Tema 2. Aspectes ètics de l'atenció de l'adult gran (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Enfermería - 3º curso
Asignatura Infermeria clínica del vell
Año del apunte 2016
Páginas 18
Fecha de subida 16/03/2016
Descargas 9
Subido por

Vista previa del texto

Tema 2: ASPECTES ÈTICS DE L’ATENCIÓ DE L’ADULT GRAN 1. ORGANITZACIÓ ASSISTÈNCIA SOCIO SANITARÀIA ATENCIÓ PRIMÀRIA L’atenció primària és la porta d’accés al sistema sanitari i/o social. Ha de resoldre la majoria dels problemes i seleccionar els casos que requereixen d’un altre recurs.
- Els serveis socials d’atenció primària engloba l’ajuda a domicili, alarma telefònica, menjar a domicili, neteja, arranjament de l’habitatge, etc.
L’atenció primeria de salut (APS), és el primer graó de l’assistència sanitària. Assistència ambulatòria, domiciliaria i urgent (diferència entre urgència i emergència*). També hi ha un seguiment i control ambulatori i domiciliari, educació sanitària, promoció de la salut, prevenció de la malaltia, coordinació amb els serveis de referència, etc.
*L’emergència compromet el risc de la vida de la persona hi ha de rebre assistència sanitària immediata, mentre que la urgència requereix atenció sanitària en les pròximes hores però no necessàriament hi ha un risc en la vida de la persona.
Amb el programa Millorem l’Atenció sanitària a les persones grans (2003) de la Generalitat de Catalunya es basa en un objectiu principal que és el de mantenir la gent gran dins la seva comunitat amb el màxim grau d’autonomia fent seguiment de les seves malalties per tal d’evitar descompensacions.
ATENCIÓ ESPECIALITZADA L’atenció especialitzada és el segon nivell d’atenció del sistema sanitari i social: - Serveis socials d’atenció especialitzada: habitatges tutelats, centres de dia i residències.
Serveis sanitaris d’atenció especialitzada: Xarxa sociosanitària, especialistes i atenció hospitalària (UGAS).
UGAS: Unitats Geriàtriques d’Aguts. N’hi ha 13 a Catalunya i van en augment. Estan integrades als hospitals. Les UGA poden reduir el deteriorament funcional durant l’ingrés i reduir el grau de dependència i risc d’institucionalització.
1 XARXA SOCIOSANITARIA: La xarxa sociosanitària inclou la llarga estada, convalescència i cures pal·liatives. La tipologia dels usuaris són: - Pacient geriàtric amb pluripatologia i deteriorament autonomia Deterioraments cognitius Malalties neurodegeneratives Malaltia terminal EQUIPS DE SUPORT: Que inclou: - Unitats funcionals interdisciplinàries sociosanitàries (UFISS) Programa d’atenció domiciliària (PADES) PERQUÈ CAL COORDINAR L’ASSISTÈNCIA SANITARIA I SOCIAL - Disminució d’ingressos, candidats a rebre presentacions socials (prestació per jubilació).
Risc de dependència (pel deteriorament físic).
Risc d’aïllament social (pels canvis de rol).
Més vulnerables a abusos i maltractament (si existeix fragilitat i/o deteriorament cognitiu) Necessitat d’una valoració multidisciplinar Pla Concertat de Prestacions Bàsiques i Serveis Socials, 1988 Pla Gerontològic Nacional (1992): Pretén promoure un entorn que faciliti l’envelliment actiu segons les recomanacions de les Nacions Unides. Es basa en:  Independència  Participació  Autorealització  Dignitat  Assistència especialitzada OFERTA DE SERVEIS EN L’ÀMBIT SANITARI LLARGA ESTADA: És l’atenció continuada a persones amb processos crònics i diferents nivells de dependència. Els recursos tècnics que es necessiten no es poden proporcionar a domicili (o residència geriàtrica) a causa del seu grau de complexitat.
