Tema 9.1. De la Revolució Russa a la constitució de la URSS (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 2º curso
Asignatura Història Contemporània
Año del apunte 2017
Páginas 8
Fecha de subida 15/06/2017
Descargas 6
Subido por

Vista previa del texto

mtocavents HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA TEMA 9. DE LA PRIMERA A LA SEGONA GUERRA MUNDIAL 1. De la Revolució Russa a la constitució de la URSS 1. Què és Rússia? 2. Antecedents de la Revolució Russa. Rússia al principis del segle XX 3. La Primera Guerra Mundial i l’esclat de la Revolució 4. La construcció del socialisme a Rússia fins a la mort de Lenin (1924) a) La Guerra Civil i el comunisme de guerra b) La NEP 5. L’època de Stalin 2. Inestabilitat econòmica en el període d’entreguerres 1. Límits i contradiccions del creixement econòmic dels anys vint (1919-1929) a) Creixement molt condicionat per la I Guerra Mundial b) Caràcter desigual c) Fort creixement de la productivitat industrial d) La sobreproducció mundial de productes primaris e) El paper dels USA com a prestamista internacional 2. La depressió dels anys trenta (1929-1939) a) La depressió als USA b) La transmissió de la depressió a la resta del món c) Les respostes a la depressió 3. La crisi de l’Estat de dret i els feixismes 1. Definició del feixisme 2. Context polític de l’ascens del feixisme 3. El feixisme italià de Mussolini 4. L’ascens del nazisme a Alemanya 1. DE LA REVOLUCIÓ RUSSA A LA CONSTITUCIÓ DE LA URSS 1. QUÈ ÉS RÚSSIA? És l’entitat política més extensa del planeta, ocupa uns 22 milions de km2, i hi ha una diferència horària de 10 hores entre un costat i l’altre del país.
Per entendre la Revolució Russa s’ha d’entendre que Rússia és un territori relativament poc poblat, la població es concentra entre a la zona més europea del territori, a l’est dels monts Urals, mentre que la zona de Sibèria és molt poc oblada a causa del seu clima extremadament fred. A més és un territori de nacionalitats molt diverses, té 126 nacionalitats i 112 llengües reconegudes. La nacionalitat més important és Rússia, és la nacionalitat hegemònica de la Unió Soviètica i ho acabarà sent d’una manera més marcada a partir de la pujada d’Stalin al poder (el nacionalisme rus és un element cohesionant del país).
Aquesta gran unitat territorial estava sota control de l’imperi del tsar, que ocupava part d’Europa i d’Àsia, un desplegament territorial relativament recent (segle XIX).
mtocavents 2. ANTECEDENTS DE LA REVOLUCIÓ RUSSA. RÚSSIA A PRINCIPIS DEL SEGLE XX L’imperi rus tot i ser una gran potència és un país molt endarrerit, els països més capdavanters al segle XI estaven començant a revertir el sector que mantenia a la població, es disminuïa el sector agrari i augmentava el sector secundari, la indústria.
Els primers països industrialitzats són Gran Bretanya, França, Alemanya, etc. Al segle XIX Rússia és un país fonamentalment agrícola.
Rússia pateix un fracàs a la guerra de Crimea (1853-1856), Rússia manté una centralitat molt forta a les comunitats pageses tot i que el 1861 Alexandre II va abolir la servitud, d’aquí la comunitat pagesa en surt reforçada però no va pujar la productivitat. Es va produir un fort creixement demogràfic a la segona meitat del segle XIX i hi ha escassetat d’aliments, cosa que duu a una situació crítica.
Es comença un procés de mobilització a finals de segle XIX, és un procés lent i que s’ha d’expandir arreu del territori enorme de Rússia, té una fortíssima concentració geogràfica allà on hi ha una concentració demogràfica, és coetani a la modernització industrial del país, serà una indústria lligada al ferro, minerals, construcció de maquinària, etc. Es construeixen línies de ferrocarril per a les indústries, un dels primers reptes duts a terme va ser la construcció del el Transsiberià, 8.000 km de ferrocarril.
En general cap de les reformes ni el progrés de la industrialització van comportar millores en el nivell de vida ni de la població de Rússia ni encara menys de la dels països dominats per Rússia.
És una autocràcia, el govern estava en mans del tsar i el poder era hereditari per dret diví, es recolzava en 4 pilars: 1. La burocràcia.
2. L’exèrcit, amb la repressió de les revoltes burgeses.
3. L’Església ortodoxa, subordinada i lligada al poder polític del tsar des de Pere el Gran, el 1721, amb la creació d’un Sínode Suprem i la supressió del Patriarca Rus.
