Apunts bloc B ECE (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Educación Primaria - 1º curso
Asignatura Educació i contextos educatius (ECE)
Año del apunte 2016
Páginas 19
Fecha de subida 13/09/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

APUNTS EDUCACIÓ I CONTEXTOS EDUCATIUS. BLOC B - Tema 1: Drets humans i dret a l’educació Tema 2: Polítiques educatives i legislació Tema 3: Diversitat, inclusió i desigualtats Tema 4: Formació al llarg de la vida Tema 5: Agents educatius: l’entorn Tema 6: Agents educatius: els professionals El currículum ocult són tots els pensaments que tenim en nosaltres. Prejudicis que afecten les nostres relacions amb els altres. Es veuen en les accions però no s’expressen.
Examen: Diferencies i similituds; argumentar les decisions en funció del que s’ha treballat.
1. No s’ha de jutjat algú segons les aparences.
2. No hem après a trencar estereotips 3. Hem de neutralitzar les nostres accions perquè no afecti als alumnes de les nostres aules.
Introducció al TEMA 1: Drets humans i dret a l’educació Tòpic: Expressió trivial que s’utilitza sistemàticament en el mateix sentit.
Estereotip: És una creença simple i exagerada, més falsa que veritable, sobre els costums, atributs o característiques d’un determinat grup, adquirida de Prejudici: Consisteix en un judici o valoració negativa sobre un determinat grup basat en el coneixement de la seva conducta real, sinó en imatges estereotipades. Per tant, l’estereotip precedeix i fonamenta el prejudici, el qual pretén justificar la conducta discriminatòria.
Discriminació: Una de les coses més difícils no és canviar la societat, sinó canviar-se a un mateix. Nelson Mandela És més difícil trencar un prejudici que dividir un àtom. Albert Einstein Haurem d’arrepentir-nos no tant de les accions de les persones perverses, sinó dels esfereïdors silencis de la bona gent. Martin Luther King.
TEMA 1: Drets humans i dret a l’educació Què és un dret? Què comporta? El dret de l’educació relacionat amb la igualtat d’oportunitats.
Quin és el nostre paper i quina responsabilitat tenim en la defensa dels drets? 1. ELS DRETS HUMANS a. Anàlisi històrica Des que la humanitat existeix, tothom ha buscat la consecució d’aquests drets. Els drets humans corresponen a tots els humans.
o És el dret a la vida.
o Hem nascut lliures.
o Tot home era capaç d’escollir la seva religió depenent de la societat on vivia.
o o Durant el llarg dels anys ha hagut una lluita a favor dels drets humans per part de la societat.
Els drets humans són les eleccions que fem els éssers humans La paraula drets humans és una paraula moderna. La convenció dels drets és del segle XX.
El segle XVIII i XIX van marcar un pas de gegant, tot i que hi havia ombres. En el segle XVIII hi havia una lluita a favor dels drets dels homes. Es lluitava pels drets humans però hi havia grans contradiccions. En el segle XIX s’afegeixen els drets socials.
Els enfrontaments i els tractats de Nuremberg i la bomba atòmica, obliga a que hi hagi una institució com les Nacions Unides.
Els antecedents immediats són: o o o La II Guerra Mundial Els crims contra la Humanitat La necessitat de legislar sobre nous delictes contra la humanitat.
1.2 ELS DRETS HUMANS I L’EDUCACIÓ Classificació dels drets humans: o Els drets de 1a generació, que tenen l’objectiu de protegir els individus dels excessos dels Estats.
▪ Drets fonamentals: Dret a la vida, Dret a la llibertat, Dret a la seguretat, Drets civils...
▪ Drets polítics: Llibertat de Reunió, Llibertat d’Associació, Llibertat d’Expressió...
▪ Tenen com a origen les Declaracions de Drets Humans del segle XVIII.
o Els drets de 2a generació. Són els que van sorgir a favor dels drets socials que pretenia una demanda d’un estat de benestar que implementi accions, programes i estratègies a fi d’assolir que les persones els gaudeixen de manera efectiva. Asseguren a la ciutadania igualtat de condicions i tracte.
▪ Són els drets econòmics: Dret a l’Educació, Dret al treball, Dret a igual salari per igual treball, Dret al descans i a l’oci...
▪ Tenen com a origen les lluites obreres al llarg del segle XIX.
▪ Tota persona té dret a l’educació. L’educació ha de ser gratuïta.
▪ El dret a l’educació va dirigit, també, a pares i mares perquè tenen dret preferent d’escollir el tipus d’educació que es dóna als seus fills. Els pares no tenen el dret d’escollir l’escola. El govern té el dret a fer que les escoles siguin el millor lloc per tal d’educar a un/a nen/a.
o Els drets de la 3a generació, que asseguren la solidaritat a escala global. Els drets s’han d’adaptar a les noves necessitats. Els drets de la 3a generació venen fruit de la globalització.
▪ Són els drets a la solidaritat: Dret a un medi ambient sa, Dret a la pau, Dret a la qualitat de la vida.
▪ Tenen com a origen els efectes de la globalització. Promogut a partir de la dècada dels anys 70.
▪ L’objectiu dels drets de la 3a generació són incentivar el progrés en un sentit social, millorar el nivell de vida dels pobles i crear una xarxa d’interrelació al marc del respecte i col·laboració entre nacions.
Validesa i legitimitat actual: o Els Drets humans són universals, indivisibles i inalienables.
o Mostren l’ideal de futur de la Humanitat, i l’exigència d’un present més just.
o Marquen l’esperit utòpic d’un món que és millorable i la necessitat de millorar.
Aquests drets apunten al que es voldria. Els drets parlen del que haurien de ser.
Els drets han de tenir utopia per tal de poder avançar. Els drets són un punt de partida. S’han de respectar i s’han d’anar incloent els que falten.
