   sense   control,   més   enllà   de   qualsevol   consideració   estètica  o  ètica.   El   surrealisme   es   basa   en   la   creença   d’una   realitat   superior   de   certes   formes   d’associació   anteriorment   desateses,   en   l’omnipotència   del   somni,   en   el   joc   sense   finalitat   determinada   pel   pensament.   Aspira   a   la   destrucció   definitiva   de   tots   els   mecanismes   psíquics   i   pretén   ocupar   el   seu   lloc   en   la   solució   dels   problemes   fonamentals  de  la  vida.   § -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ § -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ § § § § §     Freud:  estudi  de  pacients  amb  trastorns  mentals   Allò   que   diem   està   vinculat   amb   allò   que   no   diem   (allò   conscient   –   allò   inconscient)     Somni:  expressió  lliure  de  l’inconscient   L’inconscient  surt  en  somnis,  bromes,  actes  fallits...   Importància   libido   (desig   sexual).   Repressió   del   desig   sexual   en   la   vida   conscient.   Breton   Pràctiques   en   hospital:   pacients   invalidats   al   front.   Problemes   psiquiàtrics   (al·lucinacions,  paranoies)   Breton   s’interessa   per   les   teories   psicoanalítiques   à   resposta   per   què   els   pacients  perceben  la  realitat  de  manera  alterada     La   psicoanàlisi   neix   amb   un   valor   pràctic   i   terapèutic   à   posteriorment   s’ha   teoritzat   Després  de  primers  anys  dadaistes,  forma  el  grup  surrealista.  Considera  que   el  dadà  és  massa  negatiu.  Vol  proposar  alternativa,  no  només  criticar   Inconscient  com  a  base  de  la  proposta  surrealista   Idea:  l’art  ha  de  deixar  de  ser  un  objecte  de  contemplació  estètica  à  ha  de   ser  un  dispositiu  d’alliberament  psíquic   La  moral  burgesa  reprimeix  l’ésser  humà  à  cal  alliberació  psíquica  i  social   Importància  libido.  Desig  sexual  =  motor  de  la  naturalesa  humana   1924  1r  manifest.     -­‐  No  menyspreu  pels  malalts  mentals  à  viuen  realitat  diferent   L’intrèpid  dorment,  René  Magritte   § § § § -­‐ -­‐ § § § Ulls   tancats.   No   mirar   món   visual   i   racional,   sinó   món   inconscient   Alliberació  de  l’ésser  humà  (respecte  sobretot  el  desig  sexual)   Massa   grisa   objectes.   No   són   objectes   estranys.   El   que   els   fa   estranys  és  la  unió.  No  lògica  racional.   Teoria  dels  somnis,  Freud   Condensació:  dos  objectes  se  sumen  en  un  nou  context  i  tenen   un  nou  significat   Desplaçament:  un  objecte  és  desplaçat  del  seu  context  originari   à  altre  context  amb  nou  significat     La   majoria   d’artistes   surrealistes   intenten   presenciar   l’inconscient,   no   només  il·lustrar-­‐lo.  Obra  d’art  producte  d’un  estat  inconscient   Escriptura   automàtica   (Breton):   manera   d’escriure   en   la   qual   s’intenta   que   l’escriptor   no   pensi   en   normes   gramàtiques.   Aflorar   la   creativitat   al   marge   de   les   normes   ortogràfiques   i   gramàtiques.   Crítica   a   l’Estat   com   a   guardià  de  les  regles  a  l’hora  d’escriure.  Llibre  sorgit  de  l’inconscient.   Revisió  secundària  (Freud):   abans   de   despertar-­‐nos,   hi   ha   un   estat   en   què   la  ment  ordena  els  elements  discordants  del  somni  per  fer-­‐los  intel·ligibles   a   l’individu.   A   la   pràctica,   la   revisió   secundària   té   un   efecte   negatiu   à   torna   el  somni  més  confús.     à   Breton   revisa   l’ortografia.   Vol   fer   comprensible   el   poema,   no   esborrar   l’inconscient.   