4. La policia política (Okhranka, creada cap el 1880), que té el compromís d’informar, delatar i reprimir qualsevol tipus de discrepància política.
Durant la segona meitat del segle XIX van sorgir diverses corrents d’oposició al tsarisme: 1. El populisme. 1901, Partit Social-revolucionari (SR - esseristes).
a. És una força de base fonamentalment agrària.
b. Rebutja la industrialització massiva.
c. L’objectiu és crear una societat organitzada en petites comunitats pageses socialistes i més igualitària.
d. S’inspiren en l’anarquisme, tenen una forma d’actuar violenta i utilitzen el populisme (el corrent central d’oposició dels anys 20).
2. El socialisme marxista. 1898, Partit Socialdemòcrata Rus.
a. El principal dirigent és Lenin.
b. Es proposa la idea que el partit per molt petit que sigui pot ser a l’avantguarda de la Revolució, és el partit que la pensa, la idealitza i la pretén guiar.
mtocavents c. És un partit molt perseguit per la policia política, molts dirigents són exiliats d. El 1903, a Suïssa, s’escindeix en dos grans corrents: bolxevics i menxevics, uns més radicals que altres i amb relacions cada cop pitjors.
3. Els demòcrates constitucional. 1905, Partit Kadett.
a. Propugna l’enderrocament del tsarisme.
b. Implantació d’un règim de democràcia parlamentària.
c. És l‘hereu del moviment de 1825 d’intentar forçar una revolució liberal.
LA REVOLUCIÓ EL 1905 El 1904 Rússia entra en guerra amb el Japó, aquest enfrontament crea un empitjorament de les condicions de vida dels russos. Es produeix el Diumenge Sagnant a Sant Petersburg, el 22 de gener de 1905. D’aquí sorgeixen els Soviets (s’hi reuneixen els delegats de les fàbriques, els camperols i els soldats), el tsar es veu obligat a concedir reformes, es convoca la Duma (l’assemblea que representa la cambra baixa del parlament escollida per sufragi universal), s’implanta el primer programa reformista i modernitzador impulsat per Stolypin, primer ministre. El diagnòstic que es fa és que molts dels problemes que té Rússia són perquè és un país molt endarrerit. La reforma agrària no té èxit i Stolypin va ser assassinat per un anarquista.
Aquesta revolució es considera un assaig pels bolxevics de la Revolució de 1917.
3. LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL I L’ESCLAT DE LA REVOLUCIÓ L’esclat que va dur a la Revolució Russa serà la participació de Rússia a la Primera Guerra Mundial, perquè empitjora la situació dels ciutadans russos, hi ha escassetat de productes de primera necessitat encara més alt que al 1905, hi ha una inflació en augment i es produeix un estancament i una necessitat d’efectius als fronts de guerra russos.
El febrer de 1917 hi ha el primer moviment revolucionari, és una revolta de caire antitsarista, en contra del tsar hi ha un coalició de forces molt diverses, des de llavors es comencen a constituir els Soviets, allà serà on posaran en comú com dur a terme la Revolució. Els soldats decideixen no intervenir per reprimir les protestes revolucionàries, perquè el moviment anti-tsarista posa en relleu la discussió del paper del tsar en quant al territori, llavors comença un moviment d’ocupació de les terres de l’Església i de l’aristocràcia, els soldats que són camperols i s’assabenten que estan ocupant les seves terres deserten i tornen cap a casa a conservar les terres.
Hi ha una dualitat del poder, per un costat la Duma que és l’òrgan representatiu, i per l’altre els Soviets. El Soviet de Petrograd i la Duma arriben a un acord epr crear un govern provisional, el qual té com a personatge destacat Kerensky, que es declara a favor de no trencar els compromisos exteriors i mantenir a Rússia a la Guerra, l’altra opció és que es permetin tornar a casa els exiliats, de manera que Lenin pot tornar a Rússia. Lenin volia que Rússia sortís de la guerra, sinó res seria possible.
Entre març i octubre de 1917 hi ha una situació de dualitat de poders a Rússia, el govern provisional que té un poder teòric i manté Rússia en el conflicte, i els Soviets mtocavents que controlaven la situació social de Rússia. Lenin fa que el poder recaigui en els Soviets i nega el poder de la Duma, el govern cau el 5 de novembre de 1917.