Per exemple: aïllaments, cures a grans cremats, atenció lesionats medul·lars, etc.
2 La durada és de 3 mesos o més. En alguns casos, l’ingrés durant un curt període a causa de les necessitats familiars o de l’entorn. Per exemple la malaltia del cuidador principal, obres a l’habitatge per la situació del malalt, etc. En aquest cas es pot estar més de tres mesos. Descansa fins a 1 mes. Principalment, atén a població geriàtrica. Disposa de llits per a patologies específiques.
La tipologia dels llits de llarga estada són: - - Llits per a pacients geriàtric (la majoria).
Unitats de trastorn cognitiu: unitats tancades o amb dispositius de vigilància de fugues (ex: polseres detectores).
Unitats de malalt psiquiàtric crònic: persones amb malaltia psiquiàtrica crònica activa amb requeriments psiquiàtrics continuats (esquizofrènics deteriorats, retard mentals d’edat avançada).
Unitats de malalties neurodegeneratives i també de persones que pateixen seqüeles greus per processos traumàtics o altres lesions cerebrals.
Unitats de persones amb tuberculosis i problemàtica social (lesionat medul·lar jove).
Unitats de persones amb SIDA que no poden ser ateses a domicili.
Tenir unitats separades facilita l’abordatge ja que cada tipologia requereix equipaments específics.
MITJA ESTADA: Hi ha diferent oferta de centres: - - Convalescència/subaguts: Persones que necessiten continuació d’un tractament o supervisió clínica continuada amb elevada intensitat de cures. Poden estar en centres sociosanitaris (MUTUAM) o en unitats sociosanitàries d’hospitals d’aguts (hospital de Figueres, Palamós, Olot, etc.).
Cures pal·liatives: Malalts en situació avançada o en procés de mort. Control de símptomes o tractaments continuats en règim d’hospitalització. La patologia predominant és la oncològica. Gràcies als nous tractaments pel càncer, trobem malalts “terminals” en fase “estable”. Això fa que superin el temps previst d’institucionalització.
Els gestors han de trobar noves maners de facturar cures especialitzades quan s’acaba el recurs. En CSS o USHA.
*EXEMPLE: Si tenim un pal·liatiu i té una infecció d’orina el tractarem? Li tractarem el confort i l’alleugeriment d’aquest dolor, però sense donar tanta importància a l’eliminació de la càrrega bacteriana que té el pacient. (pregunta d’examen) 3 - - MEP: Atenció combinada, convalescència i cures pal·liatives. No poden realitzar aquestes activitats d’una manera específica. En CSS o en USHA. Ex: sociosanitari de Palamós (PGG).
ME demències: Persones amb demències que necessiten un ingrés de curta durada per tal d’avaluar, diagnosticar o tractar trastorns de comportament. Estada de convalescència per a persones amb demència o estada motivada per una situació de crisi familiar greu i urgent. Aquest tipus d’unitats poden estar en CSS o USHA.
La tipologia del malalt hospitalari de dia sociosanitari és: - - - - - CONVALESCÈNCIA/SUBAGUTS: Persones que necessiten continuació d’un tractament o supervisió clínica continuada amb elevada intensitat de cures. Poden estar en centres sociosanitaris (MUTUAM) o en unitats sociosanitàries d’hospitals d’aguts (hospital de Figueres, Palamós, Olot, etc.).
CURES PAL·LIATIVES: Malalts en situació avançada o en procés de mort. Control de símptomes o tractaments continuats en règim d’hospitalització. La patologia predominant: oncològica. Gràcies als nous tractaments pel càncer, trobem malalts “terminals” en fase estable. Això fa que superin el temps previst d’institucionalització.
Els gestors han de trobar noves maneres de facturar cures especialitzades quan s’acaba el recurs. En CSS o USHA.
