Dissenys de Recerca I 2.2 (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 2º curso
Asignatura Dissenys de Recerca
Año del apunte 2014
Páginas 61
Fecha de subida 09/04/2016
Descargas 14
Subido por

Vista previa del texto

2n PSICOLOGIA 2013-2014 DISSENYS DE RECERCA PSICOLOGIA DELS GRUPS I COMPORTMAENT COL·LECTIU 1 PSICOLOGIA DELS GRUPS I COMPORTMAENT COL·LECTIU BLOC TEMÀTIC I. DISSENYS D’OBSERVACIÓ NO EXPERIMENTALS.
1. DISSENYS D’OBSERVACIÓ.
1.1.
Plantejament d’un estudi d’observació 1.2.
Instruments d’observació 1.3.
Tècniques de registre 1.4.
Qualitat de les dades 2. DISSENYS EXPERIMENTALS, QUASIEXPERIMENTALS I NO EXPERIMENTALS.
2.4. Plantejament d’un estudi selectiu 3. DISSENYS LONGITUDINALS.
3.3. Estudis de corbes de creixement o desenvolupament.
3.4. Dissenys de cohorts i de panell.
2 PSICOLOGIA DELS GRUPS I COMPORTMAENT COL·LECTIU 3 PSICOLOGIA DELS GRUPS I COMPORTMAENT COL·LECTIU UNITAT 1. DISSENYS D’OBSERVACIÓ.
1.1.
Plantejament d’un estudi d’observació 1.2.
Instruments d’observació 1.3.
Tècniques de registre 1.4.
Qualitat de les dades 4 PSICOLOGIA DELS GRUPS I COMPORTMAENT COL·LECTIU 5 PSICOLOGIA DELS GRUPS I COMPORTMAENT COL·LECTIU 1.1.
PLANTEJAMENT D’UN ESTUDI D’OBSERVACIÓ.
El mètode científic és l’instrument d’estudi o investigació científic utilitzat en la disciplina psicològica.
En un estudi sempre hi ha un procés ordenat mitjançant el qual la psicologia ha obtingut solucions davant una investigació: 1.
Plantejament del problema. El problema de recerca és el punt d’inici de qualsevol investigació, sense el qual no hi hauria recerca. Els investigadors sempre es formulen una pregunta, qüestió que s’ha de resoldre.
L’investigador disposa d’un determinat coneixement envers un tema, es planteja un problema i es fa una pregunta.
- Top-down, Deductiva. (de dalt fins baix).
- Bottom-up. Inductiva.(de baix fins dalt). investigació empírica.
El problema es pot plantejar amb una pregunta, sent molt concret. Existeix l’addicció a internet a Catalunya? Grup GC (control) / Grup GE (experimental) - Ho. igualtat. mitjanes iguals. → t-student (t-test) grups independents.
- Hi. diferència. mitjanes diferents.
Utilitzarem l’anàlisi de la variància o ANOVA.
2.
Formulació de la hipòtesis. Prediccions. venen determinades pel cos de coneixement disponible, és a dir, de teories (contrastades), estudis que han proposat models explicatius que han demostrat que hi ha evidències, etc.
- micro-hipòtesis. Terme que fa referència a que a vegades l’investigador no tingui ni teories ni models explicatius per poder plantejar la predicció. L’evidència que té l’investigador provés de la realitat i no de la teoria, en la pràctica diària es coneix la realitat i es formulen hipòtesis, en aquest cas, reben el nom de micro-hipòtesis.
Si sabem quina és la qüestió que se’ns presenta, vol dir que sospitem i tenim 6 PSICOLOGIA DELS GRUPS I COMPORTMAENT COL·LECTIU evidències teòriques o en la realitat sobre quina serà la resposta. El problema genera les solucions i per poder-ho articular es fa mitjanant les prediccions mitjançant hipòtesis (deductives), micro-hipòtesis (inductives).
Les hipòtesis es formulen mitjançant una forma determinada ( Si ___, aleshores ___ ) Tota hipòtesis conté variables, així com la relació entre aquestes, és a dir, una hipòtesis és una articulació en la relació existent entre dues variables.
Exemple. Si administrem el Tractament del Mètode Dunkan, aleshores l’obesitat disminuirà. L’estudi seria de caràcter experimental ja que es vol a demostrar l’eficàcia.
En aquest cas tenim la variable tractament, és a dir, aquells que passen el tractament i aquells que no (presència i absència del tractament).
3.
Validació de les hipòtesis. Demostració de si es compleixen a la nostra realitat empírica o no. Contrastació de les hipòtesis amb la realitat. La recerca psicològica, normalment, és empírica (real).
- Acceptació.
- Refutació.
La tasca de l’investigador es validar les hipòtesis o refutar-les. Per validar les hipòtesis cal contrastar les conseqüències que en deriven.
4.
Generalització de resultats. En funció de la validació s’estudiarà si es pot extrapolar.
5.
Plantejament de nous problemes. Atès que s’ha augmentat el cos de coneixements, això ens porta a generar nos problemes.
Amb tot això, hi ha una feina paral·lela, la qual consta d’una planificació d’estratègies amb instruments per a validar (tècniques de validació) i dades.
A partir del tractament de les dades mitjançant l’estadística s’obté mitjançant la prova de significació estadística.
- Generalitzem les troballes fetes a altres persones. De la mostra a la població.
- Podem estendre les troballes trobades a altres ocasions, allò demostrat amb la hipòtesis validada servirà per situacions futures.
- Estendre troballes a altre moment temporal.
7 PSICOLOGIA DELS GRUPS I COMPORTMAENT COL·LECTIU Esquema fases del mètode científic.
Des del punt de vista purament observacional (fet d’observar articulat mitjançant al mètode científic; aplicació l’observació en tot el procés d’investigació científica, des del problema fins al final de la investigació de conductes espontànies; sense utilitzar variables independents, és a dir, sense modificar o manipular). Moltes vegades per qüestions ètiques només es pot utilitzar la metodologia observacional: Organització de la investigació observacional.
1. Plantejament del problema, dels objectius i/o de les hipòtesis.
2. Operativització de les variables (inclou la categorització de conducta). Per poder verificar-les és necessari poder-les mesurar i per això, cal operativitzacionar-la (mesurar), 3. Recollida de dades mitjançant tècniques d’observació sistemàtica.
4. Control de la qualitat de les dades.
5. Anàlisi de les dades amb la finalitat d’explorar relacions entre variables, assolir els objectius i/o validar les hipòtesis.
8 PSICOLOGIA DELS GRUPS I COMPORTMAENT COL·LECTIU En l’observació hi ha un seguit de nivells de representació: - Realitat. segments de realitat.
Nivell de selecció primari. Selecció de realitat.
- Sistema físic de representació. Estat físics dels receptors sensorials, emmagatzemats en el sistema perceptiu.
Nivell de selecció secundari. Selecció física.
- Sistema psicològic de representació. Sensació si percepcions (signes no convencionals).
Nivell de selecció terciari. Selecció psicològica.
- Sistema convencional de representació. Números, lletres, paraules, frases,...
codis (signes convencionals).
Tipus de variables.
 Metodologia experimental. manipulació, es caracteritza per la manipulació d’un fenomen o variable (VI) per a provocar i siguin la causa d’alguna cosa, una variable dependent (VD).
9 PSICOLOGIA DELS GRUPS I COMPORTMAENT COL·LECTIU  Metodologia ex post facto o no experimental. dissenys observacionals i no experimentals.
Existeix la variable contaminadora, de confusió o estranya, l’investigador cal garantir que la manipulació és la que garanteix l’efecte trobat, però l’existència de variables estranyes ho poden modificar. Les tècniques de control garantiran l’evitació d’aquestes variables.
Dins el criteri metodològic hi ha dos tipus de dissenys: - Experimental. grup de subjectes a l’atzar.
- Quasi-experimental. no he pogut elegir els grups, per tant, es treballa amb el que es té, però hi ha d’haver similitud en les dades inicials. La potencia del disseny és menor.
- Ex post facto. mesura les propietats del grup una vegada s’ha dut a terme l’estudi.
Observació sistemàtica (recerca naturalista).
s’observa el comportament espontani dels individus..
Observació selectiva (enquestes, tests.). es mesuren actituds, aptituds, trets de personalitat mitjançant instruments estandarditzats.
El control intern d’aquesta metodologia sol ser més baix, en ser no manipulativa i no té variable independent. Guanyarà el control intern amb el control de la qualitat de la dada y el control extern (grau de sistematització de la recerca i organització de les dades recollides) Criteri teòric-pràctic - Variables que es poden modificar per a provocar una resposta (VI) - Resposta. aspectes observables d’una conducta, provocats per una v.estímul (VD) - Variable intermediària entre la VI i la VD. v.estranyes.
10 PSICOLOGIA DELS GRUPS I COMPORTMAENT COL·LECTIU Criteri d’escala de criteri - Qualitatives. els valors són atributs. (nominal o ordinal-nivell econòmic).
