Deontologia Tema 1 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 2º curso
Asignatura Deontologia periodística i llibertat d'expressió
Año del apunte 2016
Páginas 8
Fecha de subida 09/04/2016
Descargas 34
Subido por

Descripción

Tema 1 de l'assignatura de Deontologia periodística i llibertat d'expressió

Vista previa del texto

Gerard Escaich i Folch Deontologia Periodística i Llibertat d’Expressió - Exercici d’Avaluació — 60% - Parcial — 30% - Final — 30% - Avaluació Continua — 10% - Pràctica — 10% - Pràctica 2 — 10% - Avaluació Continua — 10% 11/02/2016 1ª Notícia: El CGPJ archiva la denuncia contra un Juez que difundió por su cuenta de Twitter varias resoluciones que había dictado - CGPJ: Consell General del Poder Judicial → És l’encarregat de controlar el funcionament de tot el poder judicial. Està regulat en una llei orgànica a la Constitució.
- Jutjat d’Instrucció: Tracte matèria penal, tot allò que fa referència a dret penal, es tracta en aquest jutjat.
- Jutjat d’instància: És un jutjat de caràcter civil.
- Audiència Nacional: És un òrgan judicial central, especialitzat en determinades competències que poden atemptar contra la sobirania de l’Estat. Destaca per la competència en matèria del terrorisme però també té importància en el caràcter d’Hisenda.
- Arxiu inicial de la querella: Valora que no hi ha delicte i guarda la querella.
- Querella: Acusació particular, durant tot el procediment puc dirigir la querella.
- Denuncia: No tinc poder de decisió, depenc d’allò que diu el fiscal.
2ª Notícia: El TS delimita cuándo es delito el cultivo y consumo compartido de cannabis - Tribunal Suprem: Cúspide de l’organització judicial - Sentència: Poden tenir vots particulars, hi ha òrgans de caràcter unipersonal (jutges) o - - plurinacionals (tribunals). En aquests últims òrgans es decideixen les sentències per votació.
Tres vots particulars vol dir que hi ha tres magistrats que s’han oposat a la resolució. Poden ser d’un magistrat o de diferents persones. Són oposicions raonades a la sentència majoritària.
El dret té quatre rames, Civil, Penal, Contenciosa-Administrativa, Laboral-Social. Cada una d’aquestes matèries dóna cabuda a una sala al Tribunal Suprem. Hi ha una cinquena que és la militar.
Núm. 484/2015: És millor el número perquè és possible que al mateix dia hi hagi diverses sentències del Tribunal Suprem.
Recurs 1765/2014: Contra la resolució de l’Òrgan inferior hi ha algú que ha opinat en contra d’aquella decisió.
Ponent: Examina les actuacions, dirigeix les proves i presenta un projecte de sentència que presenta al tribunal.
Ministeri Fiscal: Depèn del Poder Executiu, té la funció de vigilar per legalitat dels drets dels ciutadans. Està nombrat pel Govern.
1 Gerard Escaich i Folch Deontologia Periodística i Llibertat d’Expressió ARTICLE 20 DE LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA DE 1978 L’article 20 és un dels més complexos perquè regula diferents drets a la vegada.
1. Es reconeixen i es protegeixen els drets: A. A expressar i difondre lliurement els pensaments, idees i opinions mitjançant la paraula, l’escrit o qualsevol altre mitjà de reproducció.
B. A la producció i creació literària, artística, científica i tècnica.
C. A la llibertat de càtedra D. A comunicar o rebre lliurement informació veraç (no vol dir que veritat) per qualsevol mitjà de difusió.
2. L’exercici d’aquests drets no pot restringir-se mitjançant cap mena de censura prèvia.
3. La llei regularà l’organització i el control parlamentari dels mitjans de comunicació social dependents de l’Estat o de qualsevol ens públic i garanteix l’accés a aquests mitjans dels grups socials i polítics significatius, respectant el pluralisme de la societat i de les diverses llengües d’Espanya. [En aquell moment, l’any 1978, tots els mitjans de comunicació de la Falange depenien de l’Estat. Aquesta clàusula l’any 78 era molt important per la gran presència de mitjans públics].
4. Aquestes llibertats tenen el seu límit al respecte als drets reconeguts en aquest Títol, on els preceptes de les lleis que el desenvolupen i especialment al dret d’honor, a la intimitat, a la pròpia imatge i a la protecció de la joventut i de la infància.
5. Es podrà acordar el segrest de publicació, gravacions i altres mitjans d’informació en virtut de la resolució judicial.
TEMA 1 — LES LLIBERTATS INFORMATIVES. ANTECEDENTS HISTÒRICS I DOCTRINALS.
