Tema 8 (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura Fonaments del Dret Privat i de l'Empresa
Año del apunte 2017
Páginas 17
Fecha de subida 24/06/2017
Descargas 0
Subido por

Descripción

Apunts tema 8 Fonaments del dret privat i de l'empresa (dret mercantil)

Vista previa del texto

TEMA 8: ESTATUT JURÍDIC DEL EMPRESARI MERCANTIL 1. CONCEPTE DE DRET MERCANTIL El dret mercantil s’inclou dins de la branca del dret privat. Regula als empresaris, però amb unes anotacions molt importants: sempre s’associa als empresaris PERÒ S’HA DE MATISAR= No tot el dret que regula l’activitat dels empresaris, és dret mercantil. Sinó que els empresaris a l’hora de desenvolupar la seva activitat, estan subjectes a altres branques del dret (dret laboral, dret fiscal...) El dret mercantil, pel que fa als empresaris, en regula: 2 grans qüestions= 1) l’estructura i organització. Contesta preguntes com, si jo vull exercir una activitat econòmica, com ho puc fer? Quins tipus de societat hi ha per a exercir una activitat econòmica? Com la puc construir? Funcionament d’aquesta societat...
2) l’actuació de l’empresari en el mercat. Per exemple, la publicitat dels productes i serveis en el mercat, els contractes que realitza amb els altres empresaris per a que li distribueixin els seus productes...
Per tant: pertany al dret privat, s’associa als empresaris (van absolutament lligats) però no es l’única branca que els regula.
Arriba un moment en el que es separa del dret civil: -Al voltant del segle XII, en el moment en que les relacions comercials es potencien i els propis comerciants es donen compte que el dret privat que hi havia aleshores, no s’ajusta a les necessitats del moment.
2. EL CODI DE COMERÇ Codi de comerç fet l’any 1885. El dret mercantil evoluciona molt més ràpid que el dret civil. Per tan, el que originàriament era el codi de comerç (1885), te moltes parts derogades. Aquestes parts derogades, s’han anat substituint per lleis especials (que estan fora del codi).
Buidatge molt bèstia del codi de comerç. Tot i així hi ha articles del codi que segueixen vigents. Aquests, els podríem classificar en 2 grups: -Articles originals=aquells que es conserven igual des del 1885 -Articles que es conserven però no igual que el 1885, sinó que s’han modificat.
3. CONDICIÓ D’EMPRESARI I LES SEVES CLASSES Art I del Codi de Comerç: recull qui és comerciant. És dels originals. Fa bipartició (clàssica) dels comerciants: 1)Empresari individual= empresari persona física. Qualsevol que es dediqui a realitzar una activitat econòmica. També conegut com a autònom.
2)Empresari col·lectiu= empresari persona jurídica. La persona jurídica empresària per excel·lència són les societats (no són les úniques).
*De societats n’hi ha de diversos tipus però 2 son les més importants: societats anònimes i les societats limitades.
Evolució del concepte: «comerciant»=»empresari»=»emprenedor» Significa el mateix!! En el codi de comerç no hi ha una definició concreta sobre el concepte d’empresari.
Empresari: persona física o jurídica que professionalment i en nom propi exercita l’activitat d’organitzar els medis precisos per la producció o canvi de béns o serveis al mercat.
1 3.1 Característiques comuns en les definicions d’empresari a) Activitat d’organitzativa= l’empresari és aquell qui organitza els elements materials i humans per tal de realitzar o produir els béns i serveis.
-Aquest conjunt d’elements/materials s’acostuma a anomenar= establiment (mercantil), i que pot ser objecte de negocis jurídics (vendre’l, hipotecar-lo...).
b) Activitat professional= un només es considera empresari quan realitza l’activitat de manera habitual.
*Quan poso el meu cotxe a venta de segona mà, no sóc un empresari.
-Quan es produeix aquesta habitualitat? Segons l’article 3 del CCom: vincula la noció d’habitualitat a la publicitat de una establiment mercantil (no necessàriament físic)o negoci (d’un lloc on es fan operacions de comerç de caràcter constant).
c) Activitat en nom propi= essencial. Els efectes positius o negatius de l’activitat econòmica recauen sobre la mateixa persona del empresari (tant si hi ha guanys, com pèrdues, com les obligacions o els drets).
-L’empresari pot exercir l’activitat a través de persones que realitzen les activitats d’organització professional però ho fan en nom d’una altra persona = representant. L’activitat/decisió la du a terme el representant (el més conegut és el Gerent) però els efectes recauen sobre el representat (empresari).
3.2 Empresaris no mercantils Persones que compleixen les característiques i que per tant haurien de ser considerats com a empresaris, però per algunes qüestions, queden fora de l’àmbit mercantil. La major part dels motius pels quals es dóna això, són històrics.
>>3 grans categories excloses per motius històrics: a)Artesà= El CCom.., els exclou perquè no considera mercantil les ventes als tallers d’aquests.
b) Empresaris agrícoles= El CCom., considerava que la seva activitat era de subsistència.
c) Professionals liberals= El CCom. Els exclou peque en els serveis que proporciona a la societat hi predominava la seva pròpia personalitat, sobretot de caràcter intel·lectual.
-Aquests 3 estan exclosos, EXCEPTE quan exerciten la seva activitat mitjançant la Societat de Capital.
3.3 Què implica ser qualificat com a empresari mercantil? (Conseqüències des del punt de vista jurídic) La idea essencial: Estatut jurídic especial davant la resta de ciutadans= Conjunt de normes que només s’apliquen si ets considerat empresari mercantil.
>>2 de les conseqüències: a) Ha de portar una comptabilitat ordenada i ajustada a la seva activitat.
b) Possibilitat /obligació d’utilitzar el registre mercantil (registre exclusiu dels empresaris, mecanisme de publicitat).
3.4 Identificar l’empresari en una societat Una societat se la dota de personalitat jurídica= societat considerada com un subjecte de dret.
Quan estem davant una societat (que te personalitat jurídica), la figura de l’empresari, és la pròpia persona jurídica= per tant, la pròpia societat (no les persones que l’integren).
En una societat hi ha 3 subjectes vinculats: 1)pròpia societat 2) socis 3) administradors.
2 El fet de que la societat sigui una persona jurídica, implica que en el món jurídic actuï com a tal: -Té un patrimoni propi diferent dels socis o administradors, de manera directa. De manera indirecta sí que ho és. Aquest patrimoni està format principalment pel què hi posen els socis, en segon lloc, en funció dels fruits que doni l’activitat.
-La societat fa contractes amb altres, dels quals deriven drets i obligacions. El titular dels drets i l’obligat a complir és la pròpia societat (no els socis ni administradors).
