27. HPB i disfunció erèctil (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 4º curso
Asignatura Farmacologia i Terapèutica 2
Año del apunte 2015
Páginas 3
Fecha de subida 26/03/2016
Descargas 12
Subido por

Descripción

4.6. Andrògens i antiandrògens. Tractament de la hiperplàsia benigna de pròstata. Farmacoteràpia de la disfunció erèctil

Vista previa del texto

♥ La hiperplàsia benigna de pròstata (HBP) no s’ha de confondre amb el càncer de pròstata, ja que és un creixement no cancerós del teixit de la pròstata. És un trastorn molt freqüent i la seva prevalença ↑amb l’edat (màxima incidència al voltant dels 60 anys) Etiologia ♥ No és gaire coneguda però se sap que té relació amb:  ↑ dels nivells d’estrògens i de la producció de metabòlits de la testosterona sobretot de la dihidrotestosterona (DHT) que es produeix a partir de la testosterona per acció de la 5α-reductasa  ↑ de l’activitat de la 5α-reductasa s’incrementen els nivells de testosterona, el que provoca una acció hipertròfica. La DHT és el metabòlit actiu que major afinitat té pel receptor androgènic Simptomatologia 1.
2.
3.
Inicialment són símptomes de caràcter obstructiu: ↓del cabal i de la força del raig de la orina, micció dolorosa o incompleta En fases més avançades poden aparèixer símptomes irritatius: com no s’acaba de buidar la bufeta queda certa orina que provoca irritació, això desencadena en miccions freqüents, urgència, etc.
Quan la bufeta està obstruïda es produeix al final una distensió del múscul de la bufeta, aquesta s’omple d’orina i s’acaba produint una incontinència per desbordament. Es perd orina gota a gota Tractament de la HBP ♥ El tractament farmacològic anirà en funció de la farmacologia: 1. Fases inicials  Si els símptomes no molesten, s’espera i no s’administra tractament  Si realment la simptomatologia és aparent, els símptomes es toleren malament = tractament farmacològic 2. Fases intermèdies  Simptomatologia lleu o moderada: tractament farmacològic  Greus: s’opta per la cirurgia 3. Fases més avançades: cirurgia En cas de que el pacient no respongui al tractament farmacològic s’opta també per la cirurgia ♥ Produeix reduccions en la mida de la pròstata, fins nivells de reducció del 20-30%, provocant una millora de la simptomatologia ja que es facilita el flux urinari. Disminueix la necessitat de cirurgia i l’eficàcia clínica s’observa als 3-6 mesos Fàrmacs disponibles  Finasterida: sols inhibeix un dels dos isoenzims de la 5α-reductasa, la isoforma 2  Dutasterida: inhibeix les dues isoformes  Teràpia combinada: Bloquejant α1-adrenèrgic + inhibidor de l’5α-reductasa Persones tractades amb aquests fàrmacs s’ha vist que són capaços de frenar l’avanç de la malaltia, hi ha menys necessitat d’intervenció quirúrgica Inconvenients ♥ Perquè hi hagi una millora de la simptomatologia necessiten que passi cert temps, ja que al fàrmacs li ha de donar temps perquè la reducció de l’enzim ens porti a una reducció de la glàndula Efectes adversos a) Disfunció sexual (5)%: ↓ejaculació, erecció i reducció de la libido b) Reducció dels nivells d’antigen prostàtic (PSA): és un marcador de càncer de pròstata a nivells elevats. Podrien emmascarar un possible augment de la PSA per un procés cancerigen.
108 ♥ Els receptors α1 estan presents en el teixit muscular llis en la part terminal del teixit de la bufeta i en el teixit prostàtic. Si bloquegem aquests receptors tindrem: 1) Relaxació de la fibra muscular llisa del coll vesical i del teixit prostàtic.
2) Dilatació que comporta una menor obstrucció del flux urinari (component dinàmic) 3) Millora de tota la simptomatologia urinària La millora de la simptomatologia es produeix en qüestió de dies, perquè tenen un efecte purament dinàmic . És un tractament simptomàtic i no afecta per res el creixement de la pròstata Prazosina ♥ Cap de sèrie. Poc utilitzat avui dia per la quantitat d’efectes adversos Doxazosina & Terazosina ♥ Fàrmacs amb menys efectes adversos CV i amb una vida mitja més llarga. Una única dosi diària Alfuzosina & Tamsulosina ♥ Fàrmacs que són més selectius pel receptor α1-adrenèrgic: són uroselectius. Tenen menys probabilitat de produir hipotensió ortostàtica RECORDAR!!! No detenen el procés de la malaltia, no disminueixen el volum de la pròstata i tampoc afecta al PSA Indicacions de tots ells a) D’elecció en símptomes moderats o greus inicials de tipus obstructiu b) En pròstates petites c) Indicats per pacients amb hipertensió lleu (provoquen hipotensió) i hiperplàsia benigna de pròstata que no tinguin antecedents CV Efectes adversos de tots ells 1) Efecte de la primera dosi si es comença amb una dosi alta d’aquests fàrmacs es produeix hipotensió ortostàtica amb pèrdua del coneixement. Per això es comença a dosis ↓ a l’hora d’anar-es a dormir i s’augmenten poc a poc  Ara han sortit formes d’alliberació retardada que resolen aquest problema 2) Tamsulosina té un perfil d’efectes adversos diferent a la resta: cansament, d isfunció de la ejaculació, símptomes gripals i congestió nasal ♥ Hi ha diversos factors fisiològics que tenen lloc en la erecció: 1. Necessita relaxació de la musculatura llisa vascular que irriga el cos cavernós VD dels vasos. L’activació del SNP comporta l’alliberació d’Ach = ↑ la producció local de NO = activació Guanilat ciclasa = ↑nivells GMPc = VD final 2. Intervé l’estimulació nerviosa parasimpàtica intervé activament el SNC. Els impulsos sexuals s’incorporen a la zona de l’hipotàlem i s’allibera Dopamina 3. Part hormonal la testosterona condiciona el nivell de desig sexual. Si els nivells són baixos, baixa el desig Causes de la disfunció  Secundària a un tractament amb altres fàrmacs: qualsevol fàrmac que provoqui una reducció del flux sanguini en la zona del cos cavernós. Si és possible canviar el fàrmac sinó reduir la dosi  Per causa purament psicològica: tractament de psicoteràpia  Com a conseqüència d’una altra patologia: aterosclerosi.
Tractament de la patologia i segurament la disfunció s’eliminarà Tractament farmacològic:  Inhibidors de la fosfodiesterasa 5  Apomorfina SL (no a Espanya)  Alprostadil intracavernós o intrauretral  Tractament de reemplaçament amb testosterona (si hi ha dèficit) ♥ Tractament de primera línia, s’administren per via oral i són molt efectius. Són inhibidors de la PDE Mecanisme d’acció ♥ El GMPc s’acaba metabolitzant per acció de la fosfodiesterasa fins transformar-se en un metabòlit inactiu que és la GMP.
Aquests fàrmacs inhibeixen la fosfodiesterasa allargant la permanència del GMPc (↑VD). Perquè els fàrmacs actuïn és necessària una estimulació prèvia 109 Fàrmacs disponibles  Sildenafil i Vardenafil inici d’acció ràpid però curta duració (màxim 12h). Absorció per VO condicionada per  la presència d’aliments a nivell digestiu (els aliments greixosos ↓absorció). La viagraaaaaaa *-* Tadafil inici d’acció més lent (aprox 2h) i duració de l’efecte unes 24h. Es pot prendre amb aliments Efectes adversos 1.
2.
Freqüents: cefalees, eritema facial, congestió nasal, dispèpsia, sensació de mareig  Reducció de la pressió arterial per part e Sildenafil i Vardenafil, no descrit per Tadafil En sobredosis: poden provocar efectes que deriven de l’activació d’altres isoformes de la fosfodiesterasa  Sildenafil i Vardenafil visió borrosa i sensibilitat a la llum  Tadafil dolor muscular Contraindicacions    Pacients amb risc CV molt elevat: infart, HTA no controlada, arítmies cardíaques, ICC greu Tractament amb altres fàrmacs que poden tenir un efecte sinèrgic en quant a VD: nitrats, fàrmacs donadors de NO, Nicorandil (↑GMPc) i blocadors α-adrenèrgics Interacció entre PDE: ja que tots els es metabolitzen per la isoforma CYP3A4 Alternativa: administració d’Apomorfina per via sublingual  Agonista dopaminèrgics que actua a nivell del SNC afavorint l’estímul que facilitarà l’erecció  No actua a nivell local del cos cavernós  Administració còmoda però amb baixa eficàcia 30-50%  S’utilitzarà sols en aquell casos de disfunció erèctil lleu o quan no es pugui utilitzar fàrmacs anteriors perquè estan contraindicats  Esta contraindicada quan hi ha: hipotensió postural, malalties cardíaques greus ♥ És un anàleg de la PGE1 i s’administra mitjançant una injecció intracavernosa. Òbviament l’eficàcia↑ ja que és un mètode directe on hi ha el problema però és molt invasiu, dolorós i desagradable. Sols s’utilitzarà en casos que hi hagi dèficit de testosterona S’ha intentat utilitzar aquest fàrmac per via intrauretral mitjançant un aplicador que inserta a la uretra un bastonet amb el fàrmac i així s’absorbeix a través de la mucosa de la uretra que es comunica amb el cos cavernós. L’avantatge és que no és tan invasiu ni dolorós però la seva eficàcia és menor.
♥ Tan sols s’utilitzarà en els casos que hi hagi un dèficit de testosterona, serà un tractament de substitució. Si hi ha un dèficit de testosterona la persona pot experimentar la falta de libido, no és un trastorn de la erecció sinó un dèficit de la hormona.
 Dèficit primari a nivell dels testicle per escassa producció de testosterona  Dèficit secundari per alteracions en l’eix hipotalàmic-hipofisiari Vies d’administració: IM, transdèrmica en pegats, via tòpica en forma de gel, VO i via sublingual. Contraindicat en persones que pateixen o hagin patit càncer de pròstata o de fetge 110 ...

Comprar Previsualizar