- Quantitatives. els valors són quantitats quantificables. contínues o discretes.
Variables segons la relació amb el comportament.
- Ambiental. tota variables de l’ambient.
- Conductual. tot allò que fan els individus i és mesurable. (endògenes, es formulen hipòtesis sobre un conjunt de variables, sobre una variable conductual) - De subjecte. variable mesurable no conductual que és pròpia de l’individu (gènere).
Segons la funció en les hipòtesis observacionals: - Exògenes (actua com a independent, és a dir, com a predictora o antecessora) - Endògenes (dependent, criteri, la conseqüència) - Estranyes 11 PSICOLOGIA DELS GRUPS I COMPORTMAENT COL·LECTIU Segons l’escala de mesura.
- Quantitatives - Qualitatives (ordinals, contínues) Classificació del comportament observable  El comportament són les diferents modalitats de producció de conducta d’un subjecte.
 En Metodologia observacional tan sols són observables les conductes manifestes (NO, p.e. els canvis en la pressió sanguínia, l’alliberació d’acetilcolina en el SN) Possibles classificacions dels nivells de conducta observables. WEICK (1968).
12 PSICOLOGIA DELS GRUPS I COMPORTMAENT COL·LECTIU El camp té dif. modalitats en 1 subjecte: - Conducta no verbal. Ens proporciona indicadors (elements que permeten captar i estudiar la realitat). S’ha estudiat molt mitjançant la comunicació interpersonal. A vegades es donarà de forma directa, però altres pot no ser-ho i tenir més d’un significat. Així com ser general o no. Transmeten estats emocionals.
- Expressions facials (comunes culturalment) zones moleculars (ulls) molars (conjunts) - - Intercanvi de mirada - Moviments corporals - Conducta gestual (dinàmica o kinèsica) - Conducta postural (estàtica).
Conducta espacial. té 4 nivells - Íntima. entre 15-42 cm - Personal. esfera protectora que manté un organisme, respecte a altres (70100cm) - Social. entre 1-2m aprox.
- Pública. entre 3-7m - Conducta vocal o paralingüística (extralingüística). Fa referència a l’emissió de veu sense contingut verbal.
- Conducta vocal o sonora. una mateixa paraula (missatge emfatitzat) - Temporal. temps que passa entre un interlocutor i un altre, es copsarà amb tot el context. (silencis, ritmes) - - Continuïtat.
Conducta verbal o lingüística. Fa referència a la paraula, als sentits de les paraules. Emissió de paraules amb els seus significats.
13 PSICOLOGIA DELS GRUPS I COMPORTMAENT COL·LECTIU Tipus d’observació.
- Passiva ó pre-científica (pilot).
- Activa ó Científica (empírica).
TIPUS D’OBSERVACIÓ CIENTÍFICA. (activa) (segons el grau de participació de l’observador).
Externa ó no participant.
En sentit estricte és quan hi ha absència de coneixement entre observador i observat, o no estan en contacte o no tenen consciència que un és observador i l’altre l’observat. Hi ha molta distància real o més psicològica entre l’observador i l’observat.
Interna ó participant.
Existeix la presència de l’observador en una det. situació social amb la finalitat d’investigar-la científicament. Obtenció de dades d’un grup de subjectes mitjançant el contacte directe amb ells en el mateix context dels subjectes. és essencial produir la mínima distorsió (reactivitat).
Es típica dels psicòlegs i d’altres com antropòlegs S’utilitza per a l’estudi d’agrupacions amb unes característiques determinades i que es puguin observar: organitzacions complexes (hospitals, sindicats, moviments socials, comunitats…), grups informals, etc.
14 PSICOLOGIA DELS GRUPS I COMPORTMAENT COL·LECTIU Participant passiva hetero-observació (actuant, mínim contacte). La interacció entre observador i observat és mínima, potser el contacte es dóna en un únic moment temporal. L’observador utilitza instruments que li permeti la màxima objectivitat (es vol evitar la reactivitat, que hi hagi interferència, que el subjecte modifiqui la seva conducta). Com més passi, l’observador menys reactivitat mostrarà, així com intenta ser el més anònim possible.
Aquest tipus d’observació presenta problemes, atès que l’observador potser necessita esbrinar quelcom i necessita més interacció, però això pot crear reactivitat.
Participant activa (implicada, major grau d’implicació i interacció entre observador i observat).
És molt més freqüent, al contrari que l’anterior l’observació maximitza la seva implicació amb el grup d’estudi observat (compartint experiències, i fins i tot es converteix en un membre més del grup) cosa que ha de ser acceptada, i ser acceptat per aquests membres. et permet conèixer molt be els fenòmens conductuals, context; però també no s’és tan objectiu, el perill és perdre-la atès que est un estudi científic.
L’objectiu es experienciar les condicions dels subjectes per esbrinar com s’està produint un fenomen determinat.
Estudis de caràcter de l’esport els investigadors eren esportistes. alguns dels subjectes pot fer d’observador.
Es recull informació de forma retrospectiva ( que ja ha succeït), és molt típic de la metodologia expostfacto i d’observació en general.
En funció de l’objecte d’estudi s’escollirà una o altra metodologia (sobretot de les dades i l’objectiu), després el que estigui permès o no en la situació social (pot no estar acceptat èticament o pel grup). la capacitat i preferència de l’observador (més experimentat o no), així com la naturalesa dels subjectes que estudiem.
La passiva s’utilitza però no tant en allò pròpiament dit com en l’observació activa.
15 PSICOLOGIA DELS GRUPS I COMPORTMAENT COL·LECTIU Participant vs No participant.
L’observació participant promou la implicació, per tant, té la capacitat de en un moment determinat aconseguir més informació, que no té a la no participant. Facilita la comprensió de la situació de grup, els subjectes incorporen l’observador dins el grup normalment (activa), si està suficientment experimentat la reactivitat està més controlada (atès que té el control i sap que ha de fer i no fer per a no propiciar-la).
L’observador té més possibilitat d’observar.
Inconvenients. Com més implicat està l’observador, més subjectiu i més risc de reactivitat.la reactivitat es pot donar en el mateix observador.
L’observador podria actuar de forma no espontània i afectar als subjectes i no adonar-se (observador poc entrenats). l’observador pot ser influït pel grup. no replicabilitat de l’estudi, sobretot quan sigui depenent de la conducta espontània dels subjectes Auto-observació. com la no participant no sol ser tan freqüent, però cada vegada més s’utilitza en l’àmbit de la psicologia clínica (observació i enregistrament de la pròpia conducta).
1.
Creació de línies bases (estudi de la freqüència de la conducta en unitats de temps), patró basal.
2.
Fase de tractament o intervenció en clínica es pot realitzar per autoavaluar-se No implica q el observador estigui en el moment del registre, per tant, depèn de la persona observada (tothom es igual de fiable?) esper control , fiabilitat, i seguretat. s’ha de delimitar molt el problema a observar.
 La directa. aquella que s’hi fixa només en conductes i comportaments que produeixen els subjectes en el seu context natural.
 La indirecta. quan no es possible observar directament als individus amb els nostres sentits..
16 PSICOLOGIA DELS GRUPS I COMPORTMAENT COL·LECTIU 17 PSICOLOGIA DELS GRUPS I COMPORTMAENT COL·LECTIU 1.2.
INSTRUMENTS D’OBSERVACIÓ.
Unitats de conducta i categorització.
Procés de les conductes naturals que anava fent el subjecte (flux conductual) activitat de l’organisme. sol haver-hi certa regularitat i patrons que es repeteixen. els psicòlegs intentaran donar sentits a aquests mitjançant el coneixement observacionals.
Per recollir les dades quantitativament dividirem el flux conductual en segments de conducta (senyalitzadors) marquen el canvi d’una conducta a una altra. Composaran les unitat bàsiques de conducta, necessària per a l’anàlisi quantitatiu. els senyalitzadors els sol marcar l’observador com a indicador de tipus per donar sentit a la unitat conductual.
Grau de segmentació de les unitats de conducta: Es poden tenir unitats moleculars (gestos, expressions facials)(més petites) Molars (combinació d’accions, direccions, objectes)(més grans) els senyalitzadors ho marcaran.
Tipus de segments depenent de la duració: Esdeveniments: segments molts curt de duració petita, registre breu, més petita que la unitat de temps disponible.
Estats: duració més gran o igual que la uniata de temps disponible.
Segons definició: Estructural (morfològica, topogràfica o física). definició per operació: la unitat es defineix com un pauta que té uns límits espacials i temporals normalment de contracció muscular (aspectes físics del/s subjecte/s. unitats més moleculars.
Funcional definició per conseqüència. fa referència a la funció de l’acció, la conseqüència son més molars que les estructurals.
Causal: definició per causa. intenta-hi ha una motivació que fa que es produïssin una determinada acció i conseqüència, però això és molt subjectiu, te un component interpretatiu que fa que hi hagi risc.