MEP: Atenció combinada, convalescència i cures pal·liatives. No poden realitzar aquetes activitats d’una manera específica. En CSS o en USHA. Per exemple: sociosanitari de Palamós.
ME DEMÈNCIES: Persones amb demències que necessiten un ingrés de curta durada per tal d’avaluar, diagnosticar o tractar trastorns del comportament. Estada de convalescència per persones amb demència o estada motivada per una situació en crisi familiar greu i urgent. Aquest tipus d’unitats poden estar en CSS o USHA.
Persones grans malaltes o altres malalts cròniques que requereixen mesures integrals en règim diürn ambulatori:  Suport  Rehabilitació  Tractament  Diagnòstic 4 - Depèn del volum de població i les àrees d’influència es poden diferenciar les següents unitats terapèutiques.
EQUIPS D’AVALUACIÓ INTEGRAM AMBULATÒRIA (EAIA): Valoren situació, fan diagnòstic i deriven al recurs més adequat. El diagnòstic clínic amb símptomes complexos. Dissenyen el pla d’intervenció global. Fan PIAI (Pla Interdisciplinar d’Atenció Individualitzada).
Àrea d’actuació: serveis d’atenció diürns, sociosanitaris o hospitals d’aguts. Ubicats en CSS o en UGHA. Són ambulatoris, vol dir que es desplacen. Hi ha dos tipus de d’activitats: - Consulta d’avaluació i seguiment Avaluació multidisciplinària Les funcions de l’Equip d’Avaluació Integral Ambulatòria (EAIA) són: - - - EAIA EN GERIATRIA: L’objectiu d’aquesta és el d’avaluar, diagnòstic i seguiment de les persones grans fràgils o amb malalties evolutives (deteriorament per edat avançada) o cròniques candidates d’un intervenció multidisciplinària que optimitzi el seu nivell d’autonomia i de salut en general.
EAIA TRASTORN COGNITIUS/DEMÈNCIES: L’objectiu és el de diagnòstic etiològic i sindròmic (origen i manifestacions) de les persones amb demència i el tractament i seguiment especialitzat.
EAIA PAL·LIATIUS: L’objectiu és el d’avaluar, diagnòstic i seguiment de pacients majoritàriament amb diagnòstic de càncer.
Al power hi ha un exemple de serveis integrats en CSS. Sociosanitari de l’IAS.
5 PADES Els PADES són un programa d’atenció domiciliària d’equips de suport. El metge de capçalera sol activar el PADES. Donen suport a l’atenció primària. Vol dir que l’usuari li fa el seguiment l’ABS.
Actuen en l’àmbit de la geriatria, demències, malalties neurològiques i cures pal·liatives, en situacions complexes a domicili que es beneficien de la interdisciplinarietat i de l’especialització.
Realitzen: - Atenció directe Gestió de casos complexes Coordinació de recursos entre nivells assistencials Docència a la xarxa d’atenció primària UFISS Els UFISS són la Unitat funcional interdisciplinària sociosanitària. Equip de suport a l’hospital. La unitat on està ingressat és la que fa el tractament. Fa les mateixes funcions que el PADES. I es destaca per la planificació a l’alta.
Realitzen diverses activitats principals: - Geriàtrica: Persones grans amb pluripatologia i síndromes geriàtriques Cures pal·liatives Mixtes: Atenció geriàtrica i pal·liativa Respiratoris PLA DE SALUT 2011-2015 El plantejament del programa d’atenció i prevenció a la cronicitat té un abordatge des d’una perspectiva domiciliaria i comunitària. Té una integració en la comunitat el major temps possible, amb les ajudes i recursos necessaris adequats.
Hi ha estades a institucions sanitàries com a l’últim recurs. Hi ha un apoderament dels professionals de l’atenció primària (infermeres gestores de casos) per aconseguir aquests objectius.
*Empowerment: Activitats destinades a augmentar els recursos, autonomia i capacitat de decisió.