2. EL DRET A L’EDUCACIÓ. REFERENTS INTERNACIONALS El dret a l’educació és l’eix de la missió de la UNESCO. L’acció normativa de la UNESCO es sustenta en aquests principis fonamentals: o No discriminació o Accés universal a l’educació o Principi de solidaritat o Igualtat d’oportunitats i tracte El dret a l’educació implica: o o o o o El dret no només de nens i nenes sinó de tota persona.
El dret no només a l’educació sinó a la bona educació.
Els drets no només a l’educació sinó a l’aprenentatge.
El dret no només a l’aprenentatge sinó a l’aprenentatge al llarg de la vida.
El dret no només a l’accés sinó a la participació, a poder aportar els nostres criteris.
L’infant té dret a rebre educació, que serà gratuïta i obligatòria almenys en la seva etapa elemental. Se li donarà una educació que afavoreixi la seva cultura general i li permeti, en condicions d’igualtat d’oportunitats, desenvolupar les seves aptituds i el seu judici individual, el seu sentit de responsabilitat moral i social, i esdevenir un membre útil de la societat. L’interès superior de l’infant serà el principi que guiarà aquells qui tenen la responsabilitat de la seva educació i orientació; aquesta responsabilitat pertoca abans de tot als seus pares. L’infant gaudirà plenament de jocs i esbarjos, els quals hauran d’estar orientats a les finalitats perseguides per l’educació; la societat i les autoritats públiques s’esforçaran a promoure la satisfacció d’aquest dret.
Per tal que es respectin els drets de l’educació, Katarina Tomasevski va proposar les quatre A: o Assequible: L’estat ha de tenir centres. Els centres han de ser assequibles. Els individus han de poder accedir als centres fàcilment. Ha de ser gratuïta i obligatòria per a tothom.
o Accessible: Hi ha una obligació d’eliminar totes les exclusions basades en criteris discriminatoris actualment prohibits: ètnia, color, sexe, llengua, religió, opinió pública, origen nacional, etc. Obligació d’identificar els obstacles que dificulten gaudir del dret a l’educació.
o o Acceptabilitat: Hi ha una obligació de proporcionar una educació de qualitat conseqüent amb els drets humans. Hi ha una obligació d’assegurar que els processos d’ensenyament/aprenentatge estan conformes amb els drets humans.
Adaptabilitat: Les escoles s’han d’adaptar als infants. Hi ha una obligació d’ajustar l’educació a l’interès superior de cada nen i nena. Hi ha una obligació de millorar tots els drets humans a través de l’educació, aplicant el principi d’indivisibilitat dels drets humans.
IMPORTANT!!!!! (ACABAR DE COMPLETAR CADA UN DELS PUNTS) 3. EL DRET A L’EDUCACIÓ A LA SOCIETAT D’AVUI Va sorgir l’informe de l’EPT (Educació per a tots. Informe seguiment). Va sorgir l’any 2000 a Dakar. Tota aquesta llista hauria d’haver estat complerta l’any 2015.
o o o o o o Protecció i educació de la primera infància. Exemplificar i millorar la protecció i educació integrals de la primera infància, especialment per als nens més vulnerables i desfavorits.
Ensenyament primari universal. Vetllar perquè abans de l’any 2015 tots els nens, i sobretot les nenes i els nens que es troben en situacions difícils, tinguin accés a un ensenyament primari gratuït i obligatori de bona qualitat i l’acabin.
Respondre a les necessitats de formació permanent de joves i adults. Vetllar perquè les necessitats d’aprenentatge de tots els joves i adults es satisfacin mitjançant un accés equitatiu a un aprenentatge adequat i a programes de preparació per a la vida activa.
Alfabetització dels adults. Tothom hauria d’haver pogut defensar-se en les diferents situacions. Augmentar d’aquí a l’any 2015 el nombre d’adults alfabetitzats en un 50%, en particular tractant-se de dones, i facilitar a tots els adults un accés equitatiu a l’educació bàsica i la educació permanent.
Igualtat de gènere. Suprimir les disparitats entre els gèneres a l’ensenyament primari i secundari d’aquí a l’any 2005 i aconseguir abans de l’any 2015 la igualtat entre els gèneres en relació amb l’educació, en particular garantint als joves un accés ple i equitatiu a una educació bàsica de bona qualitats, així com un bon rendiment.
Qualitat de l’educació. Millorar tots els aspectes qualitatius de l’educació, garantint els paràmetres més elevats, per aconseguir resultats d’aprenentatge reconeguts i mensurables, especialment a la lectura, escriptura, aritmètica i competències pràctiques.
Els governs tenien la obligació de complir aquests objectius, però veient la situació que està passant el nostre país no poden complir-ho. Els governs tenen el deure de vetllar perquè els objectius de l’EDUCACIÓ PER A TOTS (EPT) s’assoleixin de forma perdurable.
TEMA 2: POLÍTIQUES EDUCATIVES I LEGISLACIÓ ACTUAL 1. Introducció El sistema educatiu, dins de la societat, veu, reprodueix, podria transformar la societat.
No està aïllada del món social. El sistema educatiu és la forma peculiar i objectiva en què un país planifica i desenvolupa l’educació en un moment determinat de la seva història.
2. Ideologia i polítiques educatives.
La política educativa condiciona la pràctica diària dels centres educatius mitjançant la legislació. Hi ha diferents encarregats que vigilen que els centres compleixin les lleis imposades dins del món educatiu. El ministeri marca uns mínims.
El departament d’ensenyament, a partir de la conselleria, desplega la llei, les envia als territoris i els territoris la modifiquen per tal de fer-la seva. Els serveis territorials són: Barcelona Comarques, el Baix Llobregat, la Catalunya Central, el Vallès Occidental, el Maresme, etc...
Les administracions locals porten les polítiques educatives.
- Quina/es relació/ns establiu entre sistema educatiu i model social? Actualment, el sistema educatiu ens està tornant al passat. Es volen ciutadans que memoritzin, que no aprenguin, sinó que estudiïn. L’educació ha d’estimular la passió, l’energia, el talent. S’ha de crear un sistema educatiu diferent, en què s’implanti un tipus d’educació on no s’utilitzi la memòria, un sistema educatiu que no faci dels ciutadans uns robots.
