4. Judaisme (II) (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Humanidades - 3º curso
Asignatura Grans Tradicions Religioses
Año del apunte 2014
Páginas 3
Fecha de subida 06/11/2014
Descargas 28
Subido por

Descripción

Classe de dimecres 5/11.

Vista previa del texto

4. JUDAISME (II) La bíblia hebrea: la Torà, els profetes i els escrits (II) Torah: base moral de la praxis que conté tots els manaments, regles, informació, etc. sobre les festivitats que solen commemorar algun episodi de la història sagrada dels jueus. La paraula "torah" ve del verb "ensenyar".
Bat mitzvah: es du a terme als 15-16 anys, festa masculina. Comencen a una edat molt primerenca a estudiar hebreu. Seria com una comunió, una festa en família.
Si un neix de mare jueva ja serà jueu, però això no significa que siguin una raça. És una falàcia. Fins i tot hi ha la possibilitat de convertir-se al judaisme.
Deuteronomi, 7, 10. Separar història de realitat és difícil. "Adora a un Déu sol i jura només pel seu nom".
En cap moment, però, no es parla de vida eterna. En la Torah no n'hi ha cap indici, sinó que es parla en termes de prosperitat material: descendència i collites. Aquesta vida de nòmades, però, no acaba en aquest punt del llibre.
David, que era pastor, és ungit i és rei perquè deu ho ha volgut. Goliat s'associa amb els filisteus.
Trobem dues comunitats jueves: els que se'n van tornar després de l'exili de Babilonia i els que es van quedar. Els escribes elaboren tota una teologia per a justificar les creences basades en un swol temple, una sola llei i un sol culte, ja que se centralitza tot en el temple, on es duen a terme dues ofrenes al dia. Una i altra vegada, però, hi havia la temptació de la idolatria. Els devots havien de ser "com una dona fidel".
Si ens hi fixem, "Jerarquia" ve del grec. "Ieros" vol dir sagrat i "arké" vol dir pincipi. D'aquí la importancia de les jerarquies per al judaisme.
Hi ha unes normes de puresa molt estrictes. Durant el període del domini grec hi ha un cert perill: el d'assimilacio. D'una banda, les classes educades comencen a parlar grec i ja no s'entendrà la Bíblia. Es traduirà al grec, segons la hsitòria van coicidir en ella els setanta experts que s'havien reunit.
Noves escriptures en grec arribaran a formar part del cànon bíblic. A l'hinduisme i buddhisme parlem d'esriptures que es van afegir. En aquestes altres religions, en canvi, hi ha uns escrits tancats i els altres són apòcrifs. Filo d'Alexandria és el primer que intenta fer una síntesi entre la torah i la filosofia de Plató. Aquest serà un inici d'allò que s'anomena la filosofia jueva.
En aquell moment, les sinagoges ja existien. L'any 70 hi va haver la segona destrucció del temple per part dels romans, les sinagogues primer eren locs d'assemblea i després exerciran també de llocs de culte.
Per una banda, tenim la sinagoga, els rabins ("mestres"), que interpreten les escriptura, i la yeshiva, l'escola on es memoritzen els textos. Aquestes són maneres de preservar les escriptures.
Al llarg dels segles, tenim canvis en l'estructura i canvis en el contingut. Es popularitza la idea de resurrecció durant els períodes grec i romà. Es difon la idea que el cos i l'anima ressucitaran, idea dels fariseus i esenis (molt diferents del culte que es feia normalment a Jerusalem). Per tant, no es tracta d'una innovació cristana. De fer, crist compartirà moltes idees amb els fariseus. Eren com una comunitat d'ascetes. Vestien de blanc, eren vegetarians, tenien dejuni i tenien les seves propies creences. A més dels feriseus i esenis, trobem altres variants, com ara els saduseus i zelates. Són fraccions religioses del judaisme dins les civilitzacions gregues i romanes.
Neix la idea del messies, messianisme, la qual explica que arribarà algú que alliberarà el poble dels dominis a què estan sotmesos. Serà un líder religiós i vindrà de la casa de David. "Messies" vol dir "ungit", com el rei David.