*Realment, però, és una persona física qui firma els contractes i que per tant actua en nom de la societat= Administradors (representants per excel·lència de la societat). El que faci aquest en nom de la societat, els efectes, recauen sobre la societat. No sobre ell.
3. 5 Altres distincions a) Petits VS mitjans VS grans empresaris: -El CCom. No estableix els paràmetres de distinció. Amb el pas del temps s’ha vist la necessitat d’establir la diferència. Finalment El Reglament de la Comissió ha establert 3 categories: microempreses, petites empreses i mitjanes empreses.
-En el dret espanyol, hi ha diverses normes que utilitzen aquesta distinció (de petites, mitjanes i grans empreses) en la legislació administrativa, fiscal, comptable i mercantil. Per exemple: obligació d’auditar, per a les empreses més grans.
Reglament nº651/2014 de la Comissió, de 17 de juny: 1)Categoria de micoempreses, petites i mitjanes (PYME) està constituida per les empreses que ocupen menys de 250 persones i el seu volum de negocis anuals no excedeix dels 50 millons d’euros o el seu balanç general anual no excedeix els 43 millons d’euros.
2) En la categoria de las PYME, es defineix a la petita empresa com una empresa que ocupa menys de 50 persones i el volum de neocis anual o el balanç anual no supera als 10 milions d’euros.
3) En la categoria de les PYME, es defineix microempresa com una empresa que ocupa menys de 10 persones i el seu volum de negocis anula o el seu balanç general anual no supera els 2 milions d’euros.
b) Empresaris públics i empresaris privats: L’Estat/administracions públiques poden intervenir en l’activitat econòmica (art. 128.2 CE reconeix la iniciativa pública en l’activitat econòmica sobretot a favor de l’interès públic) 1) Entitats públiques empresarials: organismes públics que realitzen activitats de prestació o gestió de serveis o de producció de béns d’interès públic susceptibles de contraprestació econòmica.
-Per exemple= televisión pública española 2) Societats mercantils estatals: societats mercantils on domina el capital públic, sigui de manera directa o indirecta.
3.6 Societats mutualistes Aquelles que es creen per satisfer primordialment les necessitats dels seus socis. El prototip i la més important, són les societats cooperatives. Pensades per satisfer, treballar i beneficiar al soci.
3 4. EL REGISTRE MERCANTIL >>3 grans registres en l’estat civil (tot i que no son els únics): registre de la propietat (on s’hi registren els immobles), el registre civil (s’hi registren la fixa personal de les persones físiques) i el registre mercantil.
Registre mercantil: institució administrativa que te per objecte la publicitat oficial de les situacions jurídiques dels empresaris inscrits, a més d’altres funcions assignades per la llei.
-Funció bàsica: inscripció/registre d’empresaris.
-Regulació legal: Articles 16 al 24 del CCom. + RD 1784/1996, 19 de juliol 4.2 Tipus de registres mercantils a) Registre mercantil territorial: tenen base provincial. N’hi ha un a cada província (sol estar a la capital) i avarca el seu àmbit de competència a tota la província.
-Aquesta regla general te algunes excepcions, on la base provincial salta.
-Registre competent per la inscripció: registre corresponent al domicili del subjecte. No només per la inscripció sinó també per les altres funcions (per ex: legalització de llibres) b) Registre mercantil central: amb oficina única a Madrid. Te un caràcter informatiu, només pot emetre notes simples informatives. Te funcions diferents a les funcions de les oficines territorials.
-A Madrid hi ha dos oficines/registres diferents= territorial de Madrid i el central.
4.3 Funcions (de les territorials) a) Funció bàsica (aquella per la qual van ser creats)= inscripció d’empresaris o de determinades activitats o actes que els afecten.
b)Altres funcions, complementaries.
1) Legalització dels llibres dels empresaris= els llibres obligatoris dels empresaris s’han d’entregar/enviar al registre mercantil per a que els faci constar com a llibre «tal» de l’empresari « tal».
´ *Tu presentes el llibre i el registre oficialitza que aquest és el teu llibre. No te per que ser físic.
>>Des de l’any 2013, és telemàtica (per legalitzar el llibre o les dades s’han d’enviar telemàticament al registre de manera obligatòria) i «a posteriori» (als 4 mesos següents al tancament de l’exercici).
>>Llibre de legalitzacions= llibre registre de legalitzacions.
2) Nomenament d’experts independents= certs casos en que la llei vol que es faci una valoració per un expert independent i que aquest sigui designat pel registre mercantil. És a dir, que no l’escullin les parts a qui els afecta.
*Per exemple: una societat anònima (on hi ha diversos socis), es constitueix a partir d’aportacions que aquests socis fan. Gràcies a això aquesta pot funcionar. El soci 1 fa una aportació de 100000 euros, el soci 2 també, però ve el soci tres i fa una aportació diferent, per exemple, un cotxe. Així doncs s’ha de fer una valoració del cotxe. La llei, com que es tracta d’una societat anònima, obliga que sigui un expert independent per a que faci una valoració de l’aportació no dinerària.
*Hi ha casos en els que no cal nomenar un expert independent, com en les societats limitades.
4 3) Nomenament d’auditors de comptes= és una situació molt semblant a l’anterior però enlloc d’experts independents, ara parlem d’auditors de comptes.
*Per exemple: Si una societat audita comptes, la pròpia societat el que fa és nomenar els auditors. Si ja ho fa fet en anys anteriors, els socis ja hauran decidit qui ha d’auditar els comptes de la societat. Però hi ha casos en que la societat no ha pogut nomenar l’auditor, llavors és quan la llei ens diu que hem d’anar al registre per a que ho faci.
Supòsit nº 1: nomenem l’auditor (persona física) i quan és el moment d’auditar els comptes, mor. Si s’audita el 31 i el 1 mor, la llei prohibeix que s'escolleixi un nou auditor i llavors ens obliga a anar al registre per a que ens adjudiqui un.
Supòsit nº2: imaginem que com a societat no estem obligats a auditar, però llavors la llei ens diu que qualsevol soci que tingui més d’un 5% del capital pot exigir l’auditoria per qualsevol de les accions (per exemple, auditoria de les accions de l’any 2016 ja que el soci sospita que algú està robant). Com que no tenim auditor perquè no hi estem obligats, el soci se’n va al registre per a que li nomeni un.
>>Com ho fa el registre per nomenar? Com l’escolleix? L’ICAC envia al registre mercantil central la llista de tots els auditors de comptes dividits per circumscripcions. El que farà el registre mercantil central, agafarà la llista dels auditors de Girona per exemple, i la remetrà al registre territorial de Girona.
