TEMA 16. MICOLOGIA II (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Genética - 1º curso
Asignatura Botànica
Año del apunte 2014
Páginas 7
Fecha de subida 18/10/2014
Descargas 25
Subido por

Descripción

Professora: Concepción Delinares

Vista previa del texto

TEMA 16: MICOLOGIA II FILÚM ASCOMICOTS I FÍLUM BASIDIOMICOTS Hi ha espècies que són unicel·lulars (llevats) i altres que són pluricel·lulars filamentosos (formen micelis septats). Poden ser sapròfits, paràsits o simbionts.
La reproducció asexual, en els dos casos és igual: les espores es formen en els conidis, que es formen a partir de les cèl·lules conidiògenes, que es troben en el conidiòfor.
La reproducció sexual és diferent en cada fílum: - Els ascomicots tenen un ascoma, dins del qual hi ha unes cèl·lules anomenades ascs, on es formen les ascòspores. Són endòspores.
Els basidiomicots tenen un basidioma, dins el qual hi unes cèl·lules anomenades basidis, que formen les basidiòspores. Aquestes espores són exòspores.
Les formes unicel·lulars, de llevat, es troben en espècies dels dos grups. En els dos grups trobem també hifes que formen micelis septats, però en el cas dels ascomicots, en els tabics que separen les cèl·lules només trobem porus simples que les uneixen. En els basidiomicots, hi ha les espècies menys evolucionades, que també tenen porus simples, i les més evolucionades, que tenen una acumulació de reticle endoplasmàtic entre cèl·lules.
Les hifes d’aquests fongs formen floridures, el cos vegetatiu s’observa com una mena de cotó blanc.
FASE ANAMÒRFICA Si hi ha reproducció asexual, els fongs passen per una fase anamòrfica. Aquesta fase és el període en el que en el fong apareixen les estructures dels conidiòfors. Hi ha unes 11.000 espècies on no es coneix la seva fase sexual. El 1886 es va crear una classificació artificial d’aquests fongs que només es reprodueixin asexualment anomenada “fons mitospòrics”, “fongs anamòrfics”, “fongs imperfectes”, i fins fa poc s’anomenaven també fílum Deuteromicots.
Estudis moleculars han demostrat que la gran majoria d’aquests són ascomicots. Molts d’ells tenen una gran importància econòmica.
El conidiòfor és l’estructura de la qual surten els conidis. Els conidis provenen de les cèl·lules conidiògenes. Sobretot es troben en els gèneres Aspergillum i Penicillum.
FASE TELOMÒRFICA Aquesta és el període en el qual els fongs desenvolupen les seves estructures sexuals. Per tant, és diferents en el fílum Ascomicots i en el Basidiomicots.
En els ascomicots, la zona on es formen les espores endògenes s’anomena asc. Normalment formen grups de quatre o vuit ascòspores. Aquestes són meiòspores, és a dir, s’han format a partir d’una meiosi. Per això parlem de reproducció sexual.
En els basidiomicots, l’estructura on es formen les espores es diu basidi. És una prolongació on a la punta apareixen les basidiòspores.
ASCOMICOTS Té 3 subfílums. Aquests formen un grup monofilètic, i representen el 65% dels fongs coneguts.
Es caracteritzen perquè tots formen ascs en la seva reproducció sexual.
Subfílum Saccharomycota El gènere més característic és el Saccharomyces. Aquest té fongs unicel·lulars, llevats, que a vegades poden formar cadenes si no arriben a completar les divisions mitòtiques. Aquestes cadenes són falses hifes, que s’anomenen pseudomiceli. Poden ser diploides, haploides o diplohaploides.
Saccharomyces cerevisae és el llevat més conegut. Es reprodueix asexualment per gemmació. En la reproducció sexual, fa una meiosi que dóna lloc a quatre meiòspores, que estan dins un asc. Les meiòspores negatives s’uneixen amb les positives i formen un zigot, a partir del qual es desenvolupa un altre llevat.
Aquesta espècie s’utilitza per la fermentació alcohòlica. Gràcies a això, se n’obté cervesa, pa (el CO2 que es produeix en la fermentació fa que el pa pugi). També té una afectació mèdica, ja que pot provocar candidiasi (infeccions sexuals). També s’utilitza per la degradació de la fusta, per fer la pasta de paper.
Una altra espècie que té moltes utilitats és Schizosaccharomyces pombe, que fa fermentació làctica i serveix per obtenir formatge.
