Apunts temes 1-2 de Societat i Cultura a l'Edat Mitjana (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Rovira y Virgili (URV)
Grado Historia del Arte - 1º curso
Asignatura Societat i Cultura a l'Edat Mitjana
Profesor M.B.
Año del apunte 2016
Páginas 7
Fecha de subida 22/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Societat i Cultura a l’Edat Mitjana TEMA 1: De l’Imperi Romà a l’Edat Mitjana Món tardoantic (s.II-s.VII) 1. Crisi de l’Imperi Romà.
2. Baix Imperi Romà, l’imperi es transforma (crisi s.III dC) d’una societat esclavista clàssica es passa a reformular antigues estructures. Transformacions polítiques, econòmiques i canvis socials.
3. Societats de l’antiguitat tardana.
Per què es parla de la caiguda de l’Imperi Romà? Roma havia entrat en decadència.
Alguns pensadors van intentar trobar les causes de l’envelliment de Roma. E. Gibon lliga la situació a causes externes: el cristianisme i les invasions germàniques. En canvi, F.Lot ho atribueix a causes internes. Per tant, hi ha dues fòrmules per entendre la crisi.
Però les causes internes i les externes són indissociables, formen una trama. Hi ha situacions internes que s’agreugen en contacte amb les altres situacions externes.
Romanitat Clàssica. Del s.I aC fins el s.II dC Crisi del model imperial-esclavista dependències personals.
Des del s.III dC •Exercit •Els ciutadans de Roma tenen el dret de ciutadania.
•L'Imperi és imperialista. Ciutat-Estat: Roma, adquireix un imperi i té una política imperialista.
•Militarització política. L'exèrcit esdevé més important i els líders d'aquest, es fan amb el control de l'Imperi.
•Constitució de Caracalla (212) dóna el dret de ciutadania "universal", a tots els ciutadans de l'Imperi •Imperi + provincialització (les províncies guanyen poder).
El món romà era molt heterogeni, alguns llocs eren poc romanitzats i d’altres molt més. Al s. III dC hi ha un canvi de la romanitat, la romanitat clàssica és substituïda per un nou model. El propi imperi dóna més poder a les autoritats provincials, les quals adquireixen força o forma política. L’any 138 dC s’acaba l’expansió romana i quan paren les conquestes, l’obtenció d’esclaus es complica.
Canvis polítics Les primeres senyals de crisi político-militars importants, es donen en el mandat de Marc Aureli (161-180 dC). En aquesta època comença el Baix Imperi. Els atacs dels Societat i Cultura a l’Edat Mitjana bàrbars esdevenen molt importants, els períodes bèl·lics s’allarguen molt... Hi ha moltes dificultats, l’imperi incorpora gladiadors i esclaus a l’exèrcit. Finalment també accepta alguns pobles bàrbars a les fronteres (del Rin i el Danubi) sota el seu control, així hi ha més protecció.
El mandat de Còmmode(180-192 dC), fill de Marc Aureli, és un període d’inestabilitat.
Es produeix una revolta a la Gàl·lia: revolta de Matern (187) que arriba a ocupar la Itàlia del nord, és a dir que arriba a una zona perillosa per l’imperi.
A partir d’aquest moment hi ha una nova dinastia que ocupa el govern -> Els Severs (193-235 dC), eren incultes, militars de fortuna. L’exèrcit pren el relleu de les decisions cívico-polítiques. Augmenta el nombre de soldats i disminueix el senat de Roma -> Autoritat militaritzada. La militarització és deguda, en gran part, a les pressions dels atacs externs. El 227 dC els perses comencen a ser un enemic principal de la romanitat.
Del 235 al 285 dC hi ha un període “d’anarquia” militar, en aquests anys els enemics externs són molt més agresius.
L’any 212 es fa la Constitució de Caracalla, que proporciona a tots els ciutadans de l’imperi el dret de ciutadania romana (hi ha 5 drets principals).
Itàlia deixa de ser l’eix de control econòmic. Des del s.III dC hi ha una transformació, un canvi en l’imperi: ja no hi ha conquestes -> menys esclaus. En l’exèrcit l’activitat ofensiva es transforma en defensiva.
Caos polític. Contradiccions. Problemes: -L’estat cada cop necessita demanar més impostos i en canvi, la realitat productiva és que hi ha una disminució de la producció.
-Esgotament del model d’estat imperial-esclavista.
-Intensificació dels perills externs.
Deci (249-251 dC) volia restablir la romanitat, va perseguir als cristians.
La crisi del s.III dC és una crisi conjuntural, posa de manifest els problemes del sistema esclavista sense un imperi imperialista.