L’ésser   humà   mai   està   sense   cap   tipus   de   filtre   racional   (Freud)   Naixement  d’ocells,  André  Masson     -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐         Traducció  plàstica  escriptura  automàtica   Llapis  enganxat  al  paper   Formulació  espontània   Revisió  secundària:  dibuix  al  centre  de  l’obra   Triangle   negre   (ens   evoca   a   dos   ocells,   també   figura   femenina)   Revisió   secundària   à   contradicció.   Hi   ha   el   perill   que   l’inconscient   acabi   desapareixent   (la   correcció   suplanta   els  traços  lliures?)   L’évadé,  Max  Ernst   -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ Dadaisme  à  surrealisme   Frottage  (rascar  un  paper  en  el  tronc  d’un  arbre)   Inventen   tècniques   per   crear   un   art   que   sigui   expressió  de  l’inconscient   Altres   tècniques:   pintar   colors   à   tot   negre   à   rascar  per  tornar  fer  aparèixer  els  colors     § § § § § § § § -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ § § Projecte  del  surrealisme.  Finalitat  estètica  (metaartística)  i  ètica   Vol  que  l’alliberació  artística  provoqui  l’alliberament  de  l’individu   El  somni,  el  mite,  l’automatisme...  provoquen  alliberació  individual  à  que   s’ha  de  traduir  en  alliberació  social   Influència  Karl  Marx.  Emancipació  de  l’ésser  humà   Breton:  somni  +  realitat  (aparentment  contradictoris)  =  surrealitat   Volen  crear  nova  societat   El   surrealisme   no   és   l’art   del   somni,   sinó   que   a   partir   del   somni   vol   transformar  el  món  real   Política  revolucionària   Mapa:  Rússia  molt  més  gran.  Símbol  de  la   revolució   (bolxevic).   S’està   construint   sistema   socialista   alternatiu   al   capitalista   i  moral  burgesa   Eliminen  França   Alaska   >   EUA.   S’interessen   per   l’art   oceànic  (Oceania  al  centre),  nord-­‐americà   i   mexicà.   Art   de   la   imaginació.   Mite,   somni...   (hi   podem   trobar   elements   de   la   societat)   Rebutgen  l’art  africà  (geomètric,  explotat  pel  cubisme)   Nous  referents  artístics.  Art  no  occidental   Un   dels   objectius   del   surrealisme   és   la   revolució   social   (ho   expliciten   al   manifest).  Emfatitzar  l’objectiu,  que  en  l’època  quedava  relegat  en  segon  pla   a  causa  de  la  polèmica  del  corrent   A   diferència   del   dadà,   l’escàndol   no   és   un   fi,   sinó   el   mitjà   per   a   l’alliberació.   Per  alliberar-­‐se  cal  que  l’individu  prengui  consciència  de  la  seva  situació   Primer  manifest  del  surrealisme,  André  Breton   -­‐ -­‐ -­‐ L’home,  somniador  sense  remei   L’home  se  sent  descontent  amb  la  seva  vida  (sotmès  al  treball,  no  aprofitar   oportunitats...)  à  es  torna  com  un  nen  recent  nascut   L’home  pot  prescindir  de  la  consciència  moral   -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ La  infància  sempre  li  semblarà  meravellosa.  Infància:  absència  de  normes   à  perspectiva  de  múltiples  vides  viscudes  al  mateix  temps   Malalts   mentals.  La  imaginació  els  provoca  consols,  gaudeixen  el  suficient   del   seu   deliri   per   suportar   que   només   tingui   validesa   per   a   ells.   La   sensualitat  més  culta  gaudeix  amb  la  bogeria.  Honradesa,  innocència   Vivim   sota   l’imperi   de   la   lògica   (només   serveix   per   resoldre   problemes   d’interès  secundari)   La  lògica  es  basa  en  la  utilitat  immediata  i  queda  protegida  pel  sentit  comú   Amb  l’excusa  del  progrés,  s’ha  eliminat  l’esperit,  la  superstició    la  quimera   Atzar  =  part  més  important  del  món  intel·lectual   Descobriments  de  Freud   La  imaginació  ha  de  tornar  a  exercir  els  drets  que  li  corresponen   Filòsofs  dorments   Per  què  no  he  d’atorgar  al  somni  el  valor  de  certesa  que  a  vegades  nego  a  la   realitat?   