Es nota un model econòmic. La necessitat de canvi actual, és una necessitat que ve marcada pel model econòmic.
- Quins compromisos hauríem d’assumir com a docents? Els professors haurien d’empènyer l’educació emocional, deixar que la creativitat dels alumnes surti, no reprimir-la, no han de fer dels estudiants simples robots que només retinguin en la memòria tot allò que s’ha estudiat. Els professors han de fer afavorir la creativitat.
a. Models actuals en el context internacional.
o Nivells de descentralització territorial Des del punt de vista de la centralització, estarien classificats: Estat o govern central  Nivell I: Administració centralitzada Comunitats Autònomes  Nivell II: Administració federal o regional Localitats, districtes i municipis  Nivell III: Administració municipal i local Escola  Nivell IV: Sistemes de gestió basat en l’escola.
o Organització de l’ensenyament obligatori.
▪ Estructura única: L’educació bàsica és contínua i obligatòria. El sistema no distingeix entre escolarització primària i secundària. Exemple: Suècia, Finlàndia, Dinamarca.
▪ Tronc Comú: El sistema estableix una clara distinció entre les fases de primària i secundària. Als joves no se’ls separa en itineraris, especialitzats o separats a la secundària. Exemple: França, Escòcia, Itàlia, Grècia, Portugal, Espanya i Anglaterra.
▪ o o Estructura diferenciada: El sistema estableix una clara distinció entre les fases de primària i secundària. Els joves són separats o seleccionats cap a itineraris diferenciats de tres classes a la secundària. Exemple: Alemanya, Àustria, Luxemburg, Irlanda del Nord, Bèlgica i Holanda.
Models educatius i itineraris ▪ Alemanya i Àustria: Itineraris a partir dels 10 anys en centres diferents, segons itinerari.
▪ Bèlgica: Itineraris a partir dels 14 anys.
▪ França, Itàlia, Grècia, Irlanda i Portugal: Itineraris a partir dels 15 anys en centres diferents, segons itinerari.
▪ Holanda, Luxemburg: Itineraris a partir dels 12 anys en centres diferents, segons itineraris.
▪ Regne Unit, Dinamarca, Finlàndia, Suècia i Espanya: escola comprensiva fins els 16 anys.
Polítiques de repetició ▪ Les legislacions en matèria de repetició varien segons el país: • Promoció automàtica: la repetició d’un any està prohibit als països nòrdics.
• Promoció excepcional: Portugal • Repetició després de cada cicle (2 anys): França, Espanya • Repetició possible cada any: Bèlgica, Alemanya, Itàlia, Holanda.
3. Marc de la política i legislació actual a Espanya i Catalunya.
Actualment, estem recuperant lleis del passat. A l’època de la dictadura, qui marcava les pautes educatives eren les esglésies. L’església tenia un pes molt important en el que es feia a l’escola. La llei del 1970 va suposar un gran canvi. La constitució ens porta a desenvolupar la LOGSE. Malgrat que en 30 anys hi havia molta cosa a fer, s’ha de considerar que hem evolucionat molt.
La llei general d’educació va suposar que els 3-6 anys es consideressin unes edats dins de l’etapa educativa que podien donar sortida. Amb la incorporació de la dona al món laboral, va permetre que els infants tinguessin una educació. Va haver una unificació de l’EGB de 8 cursos. La FP té un caràcter educatiu, és a dir, hi ha una integració de la FP dins de l’àmbit educatiu.. Va haver una unificació del batxillerat (BUP) en dues especialitzacions i el COU.
La LOGSE (1990) va suposar que s’iniciés un procés de descentralització de l’educació a les comunitats autònomes. Totes les noves lleis es duen a terme sota una perspectiva no centralista. La LOGSE canvia substancialment l’ordenació si bé recull molts dels principis tècnics ja enunciats en la LGE del 1970. Va haver una universalització de l’educació gratuïta i obligatòria semblant a Europa (6-16 anys). El sistema educatiu té la funció de neutralitzar les desigualtats socials (eliminació de l’orientació elitista). Es volen reformar mètodes, continguts, programes i pedagogies per millorar els resultats escolars (metodologies actives). Es vol dur a terme una adscripció curricular i didàctica a certs corrents de la psicologia evolutiva. Es vol dur a terme una atenció a la diversitat.
La Llei Orgànica d’Educació (LOE), 2006, tenia el principi que “La exigència de proporcionar una educació de qualitat a tots els ciutadans dels diferents sexes, en tots els nivells del sistema educatiu”; la qualitat educativa és inseparable de l’equitat: la qualitat ho ha de ser per a tothom; es volen adoptar mesures que evitin la segregació a l’alumnat; garantir l’atenció a la diversitat i de les diferències; es volen transmetre valors relacionats amb la construcció de la personalitat de l’alumnat; es volen “compensar” les desigualtats socials, econòmiques i culturals de partida; es vol observar una participació de la comunitat eductiva – una participació com a valor bàsic (ciutadania); es vol observar una avaluació del sistema educatiu: transparència.
La LOMCE va néixer en plena crisi i, per tant, s’havia d’estalviar. Obeeix a la necessitat de reduir la despesa pública en educació dins del context de crisi econòmica en el qual es troba Espanya des de 2008. Pretén reformar la LOE (Llei Orgànica d’Educació, 2006).
Va ser impulsada per Jose Ignacio Wert, ministre d’Educació espanyol des del 22 de desembre de 2011.
La LOMCE suposa alguns canvis: Hi ha una nova classificació de les assignatures de les llengües cooficials en passar d’assignatures troncals a assignatures d’especialització opcionals, innecessàries per a l’homologació dels estudis a Espanya; és el retorn cap a una educació elitista; es creen avaluacions al final de Primària i al final d’Educació Secundària Obligatòria; es redueix el rol i poder de decisió de les associacions de pares i mares; es volen dur a terme proves externes iguals per a tot l’alumnat de l’Estat Espanyol; es vol suprimir l’assignatura de ciutadania; i es vol incorporar l’assignatura de religió.