El registre territorial a principis d’anys, fa «un sorteig» i treu un nº. A partir d’aquell número en concret es començarà a assignar els auditors. És a dir: hi ha 270 auditors a Girona, al sorteig surt el nº 172, doncs a parir d’aquest numero (inclòs) s’aniran nomenant progressivament.
d) Dipòsit i publicitat dels comptes anuals= Com a societat estem obligats, cada any, a efectuar els comptes anuals. Una vegada la societat ha aprovat els comptes, és obligatori que una mostra d’aquests comptes quedi dipositat en el registre mercantil. La importància d’aquest dipòsit, és que els converteix en públics. Un cop dipositats= qualsevol pot tenir-hi accés i els pot consultar.
>>Els comptes no s’inscriuen en el registre (no es transcriuen en la fulla registral de la societat), l’únic que s’hi posa, a la fulla, és el «comprovant» de que s’han dipositat.
>>Que la consulta sigui pública, no vol dir que sigui gratuïta. Puc anar-hi i obtenir els comptes, però em faran pagar els aranzels òptims per la consulta.
>>Poden ser lliurats en paper o a través de suport magnètic i han de ser conservats per part del registre mercantil durant un termini de 6 anys.
4.4 Subjectes i actes inscriptibles Art 16 Ccom. + 81 del Registre mercantil = ens diuen quins són els subjectes que s’han d’inscriure en el registre mercantil (=subjectes d’inscripció obligatòria).
-no cal aprendre tota la llista de subjectes- Només conèixer les següents idees: 1) No tots els empresaris s’han d’inscriure en el registre mercantil obligatòriament. Hi ha casos d’inscripció: obligatòria, voluntària o potestativa i casos d’inscripció no possible.
*Obligatoris: sempre i de gran rellevància en el cas de les societats de capital (anònimes i limitades).
Les anònimes si limitades, per nº, predominen molt per sobre les altres. Absoluta rellevància en aquests casos de tal manera que no hi ha anònima no limitada sense inscripció (és constitutiva).
**Potestativa: empresaris individuals (persones físiques) amb dues excepcions: el naval i el de responsabilitat limitada (una part del seu patrimoni que pot deixar fora dels deutes de la societat limitada).
Com a contraprestació d’aquest lliurament per part del patrimoni, la llei l’obliga a inscriure’s al registre mercantil.
L’altre supòsit son els fons d’inversió= deixes uns diners al banc per a que siguin invertits en una «cistella de productes» i generen beneficis. Es poden inscriure voluntàriament al registre.
5 L’avantatge que tens al inscriure’t és que pots aprofitar la possibilitat del registre per donar-te a conèixer a tercers.
L’últim supòsit és la societat civil (en contraposició a les societats mercantils). Ho son quan es dediquen a una activitat de caràcter civil: Si vols dedicar-te a una activitat agrícola, tens varies opcions: ferho com a empresari individual (autònom) o crear una societat, si la crees anònima o limitada t’hi hauràs d’inscriure obligatòriament ja que es tractarà d’una societat mercantil. Com que si crees una altra tipus de societat, com que no és una activitat mercantil, la societat te el caràcter de civil.
*L’únic tipus de societat civil que s’ha d’inscriure obligatòriament al registre son les societats civils professionals.
` ***No possible: La llei directament no ho prohibeix. Un exemple és les cooperatives.
El registre mercantil funciona amb el principi de numerus clausus= només s’inscriu en el registre mercantil tot allò que la llei obliga o permet inscriure. Si la llei no ens obliga o no ens permet, no s’inscriu.
La llei només ens obliga a inscriure la societat civil professional. Si una altre societat civil es vol inscriure, no podrà ja que la llei no ho obliga ni permet expressament. Les societats cooperatives, amb excepcions, no s’inscriuen ja que no està prevista per llei. Tot i això les societats cooperatives tenen un registre propi (descentralitzat = cada CCAA te el seu propi. Quan la cooperativa es crea, s’inscriu aquí i no en el mercantil).
2) La primera inscripció d’empresari, quan parlem de persona física, s’obre una fulla i s’hi redacta la seva condició d’empresari; si és una persona jurídica, s’obre una fulla on s’hi registra l’acte de constitució.
3) Quins actes s’hi registren: només allò que la llei obliga o permet inscriure. En cas de silenci legal (a més de prohibició), no és inscriptible.
La llei te un article bàsic, que compren la major part dels actes que s’han d’inscriure: -Empresari individual= «principi de tracte successiu» per a poder inscriure qualsevol acte de l’empresari, primer aquest empresari ha d’estar inscrit. Llista dels actes en l’article 87 RRM.
-Persones jurídiques= Llista més amplia dels actes d’obligatòria inscripció. Article 94 RRM.
*Pot donar-se d’algun acte, no inclòs a la llista, però que també sigui obligatori d’inscriure.
4) Conseqüències de la falta d’inscripció d’alguns d’aquests actes poden variar en funció de quin acte es tracti.
-En alguns casos la nul·litat, en d’altres la falta d’oponibilitat, entre d’altres...
5) Si volem inscriure quelcom que no es troba a la llista ni en cap altre lloc de la norma, no serà inscriptible.
5. ORGANITZACIÓ TERRITORIAL El registre mercantil depèn del Ministeri de Justícia, i estan sota un òrgan anomenat: Direcció general de registres i notariat (es troba dintre el Ministeri de Justícia) i és «el cap» dels registres mercantils.
Els registres mercantils estan a càrrec dels Registradors de Propietat i Mercantil. Càrrec que s’accedeix per mitjà de oposicions. Una oficina registral pot tenir un registrador o més.
5.1 Registres territorials Porten una sèrie de llibres que es corresponen a les funcions: >>Llibre d’inscripcions i el seu diari de presentació, Llibre de legalitzacions i el seu diari de presentació, Llibre de dipòsit de comptes i el seu diari de presentació, Llibre de nomenament d’experts independents i auditors i el seu diari de presentació, índex i Inventari.
6 Diari de presentació: quan es presenta la sol·licitud, el primer que es fa el registrador és apuntar el dia i hora de la sol·licitud. Situació: Dia X a l’hora Y s’ha presentat sol·licitud de nomenament d’auditor per part de tal persona en la societat T.
5.2 Registre mercantil central Te la seu a Madrid i l’àmbit territorial de competència en tot l’Estat. Te unes funcions molt específiques i que justifiquen la necessitat d’aquesta «unitat» o «centralitazció». Funcions: 1)Centralitzar la informació dels Registres Territorials= De tota les inscripcions que es practiquen en els Registres Territorials, se’n envia un extracte al Registre Central (la informació complerta està al territorial a la fulla de cada societat, només s’envien certes dades que la llei obliga a enviar).
2) Publicació del Borme= Aquesta informació que rep el Registre Mercantil, de l’apartat anterior, les publica a un diari= «Boletín Oficial del Registro Mercantil» La principal característica és que es publica electrònicament. El Borne te dos seccions: 1) empresaris (actes inscrits, altres actes publicats al Registre Mercantil) 2) anuncis i avisos legals ( actes que la llei obliga a publicar al Borne, son actes que no s’han inscrits i que potser seran inscrits posteriorment. Un exemple és una convocatòria de juntes; a més d’actes de Llei Concursal).
*Sobretot pel que fa a la primera part del Borne te una gran relació amb el principi d’oponibilitat.
3) La funció de gestió de la secció de denominació= Vigila que en l’Estat no existeixin dos societats amb el mateix nom. Només pot realitzar-la un ens/organisme centralitzat.
Posem un nom a la meva empresa, com sabem que aquest nom no coincideix amb cap altra societat registrada a Espanya. Això és el que fa el registre mercantil central. Quan tu vols constituir una societat o canviar-li el nom, un dels tràmits que has de passar és contectar o presentar una sol·licitud al Registre Mercantil Central presentant el nom que li vols posar. El Registre comprova les identitats i altres circumstàncies (que no sigui contrari a l’ordre públic, per exemple) i al final, hi ha 2 solucions: -Hi ha un nom igual que aquest que ja apareix en el registre de denominacions, aquest nom no es pot fer servir i ens refutaran la sol·licitud -El nom és nou, no està registrat. El Registre Mercantil Central ens entregarà un document «certificació (negativa) de denominació) en el qual ens reservarà el nom durant 6 mesos. Nosaltres tindrem 6 mesos per a constituir la societat, si ho fem, adquirim el nom; si no, perdem el «dret» al nom.
És imprescindible que aquest document que ens dóna el Registre, l’’entreguem al notari = Al moment en que CONSTITUÏM una societat.
ART. 398 Requisits per a la denominació d’una societat.
ART. 407 i 408 Prohibició de identitat.
>>Existeix una borsa de denominacions. El que et garanteix és que la denominació que escolleixis estarà disponible ja que el Registre a comprovat prèviament que no existeix cap societat amb aquest nom.
>>No és possible: Si una societat anònima te un nom, una societat limitada no pot anar i demanar el mateix nom. El tipus de societat no determina la possibilitat de denominació.
6. INTERCONNEXIÓ REGISTRAL AMB ELS REGISTRES DE LA UNIÓ EUROPEA La UE va decidir que els Registres Mercantils de la UE havien d’estar intercomunicats. S’havien d’intercanviar informació i els particulars havien de poder consultar informació dels altres països membres.
Recentment s’ha aprovat una reforma que ens explica com es fa, com s’hi pot accedir...
7 Interconnexió de registres, permet la publicitat de les dades i documents dels registres mercantils + comunicació entre registres de diferents països per a una coordinació de la seva informació de la situació relativa a matrius i sucursals i també de transfrontarices.
Te molta utilitat en els casos en que són operacions de societats que van més enllà de les fronteres del propi país.
7. PRINCIPIS DE FUNCIONAMENT DEL REGISTRE MERCANTIL 7.1 Fulla personal Registre de persones (empresaris) i cada empresari te la seva fulla. Cada fulla te una numeració i s’inicia amb l inscripció 1, que és la creació de la persona jurídica o l’inscripció de la persona física.
S’hi inscriuen els actes i circumstàncies legalment previstos.
7.2 Obligatorietat de la inscripció (principi) La inscripció te caràcter obligatori excepte pels casos que la norma digui el contrari expressament.
>Un exemple d’excepció: empresari individual.
>Principi del tracte successiu: tu no pots inscriure quelcom que afecti a l’empresari sense inscriure abans a l’empresari.
Regla general per a demanar la inscripció: termini general de 1 mes per a inscriure. S’ha de tenir en compte que en alguns casos la pròpia normativa estableix terminis diferents. Per exemple, en una constitució d’una societat, el termini és de 2 mesos.
>La falta d’inscripció no pot ser invocada per qui estigui obligat a procurar-la. Si tu havies d’inscriure una cosa, tu després no pots aprofitar-te de la inscripció. =No premiar a qui havia d’inscriure i no ho fa fet.
7.3 Titulació pública Per aconseguir una inscripció, has de presentar al Registre un document públic. Per tant, la inscripció es practica a partir de la presentació de documents: notarial, administratiu o judicial.
Si prové d’un àmbit privat, abans d’anar al Registre (per a poder passar-ho de document privat a públic), hauré d’anar al notari.
Titulació pública per a totes les accions registrals que s’hagin de practicar. No cal que sigui un cas de constitució.
El concurs de creditors s’ha d’inscrriure al Registre Mercantil. El jutge entrega al Registre el document judicial que autoritza el Concurs de Creditors i aquest l’inscriu. Utimament és un dels casos més freqüents.
Excepció a la regla: pots aportar un document privat (quan un empresari individual presenta inscripció, és un document que omple l’empresari), el mateix cas en la inscripció d’administradors socials. A més de l’obertura o tancament de sucursals.
No n’hi ha prou amb el document privat, sinó que aquest ha d’anar acompanyat d’una firma per a persona legitimada. Has d’anar al notari, no per a que afectuï un document públic, sinó per a que digui que posi un segell en el document conforme que ell acredita de que tu ets qui dius ser.
-Document privat al qual se li legitima la firmaQuan constitueixes: 1)Demanes la sol·licitud de denominació al Registre (de moment no has constituït res) 2)Donar-te d’alta a Hisenda i a la Seguretat Social 3)Valoració d’un expert independent 4) Vas al registre un altre cop, però ara amb tots els documents preparats, per a que aquest t’obri una fulla.
8 7.4 Legalitat Quan tu presentes la inscripció en el Registre Mercantil, el registrador confirma i verifica que tu no estàs intentant inscriure res il·legal ni res que contingui una clàusula il·legal.
Els registradors qualificaran sota la seva responsabilitat la legalitat de les formes intrínseques dels documents de tota classe en virtut de la que es sol·licita la inscripció, així com la capacitat i legitimació dels que els atorguin o subscriguin i la validesa del contingut, pel que resulta d’ells i dels assistents del Registre.
Es demana al registrador que exigeixi en virtut de 3 nivells: a) Formes intrínseques dels documents, per exemple, si es necessita resolució judicial, o una firma...
b) Capacitat i legitimació: capacitat (la sol fer el notari) + legitimació (persona que firma el document en una suposada condició, tingui en realitat aquella condició).
c) Validesa del contingut: que el contingut no sigui il·lícit.
«Por lo que resulta de ellos y de los asientos del Registro» El que fa el registrador és comparar el contingut del Registre i del document presentat. No va més enllà. No te prou recursos, per exemple, per comparar si es correspon a la realitat o no.
a) Termini que te el registrador: 1)El primer que fa el registrador quan es presenta un document és escriure la data al diari de presentació.
2) A més, en base del que li demanes per inscriure, et demana una comissió de fons.
3) Ara s’inicia el termini que te el registrador per a qualificar, és a dir, per a verificar la legalitat.