MARC INTERNACIONAL I EUROPEU. CONFIGURACIÓ CONSTITUCIONAL.
Llibertat ideològica → Llibertat d’expressió (genera opinió pública) → Democràcia Al poder no li interessa que hi hagi llibertat d’expressió, perquè el que vol el poder es un tendir al pensament únic.
1478 → Reis Catòlics → Inquisició, el control de la llibertat d’expressió comença l’any 1478 amb la Inquisició. Una institució eclesiàstica que es dedica a fer control públic, de costums, de moral i de la llibertat d’expressió. Va acabar l’any 1834. Per poder escriure llibres s’havia de demanar una llicència prèvia.
L’Estatut de Baiona: és una carta atorgada. No és una Constitució, sinó una carta que fan els monarques als seus súbdits. Quan els francesos ocupen Espanya, i posen a Ferran VII com a Rei Absolut. Napoleó va posar a Pepe Botella (el seu germà) com a president. L’Estatut de Baiona reconeix la llibertat d’impremta. La següent vegada és Les Corts de Cadis que amb una de les primeres normes parla de «la llibertat d’escriure, imprimir i publicar les idees polítiques sense necessitat de llicència, revisió o cap aprovació anteriors a la publicació». Quedava amb això establerta la llibertat de premsa i suprimits els jutjats d’impremta i la censura civil.
2 Gerard Escaich i Folch Deontologia Periodística i Llibertat d’Expressió La constitució de Cadis Constitució de 19 de març de 1812, amb acord al decret de 1810, concreta a l’article 371: «Tots els espanyols tenen llibertat d’escriure, imprimir i publicar les seves idees polítiques sense necessitat de llicència, revisió o cap aprovació anterior a la publicació, amb les restriccions i responsabilitat que estableixin les lleis».
Ferran VII La falta de llibertat s’aguditza fins a la prohibició, del 2 de maig de 1815, de la publicació de premsa impresa excepte la Gaceta Oficial i el Diario de Madrid. Deroga la Constitució de les Corts de Cadis i restabliren les disposicions de la Novíssima Recopilació.
Rafael del Riego: General liberal que l’any 1820 fa un pronunciament i s’inaugura una nova etapa de llibertat d’impremta i supressió de les mesures preventives. Tornem a tenir llibertat d’expressió.
Els Cent mil fills de Sant Lluís L’arribada del cos d’intervenció ràpida l’any 1823 suposa el triomf de l’absolutisme i l’anul·lació de la llibertat d’expressió. Els absolutistes van entrar al Govern després d’una intervenció a nivell europeu a causa de la derrota de Napoleó. L’any 1824 una ordre del 16 d’octubre obligava a requisar els llibres, fullets, caricatures i sàtires impreses des de 1820. Un reial decret prohibia l’entrada a Espanya de llibres estrangers sense prèvia llicència.
La Constitució de 1837 — Constitució liberal La constitució de 18 de juny de 1837, defineix a l’article 2 la llibertat d’impremta com: - El dret dels espanyols a imprimir i publicar lliurement les seves idees, sense censura prèvia - i remet al jurat la qualificació dels delictes d’impremta.
Amb aquesta constitució es va desenvolupar la llei de premsa de 1837.
Llei Sàlica → No permet regnar a les dones, Ferran VII deroga aquesta llei i permet a la seva filla regnar.
La Constitució de 1845 — Constitució Conservadora Manté la llibertat de premsa i impremta en proclamar en l’article 2 que: «Tots els espanyols poden imprimir i publicar lliurement les seues idees sense prèvia censura, amb subjecció a les lleis». En veritat tenim diferents normes que fan crear el càrrec de censor de novel·les. Els discursos i els resums de les sessions de les Corts que no concordaren amb el Diari de Sessions, estaven prohibits. Tot el debat polític queda prohibit. És una declaració liberal, però amb una legislació conservadora.
Llei d’impremta de 13 de juliol de 1857 Era un retrocés en les llibertats de premsa, però inclou diverses novetats, com la definició d’un periòdic, què fer per no ser clandestí. També incorporà la figura de l’editor; la creació d’un tribunal per sancionar i concedir facultats a les autoritats per a suspendre els escrits.
La gloriosa revolució Setembre de 1868 — Decret llei d’una absoluta llibertat d’impremta, es suprimeix la censura i qualsevol requisit previ. Es suprimeix el jutjat especial d’impremta amb les seves dependències.