18 PSICOLOGIA DELS GRUPS I COMPORTMAENT COL·LECTIU Dependran de la natura, del tipus i dels objectes En el cas dels animals les unitats es defineixen estructuralment. En alguns animals el que més abunda són les unitat funcionals o causals. Cal saber que les causals impliquen inferència subjectivitat En el cas humà si ens podem permetre fer una definició de les causes ha de ser a nivell social i no individual perquè això es interpretable però una persona.
Funcionals i causals enfront de les estructurals Funcional o causal. conté moltes unitats estructurals (més molars que l'estructura) economitzen informació. Permeten comparar individus diferents (treballem amb un grup. La molaritat de les subunitats funcionals i causals enfront de les estructurals permetran que pogut registrar els patrons les regularitats observacionals, conèixer realment la conducta dels subjectes.
Definició d’unitat de conducta: Objectiva: característiques observables.
Clara: fàcil d’entendre.
Complerta: especifica els límits de la unitat.
Unitats de conducta i sistema de categories. Mútuament excloents i exhaustives de la conducta (EME).
Un sistema de categories és un sistema representacional on els signes poden ser verbals o de qualsevol altre tipus i representen classe disjuntes de segments de conducta,( es a dir, les unitats de conducta representades pels signes no estan solapades, o sigui son mútuament excloents). A més, tots els tipus de segments possibles estan representats per signes del sistema, o sigui son exhaustius (EME).
Una unitat de conducta (categoria) està composta per: - Nucli conceptual. Contingut abstracte de la unitat, que la diferencia de les altres unitats.
19 PSICOLOGIA DELS GRUPS I COMPORTMAENT COL·LECTIU - Nivell de plasticitat o apertura: grau de heterogeneïtat dels diferents comportaments particulars que participen del mateix nucli conceptual i als que, per tant, se’ls hi assigna la mateixa unitat.
- Borrositat: Grau de solapament entre nuclis d’unitats de conducta diferents.
A vegades, es donen molts sistemes de categories, que a més es donen a la vegada = sistema multidimensional de categories.
Tipus de solapament (o no exclusivitat mútua) - Solapament conceptual: certes característiques comunes.
- Solapament temporal. Diferents nivells de conducta que es produeixen simultàniament.
- Mútua exclusivitat conceptual. dos o més unitats de conducta o categories tenen característiques realment diferents, perquè el solapament deien quan tenen característiques comunes, per tant, la exhaustivitat conceptual es un requisit. Quan defineixi i observa les diferències categories d’un sistema de categories no han de compartir característiques. Exhaustivitat conceptual: tots els següents possibles de la conducta.
- Mútua exclusivitat temporal. les conductes o categories tinguin lloc a un det.
moment temporal i no en un altre (sistema únic i d’una dimensió).
- Exhaustivitat temporal: sempre hi ha una categoria per classificar-la. Podria ser que sempre que passi algú es registri (categoria buida (la professora no es desplaça) o altres (conductes inesperades).
Un sistema de categories EME (exclusivitat i mútuament excloent) ha de tenir: Exhaustivitat conceptual (com a mínim) i exclusivitat temporal.
Un sistema de categories es fa bàsicament en 3 passos: - Registre narratiu. Descriure el que està passant amb les pròpies paraules, no sistematitzada, atès que es basa en allò observat i en les nostres paraules. → 1a presa de contacte i recollida d’informació de forma informal. Crear una llista o catàleg de conductes rellevants pel meu objecte d’estudi. Es començaran a definir.
20 PSICOLOGIA DELS GRUPS I COMPORTMAENT COL·LECTIU o Allò ideal és el sistema de categories únic i senzill, així les categories EME seran fàcilment observables (ha de tenir menys de 20 categories).
Les unitats han de ser de la mateixa magnitud (molar o molecular) Si el nombre de categories no són mútuament excloents i són molt grans.
garantirem l’exclusivitat registrant només la conducta rellevant, tot i que es perdi informació. Crear una nova categoria d’unió. (igual d’importants dues conductes). t’incrementa la informació.
- Dispositius mecànics: audiovisualment, s’utilitza com a substitut del paper, i ens ajuda davant un sistema multidimensional.
- Gravador veu: s’utilitza com a substituït del paper en el moment de l’observació.
- - Vídeo. S’utilitza per a preservar la conducta i analitzar-la posteriorment.
- Mini-abacs: molt útil en auto-observació.
- Rellotges: útil per a mesurar la duració de la conducta.
Memòria de computador.
Propòsit específic.
Construïts exclusivament amb la finalitat d’emmagatzemar dades observacionals. Son portàtils i tenen un teclat, memòria (bastant limitada) i una pantalla o visor. Tenen programes fixes que admeten el registre de categories de conducta. Exemples: Datamyte, Compulet.guardar dades observacionals i analitzar-les.
Propòsit general. existeixen programes especials per a l’adquisició de dades que funcionen en PCs i, espoden implementar en ordinadors. Per regla general, els programes d’adquisició de dades porten incorporada la possibilitat d’efectuar alguna classe d’anàlisis de les dades.Exemples: ODAP (Observatinal Data Acquisition Program), The Observer. No està dissenyat en exclusivitat per la metodologia a observacional.
21 PSICOLOGIA DELS GRUPS I COMPORTMAENT COL·LECTIU 1.3.
TÈCNIQUES DE REGISTRE.
El flux conductual pot segmentar-se de dues formes diferents quan el volem quantificar: - Segmentació conductual: es marquen punts de transició, talls, entre les categories d’un sistema de categories. Cada segment és la realització d’una unitat de conducta o categoria i l’observador registrarà el moment en què es donen aquestes transicions, de forma que els segments seran irregulars perquè es fan en funció de les conductes que van succeint. L’assignació d’una determinada categoria a un segment es marcarà amb un número (1, es dóna la categoria i 0, no hi ha ocurrència d’aquella categoria). Com que el sistema de categories és EME, només una s’està duent a terme en un moment determinat, ja que són mútuament excloents.
- Segmentació temporal: consisteix en l’assignació d’una categoria a cada segment de temps. Es representa amb un 1 i un 0 en funció de si es presenta la categoria o no, respectivament. Normalment, si el segment temporal és petit, només hi haurà una categoria, així com si l’interval és més ampli, possiblement, hi hagi més d’una categoria.
Exemple: El mateix sistema de categories anterior Un únic sistema de categories S = (a, b, c, d, e) 22 PSICOLOGIA DELS GRUPS I COMPORTMAENT COL·LECTIU Tipus de mesures conductuals.
- Conductuals.
- Primàries. No requereixen de cap tipus de càlcul o operació, són molt bàsiques i senzilles. La informació que proporcionen és la més pobre, però és ràpida i estàtica.
- Freqüència. ( Fi ) El subíndex vol dir la categoria. La freqüència és el número de cops que es dóna quelcom. Nombre de vegades que es dóna la categoria a dins el flux conductual. Número de segments conductuals als que s’ha assignat aquesta categoria. Nombre de vegades que ha succeït la categoria. Sumant la seqüència binària (1 i 0) s’obté la seva freqüència. És possible calcular freqüències tant en categories estat com esdeveniment.
- Duració d’ocurrència (diu). temps ocupat per l’ocurrència d’una categoria.
Només és possible obtenir-la de categories estat. (ja no fa referència a allò conductual sinó temporal), atès que les categories esdeveniment es donen nul·les per definició.
- Duració ( 𝐷𝑖 = ∑ 𝐷𝐼𝑈 ): És la suma de les duracions d’ocurrència de cada categoria al llarg del flux conductual observat. Es suma el temps de la categoria (no sumem els 1 sinó el temps que han durat en conjunt).
23 PSICOLOGIA DELS GRUPS I COMPORTMAENT COL·LECTIU - Lapse. Si tinc dos fluxos conductuals, és a dir, dos subjectes observats; Es codificaria binàriament com 0,1,0 (conducta de la categoria a (mirada de la mare cap al fill)). El fill seria 0,0,1,0,1 (categoria a). El lapse no requereix cap càlcul ni operació. És quan una ocurrència ha tingut lloc, d’una categoria, el nen mira a la mare, i després ha passat quelcom, la no ocurrència i després torna a aparèixer. És el temps que passa des d’una categoria determinada, respecte a la següent (d’una a, a una altra a).
Relació dinàmica. Es dóna entre una mateixa categoria.
- Latència. També fa referència a un període de temps o duració, al principi no està normalment dins el mateix flux conductual. Ve per un element important, aparició d’una conducta important d’un altre subjecte que afecta al subjecte que estem observat o per un estímul extern. Quan un d’aquest dos apareix i afecta la conducta del subjecte observat, es converteix en una senyal important que marca que probablement, apareixerà una conducta específica. Normalment, el nen mirarà la mare quan aquesta l’hagi mirat abans, Relació dinàmica. Es dóna entre un estímul extern i la categoria presentada pel subjecte.
- Secundàries. Si requereixen de fer un petit càlcul o operació. Són molt més rellevants, atès que ens ajuden a obtenir informació rellevant respecte a allò que estudiem, però són també estàtiques. (Hipòtesis 1, 2, 3 i 4 annex).