A CATALUNYA...
Estatut d’Autonomia (2006). Segons l’article 6 (La llengua pròpia i les llengües oficials), es determina que la llegua pròpia de Catalunya és el català i que és també la llengua normalment emprada com a vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament. Segons l’article 131 (Educació), es detallen les competències de la Generalitat en matèria d’Educació que queden desenvolupades en la Llei d’Educació de Catalunya (2009).
Els grans eixos de la LEC són: dret de l’educació, excel·lència i equitat per a tothom (els resultats ara no són favorables); un servei d’Educació de Catalunya, voluntat de servei; un règim lingüístic, enfortir la immersió lingüística, i el trilingüisme; una comunicat educativa, apropar l’educació a la ciutadania, al territori, administració local, municipalisme, apropar les decisions; i la ordenació dels Ensenyaments. La Llei d’Educació de Catalunya (LEC) proposa un apropament a les administracions municipals.
S’ha de promocionar l’autonomia de centres. Es proposa que els mestres tinguin més prestigi social. Cada centre haurà de fer un pla amb els seus mestres que donin respostes als nens i nenes de l’escola perquè assoleixin els continguts i obtinguin millors resultats.
El decret d’autonomia dels centres educatius, 3 d’agost de 2010 (dins de l’autonomia de la gestió), les direccions podran: o Demanar requisits complementaris als docents.
o Seleccionar part del professorat a través d’una comissió de selecció.
o Seleccionar el professorat substituït a partir d’una llista establerta.
o Imposar sancions per faltes lleus o proposar la incoació de l’expedient del docent per falta greu.
En l’autonomia pedagògica, el projecte educatiu marca l’eix de l’autonomia del centre i el caràcter vinculant per a tot el personal del centre. Les direccions podran decidir: l’agrupació dels alumnes en el centre; l’organització del temps i de les matèries; la introducció de noves assignatures; un ús dels espais dels centres; i criteris per assignar les classes que imparteix cada docent. Pel que fa a l’avaluació, l’avaluació vol garantir que els alumnes assoleixin les CB i específiques; es basen en els indicadors de progrés establers al PE; es farà al final del període de mandat de la direcció; i l’avaluació afecta els centres, el professorat i la direcció. Com a conseqüències de l’avaluació, per als centres trobem l’eventual substitució d’òrgans de governs i/o coordinació (revisió del PE, les decisions preses, la obtenció de la qualificació de centre de referència educativa...). Per al professorat, trobem la obtenció de graus. I per a la direcció, trobem un mèrit en la carrera professional docent. Si que es vol que tots anem pensant en una nova cultura avaluativa, hem de pensar en què fem i en com ens hem d’avaluar. Es pretén que aprenem que l’avaluació no és negativa.
TEMA 3. DIVERSITAT, INCLUSIÓ I DESIGUALTATS SOCIOEDUCATIVES 1. Fases i models d’inclusió-exclusió o Etapes de l’exclusió a la inclusió Exclusió  segregació  integració  inclusió o L’exclusió educativa. És la impossibilitat d’accedir a l’educació reglada o de ferho en condicions molt precàries o per poc temps. És acabar l’escolarització obligat ria engreixant les estadístiques de “fracàs escolar”. Tant exclou el no poder accedir a l’escola com accedir a l’escola i que no em donin el que es necessiti. Els tòpics i els prejudicis van molt enllà. Trobem molts elements que faciliten l’exclusió.
o Concepte d’inclusió. La diversitat no és vista com un problema que cal superar, sinó com un recurs per ajudar a l’aprenentatge de tothom. La inclusió és un procés per trobar millors formes, cada cop més adequades de respondre a la diversitat. La inclusió s’interessa en la identificació i l’eliminació de les barreres en l’aprenentatge i la participació que pugui trobar l’alumnat. La inclusió busca la presència, la participació i l’èxit de tot l’alumnat. La inclusió es fixa també, de forma especial, en aquells grups d’alumnat amb risc de marginació i d’exclusió més gran. Tots els nens i nens han de tenir el mateix dret a tenir un aprenentatge significatiu.
o Models educatius davant la diversitat de l’alumnat. Quina és la nostra comprensió de: ▪ Quina és la naturalesa de les diferències individuals? Som diferents per la cultura, pels demés. Som diferents individualment pels nostres interessos. Cada un dels interessos són diferents depenent de les diferents persones. Potser ens trobarem en casos que algú pensi que la naturalesa és genètica. Si la teva mare és curta, el nen és curt.
▪ Com ha de respondre el sistema educatiu a elles? L’escola s’ha d’adaptar a l’entorn. L’escola ha de ser capaç de reaccionar davant d’aquestes diferències individuals.
▪ Quines són aquelles diferències o característiques individuals que “importen” a l’hora d’ensenyar i aprendre? Una diferència important és la cognitiva que no deixa de ser el que hem entès com la intel·ligència acadèmica. Hi ha gent que pensa que tenim intel·ligències múltiples.
Absolutament tots, tenim intel·ligències que prevalen per sobre de les altres.
Els estils organitzatius. La diferent configuració dels nostres centres educatius en tan que són sistemes. Els que formen part d’un sistema tenen una tasca. Si una tasca falla, el sistema cau.
Els aspectes culturals. Quina valoració fem de les diferències? La valoració que fem de les diferències i la diversitat humana en totes les seves manifestacions.
Dimensions ideològiques. Sobre la funció social de l’educació escolar i el paper del que és públic i privat en la recerca d’una educació de qualitat i equitat.
o o Atenció a la diversitat. Promoure la inclusió.
▪ S’han d’obtenir recursos i partir com motivar als alumnes amb dificultats. Com adequar les respostes educatives a la pluralitat de necessitats de tots i cada un dels alumnes, per a què aconsegueixin els objectius educatius proposats. Els mestres no hem de facilitar una pedagogia senzilla. L’escola inclusiva és l’escola de la complexitat. En educació no hi ha coses senzilles i tot és complex.