3 Gerard Escaich i Folch Deontologia Periodística i Llibertat d’Expressió La Constitució de 1869 Reconeixia una clara llibertat d’expressió i d’informació a l’article 17: «Tampoc no podrà ser privat cap espanyol del dret d'emetre lliurement les seves idees i opinions, ja de paraula, ja per escrit, valent-se de la impremta o d'un altre procediment semblant».
La I República Després de la proclamació de la 1ª República, l’agitació i els moviments de rebel·lió existents van motivar que el Govern de Castelar aprovarà el 20 de setembre de 1873 un decret que limità la llibertat de premsa per raons de guerra, i encomanà als governadors civils que els periòdics «no publicaren allò que pogués contribuir a la rebel·lió i a la sedició».
Havia de ser una monarquia de legislació liberal. Va ser una república perquè el príncep d’Itàlia decideix no ser rei quan assassinen al General Prim.
La Restauració Restablerta la monarquia, el decret sobre premsa i impremta de Cánovas del Castillo, de 29 de gener d 1875, va continuar la línia restrictiva d’aquestes llibertats.
- Article 2 «Es prohibeix d’una manera terminant i absoluta atacar directament o indirectament, ni per mitjà d’al·legories, metàfores o dibuixos, el sistema monarquicoconstitucional, així com tota al·lusió als actes, o a la persona del rei.
La Constitució de 1876 L’article 13 de la Constitució de 27 de juny de 1876 es va declarar el dret de tot espanyol a: «emetre lliurement les seves idees i opinions, ja de paraula, ja per escrit, valent-se de la impremta o d’un altre procediment semblant, sense subjecció a la censura prèvia».
L’adequació al mandat constitucional de les normes sobre premsa i impremta va afavorir que, també amb el Govern de Cánovas es prepara una nova llei d’impremta que va sancionar el rei Alfons XII.
La llei d’impremta de 1883 - És una llei curta, 21 articles - Principals novetats: - Extrapola la llibertat de premsa i impremta, en un moment d’avanços tècnics, «a les divulgacions de pensament i opinions, que podien reproduir-se per un altre procediment mecànic que els fets servir fins al dia, o que en endavant es facin servir».
- Elimina les restriccions i els requisits per a la publicació de llibres i altres papers - Regular minuciosament el dret de rectificació - Remet els delictes d’impremta al Codi Penal i als tribunals ordinaris.
- No va ser derogada fins l’any 1966, amb la Llei de Premsa i Impremta de Fraga (Llei Fraga).
La II República La constitució de 9 de desembre de 1932, regula entre els drets i deures dels espanyols la llibertat d’expressió i de difusió.
«Tota persona té dret a emetre lliurament les seves idees i opinions, valent-se de qualsevol mitjà de difusió, sense subjectar-se a la censura prèvia.» Control del poder judicial.
4 Gerard Escaich i Folch Deontologia Periodística i Llibertat d’Expressió De la mateixa manera que la primera República, restringeix la llibertat de premsa per protegir-se.
La llei d’ordre públic de 1933 i la llei per a la defensa de la República, restringeix la llibertat d’expressió per tal de protegir la República.
La llei de premsa de 22 d’abril de 1938 — Espanya de Burgos Es promulga una nova llei, i aquesta nova llei deroga/adapta la llei del 1883 a les consignes marcades pel règim establert (el nacionalsindicalisme).
«Un dels vells conceptes que el nou Estat havia de sotmetre més urgentment a revisió era el de premsa… […] No podia perdurar un sistema que continuara tolerant l’existència d’un quart poder [la premsa]. La premsa té funcions tan essencial com les de transmetre les veus de la nació i comunicar. El periodisme no podia viure al marge de l’Estat» Article 1 → «Incumbeix a l’Estat l’organització, vigilància i control de la institució nacional de la premsa periòdica» Tot espanyol podrà expressar lliurement les seves idees si no atempten als principis fonamentals de l’Estat. D’aquesta manera s’estableix la censura i mesures d’intervenció.
Quan s’està acabant el règim, l’any 1966, Manuel Fraga crea la llei Fraga. Es dicta la llei que s’oposa a la norma del 38. Hi ha una tímida obertura els últims 9 anys de la dictadura. La llibertat d’expressió, llibertat d’empresa i lliure designació del director són postulats fonamentals en la llei.
La Constitució de 1978 → Torna a regular aquests drets Llibertat d’Expressió informació, article 20 de la Comissió Europea → És un dret fonamental. El món amb els drets i les llibertats 18/02/2016 TRIBUNAL EUROPEU DELS DRETS HUMANS Quan es recorre al Tribunal Europeu el demandant és sempre un particular i el demandat és sempre és l’Estat.