- Taxa ( 𝑉𝑖 = 𝐷𝑖 𝑇 ). És la densitat temporal o velocitat d’ocurrència d’una categoria determinada. S’obtindrà fent una divisió entre la freqüència de la categoria partit pel temps total.
24 PSICOLOGIA DELS GRUPS I COMPORTMAENT COL·LECTIU - 𝐹𝑖 ∑ 𝐹𝑖 Freqüència relativa ( 𝐹𝑖′ = ). és la freqüència d’una categoria en concret, dividit per la suma de totes les freqüències de totes les categories.
- Duració relativa ( 𝐷𝑖′ = 𝐷𝑖 ∑ 𝐷𝑖 ). Aquesta, en el fons, és el mateix que la prevalença. És la duració de les ocurrència d’una categoria en contret dividit la duració total de totes les categories.
- Prevalença ( 𝜋𝑖 = 𝐷𝑖 𝑡 ). És el mateix perquè T es el temps total i és la suma de la duració de totes les categories, en tant que és igual al temps total d’observació (es dóna sempre i quan el sistema de categories sigui EME, ja que sempre hi haurà alguna categoria i quan es suma el temps de totes les categories, es suma el temps total del flux conductual).
- Duració mitjana ( 𝑑𝑖 = 𝐷𝑖 𝐹𝑖 ). és la mitjana de duració d’una categoria determinada. És la duració total de la categoria, entre la freqüència d’aquella categoria en concret.
- Seqüencials. Requereixen de seqüència (patró de temps, quan passa una cosa passa l’altre i així respectivament). És dinàmica, hi ha presència de dinamisme atès que hi ha un antecedent i un conseqüent a aquest, cal que succeeixi una cosa perquè es doni una altre. (Hipòtesis 5 o 6 annex).
25 PSICOLOGIA DELS GRUPS I COMPORTMAENT COL·LECTIU L’anàlisi seqüencial és el canvi moment a moment, és adir, ens permet veure si es donen transicions de forma més habitual. Els patrons conductuals tenen certa regularitat en les persones. Les transicions busquen conèixer si la conducta és seqüencial, si és un patró o bé si és aleatòria (quan és aleatòria, és més difícil estudiar-la): - Freqüència de transició ( 𝐹𝑖𝑗 ). 3 Tipus: - Immediatament després: és la transició d’ordre o retard 1, és a dir, quan la categoria A va seguida immediatament de la B.
- Retard no immediat: hi ha salts o retard k, és a dir, les dues categories no estan sempre enganxades, sinó que entre A i B hi ha certs espais o categories. Per exemple, si és de retard 3: A**B - Sense salt o retard nul (simultaneïtat o co-ocurrència): és l’ordre 0 o el retard 0, és a dir, les dues categories s’estan produint alhora, de forma que això no és possible si el sistema de categories és EME, només es poden donar en els sistemes multidimensionals de categories (EC).
- Freqüència relativa de transició ( 𝐹𝑖𝑗′ = 𝐹𝑖𝑗 ∑ 𝐹𝑖+ ). és la freqüència de transició d’ordre x entre I i J dividit pel número de possibles transicions, és a dir, totes les vegades que apareix I, hi hagi o no la J al darrera.
Notes: i, j : índexs d’unitats de conducta.
u : índex d’una ocurrència d’una unitat de conducta.
T : temps total d’observació.
26 PSICOLOGIA DELS GRUPS I COMPORTMAENT COL·LECTIU Tipus de mostratges utilitzats en la metodologia observacional.
1. Mostratge de subjectes.
 Mostratge probabilístic: intervé en el procediment de selecció dels subjectes algun criteri aleatori, a l’atzar.
o Aleatori simple: requereix el coneixement de tots els elements de la població i s’han de poder enumerar. Es fa un “sorteig” i, així, s’escullen els subjectes de la mostra totalment a l’atzar.
o Aleatori sistemàtic: requereix el coneixement de tots els elements de la població i s’han de poder enumerar. No escollim tots els valors dels subjectes de la mostra a l’atzar, sinó que només un (k). K és igual a N/n, on N és la població total i n és el nombre que ha sortit. A partir del nombre que hem escollit aleatòriament (n), hi sumem k i, així, anem obtenint els subjectes.
o Aleatori estratificat: requereix el coneixement de tots els elements de la població i s’han de poder enumerar. Aquest tipus de mostratge es du a terme quan volem tenir en compte alguna característica de la població la qual ens sembli important. En un primer moment s’obtenen els percentatges d’estratificació i, llavors, s’efectua el mostratge en cada estrat.
o Probabilístic per conglomerats: no cal identificar tots els subjectes de la població, sinó que es formen grups anomenats conglomerats, que poden ser cursos, pobles, famílies... Llavors, s’efectua un sorteig entre els conglomerats i la mostra la formaran els subjectes del conglomerat escollit.
 Mostratge no probabilístic: no usem criteris a l’atzar.
o Accidental o erràtic: no hi ha cap motiu pel qual són aquells els subjectes utilitzats i no pas uns altres, sinó que simplement depèn d’ells (voluntariat) o l’experimentador els ha escollit, però sense cap motiu específic.
27 PSICOLOGIA DELS GRUPS I COMPORTMAENT COL·LECTIU o Intencional: l’investigador escull un grup determinat de subjectes per algun motiu.
 Mostratge empíric: és un mostratge no probabilístic (tot i que intenta recollir alguna característica d’aquest), intencional i per quotes. És a dir, d’alguna manera és similar a l’estratificat, però sense que sigui aleatori, sinó que l’investigador vol que la mostra tingui unes característiques determinades.
2. Mostratge inter sessional de temps: és el mostratge entre sessions d’observació: o Període d’estudi: és el període de temps de la vida dels subjectes que s’estudia.
o Sessió d’observació: rarament es treballa amb tot el període de temps i, per tant, aquest període és la referència, però amb el que es treballa és amb una mostra, és a dir, amb sessions d’observació.
o Duració de les sessions: depèn del tipus de conducta a observar, ja que n’hi ha de ràpides o moleculars i n’hi ha que duren molt o són molars (hi ha d’haver prou temps perquè hi hagi variabilitat de conductes). També depèn de la viabilitat perquè l’observador pugui observar de la millor forma possible i sense cometre errors. La norma diu que la duració correcta és entre 30 i 60 minuts, però això només és en el cas de l’observació in vivo, ja que en vídeo pot ser més temps.
o Quantitat de sessions: també depèn de la complexitat de la conducta, del subjecte, de l’entrenament de l’observador, de l’objecte d’estudi (pot ser simple o complex). En principi, es recomana que el mínim siguin 10 sessions.
o Tipus de mostratge intersessional de temps: són mostres de flux conductual del subjecte o subjectes que s’estan observant. Hi ha tres tipus de mostratge: 28 PSICOLOGIA DELS GRUPS I COMPORTMAENT COL·LECTIU Mostratge aleatori o per atzar: si hem d’escollir mostres de temps de la vida dels subjectes, el més ideal és triar les sessions a l’atzar. Si s’ha fet una gravació en vídeo, es poden seleccionar moments a l’atzar, els quals ens donaran representativitat de la conducta, però sense gravació en vídeo, és pràcticament impossible, tot i que a nivell teòric és el millor mètode.
Mostratge de selecció fixa: si no es pot fer una gravació en vídeo, s’acorda amb el subjecte que l’investigador l’observi en un moment i període determinat. Això és més pragmàtic, més viable, però la generalització dels resultats es podria fer només a aquells dies i hores determinades.
Mostratge per criteris comportamentals: el principi no el marca ni l’atzar ni un criteri fix, sinó que el marca un comportament important i, a partir que es dóna, es comença a registrar i, si s’acaba la conducta, es deixa de registrar.
3. Mostratge intrasessional: dintre d’una mateixa sessió: o De subjectes: és una selecció de participants a observar durant la sessió d’observació. Hi ha tres regles: Mostratge ad libitum: no hi ha cap norma metodològica. Hi ha una situació a observar, però no s’ha establert un objectiu, ni un sistema de categories, sinó que simplement es narra amb paraules allò que es veu. Llavors, es donaria a la fase passiva o pre-científica.
Mostratge focal: es sap exactament allò que es vol observar i l’observador només prestarà l’atenció a la unitat estadística o metodològica (individu, grup...).
29 PSICOLOGIA DELS GRUPS I COMPORTMAENT COL·LECTIU Mostratge d’escombrat o multifocal: no ens fixem només en un focus en una sessió d’observació, sinó que n’hi ha múltiples. Es pot ser flexible i, per exemple, en un mostratge multifocal, si hi ha quelcom més important, prestar-hi més atenció (seria una mescla amb el mostratge focal).
Combinació de Focal i Multifocal o De temps: Registre activat per transicions (RAT): és continu, és a dir, l’observador ha d’anotar totes les ocurrències de totes les categories al llarg del temps (tant pot ser focal com multifocal).
