Sessió sobre immigració (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Criminología y Políticas Públicas de Prevención - 2º curso
Asignatura Exclusió Social i Criminalitat Urbana
Año del apunte 2015
Páginas 5
Fecha de subida 16/03/2016
Descargas 33
Subido por

Vista previa del texto

Exclusió social INMIGRACIÓ I DELINQÜÈNCIA Perspectives teòriques Raons lògiques per delinquir:  Estructura d’oportunitats vitals. Existeixen uns fins als quals arribar i uns mitjans per a aconseguir-ho. El problema està en que no tothom té accés a les mateixes oportunitats per accedir-hi i es veuen obligats a innovar.
Això succeeix als barris marginals, on hi ha dificultats per ascendir i la població sol recórrer a oportunitats il·lícites.
 Enfocament cultural. Persona pobre, zona desestructurada.
o Cultura de la pobresa = pensaments i formes de comportar-se que perpetuen la pobresa.
o Cultura de la violència = normalització de la violència com a mitjà per a solucionar conflictes.
 Desorganització social. Zones de transició on hi ha major delinqüència.
 Etiquetatge. Assumpció per part del immigrant del paper atorgat per la societat.
Coneixement folk i percepcions   Mitjans de comunicació  proporcionen una imatge negativa de la immigració Partits polítics  responen a les demandes ciutadanes a través de canvis legislatius (enfortiment de penes, canvi en la llei d’estrangeria, etc.) per pal·liar la inseguretat.
Trencar amb el mite Procés de creació d’una “alarma” ciutadana: 1. Recurs simbòlic  la immigració com a amenaça.
2. Definicions subjectives dels actors legítims 3. Definició objectiva dels mitjans de comunicació  “dades empíriques” 4. Transformació del recurs simbòlic en “frame” dominant  s’ha demostrat que els immigrants són una amenaça, per tant la policia ha d’actuar.
5. Confirmació subjectiva dels actors legítims  tot i l’acció policial, els individus es senten amenaçats.
6. Intervenció del representant polític legítim  nous partits com PxC o d’altres clàssics com PP.
7. Eventuals mesures legislatives, polítiques i/o administratives que confirmen el “frame” dominant  INE: Estudi que analitza als inscrits en el Registre de Condemnats durant el 2008 o 70% de la delinqüència és realitzada per espanyols o Poc més del 15% dels delictes són comesos per ciutadans d’origen llatinoamericà o Els delictes més realitzats pels espanyols són els delictes contra la llibertat, un 77%.
1 Exclusió social  Necessitat de tenir un grup com a culpable o Cohesió social - Individualisme o Comparativa amb nacionalitats a l’Estat Espanyol  Model econòmic o Postfordisme o Precarietat laboral i flexibilitat  Política criminal híbrida o Exclusió selectiva o Inclusió subordinada Apunts Europa com a fortalesa on la gent vol entrar.
 Per què volen arribar-hi les persones de fora? o Motius econòmics o Motius de seguretat física (Guerres)  Què busquen al país de destí? o Mercat de treball  Una feina, treball assalariat.
o Sanitat  Es troben en situació d’exclusió sanitària.
o Serveis socials  La majoria de població que sol·licita ajudes és autòctona.
 Per què se’n van del país de destí? Efecte fugida  Ningú pensa en la vivència subjectiva del lloc on anirà, és a dir, en com es sentirà.
És difícil fugir del país de destí, perquè sortir significa que en un altre moment haurà d’emprendre el viatge, un cop hagi pogut refer-se econòmicament.
Douglas Massey: antropòleg que es plantejava per què la gent aguantava de tot en la frontera sud dels EEUU i no tornava a Mèxic. La resposta la va trobar en la gran inversió que suposava sortir del país d’origen.
2 Exclusió social Repàs teòric (complementar amb la llibreta) Problematització de la pobresa  Industrialització  Modernitat i ètica del treball Estats del benestar (Post IIGM)  “Descobriment” de la marginalitat urbana  es generen les societats de classes mitges abocades al consum o Teories de la underclass  individualització dels problemes socials  Seguretat Social o Integració o Inserció social i laboral Neoliberalisme  Empitjorament de les condicions de deslocalització industrial règim de producció post-fordista  Retirada dels Estats de Benestar  Polítiques migratòries més restrictives Conseqüències del neoliberalisme  Marginalitat avançada (Waqcuant)  Pobresa desqualificadora (Paugan) Gestió neoliberal de la pobresa. Tres línies d’actuació:  Estigmatització i criminalització + ús del sistema penal com a eina de repressió social o Guerra contra les drogues (37% població penitenciària espanyola = delictes contra la salut pública). Aquest percentatge ha augmentat en els últims temps.
o Utilització selectiva de la presó preventiva, sobretot en el cas d’estrangers.
 Canvi del welfare al workfare. Els pobres no saben organitzar la seva vida, és per això que s’orienten els plans cap a la vida autònoma, entenent com a autònom aquell que té un treball assalariat.
 Terciarització i assistencialisme. Diversificació d’ajudes.
PIRMI -> per garantir que tothom té algun ingrés.
Reforma a l’estiu de 2011: no s’obren nous expedients i es revisen els existents.
Estat de benestar keynesià vs Estat de benestar neoliberal 3 Exclusió social Repàs exposicions 1. Prostitució al carrer Idees  Relacionada amb el control social, tant formal com informal.
 Estigmatització de les activitats econòmiques que surten de la ètica del treball.
 La prostitució al carrer és conseqüència de la marginalitat avançada i la pobresa desqualificadora.
Conceptes  Propostes polítiques: o Abolicionistes: Cal eradicar la prostitució perquè és fruit d’unes relacions de gènere desiguals. La persona que l’exerceix és una víctima del sistema patriarcal. Les dones han de ser lliures del control de la sexualitat femenina.
Exemple: Suècia o Regulacionistes: La prostitució margina i despulla de drets a les persones. Per tant, el primer pas és empoderar a les persones a través del reconeixement de drets.
Exemple: Alemanya o Prohibicionistes: La prostitució és una activitat amoral que s’ha de perseguir en tots els sentits, és a dir, tant a qui es prostitueix com a qui consumeix els serveis.
Exemple: Espanya Dins del feminisme, l’enfrontament està entre les dues primers visions.
2. Sensellarisme   Tipologia ETHOS en funció de la relació amb l’habitatge i no les característiques personals.
Models d’atenció o Escala de transició o Housing-led (Housing-first) 3. Bandes     Banda vs organització Contextos diferents  realitats diferents (vinculació amb els processos migratoris) Causalitat o Teories de l’etiquetatge o Teoria de les oportunitats vitals o Teoria de les subcultures delictives Rol femení 4 Exclusió social 4. Remenadors d’escombraries   Migracions – fronteres – oportunitats vitals. Fronteres internes (Índia: castes) o externes (papers) Neoliberalisme – exclusió – deixalles. Les deixalles actuals són molt més reutilitzables que les de segles abans, que eren majoritàriament orgàniques.
5. Immigració i delinqüència    Causalitat o Teories de l’etiquetatge o Teoria de les oportunitats vitals o Teoria de les subcultures delictives L’immigrant com a focus de vigilància penal.
Inclusió subordinada: barreja del factor d’origen i el de situació econòmica (integrar-se és molt fàcil amb diners).
5 ...