Amb el conveni s’intenta resoldre un dèficit que ha tingut Europa en el seu passat més recent amb els drets humans. A nivell legislatiu es crea una legislació que és el Conveni, el qual regula el Tribunal Europeu i també regula drets humans. El conveni és dels anys 1950. Quan la Constitució Espanyola es va redactar l’any 1978, es va tenir en compte el Conveni Europeu.
- Opinió → Llibertat d’expressió - Fet → Llibertat/Dret a la informació Els límits són diferents. El fet ha de ser veraç (no vol dir que sigui veritat).
Són els Estats els que es sotmeten a la jurisdicció del Tribunal Europeu. Des d’aquest punt de vista són els habitants que es dirigeixen a aquest Tribunal per tal de demandar els seus drets.
LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ A ESPANYA La llibertat d’expressió i el dret a la informació estan sempre sota el criteri de PRÈVIA AUTORITZACIÓ del poder executiu. Sistema que neix amb el sistema de la inquisició dels Reis Catòlics, institució que no deixa d’estar activa fins el 1824.
5 Gerard Escaich i Folch Deontologia Periodística i Llibertat d’Expressió Impedia a través del sistema allò què es diu. Això és així fins al segle XIX, que comença l’època del pèndol. Del sistema de control al sistema de llibertat. És un pèndol amb tendència al control.
Aquest sistema acaba el 1978 amb la Constitució Espanyola, que consagra en el seu article 20, que regula aquesta llibertat d’expressió i aquest dret a la informació.
LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ I DRETS A NIVELL MUNDIAL Drets de les col·lectivitats (drets dels gremis, municipis…) a drets individuals. Aquest procés es porta a terme perquè el poder intenta que el coneixement no s’expandeixi, i la gent d’idees intenta tot el contrari. Aquests drets individuals comencen a aparèixer perquè hi ha una sèrie d’autors que comencen a teoritzar sobre què les persones poden tenir drets individuals (Hobbes, Montesquieu, Rousseau). Els llibres s’editen i el coneixement es va escampant. A partir d’aquí comencen a venir les primeres revolucions on es comencen a produir declaracions de drets.
Aquests drets que declaraven eren la Declaració de Drets de l’Estat de Virgínia (1776) a Estats Units, no només tenen una Guerra d’Independència, sinó que també estan fent una república.
També fan la Declaració d’Independència dels Estats Units (1789). Els francesos declaren els Drets de l’home i del ciutadà (1791). Fan que l’Estat assumeixi que hi ha drets individuals (són drets a les persones).
A partir de les declaracions, apareixen les primeres Constitucions. Les Constitucions són normes en valor de llei, i són normes de l’Estat.
- Constitucions liberals → Estat de Dret - Constitucions democràtiques → Estat democràtic - Constitucions socials → Estat social.
“Espanya es constitueix en un Estat social, democràtic i de dret” Constitució Espanyola.
Les Constitucions liberals són del final del segle XVIII i del principi del XIX. Les constitucions democràtiques són aquelles de la segona meitat del segle XIX. Les socials són sobretot les de principis del segle XX.
Constitucions liberals → Drets individuals a la vida, llibertat i propietat. → Aquestes són les llibertats primàries que es cobrien en aquella època. Són creades per la burgesia, la qual defensa la seva propietat. La revolució es fa sobretot per causes econòmiques. Els impostos han de ser aprovats per llei, a causa de ser un dret mentre es feia la revolució americana contra Anglaterra.
Constitucions democràtiques → Exercici col·lectiu. Aquestes revolucions són impulsades per la petita burgesia, la burgesia ciutadana. Els drets que es reconeixen és el sufragi (censatari masculí). Dret a l’associació, a la manifestació i a la reunió. La petita burgesia té més gent que a l’alta burgesia. Es volen els drets d’exercici col·lectiu.
Constitucions socials → Impulsat per la classe obrera. Drets a la sindicalització, a la vaga, a l’educació, la sanitat.
Tres tipus de constitucions i de drets - Constitucions liberals — Drets civils (vida, llibertat i la propietat) — Limitar o eliminar el poder del rei i reconeixement limitat de dret de vot — Estat liberal 6 Gerard Escaich i Folch Deontologia Periodística i Llibertat d’Expressió - Constitucions democràtiques — Drets polítics (vot, associació i manifestació) — Limitar el poder del govern a través dels Parlaments i drets col·lectius de caràcter polític — Estat democràtic - Constitucions socials — Drets socials (vaga, sindicació) — Generalització del sufragi universal i drets col·lectius de caràcter social — Estat social.