Es fa quan hi ha gravacions en vídeo o interessa molt l’objecte d’estudi.
Registre activat per unitats de temps (RAUT): és discontinu, només es registre un moment determinar i permet fer un mostratge de temps i l’observador el pot aplicar in vivo perquè no sempre ha d’estar atent.
30 PSICOLOGIA DELS GRUPS I COMPORTMAENT COL·LECTIU  Mostratge instantani, momentani o puntual: es senyala aquella conducta que es produeix en el moment en què es canvia de segment temporal. És restrictiu breu, només ens fixem en uns instants i no informa molt. Cada cop que tallem el flux temporal mirem quina conducta ha succeit o ocorregut. Només es donarà una única categoria.
 Mostratge d’interval parciar, de Hansen o un-zero: consisteix en senyalat totes aquelles categories que s’han produït dintre del segment temporal. Informa més que l’anterior, però també produeix biaix. Ens fixem en què ha passat dintre de l’interval concret. Una plantilla de parcial té molta informació i fàcil d’interpretar.
31 PSICOLOGIA DELS GRUPS I COMPORTMAENT COL·LECTIU  Mostratge d’interval total: la plantilla de registre acostuma a estar quasi buida. Només es marquen aquells segments temporals en què la categoria ha estat activa des del principi fins al final. És un registre massa molar que dóna poca informació, en general. Només es pot registrar la conducta que es dóna durant tot l’interval. És una forma de registre molt estricte i com més llarg sigui l’interval més complicat serà registrar una única categoria. Es perd molta informació.
Cada un té avantatges i inconvenients: o RAT: Registre activat per transicions  Requereix molt esforç per l’observador, a no ser que es gravi en vídeo.
 Es poden extreure dades de caràcter seqüencial i, per tant, es poden extreure patrons conductuals.
Es registra contínuament la categoria, que ocupaven un flux i regular, van en funci'oque passi aquella conducta. L’aventatge és que es té tota la seqüència de les categoires. Tenim dades dinàmiques, es pot saber si en doncar-se una categoria ocorrereix una altra. Si observem moltes vegades que succeeix una transició determinada, es podrà arribar a extreure un patró de comportament. Això pren rellevància en metodologia observacional. També té limitacios, per les qÜestions de no viavilitat de l’observació in vivo, aíxii com la fatiga i la possibilitat de cometre errors.
32 PSICOLOGIA DELS GRUPS I COMPORTMAENT COL·LECTIU o RAUT:  Es perd informació.
 No permet extreure patrons conductuals.
 Es pot fer in vivo (és la màxima qualitat i és més ràpid).
Regisre activat per unitats de temps. En aquest cas, allò que es farà es dividir el flux conductual en una segmentació temporal (no conductual, categòrica) escolliré un interval de temps (regular) per decidir quan i què registro. És més còmode atès que l’observador no ha d’estar observant i anotatn constantment.
Com es calcula RAT? La informació respecte la freqüència, seqüencialitat, etc. es pot extreure instantàniament per fer-hi càculs.
H home M mujer Intervenció positiva +/ negativa -/ neutre o S = (M+, M-, Mo, H+, H-, Ho) Fi Di M+ 2 19 M- 1 4 Moments d’inici de cada categoria conductual, la 1a Mo 0 0 categoria sempre és 0 (segons), la 2a s’ha iniciat als 12 H+ 1 3 H- 1 5 Ho 2 9 Sumatori 7 40 M+0 H + 12 H o 15 Ho24 M-31 H-35 M+17 segons, etc.
En el RAT es posa aquesta informació, atès que és el registre continu, per tant, és important, a part de realitzar la segmentació, indicar el moment en el qual comença la conducta determinaa. Després podrem extreure un quadre amb les categories, juntament amb la freqüència (nombre vegades té lloc categoria al flux conductual)i la duració.
33 PSICOLOGIA DELS GRUPS I COMPORTMAENT COL·LECTIU Com es calcula RAUT? Es el fet de registrar amb interval instanti, parcial o total. Els càlculs per extreure la informació de les plantilles: 1. Fm . Freqüència modificada. és la quantitat d’intervals (d’1 de seqüència binària) en què la categoria ha estat marcada seguint el tipus de mostratge utilitzat.
La freqüència modificada és igual a la freqüència? No, perquè la Fi (vertadera) es calcula en un RAT, quan tenim la infromació de les categories succeides al llarg del flux.
en el RAUT com ens hem basat en allò vist en cada tall del flux (no és la realitat absoluta), possiblement la freq. moderada s’apropi a la real. Però no és el mateix. Com més curt siguin els intervals de temps, major probabilitat hi haurà d’apropar-se a la realitat.
Estimació de la freqüència en un RAUT. Per a qualsevol tipus de RAUT normalment, l’estimació de la freqüència és n (01) nombre de parells de punts de mostratge consecutius (ho ocurrència / no ocurrència). + r (sent 0 si el piemer punt del mostratge és no concurrència / i 1 si és concurrència).
Les condicions per a unaes timació exacta de la freqúència, és a dir, perquè F = f són: - Mostratge instani. proper a la realitat, sempre i quan els intervals siguin el més petits possibles.
- Mostrate parcial. sempre dóna molta inofrmacio, però hi ha que fer correccions, en el lapse mínim.
- Mostratge total. es dóna molt poca informació, la correcció estaria en l’augmente del segment temporal.
on χ = mínima duració d’ocurrència γ = lapse mínim.
34 PSICOLOGIA DELS GRUPS I COMPORTMAENT COL·LECTIU Estimació duració RAUT.
Mostratge instani.
Mostratge interval parcial. És resta atès que l’error estarà sobredimensionat, atès que tenim molta informació.
Mostratge interval total: Sumem per corregir l’error.
Estimació de la duració relativa o prevalença.
No és el nímero de trossos en què s‘ha de segmentar el flux conductual.
Mostratge instani.
Mostratge interval parcial.
Mostratge interval total.
Aquestes son estimacions sense error sistemàtic de la duració vertadera: s’apropen a ella quan menor es τ i mes gran es N.
Per què l’estimació de la duració depèn del tipus de mostratge? Quan no hi ha conducta (0) quan passa (1 o x), la condcuta passa en una apart de l’interval 1 si cnincideix final o 0 si no coincideix.
35 PSICOLOGIA DELS GRUPS I COMPORTMAENT COL·LECTIU 1.4.
QUALITAT DE LES DADES.
És un punt molt rellevant en metodologia observacional, atès que en la metoddologia no experimental, no es controla ni manipula cap element del fenomen d’estudi. Per tant, en última instància cal garantir la qualitat de les dades (muntatge, bon sistema de categoria…). Qúestions importants com la fiabilitat o la validesa.
La qualitat de les dades depèn, en primer lloc, de l’observador (professional encarregat de crear el sistema de categories i aplicar-les).
Si hi ha errors per tant, es deurà: - En 1r lloc a l’observador.
En 2n lloc a l’instrument de registre.
Això provocarà una sèrie de biaxos de l’observador, conseqüència d’això serà la fiabilitat de les dades, degut als erors presents: BIAXOS DE L’OBSERVADOR I FIABILITAT DE LES DADES A) Erros Mecànics de registre. Es realitzen, cometen simultànimante a l’observació, degut a la complexitat de la tasca que se li està demanat a l’observador a l’hora, per exemple, tenir un sistema de categories molt ampli, interval escollit per a registrar la conducta, etc.
B) Erros d’Interpretació del sistema de categories. Poden ser causats pel propi observador, mitjanaçnt la dificultat o complexistat del sistema de categories o per una deriva consensuda.
- Deriva de l’observador. Cadascuna de les cateories dintre del sistema de categoies. Si el sistema de categories no està ben fet o explicitat (cada categoria un nom i definició, exemple), si això no està ben fet a l’hora de llegir l’observador o pot interpertar de forma ideosincàtrica (a la seva manera), llavor a l’hora de realitzar el registre, no ho fará correctament.
- Deriva consensuada. Tothom està d’acord, aquella que és sistemàticament la manteixa al llarg de les sessions per tots els observador. donarà lloc a un alt grau dde concordança pero de baix grau de precisió. Sol passar en els equips.
Estratègies de millora: Es pot arribar a fer un entrenament anterior a l’observació científica (fase activa), s’ha de dedicar temps per garantir que tots registren correctament.
36 PSICOLOGIA DELS GRUPS I COMPORTMAENT COL·LECTIU Avaluar perídoicament la precisió i veracitat dels observadors. Observar la fiabilitat i precisió dels obbservador en x registre.
Cal informar als observadors mitjanaçnt na retroalimentació o feedback continu, tot i que es fa difícil fer-ho de forma contínua. respecte a la seva precisió.
- Complexitat del sistema de categories. Si el sistema és massa gran per la quantiatt de categories (molt moleculars i molt detallades, difíicl de detallar, memoritzar…) això influirà negativament en la fiabilitat de les dades, atès que s’esta, d’alguna manera, faicilitant l’error. Pot ser són els més freqüents.
