Tema 4 Xarxes geodesiques de Catalunya (2009)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Ciencias Ambientales - 1º curso
Asignatura Cartografia
Año del apunte 2009
Páginas 2
Fecha de subida 25/05/2014
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

XARXES GEODÈSIQUES DE CATALUNYA (ICC) Presentació Les xarxes geodèsiques són formades per un conjunt de punts del territori, anomenats vèrtexs geodèsics, dels quals s’ha mesurat l’emplaçament amb gran precisió i que es materialitzen sobre el terreny amb fites o senyals. La disponibilitat d’una xarxa geodèsica utilitària en l’àmbit territorial de Catalunya, basada en les xarxes estatals, que a la vegada es basen un xarxes continentals, és un element cabdal per a donar alta precisió a la cartografia, sobre la qual es projecten les diverses activitats que es desenvolupen sobre el territori, com són les obres públiques o la planificació a qualsevol nivell, entre altres.
La xarxa geodèsica utilitària de Catalunya és una xarxa moderna, tridimensional, en què no se separen les components horitzontals de les verticals. Les coordenades dels seus vèrtexs es determinen per càlculs globals que abasten tot el territori de Catalunya i que integren dades de suport per a la connexió amb les xarxes estatals i noves observacions per a la determinació efectiva dels vèrtexs de la xarxa utilitària. Les dades de suport són les coordenades de les xarxes estatals horitzontals –de primer ordre i d’ordre inferior– i les cotes de la xarxa estatal vertical –d’anivellació–, i també les estimacions de llur precisió. Les noves observacions, les pròpies de la xarxa utilitària, es realitzen entre els seus vèrtexs i els de les xarxes estatals. En gran part, les observacions es basen en satèl·lits, i es complementen amb observacions d’anivellació i amb el geoide de Catalunya calculat per l’Institut Cartogràfic de Catalunya.
La distribució de vèrtexs de la xarxa geodèsica utilitària s’adapta a les necessitats dels seus usuaris i als condicionants propis del territori i de la tecnologia, tant pel que fa a la implantació i l’observació de la xarxa com pel que fa al posterior aprofitament. Així, tenint en compte la utilització creixent de satèl·lits artificials geodèsics, la distància entre vèrtexs de la xarxa varia entre uns vuit-cents metres a les àrees urbanes amb gran densitat d’edificació, on l’ús posterior de satèl·lits per a treballs topogràfics és difícil, i uns deu quilòmetres a les àrees muntanyoses, on l’ús de satèl·lits permet la determinació de coordenades amb gran precisió i rapidesa i a un baix cost.
Atès que, amb les noves tècniques de la geodèsia espacial, el requeriment de visibilitat entre vèrtexs per a l’observació de xarxes geodèsiques ha desaparegut, els vèrtexs de la xarxa utilitària s’emplacen en indrets d’accés fàcil, amb l’única condició d’evitar les obstruccions en la recepció dels senyals dels satèl·lits geodèsics. Tanmateix, per permetre l’aprofitament de la xarxa amb tècniques topogràfiques clàssiques, en la mesura possible i especialment en les àrees urbanes, els vèrtexs de la xarxa utilitària es distribueixen de manera que es mantingui la visibilitat amb almenys dos dels vèrtexs veïns.
L’establiment de la xarxa geodèsica utilitària segons el concepte i la distribució dels vèrtexs descrits garanteix l’alta precisió requerida en els treballs de cartografia a totes les escales i l’homogeneïtat i la continuïtat de treballs cartogràfics distints. Això significa un augment de la qualitat geomètrica de qualsevol tipus de projecte que es desenvolupi sobre el territori i, a la vegada, un abaratiment dels costos de referenciació.
Per a poder conèixer la descripció, ubicació, coordenades i altra informació relacionada amb els senyals geodèsics es genera una ressenya del senyal.
Aquestes ressenyes poden ser consultades i impreses a la base de ressenyes de la xarxa utilitària de Catalunya.
...