A Sabatai Zevi (s. XVII) també se l'anomena messies. Creuen que ha arribat i que, per tant, acabarà el món. Va tenir molts seguidors, però es va acabar convertint a l'islam.
La literatura rabínica: el Midrash, el Targum, la Mishnà i el Talmud. Càbala i hassidisme Scholem és el pare dels estudis de càbala. M. Idel, encara viu, és el seu millor deixeble.
En el judaisme, podem trobar la idea de logos en tots els termes de la filosofia grega. Quan la comunitat es reuneix, Déu es present. Totes aquestes idees no són bibliques, però sí que estan basades en la Biblia.
Hi ha uns escrits en grec que s'anomenen deuterocanònics, que si que s'inlouen en l'Antic Testament cristià.
Hi ha la torah escrita i la torah oral. El rabí Shatmzi és cèlebre, conegut com un home molt savi, però alhora molt estricte. Un home li va demanar quantes torahs tenien, i el rabí es va enfadar i li va dir que nomes n'hi havia una. En canvi, un altre rabí, més comprensiu, li va dir "estima el pròxim com a tu mateix", la màxima per excel.lencia de la torah.
Hallakah explica què s'ha de fer, què es correcte. És un gènere normatiu, de normes i preceptes. L'altre gènere al qual es fa referència es la haggadà, la part narrativa. Normalment, són històries de la Bíblia, però narrades de manera diferent o comentades. En el fons, tot és interpretació de les escriptures.
Hi ha dos Talmud, el de Babilònia i el de Jerusalem: alguns jueus, encara que ja no fossin captius, van quedar-se a Babilònia.
Tenim Meshna, Guerrara i Talmud. Normalment tots són didactics.
Segons una història, un no creient va a un rabí i li demana les ensenyances. Aquest assenteix i li diu que li ensenyarà la Torah oral i la escrita. El no creient diu que només vol l'escrita, pero el rabí diu que no té cap sentit: si confia en ell amb una, també ha de confiar en ell per l'altra.
Hi ha la tradicio d'interpretació de comentaris, orals i escrits. Tambe tenim escoles exegètiques, que interpreten el sentit literal. Bona part del judaisme més ortodox així encara ho creu.
"Càbala" vol dir "tradició". S'interpretarà la Bíblia, la Torah i altres escriptures. Les lletres s'associen a valors numèrics. Hi ha una interpretació més literal o normativa i una interpretació més simbòlica o espiritual. S'utilitza el text com a exercici meditatiu.
Hi ha diversos comentaris sobre un mateix text. Poden arribar a ser molt extensos.
En una altra història, dos rabins discutien qui tenia raó. Si una fruita d'un jardi cau dins d'un altre, de qui serà? Un rabí diu: "Si tinc raó, que l'arbre es mogui". L'arbre es mou. L'altre rabi diu que, si té rao, que es mogui el mur, i es mou. El primer diu que, si té raó, que parli Déu, i Déu parla. Allò que compta és el consens, intentar buscar acords. La idea és que la interpretació és tan important com la paraula en el sentit literal. S'ha de mantenir la tradició, però adaptada a nous contextos.
Com hem dit, hi ha dos Talmuds. El de Babilònia es tanca el segle VI. Hi ha diferents mestres talmudics.
L'arrel de la paraula ve d'"estudiar". El de Palestina, en canvi, es tanca el segle IV. "Germarah" ve de "completar", completa la Meshna i afegeix comentaris en arameu.
Maimònides és segurament el gran filosof jueu, que estudia en hebreu i arab. Elabora una altra Mishna, aquesta no talmúdica. Un altre pensador jueu, aquest del segle XX, fou M. Buber.
Irònicament, s'ha dit que "tot aquelll qui multiplica paraules porta pecat" quan s'han fet comentaris i comentaris.
Hassidisme/Jassidisme. Dues corrents exegetiques. És un altre tipus de literatura religiosa perquè ve d'altres fonts. Es parla d'una càbala gnòstica molt antiga. La càbala és pràcticament la lectura simbòlica de les escriptures. Només té sentit traduir-la fins a cert punt. Remet a la tradició bíblica. Destaca el llibre de T. Serret, Estudios de la cabala cristiana. Es barreja bastant la doctrina messiànica amb la càbala.
...