Per   què   no   podem   utilitzar   el   somni   per   resoldre   els   problemes   fonamentals  de  la  vida?   Declaració  del  27  de  gener  de  1925   -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ El  surrealisme  no  és  un  mitjà  d’expressió  nou  o  més  fàcil  ni  una  metafísica   de  la  poesia,  sinó  un  mitjà  d’alliberació  de  l’esperit   Objectiu:  la  revolució   No   pretenen   canviar   els   costums   dels   homes,   sinó   demostrar   la   fragilitat   dels  seus  pensaments   El  surrealisme  no  és  una  forma  poètica,  sinó  un  crit  de  l’esperit   Segon  manifest  del  surrealisme,  André  Breton   -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐         El   surrealisme   pretenia   provocar   una   crisi   de   consciència.   El   fet   d’aconseguir  o  no  aquest  objectiu  és  l’únic  que  pot  determinar  el  seu  èxit  o   fracàs  històric   Atacar   per   tots   els   mitjans   les   velles   concepcions   destinades   a   impedir   qualsevol  insòlita  inquietud  humana;  es  dóna  a  l’home  una  pobra  idea  dels   mitjans  dels  quals  disposa.  Coacció  universal.   El  surrealisme  pretén  alliberar  el  pensament  d’una  servitud   Desig  de  superar  l’absurda   distinció  entre  el  bell  i  el  lleig,  el  vertader  i  el   fals,  el  bé  i  el  mal   Rebel·lió  absoluta,  insubmissió  total  à  violència   Joan  Miró   -­‐ -­‐ No  té  etapes,  sinó  que  combina  l’abstracció  amb  estils  més  figuratius   Reflexió  metartística:  què  és  l’art?     Aquest  és  el  color  dels  meus  somnis,  Miró   -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ Posa  sobre  la  tela  el  somni  =  element  fonamental   Els  somnis  tenen  color?   Contraposo   element   objectiu   (fotografia)   amb   elements  subjectiu  (somni,  art)   Fotografia:   naturalisme,   reprodueix   la   realitat   visualment.   En   canvi,   Miró   reprodueix   realista   subjectives  (somnis,  idees)   Context:  fotografia  lluita  per  ser  una  disciplina  artística   Manifest  del  surrealisme   Rebutja  un  art  visual,  mimètic   Això  no  és  una  pipa,  Magritte   -­‐ -­‐ No  és  una  pipa,  és  una  representació   Reflexió  molt  similar  a  Miró   Home  i  dona  davant  d’una  muntanya  d’excrements,  Miró   § § § § § § § Políticament  republicà,  catalanista   Reflecteix   la   realitat   dramàtica   de   la   guerra   civil.   Durant   aquesta   època   abandona   la   seva   etapa   abstracta  i  opta  per  l’art  figuratiu  à  està  al  servei   d’un  moment  social     Individu   que   es   menja   la   seva   mà   (Corda   i   persones)   Obres   directament   implicades   moment   social   i   històric,  en  el  qual  l’artista  també  està  implicat   Deformació   de   les   formes,   transformacions   sexuals,  signe  de  decadència...   Contrast  de  colors   Crítica  directe  al  moment  social   Naturalesa  morta  amb  sabata  vella   -­‐ -­‐ Guerra  civil.  Gana  (forquilla  à  més  que  punxar,  sembla  que  mata  la  fruita)   Torna  a  la  figuració  perquè  vol  que  la  seva  crítica  sigui  concreta  i  explícita   L’esperança  del  condemnat  a  mort   -­‐ Tres  tríptics.  Execució  Puig  Antich   L’abstracció  en  la  pintura  de  Joan  Miró   § § § § § -­‐ -­‐ -­‐ Miró  no  només  realitza  crítica  social  a  través  de  les  obres  de  la  guerra  civil   o  de  construcció  de  la  ciutat   Concep  l’obra  per  a  fins  revolucionaris   Miró   vol   donar   a   l’espectador   un   espai   de   llibertat   per   tal   que   pugui   interpretar   l’obra.   Ell   proposa   una   lectura   (punt   de   partida).   Interpretació   oberta   Obres   que   impliquen   una   nova   concepció   de   l’ésser   humà   (l’espectador   és   actiu  i  interpreta  l’obra  per  ell  mateix)   Practica  l’abstracció  +  figuració   Per  a  ell,  el  procés  d’interpretació  és  el  mateix   Obra  abstracta:  lectura  suggerida  per  les  formes,  el  títol...   L’obra   evoca.   Aspira   que   l’espectador   s’evadeixi   i   es   deixi   transportar   per   altres  realitat  (aflorar  l’inconscient).  No  vol  fugir  del  món  real   Banyista   -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ Podem  llegir  un  banyista  pel  títol  +  figura  femenina   que  es  banya   També   podem   pensar   que   els   cabells   són   el   sol   i   que   la  figura  representa  un  vaixell   L’artista  evoca   imatges  i  l’espectador  deixa  anar  la   seva  imaginació  (emancipació  humana)   Context:  dictadura  feixista.  Ànsia  de  llibertat   Pintura  (El  guant  blanc)   -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ La   pintura   està   formada   per   formes   i   colors   transposats   en   un  pla   L’espectador   ha   de   ser   actiu.   No   s’ha   d’esperar   que   algú   li   suggereixi  una  lectura     Cada  espectador  ha  de  construir  la  seva  pròpia  realitat   Èmfasi  infantesa:  irracionalitat,  sense  prejudicis,  innocència...   Hem  de  ser  creatius,  obrir  la  nostra  ment...   El  naixement  del  món   -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ Abstracta.  No  hi  ha  element  simplificats.  Elements  encoberts   Hem  de  tenir  la  mateixa  mentalitat  oberta  que  en  altres  obres   figuratives   Títol:  punt  de  partida     Formes  que  evoquen  elements  del  món  real  (molt  diferent  de   Mondrian)   La  masia   -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ Obres  que  no  se  centren  únicament  en  els  somnis   No   representació   elements   visuals.   Elements   surrealistes   Obres  molt  detallistes   L’espectador   dubta   si   és   una   representació   visual   real  o  una  representació   interna:  no  sabem  si  és  de   dia   o   de   nit,   dona   treballant   a   mitjanit?,   petjades   incoherents,  nen  petit  desproporcionat...   Cubell   (sexe   femení)   i   regadora   (sexe   masculí).   Símbol  de  la  terra,  procreació...   Gran   preocupació   formal.   L’obra   transmet   per   l’arranjament   de   colors   i   formes,  elements  formals.  L’obra  parla  per  ella  mateixa   Afegeix  esquerdes  perquè  l’obra  quedi  formalment  compensada.   Obra  plana.  Diferències  de  mida,  però  no  hi  ha  tridimensionalitat   El  carnaval  d’Arlequí   -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ Obra  sorgida  de  les  seves  al·lucinacions  (pobresa  de   París,  passa  gana...)   Elements  del  somni,  al·lucinacions,  paranoies...  Món   de  la  imaginació   Escala:  ascensió  al  món  dels  somnis.  Uneix  les  dues   realitats   Món  real:  punt  de  partida  per  a  les  obres.  S’assembla   al  primer  Kandisnky     També  es  pot  inspirar  en  les  seves  mateixes  obres   Pintura   -­‐ -­‐ Fa  collage  previ  à  abstracció  de  la  forma  à  Pintura   Vol  assegurar-­‐se  que  la  forma  tingui  significat   L’or  de  l’atzar   -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ Al  final  de  la  seva  carrera,  ja  no  parteix  d’elements  concrets,   sinó   que   comença   realitzant   formes   abstractes   i   crea   imatges  de  la  realitat   Diferents  tècniques  per  arribar  a  un  mateix  objectiu     Automatisme.   El   traç   no   ha   estat   dibuixat   prèviament.   A   vegades  també  esquitxos  de  pintura   Després   d’elaborar   una   primera   construcció   pictòrica,   evoca  una  imatge,  posa  el  títol  i  continua  pintant.  A  vegades   recupera  obres  velles.  Evoca  una  imatge  i  finalitza  l’obra   § § § No   podem   anomenar   abstracte   Miró.   Tot   i   que   les   seves   formes   són   abstractes,   les   seves   formes   són   signes   d’alguna   cosa.   Sempre   hi   ha   un   vincle   amb   el   món   empíric   (a   diferència   de   Mondrian,   Malèvitx   i   Kandinsky,   que  viatgen  al  món  místic).  No  fa  reflexions  metafísiques.   Ocell,   estrella,   lluna...   símbols   fonamentals   (del   cel).   Miró,   però,   sempre   torna  a  terra,  al  món  conscient  i  real   Volia  que  les  seves  obres  fossin  actes  de  llibertat.  Llibertat  d’interpretació     La  reflexió  autocrítica  en  l’obra  de  Joan  Miró   -­‐ Reflexió:   què   és   la   pintura?   Manera   de   prendre   consciència   del   món   de   l’art   i  de  la  realitat  à  emancipació   Un  ocell  persegueix  l’abella   -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ § § Qüestiona   la   concepció   convencional   de   la   pintura   L’art   ja   no   és   una   reproducció   visual,   sinó   una   pràctica   subjectiva   fruit   de   la   imaginació   de   l’artista   Influència  del  collage  (afegeix  plomes  reals  d’un   ocell)   Importància   de   la   paraula.   Semblen   poesies   visuals.  La  paraula  forma  part  de  l’obra   El  títol  és  dins  de  l’obra   Els  versos  ens  ajuden  a  llegir  les  formes     Constantment   s’evadeix,   però   sempre   torna   al   món   real.   Li   interessa   la   contraposició  dels  dos  mons     Títol:  element  d’orientació.  No  hem  de  llegir  les  obres  només  formalment  (a   diferència  de  Mondrian  i  Malèvitx)   El  somriure  d’una  llàgrima     -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ § § § Elements  concrets,  del  món  real.  Busca  una  nova  poesia   El  títol  ajuda  a  imaginar  la  llàgrima   Suggeriment,  associació   La  poesia  és  un  element  de  la  pintura     També  fa  construccions  o  objectes-­‐collage   Rebutja   la   separació   de   disciplines   artístiques   (pintura,   poesia...)  Hem  de  parlar  d’objectes  artístics   Objectiu:   vol   que   l’espectador   reflexioni   sobre   què   és   l’art.   La   concepció   d’art  no  és  inamovible,  podem  repensar-­‐la       Collages   -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ Agrupa   materials   que   no   són   del   món   artístic   (papers,  filferros...)   Influència  del  collage  cubista   Vol  crear  noves  concepcions  de  la  pintura     Manera   de   trencar   amb   la   concepció   de   pintura   i   obrir-­‐la  a  nous  horitzons   -­‐ Harmonia  formal.  Colors  compensats   -­‐ Reivindica  la  pintura  com  una  arma  per  crear  consciència   § -­‐ -­‐ §   Amb   el   dibuix-­‐collage   i   les   construccions   crítica   rigidesa   disciplines   artístiques  propugnades  per  les  acadèmies   Objectes  plans:  fan  referència  a  la  pintura.  Però  no  hi  ha  tela.  Què  és  l’art?   Podem  parlar  de  pintura?   Alliberar   l’ésser   humà.  Relativitzar  qüestions  pictòriques  i  morals.  De  tal   manera  que  s’adona  que  la  pintura  pot  ser  moltes  altres  coses,  l’espectador   també  pot  reflexionar  sobre  el  món  real  i  social   Miró   creu   que   tots   els   objectes   poden   ser   susceptibles   de   ser   part   de   la   creació  artística.  Busca  la  part  artística  de  la  màquina  (allò  més  antiartístic)   Tela  cremada   -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ Reflexiona  d’una  manera  directa  sobre  la  pintura     Radicalitat.   Automatisme.   