La regla general diu que te 15 dies des de la data en que es presenta la inscripció. Hi ha dues excepcions rellevants: 1) si l’acte és «complicat» hi ha possibilitat de prorrogació a 30 dies (per justa causa). 2) referent al procés especial de constitució telemàtica de societats (possibilitat de constituir totalment una constitució en 48 hores). Aquí el termini que te el registrador és de 6 hores. Es fa mitjançant uns «estatuts tipus» (només pots canviar les clàusules que et permeti la llei) , per a que sigui possible, la sol·licitud ha d’estar parametritzada (paper on s’han de rellenar huequitos).
>Què passa si passen els dies sense que el registrador hagi qualificat? Pots deixar passar més temps i esperar a que qualifiqui. El que preveu la llei és: -Qui ho hagi presentat pot instar que la inscripció es faci en el termini de 3 dies (no vol dir que tinguis dret a la inscripció, sinó l’únic que fas és donar pressa al registrador).
-Instar la aplicació del quadre de substitució (demanar la substitució del registrador que m’ha tocat).
>>Si a un registrador li han aplicat molts quadres de substitució, tindrà una falta disciplinaria.
b) Qualificacions possibles (positiva o negativa) -Positiva: no s’aprecia la existència de defectes en allò que se li demana d’inscriure. El resultat d’això és la pràctica immediata del document sol·licitat. No hi ha recurs administratiu contra la inscripció.
> Una vegada s’ha inscrit, el registrador no la pot tocar. L’únic supòsits on les pot tocar és quan el jutge ho ordeni, quan els participants de la inscripció o acordin; o per errors materials.
-Negativa: el registrador aprecia l’existència de defectes que impedeixen la inscripció. Ha d’esmentar els defectes apreciats i perquè ho son. Els defectes poden ser subsenables o no subsanables. Si el defecte és subsanable suspèn la inscripció, fa una anotació preventiva dient que hi ha un defecte subsanable, declara la inscripció negativa i retorna la sol·licitud al sol·licitant per a que els subsani. Si és insubsanable, es declara 9 la inscripció negativa i no se’n parla més.
-Possibilitat d’una inscripció parcial (opcional): si la sol·licitud que presenta és defectuosa només en algunes parts i aquesta pot seguir existint sense aquestes, es pot presentar la inscripció parcial.
>Si el defecte està en l’objecte social, no es pot presentar inscripció parcial (ja que no existeix inscripció sense objecte social >Si hi ha un defecte a una clàusula i no afecta als altres estatuts, arribem a la conclusió que eliminant aquesta clàusula, apliquem la llei i per tant la podem treure i la inscripció segueix en peu.
Com es pot qüestionar la qualificació negativa del registrador: 1)Instar el quadre de substitucions: demanem a un altre registrador «una segona opinió».
2) Recurs administratiu que pot agafar dues formes: -Recurs de reposició: es demana al mateix registrador que ha qualificat negativament, que torni a requalificar el document i doni motius sòlids que expliquin el fet.
-Recurs d’alçada: cap jeràrquic dels registradors revisa la qualificació del registrador.
3) Recurs de la jurisdicció civil: tot i que ve d’un procediment administratiu, com que està tant lligat al àmbit privat, van a la jurisdicció civil i no a la contenciós-administratiu.
7.5 Legitimació 1) Contingut del Registre es presumeix exacte i vàlid (no vol dir que ho sigui). Com que s’ha verificat «doblement», s’hi considera. Exacte= reflexa allò que realment se li va demanar al registrador que inscrivís i vàlid= conforme a la legalitat.
2) Si jo crec que no és exacte ni vàlid, com ho impugno? L’únic mecanisme que tinc és: acudir als tribunals.
3) Si no és vàlid, no ho és. Si era nul segueix essent nul. La inscripció no ho converteix en vàlid.
-Això implica que tu pots confiar amb allò que està inscrit>Inscripció declarativa VS inscripció constitutiva a) I. Declarativa: només dóna publicitat alguna cosa que ja existeix a la pràctica. La inscripció no treu ni afegeix res.
b) I. Constitutiva: des del punt de vista jurídic, fins que no fas la inscripció, l’acte no existeix (i per tant, no desprèn efectes jurídics). Hi ha dos exemples en les que les inscripcions son obligatòriament constitutives: el primer cas és l’escriptura de constitució de societats de capital (anònima o limitada). Si no s’inscriuen (constitutiva) no existeixen. Si no l’inscrivim, serà una societat, però no serà ni anònima ni limitada i per tant els efectes i regulació que tindrà seran diferents. (tindrem una societat col·lectiva o una societat civil).
*Efectes de pertànyer a una societat col·lectiva: si els socis responen amb el seu patrimoni de les obligacions en cas d’incompliment.
7.6 Fe pública La nul·litat tindrà efectes retroactius, es cancel·larà l’acte registral, però no afectarà a tercers conforme el principi de la bona fe adquirits conforme al dret.
Implica que tot el que hagi fet la persona X respecte a tercers que van contractar amb el registre confiant a que X era l’administrador, serà vàlid. El tercer va confiar en un instrument molt potent (el registre) i per tant, se’m protegeix.
Protegeix als tercers de bona fe, quan quelcom amb el que havien confiat del registre ha estat posteriorment cancel·lat o anul·lat.
10 7.7 Oponibilitat o de publicitat material Els actes son oponibles a partir de la inscripció oficial en el Butlletí Oficial del Registre Mercantil.
Els actes subjectes a inscripció, un cop inscrits, són oponibles a tercers inclús de bona fe. Quan es publica= tenen eficàcia erga omnes (davant de qualsevol persona).
La societat constituïda pot oposar l’acte inscrit davant de tot.
N’hi ha de 2 tipus: -Positiva= allò inscrit és oposable a tercers de bona fe (a tothom, erga omnes) -Negativa= allò que no està inscrit i hauria d’estar-ho, no ho puc oposar.
7.8 Prioritat El primer que accedeix en el registre, serà el que entri quan ens trobem davant de dos títols o registres incompatibles.
Hi ha dos possibilitats: 1)Una cosa ja està inscrita i entra en el registre una altra que és incompatible amb el primer.
2) Es presenta un document en el qual es demana la inscripció de A com a administrador, aquest genera un assentament en el diari de Presentació, però encara no s’ha inscrit res. Mentre està en aquesta fase pendent de qualificació, entra un document B que és incompatible amb l’altre. Aquí el que fan els registradors és refusar tant el document A com el B per ser incompatibles. Consideren que s’ha de resoldre la incompatibilitat davant dels tribunals i quan sigui solucionada, es torni a presentar.
7.9 Principi de tracte successiu Hi ha tres expressions diferents però la idea és la mateixa: 1) Per inscriure actes o contractes relatius a un subjecte inscriptible, abans és necessari que aquest empresari estigui inscrit prèviament.