Compren un canvi en el paradigma assistencial sanitària. Les àrees principals són: - Insuficiència cardíaca MPOC/asma Diabetes melliuts Demències Malalties de l’aparell locomotor Nefropatia Trastorns mentals greus i profunds, depressió, càncer, dolor crònic 6 Hi ha diferents problemes identificats: - Variabilitat en la utilització dels serveis i diferències importants entre territoris Manca d’integració entre nivells i àmbits assistencials Dificultat de coordinació entre els serveis sanitaris i socials Insuficient desenvolupament de l’atenció geriàtrica a l’AP i als hospitals d’aguts Poc desenvolupament de les cures pal·liatives a la població geriàtrica amb malalties terminals no neoplàsiques Poca adaptació de la formació dels professionals dels serveis de tipus general (atenció primària, atenció especialitzada d’aguts) Insuficient reconeixement i prestigi professional en un marc de manca d’una cultura de cooperació i unificació de criteris entre diferents nivells assistencials CONCLUSIONS SOBRE L’ATENCIÓ SOCIOSANITÀRIA - - Cal coordinar atenció sanitària i social: vulnerable, fràgil, depenent, suport familiar insuficient, etc.
Precisa un seguiment a llarg termini Pot entrar al circuit per diferents punts:  UFISS  AP  PADES Valoració integral L’objectiu és mantenir-lo en la seva comunitat i amb el major grau d’autonomia el màxim temps possible.
GESTORA DE CASOS Hi ha una figura nova en infermeria que s’anomena infermera gestora de casos.
https://www.youtube.com/watch?v=zUHdepE0tas Les funcions de la infermera gestora de casos són: - Assessorament telefònic: Seguiment continu.
Coordina altres serveis Participa en intervencions amb metge i especialistes Abordatge inici descompensació/fase prodròmica 7 Algunes de les avantatges que perceb la família són: - Sentiment de seguretat. Es sent arropada Disminució de temps que han d’esperar en proves i ingressos No s’ha de prendre en la burocràcia. No ha de buscar recursos. Persona de referència.
Disminueix la utilització d’altres recursos. Això implica:  Disminució de la despesa sanitària  Pacient que passa més temps en la seva comunitat PROJECTE GERIATRICS És un projecte de l’ICS, i comença sent una prova pilot a Sabadell i Barcelona que ha consistit en coordinar la relació dels CAP amb les residències geriàtriques (socials), han aconseguit disminuir la despesa farmacèutica, els ingressos hospitalaris. La història E-cap es troba connectada amb la residència i existeix un seguiment del metge de capçalera amb la infermera de la residència.
https://www.youtube.com/watch?v=hNXsLLvDOgM 2. VALORACIÓ GERIATRICA INTEGRAL És un procés diagnòstic multidimensional i interdisciplinari, dissenyat per identificar i quantificar els problemes físics, funcionals, psíquics i socials que pot presentar l’adult gran amb l’objectiu de desenvolupar un pla de tractament i seguiment dels problemes trobats així com l’òptima utilització dels recursos per afrontar-los.