4. LA CONSTRUCCIÓ DEL SOCIALISME RUS FINS LA MORT DE LENIN (1924) A. LA GUERRA CIVIL I EL COMUNISME DE GUERRA Quan Lenin arriba al poder el primer que fa és: - Signa la pau amb Alemanya per treure a Rússia del conflicte.
- Repartiment agrari, confisca les propietats a la corona, a l’Església i a la noblesa, i les reparteix entre els pagesos. Lenin era conscient que necessitava el favor dels pagesos per tenir èxit.
- Reconeix el dret a l’autodeterminació dels pobles que formaven part de l’imperi rus, la russa és l’única constitució que recull el dret a l’autodeterminació dels pobles. Aquesta aposta és perquè s’adona que la viabilitat del procés revolucionari passa per mantenir una integració entre els territoris que formaven part de l’imperi rus. Passa a ser una república de caràcter federal.
- Fa una nacionalització de la banca, dels ferrocarrils i de les grans indústries.
L’estat és controlador dels grans recursos estatals.
- Expropia dels crèdits estrangers.
- Control de l’Estat sobre els empreses de més de 5 treballadors. Una centralització del poder molt clara.
LA GUERRA CIVIL (1918-1922) Té diferents actors, la doble oposició dels bolxevics quan arriben al poder és: - Opositors interns: partidaris de la restauració del tsarisme.
- Opositors externs: animadversió de les potències occidentals.
Té diferents fases, al final l’exèrcit dels bolxevics guanya gràcies a la bona organització de l‘Exèrcit Roig, liderat per Trotsky. Aquest exèrcit s’enforteix utilitzant antics soldats de l’exèrcit del tsar.
Una victòria de l’Exèrcit Roig hagués donat una millor perspectiva per mantenir els territoris que havien estat sota el poder del tsar.
L’orientació política del nou estat es desenvolupa inicialment en un moment de guerra.
El gener de 1918, en plena Primera Guerra Mundial, la Revolució Bolxevic amenaça d’una possible extensió, els bolxevics no fan cas de les votacions i es tanca l’assemblea constituent.
La guerra muta les llibertats democràtiques, però en el cas dels països democràtics aquestes restriccions que hi ha durant la guerra després són revertides. Hi ha una subordinació de les institucions polítiques al poder dels soviets i s’implanta una dictadura del proletariat. El parlament de la Unió Soviètica es passarà a dir Sovia. Hi ha una identificació cada vegada més gran entre Estat i Partit (el Partit Bolxevic, denominat Comunista a partir de 1918).
És essencial per a les noves autoritats soviètiques una estructura de control que respongui de manera directa i fidel a l’estructura central, en termes organitzatius és molt important. Les polítiques d’afiliació al Partit Comunista seran vàries, i en molts mtocavents casos es captaran elits pre-existents. Per tant, els primers anys de la revolució seran un moment en que augmentaran els efectius comunistes.
La gran preocupació dels bolxevics fins la Segona Guerra Mundial serà la supervivència de la URSS, el partit socialdemòcrata és un partit de quadres, arreu del territori i ha una estructura que respongui de manera directa i fidel a l’estructura central.
COMUNISME DE GUERRA - - - - Socialització de la producció: l’exèrcit i el partit requisen forçosa de les collites pageses i suprimeixen els intercanvis en el mercat lliure; de manera que passen a ser controlats per l’Estat.
Implantació d’una disciplina de treball molt dura: militarització de la producció.
S’altera el ritme de la producció en temps de guerra, tant a la URSS com en altres països participants de la Guerra.
Centralització de la presa de decisions econòmiques, es crea la Gosplan el 1921, és necessita un òrgan de govern capaç de retenir tot el que s’està produint arreu del país per poder fer-ho eficient en funció de l’esforç bèl·lic.
Supressió del mercat com a regulador de l’activitat econòmica.
B. LA NEP (NOVA ECONOMIA POLÍTICA) La fi de la Guerra Civil no suposa la suavització dels controls del Partit Comunista sobre la vida política. Un cop acabada la Guerra Civil es substitueix el comunisme de guerra per la nova economia política (1921): - Sistema d’economia mixta o capitalisme d’estat.
- Es toleren el petit comerç entre particulars i certes formes d’empresa privada.
- Es dóna un cert marge de maniobra als pagesos, volen guanyar el suport dels pagesos i resoldre els problemes d’abastament de les ciutats.
Dins d’aquesta societat socialista dirigida per una dictadura del proletariat, que han de ser els que han de portar al comunisme, sorgeix una classe que no és ben bé la proletària, es tracta d’un grup social que es podrien dir “petits burgesos”, creen els gulags i exploten per a una economia social.