2) Per inscriure actes o contractes modificatius o extintius d’altres atorgats amb anterioritat serà precís la prèvia inscripció d’aquests.
«Si volem inscriure el canvi d’administrador, prèviament hem de tenir inscrit al administrador anterior que volem canviar» 3) Per inscriure actes o contractes atorgats per apoderats o administradors serà precisa la prèvia inscripció d’aquests.
-La inscripció del empresari individual serà potestativa (voluntària) sempre que no sigui Naval.
Encara que la seva inscripció és potestativa, la seva no inscripció comporta que no pugui sol·licitar al Registre Mercantil la inscripció de cap document ni, per tant, aprofitar-se dels seus efectes legals.
7.10 Principi de publicitat formal Publicitat material: allò que anomenàvem «oponibilitat»= efectes erga omnes Publicitat formal: publicitat del contingut i com es pot tenir accés a aquest contingut. Mecanismes que es posen al públic per a que aquest pugui tenir accés.
El Registre Mercantil és públic, per tant, accessible a tothom qui vulgui consultar les dades. Que sigui públic no significa que sigui gratuït. La petició de consulta genera un pagament en forma d’aranzels en funció de la informació que es demani.
-Com s’hi accedeix? 1) A través de la publicació en el BORNE dels actes més rellevants inscrits. Aquest sistema fa que sigui complicat i inviable. Per dos motius: 1) Les dades en el BORNE es publiquen en abstracte (petites 11 dades – les més rellevants - del total del document de l’acte inscrit.) 2) És necessari conèixer exactament en quin moment, en quin BORNE...es va publicar. Si busques dades i no saps de quan son aquestes dades, el BORNE no és gaire factible.
-Els empresaris que estiguin inscrits en el Registre, han de fer constar el Registre en el que estan inscrits i a més, les dades del «foli» Registral.
Realment els mecanismes que s’utilitzen son: 1) Certificació: És el document més important. El Registrador certifica que el contingut d’aquest document s’ajusta al contingut de la inscripció o de la fulla registral. «Document fehacient = el registrador firma sota la seva responsabilitat que el document s’ajusta». Dóna informació sobre el que se li demana.
2) Nota simple informativa: Reproducció del contingut del Registre (no de tot, sinó de la fulla registral de l’empresari o una part d’aquesta). Còpia de la part que interessa del registre.
3) Consulta telemàtica: Es pot fer a través de bases de dades especialitzades. Només et permet accedir a certes dades o elements de les societats i inscripcions d’aquestes. Mecanisme menys important.
8. COMPTABILITAT MERCANTIL a) Comptabilitat formal: quins llibres han de portar els empresaris i com els han de portar.
b) Comptabilitat material: procés d’elaboració dels comptes anuals (peça claus pels empresaris).
8.1 Comptabilitat formal Regulació que també es troba en el Codi de Comerç (font bàsica), que després està desenvolupada per un altre document, que és fonamental, anomenat «Plans Generals de Comptabilitat».
Llibres que han de portar els empresaris: -Hi ha llibres que han de portar tots els empresaris, però n’hi ha uns altres d’específics segons l’empresari.
Es poden classificar en 2 grans grups: 1)Llibres comptables. Es divideixen en: a)obligatoris: Tot empresari ha de portar una comptabilitat de tot empresari ordenada i d’acord amb l’activitat empresarial.
1) Llibre d’inventari i de comptes anuals. Inventari inicial i de tancament de l’exercici i reflexa també els comptes anuals.
2) Diari. Registrarà dia a dia totes les operacions de l’empresa. Si l’empresa té moltes operacions, es permet el registre per períodes una mica més grans.
-A més la legislació especial en pot afegir algun més).
-Tots els empresaris haurien de portar aquests llibres però el control que es fa damunt d’aquests empresaris no és el mateix segons si ets un empresari individual o una societat.
- 2 grans plans de comptabilitat: l’ordenar i per PYMES. Trobarem adaptacions sectorials del llibre de comptabilitat. Adapten el pla de comptabilitat a determinades societats o determinades activitats.
b) voluntaris: La societat pot portar tants llibres voluntaris com vulgui. No com vulgui sinó els que vulgui.
2) Llibres corporatius. N’hi ha diversos però en destaquem 3. A part d’aquests, se’n poden portar de voluntaris. Aquests 3 que esmentem, afecten a les societats.
a) Llibres d’actes de les juntes generals: Es recullen les actes de la junta general de socis.
b) Llibre d’actes del Consell d’Administració: Recullen acords dels administradors.
c) Llibre Registre de Socis: Llibre on hi consten inscrits i registrats quins son els socis de la societat. També hi consten les seves accions i administracions.
-Són corporatius i obligatoris, PERÒ SEGONS L’EMPRESARI...
12 Com s’han de portar aquests llibres: 1)Els llibres s’han de legalitzar= legalització en el registre Territorial on estigui inscrita la societat. Des de l’any 2013 es realitza de manera exclusiva telemàticament. S’ha de dur a terme en els 4 mesos posteriors a la fi de l’exercici. S’han de legalitzar tant els llibres comptables com els corporatius. Tant els obligatoris com els voluntaris.
2)D’acord amb els principis de veracitat, claredat i exactitud= Art 29 del CComerç.
3)Deure de conservació= Llibres comptables s’han de conservar, per part de l’empresari, durant 6 anys a partir de l’últim assentament (= anotació, inscripció...)efectuat en els llibres.
-La llei diu: excepte que disposicions especials diguin el contrari (n’hi ha que amplien el termini a 10 anys). En especial s’imposa aquesta obligació a aquells empresaris que es creu que poden contribuir a blanquejar diners (per l’activitat que realitza, és proper o possible que blanquegi diners= control).
-Què passa si mor l’empresari? Qui s’encarrega de conservar la documentació? Els hereus.
-Si la societat es dissolt, el deure de conservació no desapareix. O recau sobre els liquidadors o sobre el Registre Mercantil.
4) Principi de secret comptable= comptabilitat dels empresaris és secreta (principi general). Les excepcions a aquest principi han d’estar reconegudes legalment. 3 excepcions possibles a instància judicial.
a) El mateix article 32 que fixa el principi general, també preveu les excepcions.
b) Hi ha altres normes en també trobarem excepcions a l’examen de la comptabilitat. 2 Exemples: qui te dret a examen de la comptabilitat? Hisenda i els Tribunals de Justícia.
c) El soci d’una societat no te dret a veure la comptabilitat (=llibres de comptes) d’aquesta societat (parlant de societat anònima i limitades). El soci si que te dret a una expressió de la comptabilitat, que és la comptabilitat material = comptes anuals.