ORIGEN DE LA VALORACIÓ GERIÀTRICA INTEGRAL La Marjory Warren va trobar als anys 30 al Regne Unit la necessitat d’ajustar el diagnòstic de pacients geriàtrics degut a: - Manifestacions clíniques diferents Etiologia multi causal Problemes no diagnosticats Precisa atenció multidisciplinar Sovint cal combinar l’assistència amb la rehabilitació i la prevenció de complicacions Reingressos (es vol mantenir integrat en la seva comunitat tan com sigui possible) AVANTATGES Els avantatges de la valoració general integral: - Precisió diagnòstica (detecten problemes i evolució) Reducció de la mortalitat Millora de l’estat funcional Optimització de recursos Disminució de la institucionalització Disminució de la hospitalització i de l’estada hospitalària Ajuden a la comunicació entre els professionals 8 - Eina fonamental de diagnòstic global en la qual es basa la clínica geriàtrica a tots els nivells assistencials QUAN? 1. Posterior a: a. Un període d’hospitalització per patologia aguda b. Un canvi en la funció física, social, psicològica o espiritual que afecti al benestar i a la qualitat de vida 2. Una vegada a l’any si no es presenten canvis 3. Si es considera la institucionalització ON? - Servei hospitalari d’aguts (Hospitals n. III Unitats de Geriatria) Consulta d’atenció primària A la llar COMPONENTS - - Valoració funcional: Informació de la persona o família:  ABVD: Activitats bàsiques sobre l’autocura i la mobilitat  AIVD: Utilització d’instruments (cuinar, netejar, rentar, anar a comprar, etc.)  AAVD: Funcions familiars, socials i comunitàries Valoració física Valoració farmacològica Valoració mental (salut mental i emocional, capacitat cognitiva) Valoració social (valoració del cuidador/ra principal, recolzament i família) Valoració de les creences, cultura i preferències Valoració nutricional Això ho farem a través d’un Pla de cures personalitzat (PIAI) VALORACIÓ FUNCIONAL Capacitat funcional, tema central de la valoració geriàtrica. Junt amb el diagnòstic mèdic, el pla de cures infermer, les conclusions de l’exploració física i els resultats analítics, determinarà la salut general, el benestar i la qualitat de vida, així com les necessitats d’intervenció dels serveis socials.
OMS: La salut de l’adult gran es mesura en termes de funció.
La capacitat funcional és la qualitat de vida. I afecta a: - Mortalitat en majors de 80 anys, es multiplica per 2 si les AIVD estan alterades i per 4 si les ABDV estan alterades.
Consum de recursos Institucionalització 9 - Futura discapacitat VOCABULARI - Incapacitat i deficiència: Més o menys el mateix (com a molt diferència de grau). Parlen de la disfunció de l’òrgan, aparell, etc. (cervell, cor, pulmons, etc.).
Discapacitat: El que no es pot fer o no dins del rang que es considera normal. Per exemple, deambular.
Minusvàlua: El fet de necessitar mesures correctores per a poder funcionar correctament. Per exemple: prendre medicació, cadira de rodes, ajuda mecànica, etc.
Dependència: Quan la teva discapacitat no et permet adaptar-te a l’entorn i realitzar alguna AVD.
CUIDADOR El cuidador principal és una figura molt important de l’atenció a la persona gran quan hi ha grau de dependència. És un referent per suplir les necessitats del pacient (ja sigui ell o algú altre que l’ajudi).
Tenen certes funcions com són: - Acompanyen al pacient en el dol Coordinen a la resta de família Busquen recursos quan els necessiten (tràmits) Coneixen la malaltia i l’evolució Mantenen al pacient més temps integrat en el seu entorn Els hem d’ajudar en tot el que puguem VALORACIÓ DEL CUIDADOR - Persona que prové del cercle familiar, d’amistat o veïnal que assumeix les cures de les persones no autònomes que es troben al seu voltant.
Identificar al cuidador principal Coneixements, habilitats i actitud per tenir cura del pacient Risc de sobrecàrrega o claudicació, Zarit (escala) EINES DE LA VALORACIÓ GENERAL INTEGRAL - Història clínica (anamnesi per aparells, antecedents, història farmacològica Observació Exploració física Proves complementaries Escales de valoració (seminari) Han de ser aplicades, però, el context adequat Utilitzar les que calgui per la situació del pacient i repetir-les quan hi hagi un canvi significatiu o en les valoracions programades 10 ROL DE LA INFERMERA A LA VGI - Valorar a la persona en el seu conjunt (capacitat funcional i cognitiva) Capacitat de resposta de la persona a la seva situació de salut o de qualitat de vida des de perspectiva biopsicosocial Valorar el seu entorn familiar i social i els recursos dels què disposa La infermera és la professional que aglutina tota la informació que de manera parcel·lada recullen la resta de professionals Passa les escales validades que objectivaran la informació de la persona Les integra dins la valoració infermera des d’un abordatge holístic.