C) Perceptius. Són més complexos de controlar, son propis de la perscepció sensrial i d’elements cognitius.
- Localització espacial de l’observador. fa referència a que l’observador s’ha de situar en un lloc detemrinat en el context, camp, on realitzarà l’observació.
Aquesta deciisó forsoca li garanteix la bona observaicó del fenomen o subjete, però per una altra banda es perd altres informacions.
En aquest punt poden haverhi estímuls que afectin a la conducta del subjecte, però no podguem interpretar correctament.
- Localització temporal de l’observador. Durant altres moments, es donen coses no observador, que ens limiten i poden afectar o produir erros.
- Duració de l’estímul. Com menor és la duració de l’estímul, més difíicl és l’observació. Els esdeveniments de curta durada són difícil de mesurar.
- Selecció de l’atenció. L’atenció selectiva ve marcada per trets personals. Quan estem observant fenòmens d’alguna manera tenim un filtre a nivell sensorial i cognitiu. Això afectarà al treball de l’observador.
- Efecte de centració. Ens fixem tant en un element, focalitzem tant un element, que som incapaços de veure altres que potser són més rellevants. Selecció d’un target, mentre que la resta desapareix (igual o més important).
- Efecte de contrast. Enfront, dos estímuls iguals, en veure’ls els perceps diferents, atès que hi ha un 3r estímull que modifica la percepció. Un element extern fa que dos coses iguals es vegin difrent.
- Efecte d’assimilació. 2 estímuls molt semblants són percebut com iguals. En el cas de les conductes (entre la velocitat del registre, etc.) es podrien arribar a codificar com la mateixa.
- Efecte d’halo. Quelcom de l’ambient afecta als altres, a nivell metodològic fa 37 PSICOLOGIA DELS GRUPS I COMPORTMAENT COL·LECTIU refereència als tret que sobresurten de l’objecte observat, cosa que podt modificar el dels altres. Confusió que té a veure amb les característiques d’un subjecte, que s’estenen als altres subjectes. Es sol donar amb persones no entrenades.
D) Errors deguts a les característiques de l’observador (característiques més genèriques) - Efectes biosocials. Caract. sociodemográfiques que defineixen a l’observador.
- Efectes biogràfics i psicosocials. la històrai personal de l’observador pot fer de filtre a l’hora d’observar. Tant elements positius com negatius.
- Efectes situacionals. Una alta frequènciad e conductes observador i soroll ambiental poden dificultar la tasca de l’observador i augmenta la probabilitat de cometre errors. El registre de conductes de taxa baixa i que es produeixen en llocs pròxims són més fiables que taxes altes en llocs llunyans.
- Efecte d’expectància. Quan l’observador torba el que desitja trobar i de forma no intencional, les dades que obté ds’ajusten molt bé a les seves expectatives.
L’expectativa de l’observador, que vol registrar determinades conductes, aquest interés, necessitat de veure’les fa qque les vegi més del que realment és. Per això a vegades és ventajós que el qui preapra l’investigació no sigui l’observador.
Com els controlarem? - Entrenant l’observador Diferenciar entre observador i l’investigador.
Definicions adequades a les categories i absència de complexitat.
Absència de complexitat del sistema de categories Elaboració manual d'instruccions de les categories (que no siguin molt moleculars).
BIAXOS DE L’OBSERVACIÓ I VALIDESA DE LES DADES Reactivitat. El subjecte es comporta de forma diferencial a l’habitual, atès que sap que és observat. Pot ser positivament o negativament. En qualsevol cas, canvi en el comkporamtne del subjecte pel fet de saber que és observat. Es comporta de forma alterada i les dades obtingutdes no seran adequades, vàldes (qualitat que una cosa mesuri el que ha de mesurar), vertaderes, etc. de la conducta en què estem interessats en observar.
38 PSICOLOGIA DELS GRUPS I COMPORTMAENT COL·LECTIU Factors que generen reactivitat L’observador. Com més similiar és l’observador als subjectes millor.
Exemple: regsitre de conductes de drogadictes → Contracte de exdrogoadictes. Les dades sociodemogràfiques o biosocials són generadores de reactivitat.
L’observat. Altera per sí mateix la seva conducta. Sol passar que l’observat modifica la conducta perque sap que és observat, pel tipus d’observador o pel tipus d’aparell de registre. Hi ha persones més suggestionables o més sensibles a la reactivitat que els altres, davant una càmera es posen nervioses i reaccionen de forma diferents a com ho farien normalment, en canvi, hi ha d’altres que es senten igual o els facilita l’expressar-se.
Les conductes. Hi ha conductes que són més reactives. Les conductes més reactives es donen en persones susceptibles; les condcutes més inconscients o involuntàries (automàtiques com els ticks) o hàbits que pugui tenir, no es veurà tant afectat, atès que són menys reactives, en no donar-se al control de la persona en sí.
Observarem la presència de reactivitat quan: - El subjecte faci conductes que no feia - El subjecte deixa de fer conductes que feia.
- Canvia la taxa, latència, etc. de les conductes.
La reactivitat es controlarà (factor de l’observador): - Sessions en què s’està gravant sense realitzar registres - És recomenable procurar que sigui similar als observats.
- No presència de l’observador (observador ocult) o darrera un mirall unidireccional.
- No informar a l’objecte observat que se l’està observant, molts cops tot i que a nivell ètic no sigui lícit. Quan acaba l’estudi si s’ha d’informar.
- Habituació dels subjectes a la presència de l’observador.
39 PSICOLOGIA DELS GRUPS I COMPORTMAENT COL·LECTIU Fiabilitat i precisió.
Perquè els resultats siguin útils a la recerca i fiables, s’ha de garantir el registre i l’objectivitat de les dades. La dada ha de no tenir error o l’error ha d’estar present en la seva mínima expressió. Han de ser fiables, precises i vàlides.
Fiabilitat. Grau de concordança entre els registers o les dades obtingudes en dos observacions independents de la conducta d’un subjecte per observador falibles (que es poden equivocar).
Si hi ha una alta concordança entre els observadors, no podem dir que sempre hi haurà una alta fiabilitat. Si està garantit que ho han fet bé, sí, però si no, podria deriva consensuada (interpretació intcorrecte del sistema de categories per la seva complexitat).
- Global. concordança de l’observant en quant a mesures blobals de la condcuta a mesurar (freqÚència) s’està produint si la freqÚència d’una det. ocndcuta mesurada per dos observaodrs si és l amateixa. Coincidència global.
- Punt per punt. Concordança dels observadors punt per punt dins les sessions d’observació. Es mira que està passant dins els flux conductual i que està passant a cada observador.
Un punt és un segment conductual o un segment temporal si s’ha segmentat temporalment. Hem d’anar mirant punt per punt, segment a segment que han registrat els dos observador.
La viabilitat ha de ser avaluada quan es desitja avaluar hipòtesis que fan referència a ocurrència o simlutaneitat de conducta en individu diferents. Pot ser útil per validar hipòtesis on ens interessi la coocurrència i simultaneitat de conductes diferntes. estariem en una situació de sistema multidiemsnional de categories.
- Seqüencial. Concordança dels observador en quant a les seqúencies de categories que registren. en un flux hi ha categories, allò que interesssa és mirar si hi ha coincidència entre les sequències registrades per cada observador.
La punt per punt ens proporciona la seqüencial (en cada flux) i la global.
Et garantitza les altres tot i a ser més estricte.
Si només preguntem per diverses sequències podem extreure la global, però no la punt per punt.
Si només em fixo el que passa a nivel lglobal hauré perdut les altres dues.
40 PSICOLOGIA DELS GRUPS I COMPORTMAENT COL·LECTIU 41 Precisió. Grau de concordança entre els registres o dades dde dos observabdos on un obsevador es falible i l’altre és infalible o estàndars (rarament existent), allò que hi ha són observaodr entrenat “estandard”. La concordança en les dades és quan almenys un d’ells és molt bo, per tant la precisió és millor que fiabilitat (abans que fiabilitat) ihi ha ménys error porssible.
- estandard - fal·libre. Precisió - fal·lible - fal·lible. Fiabilitat - standard - estandard. millor Fiablitat i Precisió Validesa. Difícilment es pot quanitficar, és un conpete més epistemològic, per això, és difícil garantir-ho. En metodologia observacional ( una vegada es té marcat un estudi i un subjecte i es comença la fase precientífica, es dóna per fet que les conductes observades són vàlides) només parlem de validesa al sistema de categories (han de ser representatives de la condcuta que t’interessa registrar.
Concepte d’error. La fiablitat, precisió i validesa garantiran la qualitat de la dada, totes elles redueixen o eliminen l’errors, atès que si hi molt erro no hi ha qualitat de la dad.
És la mesura obtinguda menys lamesura verdadera, fa refereǹcies a la diferència en allò obtingut respecte allò que realiment passa.
- quantitatiu. normalment es rodueix uqna es ocnsideren conductes global de la condcuta. (freqüuència, duració, taxa, prevalença…).