8.2 Comptabilitat material Procés d’elaboració dels comptes anuals.
Comptes anuals= expressió fonamental de la comptabilitat de l’empresari. Són aquelles dades que s’acabaran fent públiques. La comptabilitat és secreta però, en canvi, els comptes anuals no. A més, a través del seu dipòsit en el Registre no només seran coneguts pels socis, sinó també per tothom qui ho demani.
1) D’acord amb la normativa, tot empresari ha de formular els comptes anuals de la seva empresa. Pel que fa als empresaris individuals, la importància no és la mateixa, en les societats és totalment imprescindible.
2) Documents que integren els comtes anuals: Formats per 5 documents (el Codi de Comerç ens diu quins son i ens els desenvolupa). No tots aquests documents són obligatoris. Es poden dividir en 2 grups. N’hi ha 3 que sempre han d’aparèixer (balanç + compte pèrdues i guanys + memòria) i n’hi ha 2 que a vegades no hi són, depenent de la mida de l’empresa ( estat de canvis de patrimoni net i estat de flux efectiu)Aquests són: -Balanç, compte de pèrdues i guanys, estat de canvis en patrimoni net, estat de flux efectiu i memòria 3) La finalitat d’aquests comptes anuals és mostrar la imatge fidel del patrimoni, la situació financera i els resultats de l’empresa, de conformitat amb les disposicions legals.
4) Els comptes poden ser ordinaris o abreviats. És un tema de magnitud qui pugui fer els abreviats i qui han de fer els ordinaris.
Normes per determinar quan has de fer ordinaris i quan abreviats: a) Les societats perdran aquesta facultat si deixen de reunir, durant 2 exercicis consecutius, dos de les circumstàncies b) Quan pugui formular-se balanç abreviat, l’estat de canvis en el patrimoni net i l’estat de flux d’efectiu no seran obligatoris c) En el primer exercici social des de la seva constitució les societats podran formular comptes abreviades si reuneixen, al tancament del dit exercici, al menys dos de les tres circumstàncies 13 expressades d) Les societats cotitzen en Borsa sempre han d’elaborar comptes ordinaris.
-Quan es fan ordinaris solen haver-hi dos documents més, que no formen part dels comptes anuals, però hi han de ser igualment. Aquests són: informe de gestió (informe que fan els administradors sobre els problemes que sorgeixen en el sí de la societat) i l’informe d’auditoria.
*Grup de societats: A és la matriu del grup de societats, per tant, s’acaba fent el que A digui. Les altres societats són les societats dominades o filials. Aquí s’apliquen una regles comptables especials. A més, han de fer un tipus de comptes (la matriu = A), que són els comptes consolidats de tot el grup. Es basen amb aquestes normes especials que hem dit. A ha de fer els comptes anuals propis i els comptes anuals consolidats.
Procés d’elaboració dels comptes anuals: 4 fases Comencen amb el tancament d’un exercici. Quan tanca exercici una societat? Depèn del que la societat cregui oportú (cada any tancarà al mateix dia cada any, però la societat serà qui decideixi quin dia serà).
A partir d’aquesta data comença el procés d’elaboració dels comptes.
-Fem un supòsit d’elaboració a partir del tancament el dia 31 de Desembre 1)FASE 1: Formulació de comptes= Procés de redacció dels comptes. Els responsables d’aquest procés són els administradors de la societat (pot ser que qui ho redacti sigui el departament comptable de la societat, la gestoria externa..., però els responsables de que es faci són els administradors). El termini que la llei dóna als administradors és de 3 mesos des del tancament de l’exercici.
-En el nostre exemple: la formulació de comptes haurien d’estar fets el 31 de Març.
-És possible fer-los més enllà d’aquest termini (no hi ha impossibilitat legal). Seguiran sent legals i vàlids, però també té conseqüències negatives (responsabilitat als administradors per incompliment de termini, per exemple) 2) FASE 2: Auditoria dels comptes = Verificació dels comptes. Eventual.. Els responsables son tècnics i persones especialitzades. La normativa els hi dóna 1 més per a realitzar la auditoria des de que se’ls entreguen els comptes.
3) FASE 3: Aprovació dels comptes. Absolutament necessària. Qui aprova els comptes és la junta general dels socis. El termini per aprovar-los és de 6 mesos des del tancament de l’exercici.
-En el nostre exemple: haurien de ser aprovats el 30 de juny.
4) FASE 4: Dipòsit de comptes = Els comptes, una vegada aprovats, es fan públics a tothom. Els administradors disposen d’1 mes per demanar el dipòsit dels comptes en el Registre Mercantil Territorial on estigui inscrita la societat. Una vegada dipositats, qualsevol persona pot accedir-hi i obtenir una còpia dels comptes anuals que s’han dipositat.
-Es poden dipositar o presentar-ho fora de termini però te conseqüències greus.
4 fases que poden ser 3 perquè totes les societats han de passar per la fase 2 (auditoria de comptes).
Matisos a l’auditoria de comptes: a) Algunes idees essencials: 1)L’auditoria de comptes la fan unes persones específicament preparades= Auditors de comptes.
-S’accedeix al lloc d’auditor mitjançant la vesant econòmica i no n’hi ha prou en llicenciar-se, sinó que han de superar un examen. A més, després de superar la formació específica, s’han de inscriure al ROAC (col·legi d’auditors).
- Per a fer una auditoria de comptes es pot contractar tant a una persona física o una societat de auditoria (persona jurídica).
2) La principal funció de l’auditor és generar un informe on es digui que els comptes compleixen amb la imatge fidel dels resultats de l’empresa.
-Per fer la seva tasca utilitzen una sèrie de normes anomenades: Normes Tècniques 14 d’Auditoria que els hi marquen com desenvolupar la tasca d’auditor.
3) Elaboren l’informe d’auditoria -Disposen del termini de 1 més des de l’entrega dels comptes.
-Si l’empresa es veu obligada a modificar els comptes, els auditoris es veuen obligats a respondre. S’amplia el termini, si els administradors modifiquen els comptes.
b) Quines societats estan obligades a auditar els seus comptes: Es poden distingir 4 supòsits d’auditoria obligatòria: 1) Supòsit principal = supòsit quantitatiu. Societats que reuneixen una sèrie de paràmetres quantitatius. Les societats que durant 2 exercicis consecutius reuneixin almenys dos de les circumstàncies, no estan obligades a auditar.
2) Societats que per la activitat que realitzen o per motius d’interès públic, estan obligades a auditar sempre. Per exemple: societats que es dediquen a finances (bancs, assegurances...) sempre obligades. O interès públic= societats cotitzades.
3) En aquelles societats que no estan obligades a auditar ni per el supòsit 1 ni per al supòsit 2, un soci pot sol·licitar-ho. Si compleix els requisits necessaris, aquest pot obligar a la societat a auditar els comptes que està demanant.
-Els costos de l’auditor els assumeix la societat, no el soci que ho demana.
jutge).