PIAI: PLA INDIVIDUAL ATENCIÓ INTEGRAL Elaborat per l’equip multidisciplinar en les primeres setmanes. Aquesta és l’evolució del PIAI a Catalunya: També hi ha una evolució del concepte de qualitat: MODEL DE QUALITAT DE VIDA DE SCHALOCK I VERDUGO El Model Schalock i Verdugo (canvi conceptual) és un model centrat en la persona. Aquest model fa: - - Passar d’un sistema centrat en les limitacions de la persona a l’altre centrat en el context i en la interacció, que suposa un enfoc ecològic. Una persona no és depenent si es pot adaptar al seu entorn.
Passar d’un sistema centrat en la eficàcia dels serveis, programes i activitats a altres que es centra en els avenços en la qualitat de vida i els canvis i millores en cada persona.
11 - Passar d’un sistema centrat en els professionals a altre que tingui en compte a la persona o família Introdueix la qualitat percebuda i la valoració subjectiva dels usuaris a la vegada que els fa participar amb les seves aportacions al disseny d’activitats i programes L’escala del Gencat és: Les 8 dimensions es valoren amb l’escala likert 1 a 4 (mai, gairebé mai, etc.): 1. Dimensió benestar emocional: Satisfacció en l’àmbit personal i vital.
AUTOCONCEPTE: Sentiments de seguretat-inseguretat de capacitat-incapacitat. Absència d’estrès i motivació. Estat d’ànim, comportament, ansietat i depressió.
2. Dimensió relacions personals: Interacció, manteniment de relacions (participar en activitats, tenir amics estables, bona relació familiar). Manifesta sentir-se estimat? 3. Dimensió benestar material: Capacitat econòmica, suficient vida, confortable, saludable i satisfactòria.
4. Dimensió desenvolupament personal: Competències i habilitats socials, la unitat social.
ROLS: Capacitat i motivació per aprendre. Capacitat per integrar-se al món laboral. Estratègies d’afrontament i comunicatives.
5. Dimensió benestar físic: Té en compte aspectes com el dolor, medicació i com afecten en el seu estat de salut i si li permeten fer una activitat normal. Aquesta dimensió valora si es poden fer la AVD i si precisa ajudes tècniques per a realitzarles.
6. Dimensió autodeterminació: Es fonamenta en el projecte de vida personal, en la possibilitat d’escollir, de tenir opcions. Recull creences i valors així com objectius personals per facilitar presa de decisions.
7. Dimensió inclusió social: Situacions de discriminació. També mesura la participació i l’accessibilitat mitjançant el tractament de barreres que dificulten la integració social.
8. Dimensió defensa dels drets: Dret a la intimitat, dret a ser tractat amb dignitat.
Mesura el grau de coneixement dels drets del ciutadà.
12 L’origen de les polítiques sanitàries a favor de la gent gran va ser al primer fòrum mundial sobre l’envelliment de Viena al 1982. Redacta els principis de les Nacions Unides a favor de les persones grans.
Aquests s’organitzen en 5 apartats: - Independència: Entorn segur i recursos suficients, entre d’altres subapartats.
Participació: Integració en la comunitat.
Autorealització: Accés a recursos educatius i d’oci.
Dignitat: Protegir d’abusos, respecte a les voluntats. Origen del testament vital.
Assistència: Serveis socials, jurídics i sanitaris.
3. ASPECTES ÈTICS DE L’ASSISTÈNCIA GERIÀTRICA (maltractament i solitud a abp) Els conflictes ètics relacionats amb: 1. Conflictes familiars: A vegades projecta la seva frustració per no poder cuidar al seu familiar en el personal.