- errors positiu. per excés.
- error negatiu. per defecte.
- error nul.
- qualitatitu es produeix quan es consideren les sequencies binàries del registre.
quan la conducta passa realment (mesura vertadera) hem de mirar si l’observador la registra (mesura observada).
1 no passa i la regista (per excés o per comissió) 0 passa i es registre -1 passa i no es registre (per defecte o per omissió) PSICOLOGIA DELS GRUPS I COMPORTMAENT COL·LECTIU Si el sistema de categories és EME sempre que es produeixi un error d’omissió, es cometrà un error per comissió. Perquè si estàs veient una cosa et perds una altra.
Fiabilitat global.
Coeficients de correlació. El coeficient prendrà valors entre 0 (absència de fiabilitat) i +1 (fiabilitat màxima).
Coeficient de correlació de Pearson. La correlació és la variaància entre les mesures obtingudes per l’observador 1 i 2, entre la desviació tipus d‘observador 1 i 2. la correlació oscil”la entre -1 (inversa) i 1 (alta directa).
Indica acord entre observadors quan la recta de regressio d’un i altres tenen una ordenadad igual a 0.
   𝒓= 𝑺𝟏𝟐 𝑺𝟏 · 𝑺𝟐 on Si a és més gran que 0 (+) aleshores l’observador 2 sobreregistrea en relació a l’observador 1. Treballariem amb a t-student atès uqe treballem amb mitjanes Si la 1a (real) és mes petita que la 2a (programa informàtic, taules estadístiques) amb NC 95 → no hi haurà diferències sgnificatives.
Si la t teòrica no és superior a la t empírica, el judici estadítc seria el contrari.
𝑆12 és la covariància entre les mesures obtingudes per l’observador 1 i les obtingudes per l’observador 2.
I 𝑆1 𝑖 𝑆2 són les desviacions tipus de O1 i O2.
Exemple.
Dos observadors (O1 I O2) simultanis han obtingut la taxa d’una categoria al llarg de 12 sessions: 𝑺𝟏𝟐 = 𝟏 𝒏 ̅𝟏 · 𝑿 ̅𝟐 ∑ 𝑿𝒊𝟏 · 𝑿𝒊𝟐 − 𝑿 𝑺𝟏 = √ 𝟏 𝒏−𝟏 ̅ 𝟏) ∑(𝑿𝒊𝟏 − 𝑿 42 PSICOLOGIA DELS GRUPS I COMPORTMAENT COL·LECTIU Resultats.
̅ 𝟏 = 𝟐. 𝟐𝟏 𝑿 ̅ 𝟐 = 𝟐. 𝟐𝟕 𝑿 𝒓= 𝑺𝟏𝟐 = 𝟏. 𝟐𝟑 𝑺𝟏𝟐 𝟏. 𝟐𝟑 = = 𝟎. 𝟖𝟕 𝑺𝟏 · 𝑺𝟐 𝟏. 𝟏𝟗 · 𝟏. 𝟏𝟖 La correlació és alta i positiva. Hi ha una concordança entre observadors propera al màxim (1).
𝑺𝟏 = 𝟏. 𝟏𝟗 𝑺𝟐 = 𝟏. 𝟏𝟖 Aquest coeficient tan sols indica acord entre observadors quan la recta de regressio entre les puntuacions d’un observador i les de l’altre tenen una ordenada en l’origen igual a 0 𝑿𝟐 = 𝒂 + 𝒃 · 𝑿𝟏 Recta de regressió 𝒃= 𝑺𝟏𝟐 𝑺𝟐𝟏 = 𝟎. 𝟖𝟕 Pendent recta 𝒂 = 𝑿𝟐 − 𝒃 · 𝑿𝟏 = 0.325 Ordenada en l’origen Si a = 0, aleshores a l’equació de la recta de regressió: 𝒃 = Per esbrinat si la diferencia entre el valor obtingut amb les nostres dades i valor teoric obtingut (en cas que a=0) , es pot calcular t de Student 𝑿𝟐 𝑿𝟏 43 PSICOLOGIA DELS GRUPS I COMPORTMAENT COL·LECTIU Coeficient de correlació interclasse de Berk. (0 no correlació,1 alta correlació) el fem servir perquè de vagades hi ha més de dos observadors.
Fiabilitat seqüencial. Per a avaluar la fiabilitat sequencial n’hi ha prou en esbrinar si correlacionen les freqúències de trasnició obtingudes pels obeservadors.
Exemples: a) Dos observadors simultanis han registrat les sequencies de conducta d’un subjecte en una sessio, emprant 4 categories (A, B, C, D). Per a calcular la fiabilitat sequencial es calcula la correlacio entre observadors a partir de la seguent taula: 44 PSICOLOGIA DELS GRUPS I COMPORTMAENT COL·LECTIU b) Dos observadors simultanis han registrat la transicio entre dues categories concretes en un subjecte al llarg d’un conjunt de sessions. Per a calcular la fiabilitat sequencial en relacio a aquesta unica transicio, ens basarem en les seguents dades: Fiabilitat punt per punt.
És la més llarga, però també és la més fàcil. S’ha de fer una matriu de confusió 2x2 respecte a una unitat de conducta. En aquesta taula, a les columnes hi ha un observador i a les fileres hi ha l’altre observador.
Cada observador es divideix en un 1 (registra aquella categoria) o un 0 (no registra aquella categoria). L’a és el número de vegades en què els dos observadors coincideixen i han vist aquella conducta i, en el punt invers hi ha la d, on s’hi posa el número de vegades en què cap dels dos observadors ha vist la conducta (a i d són concordances entre observadors). La b i la c són discrepàncies, és quan els observadors no han observat igualment la conducta.
Quan s’ha omplert la matriu, es posen els totals. Aquesta matriu 2x2 és útil si hi ha poques categories, però normalment els sistemes de categories són més amplis i, per això, es fa una matriu de confusió m x m amb totes les categories: o Percentatges d’acord: 𝑎+𝑑 I.
Percentatge d’acord total: 𝑇 = 𝑎+𝑏+𝑐+𝑑 · 100 II.
Percentatge d’acord en ocurrències: 𝑂 = 𝑎+𝑏+𝑐 · 100 III.
Percentatge d’acord en no-ocurrències: 𝑁𝑂 = 𝑏+𝑐+𝑑 · 100 IV.
Percentatge d’acord mitjà ocurrència / no ocurrència: 𝑀 = V.
Percentatge d’acord ponderat: 𝑊 = 𝑎+𝑑+2·(𝑏+𝑐) · 100 𝑎 𝑑 𝑎+𝑑 𝑂+𝑁𝑂 2 45 PSICOLOGIA DELS GRUPS I COMPORTMAENT COL·LECTIU o Índex d’acord entre observadors (Kappa): el coeficient Kappa serveix per estudiar el grau d’acord entre diferents observadors. Aquest coeficient és l’únic que té en compte que pot ser que els dos observadors hagin coincidit per atzar.
Po = proporció acord observada, Pe = proporció d’acord esperada 𝐾= En una matriu 2x2: 𝑃𝑜 = En matriu mxm: 𝑃𝑜 = 𝑎+𝑑 𝑁 ∑ 𝑓𝑖𝑖 𝑁 𝑃𝑜 − 𝑃𝑒 1 − 𝑃𝑒 i 𝑃𝑒 = i 𝑃𝑒 = [(𝑎+𝑏)·(𝑎+𝑐)+(𝑐+𝑑)·(𝑏+𝑑)] 𝑁2 ∑ 𝑓𝑖+ ·𝑓+𝑖 𝑁2 En general, el Kappa va de 0 a 1. Si surt 0, significa que la concordança entre observadors és nul·la i si surt un 1 vol dir que són perfectes, infal·libles. Landis i Koch diuen que per un valor superior a 0’4, la concordança és acceptable i, si el valor supera el 0’75, la concordança es pot considerar excel·lent. Hi ha un altre autor, Altman, que diu que entre 0 i 0’2 és pobre, de 0’21 a 0’40 és dèbil, de 0’41 a 0’60 és moderada, de 0’61 a 0’8 és bona i de 0’81 a 1 és molt bona.
Pel que fa a la precisió punt per punt en el cas de matrius 2x2 en què hi ha un observador infal·lible, s’estudia l’especificitat i la sensibilitat: o Sensibilitat: coincideixen donant diagnòstic. Es dóna més importància a 𝑎 aquesta. 𝑆 = 𝑎+𝑐 o Especificitat: coincideixen dient que les persones sanes es classifiquen com a 𝑑 persones sanes. 𝐸 = 𝑏+𝑑 46 PSICOLOGIA DELS GRUPS I COMPORTMAENT COL·LECTIU 47 PSICOLOGIA DELS GRUPS I COMPORTMAENT COL·LECTIU UNITAT 2. DISSENYS EXPERIMENTALS, QUASIEXPERIMENTALS I NO EXPERIMENTALS.
2.4. Plantejament d’un estudi selectiu 48 PSICOLOGIA DELS GRUPS I COMPORTMAENT COL·LECTIU 49 PSICOLOGIA DELS GRUPS I COMPORTMAENT COL·LECTIU 2.4.
PLANTEJAMENT D’UN ESTUDI SELECTIU.
Característiques generals:  Estudis no manipulatius, interessa estudiar la relació entre diverses variables.
De vegades es pot parlar de variables antecedents (predictores)(en observacional exògena) i conseqüents (criteri)(endògena o conseqüent en observacional).
 Enquestes o tests com a tècnica bàsica d’obtenció de dades.
 Importància crucial de la representativitat de la mostra per a poder generalitzar els resultats obtinguts. Es garantitzarà la representativitat, si la mostra ha estat escollida a l’atzar.
 Finalitat bàsicament descriptiva (radiografia de la realitat del fenomen). Es poden plantejar hipòtesis relacionals (el seu d’un sexe determinat voldrà dir que…., fa que l’estudi ja no sigui descriptiu, sinó que passi a ser relacionar, planteges explicacions).
 A nivell analític s’intenta establir relacions entre variables, de vegades de caràcter direccional i amb finalitat predictiva.
 Es pot treballar amb una única ocasió de registre (disseny transversal) o amb diverses ocasions (disseny longitudinal), amb caràcter retrospectiu (dades existents) o prospectiu (no s’utilitzen dades existents, sinó noves).
 Disseny longitudinal.
Els dissenys selectiu es troben entre la metodologia observacional i l’experimental, respecte al control extern. En la observacional en no manipular la v.i. el control intern és baix, per tant, amb la concordança, l’error es mesurar la qualitat de la dada registrada. En experimental si té v.i i v.d, evita que afecten les v.e. i per tant, el control intern és molt alt. Enmig, trobem la metodologia selectiva en què hi ha un control intermedi, perquè aplica controls, però segueix sent no experimentals perquè no hi ha v.i. És la metodologia dels tests, les escales, qüestionaris, etc. instruments estandarditzats, validats pels autors.
50 PSICOLOGIA DELS GRUPS I COMPORTMAENT COL·LECTIU Diferents tipus d’enquestes: - Entrevista personal. màxima qualitat, però més costoses.
Enquestes telefòniques o postals. a nivell de control extern és bona, però les persones es solen negar. Per tant, en recerca social no es recomanable.
Enquestes assistides per ordinador.
Anàlisi de dades: (Estadística descriptiva aixi'com inferencial quan apliques la possible relació entre variables). El paper fonamental és de la correlació (coeficient diversos en funció del tipus de variables).
51 PSICOLOGIA DELS GRUPS I COMPORTMAENT COL·LECTIU UNITAT 3. DISSENYS LONGITUDINALS.
3.3. Estudis de corbes de creixement o desenvolupament.
3.4.Dissenys de cohorts i de panell.
52 PSICOLOGIA DELS GRUPS I COMPORTMAENT COL·LECTIU 53 PSICOLOGIA DELS GRUPS I COMPORTMAENT COL·LECTIU 3.3.
Estudis de corbes de creixement o desenvolupament.
Característiques generals:  Les corbes de creixement representen un procés de canvi que es produeix en funció del temps (ocasions de registre).
 Possibilitat d’abordatge més quantitatiu (ajust de funcions) i/o més qualitatiu (canvis a la corba, salts, etc.)  Encara que lligat sovint a estudis evolutius, el concepte es pot generalitzar a molts processos que es desenvolupen en el temps.
 Les corbes de temps es construeixen sovint a partir de les mitjanes de cadascuna de les ocasions de registre.
 Poden adquirir valor “normatiu” a partir de l’establiment de percentils amb mostres representatives.
Enfocament de l’anàlisi de dades.
- - 3.4.
Ajust de funcions (lineal, exponencial…) Enfocament clàssic (anàlisi de la variància, anàlisi multivariable de la variància, etc.) Enfocament basat en models multinivell Dissenys de cohorts i de panell.
 Habitualment, un sol grup de subjectes o unitats.
 No intervenció experimental.
 Registre de dues o més variables en dues o més tandes (ocasions).
 Intenten establir relacions entre les variables implicades.
Disseny 2w2v (2 tantes i 2 variables) 54 PSICOLOGIA DELS GRUPS I COMPORTMAENT COL·LECTIU Possibles correlacions Auto-correlacions X1 - X2 Y1 - Y 1 Correlacions sincròniques X1 - Y 1 X2 - Y 2 Correlacions trans-retardades X1 - Y 2 X2 - Y 1 Condicions necessàries per a una bona interpretació.
- Sincronicitat en el registre de les variables.
- Estacionarietat del procés.
- Coneixement raonable d’altres variables implicades.
Observacions importants.
- Debilitat del disseny amb dues tandes.
- Importància crucial de la fiabilitat dels registres.
- Efectes de l’execució de registres repetits.
- Necessària atenció al possible efecte de variables no controlades.
- Cal una fonamentació lògica de les inferències causals 55 PSICOLOGIA DELS GRUPS I COMPORTMAENT COL·LECTIU 56 EXEMPLE DE VERIFICACIÓ D’HIPÒTESIS EN METODOLOGIA OBSERVACIONAL.
Problema: Una recerca té per objectiu esbrinar si l’experiència amb nadons recent nascuts afecta a les pautes d’interacció entre mare-fill. Concretament, es vol saber si les mares no primípares aconsegueixen controlar el comportament del nadó amb major eficàcia que les mares primípares.
Possibles variables conductuals (0 absència i 1 presència).
Mare: Nadó: Parla al nadó Plora Mira al nadó S’agita Pren al nadó en braços i el bressola Vocalitza Acaricia al nadó Dorm Variables de subjecte (generen els grups, en aquest cas 4 grups) Mare: primípara / no primípara Nadó: Prematur / a terme ↓ Primípara - prematur Primípara - a terme No primípara - prematur No primípara - a terme Possible variable ambiental: Pare: presència / absència 1a H. Quan el nadó és prematur plora més.
2a H. Si la mare és primípara el nen plora més.
Es grava en una situació concreta i quotidiana (sempre la mateixa), les gravacions en vídeo són unitats de temps.
Allò que es farà és el recompte de les unitats de temps.
PSICOLOGIA DELS GRUPS I COMPORTMAENT COL·LECTIU 3a H. Si el nadó és prematur la mare li parla més 4a H. Si el nadó és prematur plora més 5a H. Si parla al nadó (exògena), el nadó no plora (endògena) 6a H. Si el nadó plora (exògena-antecedent), la mare li parla (endògena, conseqüència) Si el nadó no plora la mare no li parla Les mares primípares parlen més al nadó (no hi ha v. endògena, exògena) Les mares primípares causa un efecte negatiu o contrari que afecta a una conducta. El fet de ser mare primípara (v.subjecte) mitiga l’efecte entre parla al nadó i el nadó plora. L’efecte és menor.
Exemple: verificació de la hipòtesi: Si la mare primípara es primípara aleshores parla més al nadó (hipòtesi 4) Ho: Pr (parlar / Primípara ) = Pr (parlar).
Planteja la igualtat. Probabilitat de si parlar condicionada a ser mala primípara = a la probabilitat de parlar.
Hi: Pr ( parlar / primípara) > Pr (parlar).
La probabilitat de parlar a ser mare primípara, serà major a la probabilitat de parlar.
Pr (parlar / primípara ) = 79 /120 = 0.66 Pr (parlar) = 120 /240 = 0.50 1 PSICOLOGIA DELS GRUPS I COMPORTMAENT COL·LECTIU Possible VE: Pare: presència / absència Probabilitat pare present/mare primípara = 100/120 = 0.83 Probabilitat pare present/mare no primípara = 10/120 = 0.083 La Variable pare absent/present té una clara relació amb mare primípara/no primípara Chi quadrat (2 variables i qualitatives) Com esbrinar quina de les 2 variables “presència del pare” o “mare primípara” està relacionada amb “parlar al nadó” o, si ho estan les dues? (Graella fer constant la variable pare) Fer constant variable pare.
2 PSICOLOGIA DELS GRUPS I COMPORTMAENT COL·LECTIU La presència del pare té rellevància pel que fa a que la mare parli o no, no tant si és primípara o no ho és.
parli / primípara 0.73 parli / no primípara 0.70 Quan el pare és absent s’influencia en què la mare no parli al nadó, sigui o no primípara.
parli / primípara 0.30 parli / no primípara 0.31 Fer constant variable mare.
Mare primípara parli / pare present = 73/100 = 0.73 Mare primípara parli / pare absent = 6/10 = 0.30 Mare no primípara parli / pare present = 7/10 = 0.70 mare no primípara parli / pare absent = 34 /110 = 0.31 La mare primípara i la no primípara actuen similarment, la diferència es troba en quan el pare està o no present.
3 PSICOLOGIA DELS GRUPS I COMPORTMAENT COL·LECTIU .
4 ...