La fase de recuperació de l’Imperi, Dioclecià (285-304/5 dC) i Constantí (313-337 dC) -Política d’enfortir les estructures de l’estat. Esdevé un estat intervencionista. Política militar.
Hi ha grans reformes polítiques: Societat i Cultura a l’Edat Mitjana   Dominat. Caràcter autocràtic de l’emperador, dominus.
Reformes fiscals.
CANVIS BAIX IMPERI (des del s. IV dC) 1. Província -> funció administrativa. Consells urbans: són representatius de les oligarquies locals, escollits localment.
2. Exèrcit + efectius. Major pes dels cossos a la frontera: “Barbarització”.
Fronteres – Limitanei. Impostos: Anona Militaris, perquè els exèrcits tinguin disponibilitat de cereals.
3. Capital 4. Enfortiment de l’Estat, esdevé més intervencionista.
Fixa a les persones en les seves activitats econòmiques, per exemple: si un és fuster, sempre haurà de treballar d’això i el seu fill també, etc.
Dioclecià va dividir tot l’Imperi en 4 grans districtes: tetrarquia. Roma ja no és la capital.
 Nova ordenació provincial: increment del nombre de províncies (unes 100-101).
Diòcesis (12) i existència de 4 prefectures. S’abandona un model provincial político-militar lligat a la càpita. Ara la província és una entitat administrativa governada per un pretor.
 Consells urbans: són escollits localment. Representatius de les oligarquies locals.
Les reformes fiscals Capitatio iugatio: posa en relació el nombre de terres conreades amb el nombre de treballadors. La divisió et dóna el resultat dels impostos (Anona militaris) que ha de pagar cada pagès.
Functio temonaria.
Constantí impulsa les següents reformes:  Strata diocleciani -> acantonaments militars a la frontera. És la concessió de terres als soldats perquè es converteixin en soldats pagesos, és a dir, l’Estat dóna terres de les fronteres als soldats perquè les conreïn. Així s’assegura que la frontera està defensada premanentment i s’asseguren els conreus -> líquid que necessita l’estat.
Societat i Cultura a l’Edat Mitjana  Com que els recursos són insuficients, l’Estat accepta bàrbars com a auxiliars per l’exèrcit a les fronteres.
 Orientalització. A partir de Constantí, es trasllada la capital de Roma i passa a ser-ho Constantinoble.
 Triomf de l’absolutisme.
La societat esclavista Des del s.II aC fins el s.II dC (des de la segona guerra púnica fins quan apareix el colonat, latifundi) Estructura social romana Ordo senatorius Ordo equester Servi Liberti Ingenui Ordo senatorius: format pels grans propietaris de finques que pertanyen al senat.
Grans terratinents de terra que venen dels patricis.
Ordo equester: cavallers -> soldats de fortuna, etc.
218 dC Lex Claudia. Estaments tancats. No es podien moure de senatorius a equester ni viceversa.
Servi: esclaus. Liberti: esclaus alliberats. Ingenui: lliures.
Vil·la esclavista Molts esclaus eren mà d’obra per l’activitat agrària. Agricultura intensiva i mercantilitzada.
Mandats, crisi s.I dC August, Neró s.II dC Trajà, Marc Aureli s.III dC Septimi Sever s.IV dC Dioclecià, Constantí  Crisi monetària Societat i Cultura a l’Edat Mitjana Causes per les quals el sistema va entrar en crisi El model esclavista va fracassar perquè a causa de l’aturada de les conquestes, va disminuir el nombre d’esclaus.
El sistema esclavista ja no és rentable, perquè s’havia produït l’homologació entre les províncies i l’esmentat sistema es basava en l’equilibri desigual. Hi ha menys esclaus i a més, pugen de preu. Desenvolupament de les relacions mercaderia-diners, la moneda ha perdut el seu valor -> depreciada.
La baixa qualitat de la mà d’obra esclava.
L’any 79 dC -> Lex Petronia de Servis: llei que impedeix que el propietari tingui el dret sobre la vida/mort rotunda de l’esclau.
s.I dC hi ha un mecanisme per mantenir l’esclavitud.
Latifundis El coló (colonat) és la persona que lloga la terra. I els esclaus, a la llarga, tendeixen a mimetitzar-se amb els colons. El treballador conrea pel seu consum (cereals) i per pagar els impostos als propietaris de les terres i a l’estat.
La societat tardoantiga es basa en -> relacions de dependència, els individus no són lliures, estan sota la protecció d’un altre (es dóna en tots els nivells).
- Vil·les esclavistes, esclavisme - s.II dC – s.III dC latifundi, colonat Al segle III es produeix la ruïna econòmica dels petits i mitjans propietaris perquè tenen un benefici inferior als impostos que han de pagar, llavors passen les terres a un gran propietari (patronat). S’entreguen ells i la seva terra = encomanar-se.
Principals resultats de la crisi de producció esclavista - Desenvolupament del colonat en substitució dels esclaus Ruïna dels propietaris mitjans -> s’encomanen a un patronus (patronat) Desenvolupament de les grans explotacions, majors que les vilae Aspectes econòmics de les transformacions socials - La crisi de la vil·la esclavista La difusió del latifundi: increment dels grans propietaris, treball de colons, explotació extensiva Decadència de la ciutat com a centre d’intercanvi -> augment de preus Societat i Cultura a l’Edat Mitjana - Estat: augment de la pressió fiscal + devaluació de la moneda -> inflació. El preu de les coses va augmentant i els sous disminueixen La crisi del segle III dC és una crisi conjuntural. Reducció dels intercanvis, crisi dels “transports”, contracció monetària, empobriment de les condicions de vida i reducció perímetres urbans.
La crisi monetària és el resultat de la crisi econòmica i a més a més, l’agreuja. La falta de l’adaptació de la moneda a les noves situacions porta el sistema monetari al fracàs.
La producció de moneda és monopoli de l’Estat (ins regalis).
Sistema bimetalista -> Els més poderosos (classes altes, aristòcrates) utilitzen or. I la classe mitja, la plata.
Època d’August: una lliura de 327g la tallaven en 40 trossos -> Aureus augustus: 8,1g d’or. Denarius (diner): 3,8g de plata.
o Primeres manifestacions de crisi Neró fa una reforma i canvia la talla de les monedes. Perjudica a les classes aristocràtiques perquè treu quasi un gram de la moneda d’or.
7,2g moneda d’or 3,4g moneda de plata o Primeres devaluacions Trajà fa un canvi de la llei de la moneda de plata. Les monedes de plata perden un 5% de plata -> aleació, li treus valor: devaluar.
La devaluació al s.III dC va fer augmentar els preus -> disminució dels intercanvis -> 1r la inflació controlada i després es perd el control.
Dioclecià va procurar restaurar la moneda. Va rebaixar la llei i el pes de la moneda d’or (1/60= 5,4g). Va voler restaurar la moneda de plata, volia recuperar el benestar de les classes mitjanes, el mercat, etc. Per això va voler recuperar-la, la nova moneda de plata -> Siliqua 3,4g.
Constantí aposta per un sistema monometalista -> una sola moneda: Solidus aureus 4,5g d’or.
Societat i Cultura a l’Edat Mitjana Tema 2: Les migracions germàniques i l’imperi romà oriental Les clientelas eren seguicis militars en torn a caps militars destacats.
1. Migracions o “invasions”: dinàmiques militars i d’assentaments  374-5 dC, atac dels Huns -> venen d’Àsia i ataquen als pobles germànics, això en provoca la seva movilitat. Els visigots travessen el limes i als invasors s’hi afegeixen esclaus fugitius de mines, pagesos romans, soldats romans desertors, i tropes dels Huns. Els romans intenten parar els gots però acaben sent derrotats.
 Batalla d’Adrianòpolis (378 dC) -> Teodosi I signa el primer tractat de federació -> establerts a Tràcia com a exercits federats: Foedus.
 395, Teodosi I: imperi oriental a Arcadi i occidental a Honori. Divisió definitiva de la part oriental i la part occidental. La par oriental és la més rica de l’imperi.
 401 dC, Alaric ataca Itàlia i l’any 410 dC saqueja Roma. Pau Orosi ho atribueix a la teoria de la providència divina contra els romans pagans. Ocupació de tres dies, però va causar un impacte moral molt gran als romans.
El 410 s’emporten la filla de l’emperador, Gal·la Placídia i al cap d’uns anys, al 415, la casen amb el líder visigot. Això significa molt per part dels visigots.
 412 dC -> assentament dels pobles bàrbars, primer a la zona meridional francesa, etc. Ataülf va decidir adaptar Romània en Germània.
 418 dC, tractat -> Vàlia signa un nou foedus.
 Bagaudes: són revoltes d’esclaus fugitius, soldats desertors... Es dediquen a saquejar els latifundis a l’occident. Per això els galoromans volen estar defensats pels gots establerts com a propietaris de les terres dels romans -> Hospes.
Altres atacs dels pobles bàrbars, època d’agressió forta per part d’aquests      406 dC, sueus, alans i vàndals travessen el Rin.
422 dC, conquesta de la Bètica per part dels vàndals (els més agressius).
Genseric ataca l’Àfrica -> 435 estableix un foedus.
455 dC Genseric domina la Mediterrània central.
476 dC només canvia de sistema de govern la part occidental.
477, primer regne independent.
...

Tags:
Comprar Previsualizar