2. Qualitat de vida: És més important que vagi net, que no mengi el que no ha de menjar, complir uns horaris o que sigui feliç? 3. Cures pal·liatives: Obstinació terapèutica 4. Subjeccions: Perquè l’avi no caigui o perquè estem mes tranquils. Valorar alternatives.
5. Maltractaments: Soledat.
DISCRIMINACIÓ Hi ha una discriminació en els aspectes ètics de l’assistència geriàtrica: - Valor social de joventut, productivitat, etc.
Aïllament i oblit: Els familiars no el visiten quan està institucionalitzat, viu sol perquè ha mort la parella. Solitud.
Estereotips: Edatisme. No donar un tractament per qüestions d’edat.
Tenen dret a voluntats anticipades (Llei 21/2000 29 de desembre).
AUTONOMIA - - Garantir l’autonomia en la presa de decisions.
Moltes vegades es considera, erròniament, que es perd aquest principi i la família pensa que ha de decidir per la persona gran.
Tret de casos on la patologia cognitiva no permeti la competència de poder decidir, la persona sempre ha de tenir aquest dret conservat, l’edat o la malaltia no desagreugen aquest fet.
Per decidir lliurement s’ha de tenir tota la informació, a vegades, la informació incompleta fa més mal que la desinformació.
Les infermeres hem d’avaluar que la persona que atenem té tota la informació, l’entén i en funció d’això decideix sobre el seu tractament o les intervencions que se li proposen.
Consentiment informat.
13 - També detectar conflictes entre la família i la persona quan el principi de decisió de la persona quedi violentat. Per exemple: La família no vol que se li comuniqui a la persona algun diagnòstic, pronòstic, etc.
PRINCIPI BENEFICÈNCIA – NO-MALEFICÈNCIA - Donar assistència sempre en el marc de la qualitat de vida - No utilitzar tractament per allargar la vida sense que tinguin una justificació - Obstinació terapèutica (encarnissament terapèutic) - Allarguen patiment justificant-lo en garantir la supervivència.
- Bona mort ACOMPANYAMENT A LA MORT - Eutanàsia: Bona mort. Mort indolora i “provocada”. El tractament o la seva omissió escurça la vida.
Eutanàsia passiva (no es fan tractaments que allarguin la vida (per exemple: oxigen o suero).
Eutanàsia activa indirecta (se li dóna morfina perquè no pateixi però això li escurça la vida) o directa (il·legal, dosi letal de sedant).
Distanasia: obstinació terapèutic: es fa tot el que calgui per allargar la vida encara que provoqui patiment o pèrdua de dignitat humana.
Ortotanasia: es fan servir tractaments pal·liatius (o fins i tot curatius si això millora la CV (per exemple: fongs). La intenció no és reduir la supervivència sinó evitar el patiment.
Sovint s’equipara a la eutanàsia activa indirecte ja que el tractament pal·liatiu sol tenir com a efecte secundari l’escurçament de la vida.
MALTRACTAMENT Protocol pel marc per un abordatge cordinat de les situacions de maltractament vers les persones grans.
Definició: Acció única o repetida o bé la falta d’una reposta adequada, qua causi dany o angoixa a una persona gran i que tingui lloc dins de qualsevol relació on hi existeixi una expectativa de confiança.
La primera conferència nacional del consens sobre l’ansià maltractat es va fer a Almeria al 1995.
És tot un acte i omisió patit per persones de 65 anys o més, que vulnera la integritat física, psicològica, sexual o econòmica, el principi d’autonimia o un dret fonamental de l’individu; que es percebut per aquest o constatat objectivament, amb independència de la intencionalitat o del mitjà a on passi (família, institució o comunitat).
Hi ha diferents tipus de maltractament: - Maltractament/violencia física: Lesions físiques, coerció física o farmacològica (nena que els pares anglesos sedaven).