▪ Pràctiques pedagògiques dirigides a afavorir l’equiparació d’oportunitats de l’alumnat en desavantatge.
Diferents perspectives d’inclusió.
▪ Discapacitat i les “necessitats educatives especials”.
▪ Exclusions disciplinàries. Les expulsions dels alumnes repercuteixen al seguiment de les classes teòriques a les aules.
▪ Grups vulnerables a l’exclusió.
▪ Promoció d’una escola per a tothom.
▪ Educació per a tothom.
2. Conceptes d’inclusió, diversitat i models educatius La inclusió comporta...
1. La inclusió implica reestructurar les cultures, les polítiques i les pràctiques a les escoles per respondre a la diversitat del seu entorn.
2. Comunitat segura, acollidora, col·laboradora i estimulant en la qual tothom és valorat com a base per a l’obtenció dels millors resultats possibles.
3. Desenvolupar valors inclusius, que compartiran tots: el professorat, alumnat, equips directius i pares-mares/tutors i que s’ofereixen a tots els membres de l’escola.
4. La inclusió té a veure amb l’establiment de relacions de suport mutu.
Factors d’inclusió i d’èxit escolar: l’escola Què farà l’escola davant d’una desigualtat? o o o o o o L’escola transmet explícitament i sistemàtica un compromís individual amb cada alumne/a basat en l’exigència i en l’afecte.
L’escola està oberta a les famílies i al barri.
L’escola segueix un model inclusiu.
L’escola es mostra flexible i imaginativa.
L’escola té un protocol d’actuació contra les situacions de desigualtat.
L’escola construeix i assumeix en positiu la seva imatge pública.
Factors d’inclusió i d’èxit escolar: l’alumnat L’escola no és inclusiva quan envia els deures i les tasques a fer dels alumnes per Internet. Ens podem trobar casos en què famílies no puguin pagar-se’l.
o L’alumnat no té cap experiència de selecció ni de segregació.
o o o o o L’alumnat rep un missatge explícit sobre el seu potencial del professorat.
L’alumnat té a l’abast recursos econòmics i gaudeix d’acompanyament i suport.
escolar i extraescolar dins de l’escola o el barri.
L’alumnat té ocasions per mostrar el seu coneixement lingüístic i cultural.
L’alumnat estranger té oportunitats per construir la seva identitat complexa.
S’ofereix a l’alumnat un currículum integrat, flexible i adaptat a les seves competències progressives.
Factors d’inclusió i d’èxit escolar: el professorat o o El professorat no treballa amb l’alumnat des de la perspectiva del dèficit.
El professorat vetlla per no transmetre a l’alumnat el discurs que deslegitima les famílies de la seva capacitat educativa.
o El professorat està disposat a treballar amb altres professionals.
o El professorat anima la comunitat educativa a aportar el seu coneixement.
o Tot el professorat exerceix alhora de tutor del seu alumnat.
o El professorat i les famílies estableixen vincles de complicitat i col·laboració.
3. Desigualtats educatives i socials 4. Quatre elements clau per conceptualitzar l’educació inclusiva a. Com un procés per encarar les diversitats d’expectatives i necessitats de tots els estudiants.
b. Com assistència, participació i resultats de qualitat obtinguts per TOTS els estudiants c. Com la identificació i eliminació de barreres als aprenentatges d. Com èmfasi en aquells grups que estan en major perill d’exclusió i marginació.
TEMA 4. L’APRENENTATGE AL LLARG DE LA VIDA 1. Introducció: context i necessitats formatives Parlem d’aprenentatge al llarg de la vida perquè estem vivint un moment de canvis en molts nivells.
o Canvis contextuals ▪ Grans canvis socials i econòmics ▪ Canvis en els cicles vitals ▪ Canvis en la participació ▪ ...
o Canvis educatius: ▪ Canvis en les necessitats formatives ▪ Canvis en l’estructura del sistema educatiu ▪ Canvis en els mètodes d’E-A ▪ ...
o o o Necessitat de formació de base àmplia ▪ Nivells d’instrucció baixos.
▪ Oferta i demanda de formació.
Necessitat de participació social ▪ En societats democràtiques.
Ús i gaudi de bens culturals per a tothom ▪ Igualtat d’oportunitats i cohesió social.
2. Delimitació conceptual a. Aprenentatge al llarg de la vida Hi ha dos premisses falses: ▪ Tots els nens i nenes van a l’escola ▪ Tots els nens i nenes que van a l’escola se’ls assegura un aprenentatge significatiu.
L’edat d’aprenentatge no és l’edat escolar. Com que aquestes premisses no estan assegurades, estem fent una discriminació per edat.
Nosaltres aprenem mitjançant diferents àmbits: ▪ ▪ ▪ L’educació formal: és l’educació reglada. Per exemple, l’educació primària, universitat, etc. Dins de l’educació formal també hi ha educació informal. També s’aprendrà a partir dels companys de la sala de professors, per exemple.
L’educació no formal: cursos d’alfabetització, tallers comunitaris, acadèmies d’anglès, etc.
L’educació informal: tota aquella que prenem al llarg de la vida. Per exemple, veure la televisió, jugar amb els amics, fer turisme.
L’educació, al llarg de la vida, necessita aquests tres espais. “L’aprenentatge al llarg de la vida és una de les claus d’accés al segle XXI. Va més enllà de la distinció tradicional entre educació bàsica i formació contínua i respon al repte d’un món que canvia contínuament” (Delors, 1996:18).
Educació permanent. Definició Al llarg de la vida, hem de buscar recursos per les necessitats que se’ns poden posar per davant. L’expressió Educació Permanent designa un projecte global. La persona és l’agent de la seva pròpia educació. No es limita el període d’escolaritat. Abasta totes les dimensions de la vida, totes les branques del saber i tots els coneixements pràctics.