La NEP dóna bons resultats, la situació, l’abastiment de les ciutats i la producció agrícola es recuperen. Els dirigents bolxevics entenen que la viabilitat de la Unió Soviètica passa per transformar-se en un país industrial.
Lenin mor el 21 de gener 1924, la seva mort aviva la qüestió de la successió, hi ha dos possibles successors: Stalin i Trotsky.
Lenin deixa constància que creu que Stalin no seria la millor opció per succeir-lo, creu que no té prou autoritat per poder dirigir el Partit Comunista Soviètic, en canvi de Trotsky creu que té la experiència i que havia estat un element fonamental en la victòria de la Revolució bolxevic.
EL “GRAN DEBAT” - Des del punt de vista polític, es preguntaven com mantenir la URSS. Alguns països europeus havien intentat fer el mateix que a la Unió Soviètica però no se n’havien sortit, llavors el dubte de la URSS era si mantenir-se en el Socialisme mtocavents - que ja tenien o intentar expandir la seva ideologia a altres països, i si era possible el triomf del socialisme en un sol país.
Des del punt de vista econòmic es pregunten si és possible fer una revolució de caire socialista en un entorn agrari, i què es fa amb els pagesos perquè els subjectes de la revolució proletària són els treballadors industrials, i perquè es torna un cop més a la preocupació sobre la supervivència de la URSS, al debat que els països veïns eren potències industrials i al risc existent que la Unió Soviètica es quedi enrere. El que es planteja és com trobar una formula per industrialitzar totalment el país.
Per tant, els dirigents estan posicionats de la següent manera: - Bukharin i Stalin: són la gran promesa de futur. Bukharin fa la Revolució quan és jove, i se li veu molta empenta, té la idea del socialisme en un sol país i està arrelat amb Stalin sota la base d’aquests dos principis: establir i consolidar el socialisme a la URSS i mantenir una posició conciliadora amb els pagesos.
- Zinoviev i Kamanev: els dos formen part dels dirigents bolxevics radicals que havien participat de la Revolució. Són els companys de lluita de Lenin. Es van canviant, Zinovivev acabarà adoptant la idea de Bukharin i Stalin, i Kamanev es vincularà a la idea de Trotsky.
- Trotsky: té la idea de la revolució mundial, no té sentit fer-la només a un país.
Aposta per la transformació total del país, sense deixar un marge de maniobra als pagesos. Perquè com que tenien un endarreriment industrial pronunciat, el que havien de fer és reduir les prestacions econòmiques dels pagesos per afavorir un poderós sistema i industrialització del país. Finalment, això és el que acabarà fent Stalin.
5. L’ÈPOCA D’STALIN Finalment, acabarà amb la victòria d’Stalin com a dirigent del partit, amb mà dura en la gestió del partit i amb la idea d’anar eliminant tots els sous.
D’aquí ve la gran persecució al trotskisme i a tots els dirigents que havien estat lligats a l’antic cap de l’exèrcit rus. Stalin comença una persecució, una purga, en contra de tots els seus contrincants ideològics, especialment als antics dirigents, Trotsky és el primer.
- Al Congrés del PCUS de 1924 és derrotat en les diverses votacions.
- El 1925 és separat de tots els seus càrrecs tant al partit com al govern.
- El 1927 és expulsat del partit.
- El 1929 s’exilia.
- El 1940 és assassinat per Ramon Mercader (militant del PSUC) a Mèxic.
L’assassinat de Serguei Kirov el 1934, líder del Partit Comunista a Leningrad, tot i que va ser planejat per Stalin, és l’excusa perfecta per iniciar la repressió contra els dirigents bolxevics, per començar la Gran Purga de finals dels anys 30, que acabaran amb milers de militants del partit que havien començat al cercle més estret i important dels bolxevics (que havien participat a la Revolució).
mtocavents Hi ha un recanvi dels quadres dirigents del partit: el Partit dirigit per Stalin no té res a veure amb el Partit que hi havia durant la Revolució, hi ha l’entrada d’un personal polític diferent, un discurs diferent...