4) Supòsit residual, on la normativa es refereix a altres supòsits previstos legalment (ho acordi un c) Totes les societats que no estan obligades a auditar, poden fer-ho de manera voluntària.
9. REPRESENTACIÓ MERCANTIL Persones que utilitza un empresari per relacionar-se amb tercers a la seva activitat. Quins contractes pot utilitzar l’empresari per relacionar-se amb tercers.
En l’esquema clàssic es diu que l’empresari fa servir 2 col·laboradors per a relacionar-se: a)Col·laboradors dependents: aquells que mantenen amb l’empresari un contracte laboral, ja sigui comú o especial.
CONTRACTE LABORAL: No específicament regulat pel Codi de Comerç. Només en regula l’actuació externa d’aquestes persones, què pot fer aquest treballador per obligar a l’empresari de cara a tercers.
-La regulació del factor és molt important. L’esquema històric i clàssic és: Factor: apoderat general. La mà dreta de l’empresari, és a dir, la persona de confiança i que pot fer quasi tot el que fa el propi empresari.
Dependent: persona que està a la botiga, contacte amb terceres persones, ja que ven el producte al client.
Mancebo: vinculada a aquelles persones encarregades als magatzems dels comerciants. Contacte no amb clients, sinó amb probeïdors. Tenien contacte amb els tercers perquè eren els encarregats de custodiar i distribuir les mercaderies.
Avui en dia, el factor es coneix com a Gerent o Director General d’una empresa. Apoderat general (=persona que te conferit un poder general per part de l’empresari i que el permet actuar en el nom de l’empresari). Si l’empresari és una persona jurídica, el poder li confereix el/els administrador/s de la societat. Si és una persona física, és ella mateixa qui li concedeix el poder. L’APODERAT GENERAL ESTÀ INSCRIT EN EL REGISTRE 15 MERCANTIL OBLIGATÒRIAMENT (A la fulla de l’empresari, Aquest empresari ha d’estar-hi inscrit!!!) El factor te un poder que li dóna l’empresari, conferit en poder públic (notarial). Al ser un apoderat general, aquest poder ha de ser un poder ampli. Acostumen a abarcar el gir i tràfic de l’establiment = li permet fer pràcticament quasi tot el que faria l’empresari. Aquest poder però es pot limitar.
Regulació en el Codi de Comerç pel que fa al Factor: 1) Els factors contracten en nom de l’empresari i ho han d’indicar en els contractes que afectuïn.
«Los factores negociarán y contratarán a nombre de sus principales, y, en todos los documentos que suscriban en tal concepto, expresarán que lo hacen con poder o en nombre de la persona o sociedad que representen.” 2) L’obligat al compliment serà l’empresari i no el factor. Lògicament sempre que contracti respectant l’àmbit del poder. “Contratando los factores en los términos que previene el artículo precedente, recaerán sobre los comitentes todas las obligaciones que contrajeren. Cualquier reclamación para compelerlos a su cumplimiento, se hará efectiva en los bienes del principal, establecimiento o empresa, y no en los del factor.” 3) La regulació també permet que el factor contracti en nom propi: “El contrato hecho por un factor en nombre propio, le obligará directamente con la persona con quien lo hubiere celebrado; mas si la negociación se hubiere hecho por cuenta del principal, la otra parte contratante podrá dirigir su acción contra el factor o contra el principal.” Si el factor no diu la representació amb la que actua, està creant l’aparença de que està contractant en nom propi. Per tant qui queda obligat i respon, és ell. Però l’article afegeix el més favorable al tercer. Pot ser que el factor estigui contractant en nom de l’empresari en realitat (sigui per error, perquè aquell li ho ha demanat…) El Codi ens diu que si realment la representació existeix, li donem la possibilitat al tercer a que es dirigeixi segons ell escolleixi contra el factor o contra l’empresari.
4) Factor notori= això últim que hem dit, no s’aplica en aquest cas.
-El factor notori és aquell que és conegut dintre del sector en el que opera l’empresa.
-La llei no especifica en quin moment s’adquireix la condició de factor notori. S’ha d’analitzar cas per cas.
Normalment se sol adquirir per la pertinença en una empresa per un cert temps i en segon lloc, per la publicitat que se’n pot fer de la persona pertanyent a l’empresa.
-Com que tothom l’identifica com a representant de l’empresa, quan contracte dintre de l’activitat d’aquesta empresa, els efectes (ho digui o no ho digui en el contracte) recauen sobre l’empresa. Mai sobre el factor.
5) Requisits per a ser factor: -Només ho pot ser aquell qui tingui capacitat per obligar-se -Té prohibició de competència respecte al seu principal (a l’empresari)= no pot realitzar per compte propi o d’altri la mateixa activitat que està realitzant pel seu empresari. Excepció: pot ser que l’empresari l'utilitzi expressament.
- Quan mor el principal, els poders del factor segueixen. És una manera de donar i garantir la continuïtat de l’empresa.
-En el cas d’una societat, quan cesen els administradors, els factors es mantenen.
-Respon davant del seu principal si va en contra les ordres del seu principal o s’extralimita amb el seu poder.
b) Col·laboradors independents: contractes mercantils. És a dir, són empresaris al servei d’un altre empresari. L’empresari X contracta a l’empresari Y per a que li subministri o vengui, per exemple, els seus productes.
10. RESPONSABILITAT DE L’EMPRESARI 16 10.1 Responsabilitat de l’empresari com a persona física Responsabilitat universal de l’article 1911 del Codi Civil. S’aplica tant si els deutes son empresarials com si no ho son.
Respon dels deutes empresarials tant del patrimoni que afecta a l’empresa com el que no afecta. Hi ha 2 principals excepcions: 1) Hi ha un tipus d’empresari individual= emprenedor de responsabilitat limitada. És una figura que la llei preveu que no respongui amb tots els seus béns presents i futurs.
2) Quan un deutor, persona física, entra en concurs (si es donen unes certes condicions bastants estrictes), se li poden alliberar certs deutes. = si es deuen 100 euros, se l’obliga a pagar 10 i els 90 se li perdonen.
10.2 Responsabilitat de l’empresari com a persona jurídica La condició d’empresari s’atribueix a la societat. Per tant, la societat respon sempre amb tot el seu patrimoni. Se li aplica doncs també el principi de responsabilitat universal.
Una altra cosa diferent és la responsabilitat que tenen els socis dels deutes que te la societat. Depèn del tipus de societat. Les societats anònimes i limitades, els socis tenen responsabilitat limitada i, per tant, no responen dels deutes.
Però hi ha unes determinades societats on els socis sí que responen dels deutes (societats il·limitades= una vegada esgotat el patrimoni de la societat i queden deutes pendents, es poden fer front amb el patrimoni individual dels socis. Un exemple son les societats col·lectives).
17 ...

Comprar Previsualizar