Els processos educatius que segueixen al llarg de la seva vida els nens, els joves i els adults, sigui quina sigui la seva forma, han de considerar-se com un tot.
Ens trobem que dins de l’educació permanent ens avarca tota la nostra vida. Aquesta educació abasta a tots els àmbits. La formació d’adults agafa un pes molt important.
b. L’EDUCACIÓ DE PERSONES ADULTES ▪ Conjunt de processos organitzats educatius i formatius ▪ en els que participen persones considerades adultes per la societat ▪ amb l’objectiu d’adquirir o completar, desenvolupar o actualitzar ▪ ▪ coneixements culturals, competències, habilitats i estratègies cognitives i socials bàsiques.
que fomenten un nivell suficient d’autoestima i autonomia personal base de la convivència, la participació i la intervenció en una societat en canvi.
La finalitat principal de l’educació de persones adultes, entenent l’educació d’adults com una part d’aquest procés inacabat de l’educació permanent, és contribuir a superar les desigualtats que per raó de nivell formatiu, titulació, gènere, ètnia i classe social afavoreixen l’exclusió social.
3. LA FORMACIÓ DE PERSONES ADULTES: CARACTERÍSTIQUES a. A qui va dirigida la formació d’adults? Els públics de la formació de persones adultes.
▪ Potencialment tota la població adulta que al llarg de la seva vida ha de completar i posar al dia les seves competències generals i bàsiques ▪ La població adulta amb dificultats alfanumèriques o que no ha obtingut el títol bàsic del sistema educatiu.
▪ Les persones que no coneixen o no dominen les llengües de Catalunya.
▪ Les persones que volen preparar-se per accedir a la formació professional o a la Universitat.
b. A la FpA hem de tenir en compte...
i. L’educació informal és especialment important en la FpA. S’ha de partir de les experiències dels adults.
ii. L’ús de materials i didàctiques pròpies de l’àmbit escolar genera sovint sentiments de rebuig per part de l’adult, que senten que el tracten com a un nen.
4. DESIGUALTATS I APRENENTATGE AL LLARG DE LA VIDA a. Quina situació hi ha a Catalunya? 8 de cada 10 persones a Catalunya són adultes ▪ ▪ ▪ I quin nivell d’instrucció tenen? Hi ha relació entre en el nivell formatiu i l’atur? I en l’ús de noves tecnologies? (MIRAR GRÀFICS) b. L’escletxa digital ▪ Desigualtats en l’accés a les noves tecnologies de la comunicació i la informació. Les persones que dominen més les eines tecnològiques tenen menys risc d’exclusió.
▪ Desigualtats en l’ús de les noves tecnologies de la comunicació i la informació • INFORMATS – DESINFORMATS – SOBREINFORMATS EL NIVELL DE FORMACIÓ INCIDEIX EN EL RISC D’EXCLUSIÓ LABORAL I SOCIAL QUINS SÓN ELS REPTES DE L’EPA? - Canvi de model. No pot ser que l’escola d’adults ensenyi només per treure’s títols.
- Oferta àmplia, específica i diversa (DIFUSIÓ DE L’OFERTA) Organització i gestió flexible (eliminar les barreres d’accés a la formació).
Homologació i acreditació dels aprenentatges.
Formació específica dels professionals (més professionals, perfils diversos).
Inclusió de tots els col·lectius (prioritàriament els més vulnerables).
Espais (polivalents, flexibles, dignes).
TEMA 5. AGENTS EDUCATIUS: FAMÍLIA I EDUCACIÓ [ESCOLA, XARXA I TERRITORI I] 1. Família i educació a. La família com agent de socialització És important que parlem de la xarxa perquè els nens, quan van a l’escola, ja saben coses. Estan a l’escola i segueixen aprenent coses. Per tant, vivim un moment de progressiva institucionalització de la Infància. Hem de parlar molt amb les famílies perquè són un dels nuclis del sistema educatiu. Ens trobem que hi ha hagut un allargament de les etapes i del temps escolaritzat. Actualment, els nens assisteixen a l’escola bressol quan tenen entre 0 i 3 anys i, a més a més, s’observa la introducció de menjadors escolars i de les activitats extraescolars.
Ha d’haver un equilibri educatiu entre la família i la institució. Com a tipologies d’institucions trobem: l’escola, l’AMPA, el Consell Escolar, l’Esplai, el Casal, les Colònies, la Feina, etc... Però també podem trobar una diversificació de les famílies, ja sigui per la classe social, per la ideologia, per la llengua, etc...
b. Tipologia de famílies (monoparentals, nuclears, reconstituïda, entre d’altres) La tipologia de famílies ha canviat molt. Tenim un seguit de situacions que s’han de tenir en compte dins l’aula.
▪ Família nuclear. Unitat familiar bàsica en la que conviuen dos generacions, els pares i els fills (poden ser biològics de la parella o membres adoptats).
▪ Família extensa. Hi ha més d’una unitat familiar o en ella estan integrades tres generacions: avis, pares i fills.
• Família extensa ampliada: Integrada per les tres generacions: avis, pares i fills i els parentius colaterals (tiets, cosins i altres familiars d’altres generacions).
• Família extensa modificada ▪ Família monoparental ▪ Noves formes (MIRAR POWER) 2. Família i educació (escola) a. Les comunitats d’aprenentatge (un model de cooperació: escola-famíliaentorn).
i. Rol de suport a l’escola.
ii. Rol de consumidors. Les famílies trien en funció de les seves necessitats.
iii. Rol d’indiferència enfront l’escola iv. Rol de participació a l’escola Els experts afirmen que l’adequat desenvolupament de la competència social durant la infància i l’adolescència és un factor crític que té gran influència sobre molts aspectes de la nostra vida. D’aquesta competència en depenen les bones o males relacions amb els iguals, l’èxit o el fracàs acadèmic 3. Escola, xarxes i territori: a. Ciutats educadores ▪ Què són? Xarxa de municipis que va néixer l’any 1990 durant el congrés de Barcelona. El 1994, es constitueix com associació internacional. Treball conjunt per a la millora de la qualitat de vida a partir de la implicació activa en l’ús i transformació de la ciutat.