LA QÜESTIÓ ECONÒMICA Paradoxalment Stalin acaba adoptant la posició de Trotsky. Aposta directament per la industrialització ràpida del país, perquè estan molt endarrerits. S’ha de tenir en compte el context de l’època: amb la Revolució i la Guerra Civil molts treballadors havien abandonat en massa les ciutats i els nuclis industrials, que s’havien quedat sense aliments ni combustible, i havien retornat als seus pobles d’origen. Moscou havia perdut 1/2 dels seus habitants, Sant Petersburg 2/3 parts, i la població urbana total s’havia reduït del 19% al 15%. Amb el repartiment de terres Rússia s’havia convertit un país encara més agrícola i rural que abans de 1913; el 1929 encara un 82% de la població viu de l’agricultura.
És llavors quan comença un procés que té uns costos humans altíssims alhora que un èxit estrepitós. Stalin substitueix la NEP pels Plans Quinquennals (el primer és 192833). El canvi de la situació econòmica i de l’estructura productiva permetrà que la Unió Soviètica al cap de deu anys acabi essent un monstre de la indústria pesada. A les portes de la Segona Guerra Mundial, aconsegueix posar-se al nivell dels grans països industrialitzats.
LA COL·LECTIVITZACIÓ És l’element central del projecte d’industrialització. Es fa en una política i organització de l’economia bastant més semblant a l’economia de guerra. L’instrument principal va ser els plans quinquennals, es basaven en una previsió del creixement econòmic a cinc anys vista. El transvasament de la producció del sector agrari a la indústria es fa a partir de la col·lectivització i serà l’Estat el que controlarà les terres, els excedents de producció serveixen per acumular un teixit industrial. El sistema de col·lectivització permetrà una acumulació forçada de capital des de l’Estat.
Obliguen als pagesos a agrupar-se en koljós (suposades cooperatives) o sovjós (granges de l’Estat),aquests seran una font d’excedent i de mà d’obra.
La propaganda oficial presentà la col·lectivització com la victòria dels petits pagesos sobre els kulaks, els pagesos benestants que tenien una mentalitat burgesa i conservadora i que no estaven disposats a col·laborar amb el nou règim. Però no tothom ho veu d’aquesta manera, és per això que aquest procés ve acompanyat d’una repressió molt alta, molts pagesos no accepten la col·lectivització, llavors s’augmenten les quotes de les granges estatals i s’apliquen dures represàlies si no s’assoleixen, pobles sencers són deportats a Sibèria, la fam es va estendre per moltes parts del país.
ELS RESULTATS Des de just abans de la revolució fins el 1932 hi ha una inversió de la composició del sistema productiu (un 10% del producte interior brut). Entre 1928 i 1940 el creixement de la URSS és molt important, però amb una diferenciació que ens ajuda a explicar la mtocavents seva caiguda: acabarà sent un gegant pel que fa a la indústria pesada, però sempre tindrà problemes amb la producció dels béns de consum.
En termes de PIB, la Unió Soviètica tindrà un creixement espectacular, no hauria pogut participar a la Segona Guerra Mundial si no hagués tingut un desenvolupament econòmic tan alt. El Pacte Molotov-Ribentropp demostra que la Unió Soviètica pot participar en un conflicte internacional.
La “gran guerra patriòtica” permet a Stalin col·locar bona part de l’est d’Europa sota l’àrea d’influència de la URSS, això accedeix posar les bases de la industrialització a la part est del país, perquè fins ara només s’havia fet la part oest.
La Segona Guerra Mundial també tindrà problemes econòmics, com ara que es desmunten fàbriques cosa que significa un sacrifici enorme.
PROBLEMES Hi ha un creixement molt desequilibrat: escassetat crònica de béns de consum i d’abastament; una impossibilitat de regular des d’un sol centre de planificació una estructura econòmica complexa. El sistema penalitza la iniciativa i no incentiva gens la innovació. Apareix un entramat de relacions entre els diferents agents de nivell intermedi al voltant del proveïment de matèries primeres, a més del mercat negre. I hi ha dificultats creixents per mantenir la cursa “imperialista” amb el Estats Units.
El mandat d’Stalin va ser caracteritzat per la duresa de la repressió, per la seva manera de reprimir, les purgues del partit comunista... no només hem de veure aquesta faceta d’Stalin, si no entendríem el que va significar Stalin pel conjunt del món i per la Unió Soviètica. És molt difícil que Stalin hagués pogut mantenir el seu poder únicament amb la repressió.
Stalin mor el 1953, calia iniciar reformes a nivell econòmic i polític. Després d’un breu període d’interregne (amb Gueorgui Malenkov) el 1955 Nikita Kruschev comença el procés de desestalinització. S’arriba al final de la URSS el 1991 sense que el desequilibri es reverteixi i el problema d’abastiment de béns de consum serà un problema dels anys 60 i 70.
...

Tags: