tema12. Anèl·lids (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología - 1º curso
Asignatura Zoologia
Año del apunte 2014
Páginas 9
Fecha de subida 30/06/2014
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

(t.12) ANÈL·LIDS (“anellats”)  grup considerat monofilètic tot i que Poliquets i Oligoquets podrien ser parafilètics (Clitelats mofofilètic: Hirudinis + part dels Oligoquets)  triblàstics, amb simetria bilateral i protòstoms lofotrocozous celomats per esquizocèlia  vermiformes i amb cefalització  larva trocòfora Organització corporal  metamèrics (generalment metamerització homònoma (tots els segments iguals), però de vegades també heterònoma  cos dividit en 3 regions: cap (prostomi + peristomi, on hi ha la boca) + tronc + pigidi (anus) (prostomi i pigidi són els 2 únics segments no metamèrics)  formació del celoma en els metàmers per esquizocèlia:  parts corporal: - peritoneu → membrana que envolta el celoma per la paret (peritoneu parietal) i per la superfície exterior de les vísceres que hi són contingudes (peritoneu visceral) - mesenteri → conjunt de replecs del peritoneu que uneixen l'intestí prim a les parets del cos de l’animal (i separa les meitats esquerra i dreta del celoma) - septe → membrana que separa el celoma entre metàmers contigus (de vegades amb porus per no aïllar totalment els metàmers) - paret corporal formada per 3 capes: cutícula (prima) + epidermis (epiteli monoestratificat) + musculatura (2 capes: circular + longitudinal) 1 - quetes (o sedes) → estructures quitinoses epidèrmiques en forma d’espina; són metamèriques i diferents segons el grup; amb funcions de desplaçament, protecció, sensorials...
 digestiu complet: - sense estructures metamèriques - amb 3 regions: estomodeu + mesodeu (intestí) + proctodeu - amb nombroses especialitzacions (probòscide, pap (“buche”), pedrer (“molleja”)...)  circulatori tancat - amb superfícies d’absorció de nutrients i gasos localitzades - format per 1 vas dorsal + 1 vas ventral + vasos transversals (1 a cada metàmer; uneixen els vasos dorsal i ventral; els de la part anterior del cos són més musculats i és com si bombegessin la sang: “cors laterals”)  intercanvi de gasos: - (Poliquets i Oligoquets) → a través del tegument corporal, sense apèndix però amb capil·lars epidèrmics per a facilitar l’intercanvi ja que per simple difusió no podrien degut a la seva mida - (Poliquets) → a través de brànquies (apèndixs vascularitzats que augmenten la superfície d’intercanvi) 2  excretor metamèric: a cada metàmer hi ha 2 metanefridis formats per: - nefrostoma ciliat: obertura anterior al septe (desemboca al metàmer anterior); entrada de líquid celomàtic - túbul nefrític: tub que creua el septe; reabsorció de substàncies - vesícula: engruiximent del tub; emmagatzematge - nefridiòpor: obertura lateroventral; expulsió del líquid i substàncies no aprofitables  sistema nerviós centralitzat hiponeure (= amb el tub nerviós ganglionar ventral, tot i que amb els ganglis cerebroides dorsals) i en forma d’escala format per: - ganglis cerebrals dorsals (al prostomi en Poliquets i posterior al prostomi en Oligoquets) - 2 cordons nerviosos ventrals - parells de ganglis metamèrics - comissures transversals que comuniquen els ganglis metamèrics - (amb tendència evolutiva de fusionar-se els ganglis metamèrics i els cordons nerviosos (i, per tant, a desaparèixer les comissures transversals)) 3 òrgans sensorials hàbitat mecanoreceptors fotoreceptors quimioreceptors forma i organització corporal nivell de cefalització locomoció alimentació reproducció cicle vital òrgans reproductors Poliquets (10 000 sp’s) marins - errants → de vida lliure, actius (reptants, cavadors, tubícoles que deixen els tubs per alimentar-se, pelàgics...) - sedentaris → només en surt l’extrem cefàlic dels tubs o galeries on viu repartits pel cos i concentrats en les quetes dels podis i en apèndix cefàlics: - prostomi: palps i tentacles (o antenes) - peristoma: cirrus (tentaculars) prostomi: ulls repartits pel cos - podis o parapodis (“parell de podis”) → 2 apèndix metamèrics birramis (= amb 2 branques: neuropodi + notopodi) formats per 2 lòbuls (inferior + superior) amb un acícula (on s’insereix la musculatura dels parapodis) i moltes quetes - musculatura: capa prima de musculatura circular sota l’epidermis + 2 feixos ventrals i 2 de dorsals de musculatura longitudinal força desenvolupada - moviment de serpenteig gràcies a la contracció alterna de la musculatura longitudinal dels 2 costats (↑amplitud de l’ona: ↑velocitat) - mitjançant la musculatura longitudinal, la circular i la dels parapodis (quetes per ancorar-se) - cavitats celomàtiques com a esquelet hidrostàtic depredadors, carronyers, herbívors, filtradors o detritívors (= s’alimenten de matèria orgànica en descomposició) dioics temporals i senzills: els gàmetes es formen a partir de la diferenciació de cèl·lules del peritoneu parietal (capa mesodèrmica que envolta la cavitat celomàtica) epitòquia → procés de maduració sexual d’alguns metàmers (s’hi formen gàmetes) (zona: epítoc), mentre que a la resta del cos es manté igual (àtoc) aparellament i fecundació externa desenvolupament indirecte: larva trocòfora (en forma de baldufa ciliada; planctotròfica) amb creixement teloblàstic (formació dels metàmers a partir dels teloblasts) 4 5 Oligoquets (6 000 sp’s) aquàtics (generalment dulciaqüícoles) i terrestres molt importants ecològicament, sobretot en l’humus del sòl (adobs) òrgans sensorials hàbitat mecanoreceptors repartits pel cos fotoreceptors repartits pel cos quimioreceptors repartits pel cos forma i organització corporal nivell de cefalització locomoció reproducció alimentació cicle vital òrgans reproductors aparellament i fecundació desenvolupament - sense parapodis poques quetes: 4 feixos de 2 quetes retràctils per metàmer - amb clitel → diferenciació d’uns quants metàmers amb funció secretora durant la reproducció poc diferenciada contracció i relaxació alterna de les musculatures circular i longitudinal (moviment peristàltic) i utilitzen les quetes per ancorar-se - són lucífugs → escapen de la llum depredadors, detritívors hermafrodites simultanis molt desenvolupats; amb clitel externa i creuada (capicuada): - viatge dels espermatozoides: testicles → cavitat celomàtica → vesícules seminals (maduració) → conducte seminal → gonòpor masculí → solc espermàtic (tub extern) → espermateca de la parella el clitel secreta substàncies que formen un capoll que es desplaça cap als oòcits femenins, que s’hi aboquen a través de l’oviducte → avança cap a l’espermateca i s’hi aboquen els espermatozoides de la parella → fecundació (externa perquè es produeix al capoll) → el capoll amb els ous es desprèn directe - - 6 7 Hirudinis (500 sp’s) (sangoneres, aquets (“sense quetes”)) terrestres i aquàtics (generalment dulciaquüícoles) importants en medicina òrgans sensorials hàbitat mecanoreceptors repartits pel cos fotoreceptors 2-10 ulls dorsals quimioreceptors repartits pel cos - forma i organització corporal reproducció nivell de cefalització locomoció alimentació cicle vital òrgans reproductors aparellament i fecundació desenvolupament nº fix de metàmers (33) amb segmentació externa secundària - reducció dels septes - sense parapodis - sense quetes - amb clitel - amb una ventosa oral (amb la boca amb mandíbules) i una de posterior (per a subjectar-se) - reducció del celoma (envaït per la dermis i la musculatura, només queda envoltant el circulatori) - amb cecs intestinals (per emmagatzemar els fluids de l’hoste) - musculatura menys organitzada poc diferenciada - desplaçament gràcies a la fixació amb les ventoses paràsits (hematòfags), depredadors o carronyers hermafrodites simultanis molt desenvolupats; amb clitel interna i creuada (amb òrgans copuladors o impregnació hipodèrmica): el clitel segrega el capoll, que rep els zigots → es desprèn → recobreix els ous directe 8 9 ...