Subfílum Taphiromycota En una fase són llevats, i en una altra formen micelis, per ant són fongs dimòrfics. Quan formen micelis, les seves cèl·lules tenen dos nuclis, són dicariòtiques.
Són paràsits estrictes de plantes superiors. Provoquen infeccions en arbres fruiters, i malformacions en les fulles d’aquests.
Subfílum Pezizomycota Tenen un miceli vegetatiu haploide monocariòtic, septat i amb porus simples. Són haploides, i poden ser paràsits o formar simbiosis. Són saprobis, descomponedors d’aliments i paràsits de plantes, animals i humans.
Una espora, provinent de la reproducció asexual, forma un miceli. En aquests micelis es formen gametangis. La reproducció sexual es fa per gametangiogàmia. Quan dos gametangis, un positiu i l’altre negatiu, es fusionen, formen un asc dicariòtic, a partir del qual es forma tot un miceli dicariòtic. Aquest miceli forma un cos fructífer o estructura reproductora anomenada ascoma o ascocarp. L’ascoma és un conjunt d’ascs ordenats. El cos fructífer és el que nosaltres podem observar com un bolet.
Els dos nuclis, provinents de gametangis diferents, s’ajunten i formen un de sol, a partir del qual es fa una meiosi. Després es fa una mitosi, aconseguint així 8 ascòspores dins de cada asc. Hi haurà ascòspores que formaran un miceli positiu i altres un de negatiu. Aquests micelis es queden units a l’ascoma.
En l’ascoma hi ha l’himeni, que és la zona fèrtil de l’ascoma.
Està format pels ascs i per les paràfisis (cèl·lules estèrils que envolten els ascs). L’himeni sol estar a l’aire lliure, i es pot replegar i donar lloc a un cos fructífer amb forma de copa.
Els ascomes es desenvolupament.
- poden classificar segons el seu Apoteci: ascoma en forma de copa. Té com un peu que aixeca l’ascoma del terra.
Periteci: l’ascoma es tanca en forma d’ampolla. Té els micelis a dins.
Clistoteci: té forma esfèrica, també amb els micelis a dins.
BASIDIOMICOTS Té tres subfílums. Són un grup monofilètic que comprèn el 30% dels fongs coneguts. La característica que tenen en comú és que tots formen basidis.
Subfílum Pucciniomycotina És un miceli sense dolípors. Són paràsits de plantes, i tenen haustoris que penetren la paret cel·lular però no la membrana citoplasmàtica. Tenen gran importància en l’agricultura, ja que poden afectar cereals, lleguminoses, cafè, arbres fruiters i coníferes. S’anomenen “rovells”.
Poden necessitar la cooperació de dues espècies per completar el cicle de paràsits.
Subfílum Agaricomycotina És el més conegut i el més nombrós.
Són unes 21.500 espècies i tenen tres micelis.
El miceli monocariòtic és el primari.
Quan d’aquests, es fusionen un positiu i un negatiu (per somatogàmia, res de gametangis) es crea un miceli dicariòtic, que és el miceli secundari.
Aquest miceli secundari espera fins que les condicions són favorables, i llavors creix ràpidament i dóna lloc a un pseudoparènquima. És en aquest moment que parlem del miceli terciari, que és quan es forma el basidioma, el cos fructífer.
A (miceli primari); B (miceli secundari); C (miceli terciari).
El basidioma només té micelis dicariòtics. Forma basidiòspores en els basidis.
Holobasidi: és una cèl·lula que forma quatre exòspores.
Fragmobasidi: és una cèl·lula que forma quatre filaments, al final de cada un d’ells apareix una exòspora.
Els basidiomes es diferencien segons el seu desenvolupament: - Hemiangiocàrpic: el cos fructífer està protegit la meitat del temps, i l’altra meitat deixa els basidis a l’aire lliure. El basidioma només té una zona fèrtil, l’himeni. Les cèl·lules fèrtils s’anomenen cistidis, i estan envoltades esterigmes, que són estèrils.
- Gimnocàrpic: el cos fructífer sempre té els basidis a l’aire. Són els bolets que surten als arbres. L’himeni sempre se situa a la part de baix del basidioma. La part fèrtil està formada per tubets.
- Angiocàrpic: el basidioma sempre té els basidis protegits. Tenen les espores en l’interior, i surten quan la “càpsula” explota. (Ex: pet de llop).
Cada tipus de basidioma no és específic d’una espècie de basidiomicots, sinó que l’ambient fa que es formin un tipus de basidioma o un altre. Per tant en aquest cas, la morfologia del cos fructífer no serveix per fer una classificació.
...