Tema 1 (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Genética - 1º curso
Asignatura Fisiologia Vegetal
Año del apunte 2014
Páginas 6
Fecha de subida 02/11/2014
Descargas 9
Subido por

Vista previa del texto

1. PARET CEL·LULAR DIFERÈNCIES BÀSIQUES ENTRE CÈL·LULA ANIMAL I VEGETAL - - L’estructura de les cèl·lules vegetals és com les animals però tenen paret cel·lular, la qual és una paret semirígida que envolta la membrana plasmàtica.
La mida dels vacúols. Les cèl·lules vegetals tenen un sol vacúol, que pot emmagatzemar moltes coses i desplaça el nucli.
Presència de cloroplasts i de pigments com el “b”. Totes les plantes, algues i cyanobacteria que fan la fotosíntesi contenen el pigment clorofíl·lic “a”. Una segona classe de pigment clorofíl·lic és el "b", la qual apareix només en algues verdes i en les plantes.
La comunicació animal es basa en el traspàs de matèria per membrana plasmàtica. La comunicació vegetal es basa en orificis en la paret cel·lular que connecten les parets cel·lulars veïnes i són canals directes de comunicació citosol-citosol. S’anomenen plasmodesmes.
PARET CEL·LULAR La paret cel·lular és una estructura totalment aïllada del citoplasma, però tots els components que la componen provenen de l’interior cel·lular, del citosol.
Un dels components majoritaris és la cel·lulosa, formada per molècules de glucosa que viatgen fins la membrana plasmàtica, la qual és l’encarregada d’enganxar-los l’un amb l’altre ja que és allà on són processats i incorporats a la paret.
L’origen està en la citocinesi; quan se separen els citoplasmes cada cèl·lula filla s’envolta de paret cel·lular.
Hi ha dos tipus de paret cel·lular: la primària i la secundària.
- - La primària està present sempre des que neix la planta. Té la funció de regular el creixement de la cèl·lula. És una estructura tancada que ha de regular tot el que hi ha en el seu interior, ja que no pot perdre la forma.
La secundària està present només des que la cèl·lula deixa de créixer, quan la cèl·lula es diferencia i s’especialitza i la seva funció primordial passa a ser diferent de créixer constantment. És una estructura molt més rígida que l’anterior, molt més elaborada i complexa. Es forma de dins a fora, per sobre la plasmàtica i per sota la primària. La funció és donar forma i suport a la cèl·lula.
Anomenem laminilla mitja allò que es troba entre dues parets cel·lulars primàries que formen un teixit que manté unides cèl·lules contigües. Funcionen a mode de ciment.
Aquestes làmines mitges tenen incrustacions de materials rígids, magnesi, silici... que rigidifiquen la paret.
Les cèl·lules sembla que quedin hermètiques, però no. Una de les característiques de les cèl·lules vegetals és que mantenen els canals de comunicació cèl·lula-cèl·lula, els plasmodesmes. Aquests estan agrupats en zones que s’anomenen camps de punteadures: existeix un sector de la paret cel·lular vegetal secundària no desenvolupat, a través del qual es comuniquen les cèl·lules entre sí; perquè existeixi aquesta comunicació han de coincidir les punteadures de les cèl·lules adjacents, formant grupets de punteadures.
Per tant, tot i la paret cel·lular que la protegeix completament de l’exterior, continuem tenint canals directes, i no només com a individuals sinó com a grups. N’hi ha de primaris i de secundaris en funció de si la paret secundària no forma vorell o de si, per contra, es generen quan les parets secundàries de les cèl·lules contigües formen un vorell o arèola.
FUNCIONS - La principal és la de protegir la cèl·lula de possibles agressions mecàniques físiques i biològiques.
Dóna rigidesa i suport. En animals anomenaríem l’esquelet. És qui manté el vegetal en posició erecte.
Acumula substàncies orgàniques (reserva de biomassa): aigua, hidrats, proteïnes...