Evoquen   rapidesa,   immediatesa,   espontaneïtat   (formes   alliberades   de   postulats   morals)   Crema  de  la  tela.  Element  aleatori   L’artista   visualitza   el   naixement   d’una   obra   (similar  al  frotage)   Es  busca  la  part  inconscient  i  lliure  de  l’ésser  humà   “Jo   vull   assassinar   la   pintura”.  Vol  fer  renéixer  nova  concepció  de  pintura.   Trenca  postulats  convencionals  i  que  no  es  qüestionen   L’alliberació  individual  mai  serà  afectiva  si  no  es  transforma  en  alliberació   social   Entrevista  Joan  Miró   § § Objectius  Miró:  anar  més  enllà  de  la  pintura  i  aconseguir  la  poesia   Primitivisme   § § § § § § § § § § § § § § § § § § § § §   “Per   a   mi   una   forma   mai   és   quelcom   abstracte,  sempre  és  signe  d’alguna   cosa”.  No  busca  la  forma  per  la  forma   Durant  els  primers  anys,  va  ser  realista  extrem  (fins  a  La  Masia)   La  Masia   El  va  fer  a  París  per  mantenir-­‐se  en  contacte  amb  Mont-­‐roig   Dependent  de  la  realitat   Representa   tot   el   que   era   més   proper   a   ell   en   la   seva   llar   (fins   i   tot   petjades   en  el  camí  del  costat  de  casa)   Molt  arrelat  al  paisatge  del  seu  país   Havia   fet   el   gat   massa   gran   à   desequilibra   la   imatge   à   cercles   dobles   i   línies   angulars   del   primer   pla   (“semblen   simbòlic,   però   no   són   fantasia).   Els   va  posar  per  crear  equilibri   Admirador   de   les   pintures   de   les   esglésies  primitives  catalanes  i   retaules   gòtics   Necessitat  d’autodisciplina  à  el  força  a  simplificar  quan  pinta  elements  de   la  naturalesa  (com  primitius  catalans)   Després  va  venir  la  disciplina  del  cubisme   Influències:  Urgell  i  Pascó   Urgell:   recorda   dos   quadres,   els   dos   caracteritzats   per   horitzons   llargs   rectes   que   retallen   la   imatge   en   dues   meitats.   Quadre   de   lluna   sobre   un   xiprer;   una   lluna   creixent   baixa   en   el   cel.   Elements   que   Miró   adopta:   un   cercle  vermell,  la  lluna  i  una  estrella.   Història  de  recuperació.  A  la  vida  no  es  descobreix   L’escala:   forma   recurrent   (La   Masia).   Quan   estava   a   Mallorca   durant   la   guerra   va   simbolitzar   el   fet   de   fugir.   Una   forma   essencialment   plàstica   à   poètica.  (plàstica  à  nostàlgica  à  simbòlica)   Pascó:   extremadament   liberal.   El   color   li   era   fàcil,   però   tenia   grans   dificultats   amb   la   forma.   Pascó   li   ensenya   a   dibuixar   a   partir   del   tacte.   Experiència  de  tocar-­‐dibuixar  à  interès  per  l’escultura.  Li  dóna  satisfacció   física  que  no  troba  en  el  dibuix  o  en  la  pintura   A   París   coneix   poetes   de   la   mà   de   Masson   à   gran   interès  per  la  poesia   à   comença  a  allunyar-­‐se  del  realisme   1925  dibuixa  a  partir  d’al·lucinacions   Gana:   font   de   les   al·lucinacions   (massa   orgullós   per   demanar   ajuda   als   seus   amics)       1933   Al·lucinacions   à   formes  suggerides  per  elements  físics   (totalment   allunyat  del  realisme)   Collage:  punt  de  partida  à  li  suggereixen  formes  (p.e.  acumulava  retalls  de   diaris)   § § § § § § § § § § § § § § § § § § § § § § § § § § § § § §   1938-­‐1940  interès  pel  realisme   Natura  morta  del  sabatot  1937   Guerra  civil  espanyola  à  va  sentir  que  necessitava  impregnar-­‐se  de  realitat   Necessitat  de  controlar  les  coses  per  mitjà  de  la  realitat   1939  Varengeville-­‐sur-­‐Mer  nova  etapa   Música  i  naturalesa   Exili  Normandia  2aGM.  Profund  desig  d’escapar.  Es  tanca  dins  de  si  mateix   La   nit,   la   música   i   les   estrelles   =   paper   important   per   suggerir   els   seus   quadres   La   música   va   desenvolupar   el   paper   que   havia   desenvolupat   la   poesia   al   principi  dels  anys  20   Bach  i  Mozart   El  material  adquireix  molta  importància   Fregava   la   superfície   del   paper   per   fe-­‐la   aspre   à   pintava   sobre   una   superfície  desigual  perquè  es  produïssin  formes  per  atzar   Aïllament  voluntari  dels  seus  amics   Superfícies  irregulars  à  ceràmica   El  material  li  proporciona  l’impacte  que  li  suggereix  la  forma   Treballa  amb  diversos  llenços  a  la  vegada   Després   del   primer   impacte   del   suggeriment,   es   guia   estrictament   per   les   regles  de  la  composició   Equilibri  total  i  complex   Treballa  sense  idees  preconcebudes   La  poesia  i  la  música  van  ser  molt  importants  durant  el  seu  aïllament  à  li   suggereixen  formes.  Existència  ascètica:  llegia  molt  i  només  treballava.   Palma  à  Barcelona   Necessitat  de  treballar  més  lliurement   Produir  moltes  obres  de  manera  molt  ràpida   Treballar   amb   el   mínim   control   possible   en   la   fase   del   dibuix.   Només   els   primers   traços   eren   fets   de   manera   inconscient;   la   resta   estava   rigorosament  calculada   Esbós:  punt  de  partida   La  cosa  més  nímia  li  servia  com  a  trampolí   3  estadis:  suggeriment  (a  partir  de  la  matèria)  à  organització  conscient   de  les  formes  à  enriquiment  de  la  composició   Les   formes   es   tornen   reals   a   mesura   que   treballa.   A   mesura   que   pinta,   la   imatge  mateixa  s’imposa.   Treball  disciplinat   El  caràcter  dels  artistes  catalans  és  més  realista   Declaracions  Joan  Miró  1939   § § § § § § § § § § Context:   auge   feixisme,   guerra   civil   espanyola,   imminència   2aGM.   Un   artista  es  pot  mantenir  indiferent  als  esdeveniments  del  món?  Miró  vivia  en   pròpia  carn  l’exili  i  la  tragèdia  de  la  guerra  civil   Els   moviments   avantguardistes   que   havien   nascut   a   França   des   de   principis   de   segle   –   des   del   fauvisme   al   cubisme   –   semblaven   reflectiu   una   actitud   mancada  de  compromís  o  d’ingenuïtat  respecte  a  la  política  mundial   Realitat  existencial  de  l’artista  i  realitat  estètica   Segons  Miró,  el  món  exterior  no  deixa  d’influenciar  el  pintor   “El  joc  de  la  línia  i  els  colors,  si  no  descobreix  el  drama  del  pintor,  no  és  més   que  un  divertiment  burgès”   Ànima  que  vol  evadir-­‐se  de  la  realitat.  L’art  s’aproxima  a  realitats  noves  i   ofereix  la  possibilitat  d’elevació  als  homes   “Si   no   intentem   descobrir   l’essència   religiosa,   el   sentit   màgic   de   les   coses,   afegirem  noves  formes  d’embrutiment”     Si   només   es   proposa   a   les   masses   satisfaccions   d’ordre   material,   s’aniquilarà  l’única  esperança  de  salvació   El   que   compta   d’una   obra   és   el   moviment   ascendent,   de   fets   viscuts,   de   veritat  humana   L’artista   fa,   de   la   necessitat   d’alliberació   de   tothom,   la   seva   pròpia   alliberació   Cartes  a  Pierre  Matisse,  1940   § § § §   Exili  Varengeville-­‐sur-­‐Mer   Sèrie   Constel·lacions.   Experimenta   amb   textures   complexes   a   través   de   noves  vies   Tot  i  la  falta  de  materials  que  l’obliguen  a  treballar  sobre  el  paper,  les  obres   tenen  la  mateixa  intensitat  d’expressió  i  concentració  tècnica   Miró  les  considera  tan  importants  com  les  seves  grans  obres  sobre  llenç   ...