- Violència psicològica: Angoixa, patiment, pena, indignitat, por o estrès.
- Violència sexual: Intent o consumació d’acte sexual no consentit, barreres o coerció (no deixar sortir de casa).
- Violència econòmica: Robatori, ús il·legal, modificar testament, falsificació signatura, etc.
14 - - Negligència: Acció o omissió intencional o no (no vols fer mal però saps, o hauries de saber, que la teva conducta té un risc). Físic o psicològic. Implica un perill per a tu o altres.
Altres:  Obstinació diagnòstica i/o terapèutica  Vulneració de drets (veure maltractament institucional) MALTRACTAMENT INSTITUCIONAL - - Deshumanització: Vulnerar la capacitat de decisió i no observar la intimitat de la persona gran obligant-lo a participar en activitats sense tenir en compte la seva opinió i denigrant-lo com a persona. Per exemple: dutxar-lo amb aigua freda i davant d’altres residents.
Infantilització: Tractar-lo com un nen irresponsable.
Despersonalització: Donar atenció general sense tenir en compte les característiques individuals de cada individu. Posar homes i dones a la mateixa habitació.
Altres.
ÀMBITS - Domiciliari Institucional Estructural o social 15 16 NIVELLS I ÀMBITS D’ATENCIÓ NIVELLS: - Prevenció Detecció Atenció Recuperació: Es pot modificar l’entorn per retornar-lo amb garanties que no es repeteixi? ÀMBITS: - Domiciliari Institucional LA DIGNITAT DE LES PERSONES GRANS I Dignitat i respecte (Woolhead et al. 2004). Promou certs drets com són: - Dret a ser tractats com a iguals, al marge de l’edat Dret a escollir com volen viure ser cuidats i morir Dret a tenir el control en les decisions sobre la seva salut Dret a mantenir la seva autonomia i independència sense sentir-se sols o com una càrrega per a la família LA DIGNITAT DE LES PERSONES GRANS II No hi ha dignitat quan: - S’exclouen de les converses Se’ls tracta de manera impersonal: despersonalització Se’ls tracta infantilment: infantilització S’utilitza el seu nom de pila, “carinyo, amor, etc.” No es cuida la seva intimitat al fer la higiene o la realitzen Persones de diferent sexe: deshumanització No se’ls dirigeix la paraula al realitzar la higiene Al aixecar-los ensenyen la seva nuesa a estranys Se’ls vesteix malament Són obligats a realitzar determinades activitats a les hores que els manen: victimització (component agressió verbal/física) Es moren sols LA DIGNITAT DE LES PERSONES GRANS III L’ètica de les persones grans no pot ser únicament una ètica de drets, sinó una ètica de responsabilitats, cuidats i afectes. (Moratalla 1995): - Ser sensible a les seves necessitats: cuidar respectant la dignitat i autonomia Comptar amb ells 17 - Respectar les seves decisions i intimitat Millorar la comunicació Tractar amb afecte, assistència menys despersonalitzada i més humana L’ÈTICA DEL CUIDAR (CONCLUSIONS) - - Equilibri entre curar i cuidar Barreja de problemes mèdics, socials, econòmics, familiars o afectius: situacions de dependència, quan hi ha patiment o dolor, s’aproxima la mort Cuidar implica:  Donar resposta a totes les dimensions de la persona i exigeix conèixer i posar a disposició de les persones grans i la seva família els serveis assistencials i socials que els poden ajudar  Empatia, posar-se a la pell de l’altre (veure el problema des de la seva perspectiva)  Compromís amb la persona i sensibilitat humana  No vol dir decidir per ells. cada persona decideix el seu projecte vital La resposta, tècnica i ètica, ha de ser interdisciplinar No es pot cuidar des de l’ètica de mínims, evitant caure en la negligència: els professionals tenen la obligació moral de ser diligents i tendir a l’excel·lència (ètica de màxims: participació, autonomia, beneficència) 18 ...