Possibilita el creixement per extensió. Té certs moments de relaxament que permeten que tot el que hi ha a l’interior cel·lular empenyi cap a l’exterior i la cèl·lula s’eixampli una mica. Immediatament, es torna a rigidifcar, però ja s’ha fet una mica més ampla (pressió interior venç la força de la paret). La cèl·lula no està sempre creixent, ho fa a salts, els salts s’anomenen creeps. El gran vacúol que està sempre ple d’aigua el que fa junt amb l’estructura rígida és tornar la cèl·lula indestructible. (FALS) - - Conté mecanismes de reconeixement cel·lular (glicoproteïnes i lectines) i participa en la transducció de senyals: quan, per exemple, una hormona troba el seu receptor, la unió dóna una informació que s’ha de transmetre a través d’aquesta via de transducció.
Conté petits fragments que són molècules informatives. Per exemple, si una paret cel·lular està trencada, aquestes molècules queden lliures per la planta i d’aquesta forma l’avisen de que algo no va bien.
La paret cel·lular funciona com a pell, esquelet i fins i tot com a sistema circulatori.
COMPOSICIÓ QUÍMICA El component més abundant és l’aigua en un 80% en la PC 1ària. En pes sec, el gran component és la cel·lulosa. La resta de components en pes sec són: - - - Hidrats de carboni (en un 80-90% PS) de dos tipus: o Només molècules de glucosa organitzades de manera lineal, formant la cel·lulosa (cristall). Són les que donen l’estructura lineal, donen resistència i elasticitat.
o Molècules formades per glucoses i altres tipus de sucres formant moltes ramificacions, de manera que no poden cristal·litzar (hemicel·lulosa i pectines). Són els que donen l’estructura amorfa, donen elasticitat i plasticitat.
Proteïnes (en un 10% PS) també de dos tipus: o Les proteïnes estructurals com l’extensina (extensió cel·lular) són molt elàstiques gràcies a una estructura helicoïdal que permet tot un joc de moviment.
o Hi ha tot un seguit de proteïnes no estructurals que són els enzims, que permeten la catàlisi de reaccions.
Altres: o Fenols (com ara la lignina en la paret cel·lular secundària), importants en la rigidesa.
o Ceres i estòlids que impermeabilitzen. Estan coberts de gomes, resines... que impedeixen la pèrdua d’aigua de la cèl·lula.
o Minerals a mode d’incrustacions que endureixen l’estructura.
o Flavonoides i tanins que tenen gust amargant i el que fan és intentar defensar la planta de possibles atacs. Són components fenòlics amb funció de defensa.
REPRESENTACIÓ DE LA TEORIA D’ORDIT I TRAMA Hi ha una teoria dels anys 60 que diu que la paret és un sac que recobreix la cèl·lula.
La que més s’ha acceptat és la teoria dels 80-90 que diu que la paret té dos tipus de components, els rígids i els elàstics, i que formen una xarxa. Per tant aquest model diu que l’ordit són les tires en un sentit i la trama són els components que els uneixen a mode de xarxa, i en resulta un teixit que recobreix la paret cel·lular.
Hi ha una tercera hipòtesi que diu que hi ha tres dominis. No s’accepta.
CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE LA PARET CELULAR - - Extracel·lular Carregada de càrregues negatives; els components interns tenen càrrega negativa, i això li comporta a la planta que no hi hagi cap material que pugui travessar lliurement la paret.
Capacitat d’hidratació Gran capacitat de cohesió Resistència mecànica Impermeable Polímers resistents (cel·lulosa) PARET CEL·LULAR SECUNDÀRIA Ara parlarem específicament de la paret cel·lular secundària. Presenta les següents característiques: - Apareix en cèl·lula adulta que ha deixat de créixer Dóna la forma característica Apareix per dins – se sintetitza des de dins i per sota la paret primària - Aportació massiva de cel·lulosa (material cristal·litzat) que dóna més resistència Aportació de glicoproteïnes estructurals que tramen l’estructura Satura o disminueix notablement l’aportació de material no cristal·litzat Apareix la lignina que desplaça l’aigua i també les incrustacions minerals Es mantenen les connexions cèl·lula – cèl·lula ...