Carta Ciutats educadores, 20 principis.
b. Projecte Educatiu de Ciutat ▪ Què són? Instrument estratègic per fer realitat les voluntats de la ciutat educadora. Recullen i integren l’esperit de diverses experiències existents. Defineix les prioritats educatives del municipi, prioritza els principis. Objectius, metodologies i programes de la ciutat.
▪ Principis. Compromís polític en matèria educativa. Concepte de l’educació com a eina transformadora de la realitat. La participació com a metodologia idònia per a la seva elaboració. El conjunt d’agents socials són també agents educadors.
▪ Promotors. Associació Internacional de Ciutats Educadores.
▪ Valoració. Des de l’any 1996. Són més de 50 municipis a Catalunya. Impulsa: taules ciutadanes, fòrums locals d’educació.
c. Plans educatius d’entorn ▪ Què són? Marc del Pla de llengua i cohesió social. Instrument de corresponsabilització educativa, centre. Model obert que parteix de cada municipi. Liderat per l’Ajuntament i el Departament d’Educació.
▪ Principis.
• Promoure la cohesió social, educació intercultural, ús català.
• Crear un sistema de cooperació interdepartamental obert al món associatiu.
• Donar resposta integrada.
• Dinamitzar actuacions coordinades entre centre-i-entorn.
d. Comunicats d’aprenentatge e. Aprenentatge servei ▪ ▪ ▪ Centre promotor: UB, DIBA, Esplai, F. Bofill. Metodologia aplicada a moltes activitats educatives. Va més enllà de les tasques acadèmiques per incidir en serveis cívics reals. Combina objectius de servei i curriculars.
Principis. Antecedents: substitució servei militar USA (James).
Activitat amb projecció social (Dewey). Participació activa i interdisciplinarietat. Educació en valors i transformació de l’entorn social. Forta incidència a USA i Amèrica Llatina.
Funcionament. S’aplica a tot tipus de centres. Es treballa per projectes i educant en valors. Sempre cal un partenerietat: una entitat o una associació.
COMUNITATS D’APRENENTATGE És un projecte social, no pedagògic. Aquest projecte neix al dir: on fracassen aquests nens i nens? Per on es mouen els nens i nenes? Aquest és l’objectiu màxim. Tot el que es fa pedagògicament tenen com objectiu minimitzar les desigualtats socioeconòmiques. La nostra obligació serà que les diferenciacions socioeconòmiques no impactin en les capacitats d’aprenentatge.
Fa més de 30 anys, va sorgir del Canadà i dels EUA. Procedia d’escoles accelerades, és a dir, escoles amb infants amb desigualtats socioeconòmiques. A partir d’aquí, es van començar a fer formacions per adults. En aquests barris hi havia molta gent immigrant.
L’escola oferia classes destinades a pares i fills per tal que poguessin, per exemple, aprendre l’idioma.
Aquest aspecte es va tirar endavant perquè els nens que fracassaven en escola no fracassaven per les habilitats cognitives, sinó per les desigualtats socioeconòmiques. El motiu, per tant, és que els problemes als quals fa front l’escola (baixes expectatives socials i d’aprenentatge, nivells formatius insuficients...) són generats fonamentalment per raons de desigualtat socioeconòmica i, en conseqüència, no poden resoldre’s només des de l’escola. L’objectiu és impulsar i millorar l’aprenentatge de l’alumnat que per raons de desigualtat socioeconòmica i no per manca de capacitat, tenen nivells molt elevats de fracàs escolar.
Una comunitat d’aprenentatge és un projecte de transformació social, educativa i cultural d’un centre educatiu i del seu entorn per aconseguir una igualtat d’oportunitats i de resultats per a tothom, mitjançant el diàleg i una educació participativa de la comunitat.
- 5 regles d’or dels processos de canvi o Voler (volem dur a terme el procés de canvi?) o Saber (sabem com fer-ho?) o Poder (ho podem fer? Tenim la gent suficient?) o Incentivar (quan la gent diu que sí, hem de saber incentivar) o Avaluar (anem bé? No anem bé? Això ens funciona?) Es diu que les comunitats d’aprenentatge són la radicalització de la democràcia. Trobem unes relacions simètriques, igualitàries; unes comissions mixtes; un diàleg, isegoria (diàleg en igualtat de condicions), igualtat en la paraula; una participació a les Comunitat d’aprenentatge; un sentiment de coresponsabilitat, transparència i compromís amb la millora i transformació; un plenari.
LES FASES 1. Construint una comunitat d’aprenentatge a. Sensibilització (voler i saber) b. Presa de decisions (si no s’està segur, no tirar endavant) c. Somni (somiar l’escola que volem) d. Selecció de prioritats (convertir els somnis en objectius cooperatius) e. Planificació 2. Consolidació a. Investigació b. Formació c. Avaluació LA PARTICIPACIÓ NO S’IMPROVITZA TEMA 6: AGENTS EDUCATIUS: Els professionals de l’educació 1. Introducció: educació, competència i codi deontològic.
2. Societat i educació en temps de canvi..
3. Els professionals de l’educació: funcions i competències (mestres/educadors i educadores socials/pedagogs i pedagogues).
4. Codi deontològic dels professionals de l’educació.
1. INTRODUCCIÓ: Educació, Competència i Codi Deontològic - Educació formal: Centre educació o formació, estructural i certificació.
Intencional.
Educació informal: Vida quotidiana relacionades amb el treball, la família o l’oci.
No estructurat. Fortuït o aleatori.
Educació no formal: No centre educació o formació, estructurat. Intencional.
La feina com a mestres no s’acaba a l’escola, sinó que va més enllà.
Competències “Combinació d’habilitats, atributs i comportaments que estan directament relacionats amb un acompliment reeixit en el treball.” (Kofi Annan, ONU, 1999).
“Capacitats individuals que permeten realitzar tasques o obtenir certs èxits en forma eficient i eficaç. Entre els seus components hi ha els coneixements, habilitats, destreses, actituds, trets personals”. (Letelier, 2003).
- - Quines habilitats he de tenir un/a mestre/a? Quines actituds i trets personals? Els trets personals són els dels més d’usos. El grup de mestres és un grup corporatiu i que tenen poca acceptació a la crítica i a l’autocrítica. Costa molt reflexionar el que fem perquè ens sembla un atac personal. Tenim els trets personals i els trets del conjunt.
Tot es pot aprendre? 2. Societat i educació en temps de canvi - Societat de la informació i del coneixement o Canvis socials: Hi ha des de totes les habilitats que necessitem per ser ciutadans participatius i que prenen decisions en el seu entorn. La decisió real és la democràcia. L’important és l’esperit crític.
o Canvis educatius: Des dels currículums competencials, a totes les informacions que ara sabem com actua el cervell, com aprenen. Tot això comporta canvis educatius, dels canvis socials i de la distribució de les aules (repartiment per gèneres).
o Implicacions pels professionals de l’educació: Evidentment, la nostra feina ha acabat. Fer de mestre és acompanyar las habilitats personals, no dir, per exemple: “obriu la pàgina 3 i feu l’exercici 1”.
- Modernitat líquida Anteriorment, la gent de les fàbriques necessitava una formació. Als anys 70 sorgeix una crisi, i la gent comença a dubtar del que s’havia dit progrés. A partir dels anys 80, s’entra a la modernitat líquida.
Els valors, anteriorment, eren compartits. Estaven regits pels valors de l’Església.
Les institucions tenien molt poder. Als anys 85 es comencen a tenir accessos a les xarxes. Sorgeix el relativisme cultural i ens obrim la ment. Per tant, aquests valors que tothom tenia, comencen a revificar-se. D’aquí que s’entri a l’etapa de la modernitat líquida.
▪ Quines són les necessitats dels infants i adults avui? Les mateixes que les dels seus pares o han canviat? ▪ Quins objectius educatius hem de cercar per tal d’adaptar-nos als canvis socials? ▪ Quines competències hem de tenir com a educadors? Actualment, no podem continuar educant mitjançant els nostres coneixements. El paradigma ha canviat. Ens hem passat segles educant per un treball. Actualment, estem educant per un treball que no sabem quin serà. Hem d’educar per incertesa.
- Moment de crisi: eficàcia i eficiència El perfil dels mestres ha de canviar. Com que és un moment de crisi (transformació), hem de tenir clar els conceptes d’eficàcia i eficiència.
o Eficàcia: És la relació entre el que fem i el que ens proposàvem fer (finalitats). S’ha de planificar el que volem.
o L’eficiència: és la relació entre el que fem i les inversions, és a dir, de tot el què fem, què és important? S’ha de tenir el contacte de per què ho volem, com ho volem i on volem arribar.
- Canvis que condicionen als professionals de l’educació Canvis en: o En la gestió, el model, els espais i les famílies.
o Major exigència de professionalitat.
“Què és fer d’educador avui?: Un saber..., Un saber fer, Una vocació..., una professió...” (Maroy, 2005).
3. Els professionals de l’educació. Funcions i competències (mestres / educadors i educadores socials / pedagogs i pedagogues).
- Mestre/a: Responsabilitats i sortides professionals Les responsabilitats del mestre/a a l’Educació Infantil i a l’Educació Primària comprenen diferents camps: l’acció educativa amb cada alumne, el grup classe, el centre educatiu, la família, la comunitat i l’administració educativa. Quan parlem de responsabilitats, no només parlem de l’ensenyament, sinó que també parlem de la família, del centre educatiu...
Ha de poder dissenyar, desenvolupar, analitzar i avaluar l’ensenyament/aprenentatge de les diferents àrees de coneixement.
La tasca principal d’aquests titulats és la formació reglada i bàsica dels infants (3 a 12 anys). Els sectors principals d’ocupació són: o Escoles d’ensenyament general.
o Centres d’educació per a adults.
o Aules en centres hospitalaris.
o Aules en centres penitenciaris.
o Centres d’acolliment d’infants i joves tutelats per l’Administració.
- Quines competències professionals? o Transversal: en llengües, TIC, interculturalitat i inclusió.
o Interpersonal. La capacitat per generar diàleg, bon clima, etc...
o Pedagògica. Hem de dominar les diferents estratègies, les dinàmiques de grup...
o Expertesa en la matèria. Aprenentatge de la lectoescriptura, per exemple. Hem de ser experts en tot, però.
o Organitzativa. Hem de tenir un ordre a l’aula que ajudi a l’autonomia.
o Per treballar en equip.
o Per cooperar amb l’entorn de l’escola. Jo com a mestre he de conèixer l’entorn que m’envolta.
o Per a la reflexió i el desenvolupament. Ha d’haver la capacitat de reflexionar i de pensar què podem millorar.
- El codi deontològic (NO SORTIRÀ A L’EXAMEN) És el codi ètic que haurien de complir els mestres.
- ANÀLISI I RECOMANACIONS DELS ORGANISMES INTERNACIONALS RESPECTE LA DOCÈNCIA La Comissió Europea insisteix en: o La insuficient coordinació entre el professorat.
o La poca relació entre formació inicial, formació permanent i desenvolupament professional.
o La poca vinculació entre formació permanent i: ▪ Millora de l’educació, i ▪ investigació educativa.
Orientacions polítiques pels països (OCDE): o Donar prioritat a la qualitat dels professionals abans que quantitat.
o Desenvolupar els perfils del professorat per ajustar el desenvolupament i la eficiència dels professionals a les necessitats escolars.
o Considerar el desenvolupament dels professionals de l’educació com un procés continu.
o Flexibilitzar la formació del professorat.
o Transformar la docència en una professió rica en “sabers”.
o Oferir als centres educatius major responsabilitat en la gestió personal del professorat.
...

Tags:
Comprar Previsualizar