Les Constitucions són nacionals o estatals, a partir d’aquí el que tenim és la Declaració dels Drets Humans de 1948. És una conseqüència de la creació de la Institució de les Nacions Unides. Es fa un catàleg de drets per a totes les persones pel simple fet de ser-ho. A partir dels 30 articles, comencen els convenis i els pactes internacionals.
Els convenis i pactes són d’abast mundial (pactes de les Nacions Unides de 1966, i d’abast Europeu el Conveni Europeu dels Drets Humans (Conveni de Roma) 1950). En els dos convenis hi ha un pacte sobre la llibertat d’expressió i el dret de la informació.
A la Constitució Espanyola l’article 10.2 i de l’article 96, comenta que tots els convenis i tractats firmats per Espanya s’aplicaran al país. L’article 20 de la Constitució Espanyola del 78, preveu aquestes dues llibertats.
CANVI DE L’ANTIC RÈGIM A L’ESTAT LIBERAL Inoperància de l’antic règim → Revolucions d’Anglaterra (1642-89) fins Nord-Amèrica (1776) i França (1789). → Configuració d’un nou model d’Estat ESTAT LIBERAL - Drets de l’Home - Sobirania popular, font de legitimació del poder - Separació de poders.
Constitucions liberals Constitució democràtica Constitucions socials EEUU - 1787 Francesa - 1830 Alemania de Weimar - 1919 Belga - 1831 Austríaca - 1920 Francesa - 1789-1791 Exemples de Constitucions: Sueca - 1809 Espanyola - 1931 Espanyola - 1812 Classe dirigent: Gran burgesia Petita burgesia La classe obrera Objectius: - Limitar o eliminar el poder del rei
 - Reconeixement limitat de drets (2% amb dret a vot) - Limitar el poder del govern a través dels Parlaments
 - Reconeixement de drets col·lectius de caràcter polític.
- Generalització del sufragi universal
 - Reconeixement de drets col·lectius de caràcter social.
Hans Kelsen Piràmide de les normes.
7 Gerard Escaich i Folch Deontologia Periodística i Llibertat d’Expressió DRETS HUMANS Són un factor de lluita ideològica a la Guerra. Les potències occidentals (EEUU, Anglaterra, França…) lluiten contra les potències de l’Eix. Els drets fonamentals individuals de les persones els defensaven les potències occidentals, i es venien como els “bons” perquè els defensa en els drets, mentre que a l’altre bàndol hi havia exterminis.
Fonaments dels Drets Humans: Estan tallats a imatge dels drets occidentals, i això obeeix a la tradició occidental. “Més enllà de les diferents tradicions i religions”, provoca molta polèmica.
Preàmbul de la Carta de les Nacions Unides diu que hi ha uns drets fonamentals de l’home, en la dignitat i el valor de la persona humana.
En canvi el Preàmbul de la Declaració de Drets Humans del 10/XII/1948 → Dignitat intrínseca i els drets iguals i inaliables de la família humana.
Contingut dels Drets Humans: La declaració universal abasta una gamma de drets Humans de 30 articles clars i concrets. Els dos primers assenten la base universal dels drets humans: els éssers humans són igual atès que comparteixen la mateixa dignitat humana essencial.
De la declaració Universal al Pacte Internacional de 1966: En el Món hi ha règims polítics, tradicions jurídiques i sistemes econòmics. Però hi ha necessitat de: - Pacte de drets civils i polítics - Pacte internacional de drets econòmics, socials i culturals.
16/XII/1966, tenen la mateixa data perquè al haver-hi dos fronts durant la Guerra Freda, no es podien demanar els mateixos drets en diferents cultures. Hi ha els pactes dels països Occidentals i el dels països Orientals. Van voler que estigués tothom representat.
La declaració del 10/XII/1948 i els Pactes del 16/XII/1966 formen la Carta Internacional dels DD.HH.
Actualment amb aquesta carta dels DDHH hi ha més de 80 declaracions sobre els Drets Humans a les Nacions Unides.

 Declaració Universal de Drets Humans (10 de desembre de 1948) - Article 19: Tot individu té dret a la llibertat d’opinió i expressió, això comporta el dret a no ésser inquietat per causa de les opinions i el de cercar rebre o difondre informació.
Carta dels Drets Fonamentals de la UE - 2010 (Article 11 — Lliberat d’expressió i d’informació) - Tota persona té dret a la llibertat d’expressió - Es respecten la llibertat dels mitjans de comunicació Reconeixement històric normatiu de les llibertats d’expressió → La primera formulació doctrinal de la llibertat d’expressió apareix a mitjans del segle XVII a Anglaterra, quan John Milton considera la llibertat d’expressió, unida a la llibertat de consciència, com la primera i més important de les llibertats.
8 ...

Tags: