Percepció, Atenció i Memòria (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Vic (UVIC)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Percepció, Atenció i Memòria (PAM)
Año del apunte 2016
Páginas 54
Fecha de subida 20/09/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

​​​ BLOC​​ I:​​MEMÒRIA Tema​​ 1.​​ Breu​​aproximació​​històrica​​i​​conceptual​​a​​l’estudi​​de​​la​​memòria 1.1.​​ La​​ importància​​de​​la​​memòria​​històrica L’interrogant de la memòria va més enllà del naixement de la psicologia, es va començar​​a​​tractar​​a​​la​​Grècia​​antiga.
Etimològicament​, la paraula recordar és re-cordis, és a dir, recordar seria tornar a passar pel cor. En la filosofia occidental es considerava que les facultats mentals es trobaven​​al​​cor,​​ment​​i​​sentiments​​estaven​​units.
Etimologia→​​origen​​d’una​​paraula​​i​​com​​ha​​evolucionat.
Recordar→​​tornar​​a​​passar​​pel​​record.
Re-​​ cordis→​​el​​pensament​​estava​​al​​cor.
Sòcrates i el mite de Mnemosyné. ​Ja en la Grècia clàssica hi havia l’interrogant la memòria humana. Hi ha un mite grec específic per explicar la memòria que és el Mite de Mnemosyné. ​Mite​: Hi ha la deessa Mnemosyné (mare de les muses), casada amb Zeus, que fa un regal als homes. Aquest regal és la facultat de poder unir sons perquè puguin conformar una melodia i d’unir paraules perquè puguin conformar un vers. Si no tinguéssim la memòria però sentíssim un so, aquest es perdria i també perdríem la melodia. Als sons els hi donem una certa continuïtat a partir​​ de​​ la​​memòria.
Seguint a la Grècia Clàssica, hi havia un corrent interessat amb com necessitem la memòria per no perdre la història i es pugui anar passant de generació en generació. Es relacionava la memòria amb la història. Plató volia accedir al coneixement de la veritat. Aquest coneixement de la veritat el relacionava amb el record.​​ Quan​​l’ànima​​accedeix​​a​​allò​​recordat​​accedirà​​a​​la​​veritat.
1 Des del pensament grec, es considerava la reencarnació de les ànimes com un procés vàlid. Per tal que una ànima es pugui reencarnar ha de poder oblidar la seva vida anterior. Per poder néixer has d’oblidar allò que abans has estat. Les ànimes en el seu camí cap a la reencarnació passaven per l’Hades, on havien de passar pel riu Leteo​​ i​​ podien​​oblidar​​la​​seva​​vida​​anterior.​​En​​sortir​​del​​riu​​ja​​podien​​renéixer.
Sofistes i el mètode dels loci. ​Els sofistes no era tan important accedir a la veritat, sinó demostrar que no només n’hi havia una, sinó que consideren que la veritat és relativa. Els sofistes es consideren pares de l’oratòria (poder convèncer a una persona des del raonament). En aquells temps necessitaven poder tenir present una gran quantitat d’arguments i de dades per tal de convèncer a l’adversari. Aquest fet és facilitat per la memòria. ​N’és un bon exemple l’àmbit del dret i les lleis. ​Pels sofistes aquest fet era tan important que van desenvolupar en que avui es coneix com a art de la memòria (comencen a crear tècniques de memòria, mnemotècniques).
Entre les tècniques proposades la més coneguda és el mètode del loci (mètode dels llocs). Els principis fonamentals que utilitzen en aquest mètode són la visualització i la localització (procés de memòria fotogràfica). Segons ells, t’has d’ubicar mentalment en un espai que coneguis perfectament. La coneixes tan bé que pots tancar els ulls i moure’t per aquell espai sense xocar. T’has d’imaginar que portes una mena de bossa i que allà portes la informació que vols recordar (materialitzes la informació). Obres la porta de casa, entres, agafes la informació que vols memoritzar i la deixes en un lloc que sigui visible. Continues caminant mentalment, agafes la següent informació i la deixes en un altre lloc visible. Una vegada tens la informació ben ubicada, quan ja saps on està i ho vols recuperar t’ubiques allà mentalment​​i​​ho​​recuperes.
D’aquesta manera incrementem la capacitat mental de la memòria a través d’un lloc físic, és a dir, consisteix en: ​portar l’espai físic a l’espai mental. ​Estàs interactuant amb​​ la​​ informació​​que​​vols​​recordar.
2 Els sofistes imaginaven que entraven amb llum per no deixar-se cap informació que hi ha ubicada. Deien que quan feien gaire entrenament els espais els quedava limitats i llavors imaginaven estructures com grans palaus (fins i tot de mil habitacions)​​on​​podien​​deixar​​totes​​les​​informacions​​que​​desitjaven.
La importància de la memòria en les cultures orals i el desenvolupament de nemotècniques​​mentals.
·​​ Imagineria​​mental,​​romanços,​​refranys A l’Edat Mitjana una de les feines més rellevants era la memorització de textos bíblics. Els monjos havien de deixar d’utilitzar les tècniques de memorització perquè aquests despertaven els baixos instints perquè aquests inicien el desig (imatges eròtiques, per exemple). Ramon Llull va ser un dels que va desenvolupar qüestions de​​ la​​ imaginaria​​mental​​(regles​​mnemotècniques).
El mètode Ramús es desenvolupa en el Renaixement amb la idea de facilitar que les persones puguin memoritzar grans quantitats d’informació, especialment informació històrica. Aquest mètode consistia en fer una síntesi. Reduir la informació per​​ tal​​ que​​sigui​​més​​fàcil​​poder​​recordar-la.
Un altre mètode que també ve del Renaixement i s’utilitza actualment consisteix en fer​​ una​​ línia​​numèrica​​en​​el​​qual​​hi​​distribueixes​​l’alfabet: 1​​ 2​​ 3​​ 4​​ 5​​6​​7​​8​​9​​0 A​​ B​​ C​​ D​​ E​​F​​G​​H​​I​​J A partir d’aquí construeixes una frase. Quan has de memoritzar una gran quantitat de​​ dates​​ aquest​​mètode​​esdevé​​molt​​eficaç.
3 Les melodies també s’han utilitzat per tal de recordar la informació. Aquest mètode s’utilitza​​ també​​en​​alguns​​casos​​clínics​​com​​la​​malaltia​​d’Alzheimer.
“Memòries externes”. ​L’escriptura, la impremta, el fonògraf, la fotografia… deixen per​​ escrit​​ la​​informació,​​no​​cal​​memoritzar​​perquè​​sempre​​la​​podem​​recordar.
Plató:​​ “L’escriptura​​com​​un​​verí​​de​​la​​memòria”.
Malgrat la preocupació que hi havia per ampliar la capacitat de memòria (mnemotècniques), també va sorgir una discussió d’allò que era ètic i el que no ho era pel que fa a la memòria. Recordar o oblidar? Què hem de recordar i què hem d’oblidar? És​​ a​​ dir,​​ si​​ja​​està​​escrit​​no​​caldrà​​memoritzar​​perquè​​sempre​​ho​​podràs​​recordar.
Són tècniques que permeten enregistrar coses que després s’oblidaran per poder immortalitzar​​el​​passat.
Valoracions​​ètiques​​i​​morals Recordar​​ o​​oblidar? Sigmund Freud,​de l’àmbit clínic, fa una reflexió de la necessitat de no oblidar.
“Oblidar és repetir”. S’ha de fer conscient allò que era inconscient. Hem de poder posar​​ paraula​​sobre​​allò​​que​​ens​​va​​passar​​i​​això​​precedeix​​un​​camí​​cap​​a​​la​​cura.
A nivell clínic, si oblides les coses que t’han passat, d’alguna manera encara estan presents​​ i​​s’acabaran​​repetint.​​Aquest​​oblit​​és​​el​​que​​crea​​símptomes.
Les​​ vies​​ d’expressió​​són​​a​​través​​ de​​l’angoixa​​o​​simptomatologia​​física.
El que t’ajudarà a sortir d’aquesta repetició, serà l’elaboració de les experiències personals.
L’idea​​ d’oblidar​​i​​repetir,​​apareix​​a​​nivell​​social,​​i​​implica​​qüestions​​d’ètica.
Els​​ pobles​​que​​obliden​​el​​seu​​passat,​​estan​​condemnats​​a​​repetir-lo.
4 Friedrich Nietzsche ho estudia des de l’àmbit de l’ètica. “L’oblit és el privilegi dels forts.” Té a veure amb el tema de les venjances. Com que sóc més fort moralment i intento no tornar el mal que m’han fet oblido. Demostrar que no estem al nivell baix dels​​ altres.
Posició​​ moral:​​no​​entrar​​en​​el​​cercle​​de​​la​​violència​​és​​oblidar.
Com​​ actuar​​de​​cara​​el​​tema​​de​​la​​ venjança​​i​​dels​​odis.
Si oblidem la violència que hi ha hagut, aquesta pot tornar a aparèixer per això no hem​​ d’oblidar​​(Mahatma​​Gandhi).
Mahatma Gandhi “Els pobles que obliden la seva història estan condemnats a repetir-la.”​​Es​​tornarà​​a​​trobar​​amb​​els​​mateixos​​problemes,​​les​​mateixes​​dificulats… Context del colonialisme angles a la índia. Com Freud però amb col·lectiu, més envers la societat, si ho oblides d’alguna manera et tornaràs a trobar amb els mateixos​​ problemes​​perquè​​no​​has​​pogut​​arrelar-te​​amb​​la​​teva​​historia.
Literatura post-Holocaust A partir de la Segona Guerra Mundial, especialment després de l’Holocaust, es va començar a elaborar molta literatura amb la finalitat de no​​ oblidar​​allò​​que​​va​​passar​​per​​tal​​que​​no​​es​​tornés​​a​​repetir.
“La​​ lluita​​ contra​​el​​poder​​és​​la​​lluita​​de​​la​​memòria​​contra​​l’oblit”.​​(Milan​​Kundera) Indagacions​​filosòfiques​​sobre: ● Identitat,​​consciència,​​llenguatge​​i​​memòria.
● Diferents​​tipus​​de​​memòria​​ (fenomenologia).
Diferències​​entre​​tradició​​filosòfica​​i​​psicologia​​científica​​naixent Estudi de la ment pretén tenir una fonamentació empírica. A finals del s.XIX de la mà de Wundt, des de la psicologia es comença a parlar del tema de la memòria des del​​ mètode​​científic.
5 Ús d’un nou llenguatge. En l’àmbit de la psicologia es comença a utilitzar un llenguatge​​sobre​​la​​memòria​​una​​mica​​diferent​​del​​que​​s’utilitzava​​anteriorment.
​​ Finals​​ S.XIX: -​​ Àmbit​​ Clínic-psiquiàtric​​[Patologies]​​→​​(Ribot,​​Alzheimer,​​Broca,​​Freud,​​Charcot) -​​ Àmbit​​ Acàdemic 1.2. Inauguració de l’estudi de la memòria en la psicologia acadèmica: Bartlett i​​ Ebbinghaus Són els dos primers autors que des de la psicologia acadèmica de finals del segle XIX comencen a estudiar empíricament la memòria. En el mateix moment hi comença haver un desenvolupament de la psicologia clínica-psiquiàtrica, on destaquen grans autors com Freud i Alzheimer. Wundt representant de la psicologia acadèmica, considerava que hi ha alguns processos psicològics que es poden estudiar al laboratori i altres que no. Distingia entre els ​processos superiors (pensament, capacitat de raonar, llenguatge i memòria. Aquests processos superiors no es podien estudiar al laboratori, de forma empírica. Es poden estudiar amb altres tècniques, més encarades a la filosofia: la psicologia dels pobles) i inferiors ​ (percepcions, sensacions, atenció. Aquests poden ser estudiats al laboratori,​​empíricament).
H. Ebbinghaus (1850-1909). Va aplicar el mètode de Wundt a processos superiors.
És un filòsof que, a més a més, és psicòleg. Per l’autor, la memòria és la capacitat que tenim per retenir informació d’una manera passiva. És un receptor on cau la informació i es sostenen allà de forma passiva. ​Per exemple, quan un professor ens transmet una informació i l’escrivim literalment, de forma passiva. També quan volem retenir un número de telèfon a la memòria, de manera literal​. En les nostres experiències del dia a dia anem registrant informació i en algun moment la podem recuperar ja sigui de manera voluntària o involuntària. Ebbinghaus vol portar l’estudi de la memòria al laboratori. Fa un desafiament bastant important a l’afirmació de 6 Wundt. Per tal d’estudiar en situació de control experimental els processos de memòria humana Ebbinghaus agafa una llista de material sense sentit (números, paraules...) i demana a la persona amb la que experiments que faci un record d’allò que ha sentit. Opta per agafar síl·labes sense sentit ja que si agafa una llista de paraules una persona pot fer associacions i recordar millor algunes paraules que altres persones, de tal manera que decideix treure el significat i treballar amb material​​ que​​no​​provoqui​​tantes​​associacions,​​és​​material​​no​​contaminat​​de​​sentit.
Amb la llista de síl·labes sense sentit les repeteix en un ritme constant i després d’haver-les llegit aparta el paper i intenta recitar-les de memòria. Si no ho aconsegueix va fent repassos fins que aconsegueix retenir les síl·labes de manera ordenada​​ (record​​serial).
Per​​ tant,​​ el​​número​​de​​repeticions​​ és​​una​​variable​​de​​l’experiment.
Tenia una sèrie d’auto-prohibicions, volia recordar la informació de manera ordenada i sense donar sentit a allò que havia de recordar. Es prohibeix utilitzar qualsevol​​tipus​​de​​mnemotècnica.
S’utilitzava únicament a ell mateix com a subjecte experimental i controlava el seu estat d’ànim. Si un dia estava alterat aquell dia no feia la prova de record ja que creia que aquest estat podia afectar al resultat. Depenia del seu estat d’ànim per realitzar​​ la​​prova​​o​​no.
Durant un any cada dia (menys si estava alterat, tenia malsons...) repetia la seva llista de síl·labes sense sentit. Anotava el número d’assajos que necessitava per tal d’enregistrar un record serial. Deixava passar un determinat període de temps per veure que passava amb aquella informació registrada (10’, 20’, 1h, 24h...). En cada període de temps que deixava passar tornava a anotar el número de vegades que necessitava per recordar la llista perfectament. Si necessites els mateixos assajos la primera i les altres vegades per aprendre la llista vol dir que hi ha hagut un estalvi de 0% (mètode dels estalvis). Si les altres vegades necessites menys repeticions que 7 la primera vegada es produeix un 100% d’estalvi gràcies a la memòria. Quan més temps es necessita menys estalvi hi ha. Encara que passi molt temps sempre quedarà​​ alguna​​cosa​​del​​que​​hem​​après.
En resum, Ebbinghaus ens demostra que la memòria si que es pot estudiar en un laboratori, a diferència del que deia Wundt. En realitat, ell no ens explica gran cosa de​​ la​​ memòria,​​sinó​​que​​fa​​una​​aportació​​metodològica​​(empíric),​​no​​teòrica.
L’estudi de la memòria té un preu molt alt. Ebbinghaus ha hagut de treure el sentit de les coses en el seu experiment, fent aprendre síl·labes sense sentit. A més, és un estudi​​ artificial​​i​​no​​ens​​aporta​​gaire​​cosa​​per​​entendre​​la​​memòria​​humana.
La​​ memòria​​és​​un​​procés​​d’actiu​​on​​hem​​d’esbrinar​​la​​seva​​funció.
Primera​​ fase:​​registrar.​​Segona​​fase:​​recuperar.
Curva del olvido. Dalt esquerra % estalvi i baix dreta eix temps. Te relació de curva.
Hi ha caiguda molt forta als primers moments (30-60 min) però després es manté quasi​​ igual​​en​​el​​temps.
Espai​​ lineal​​de​​la​​memòria​​important​​per​​Ebbinghaus​​és​​la​​memòria​​passiva.
Bartlett (1886-1962). Ve del món de l’antropologia. Des d’aquí es comença a interessar per la memòria. Es desencadena en dues etapes: la Primera i la Segona Guerra Mundial. A la Segona desenvolupa els seus treballs més importants→ Recordar​​ (Remembering)​​1932​​(és​​una​​obra​​escrita) “Recordar​​com​​a​​un​​esforç​​per​​donar​​sentit”.
Bartlett treballa amb records d’històries, quadres famosos… Treballa amb material amb sentit, ja sigui verbal o visual. Reproducció serial. Es donen 3 distorsions del record​​ “Guerra​​de​​los​​fantasmas”: 8 ● Simplificacions​​i​​omissions:​​desapareixen​​alguns​​detalls.
● Canvis​​d’ordre:​​no​​es​​segueix​​la​​cronologia​​de​​la​​història.
● Inferències: relacionat amb el coneixement i experiència social i cultural. No és el que hem sentit, és el que hem pensat sobre el que hem sentit. Com hem donat sentit al text. ​Exemple: sortia una cosa negra de la boca→ sortia fum​​de​​la​​boca.​​Dos​​nois→​​en​​el​​nostre​​record​​queden​​com​​dos​​amics.
○ Racionalitza: com s’introdueix una argumentació en el record.
Exemple:​​El​​noi​​no​​hi​​va​​perquè​​té​​por.
○ Intervencions/transformacions.
Metapensaments: pensaments sobre els pensaments.Fase de recepció (rebre informació​​i​​codificar-la).
Recordar és un procés d’esquematització. En el procés de recordar actuen unes xarxes associatives que constaten creences, coneixements i expectatives. Tot això rep el nom de ​teoria de la reconstrucció o dels esquemes. Treballa en la memòria semàntica.
Aquest autor no encaixa amb el conductisme. Ell parla de pensaments, contrastant amb les idees del conductisme. Així doncs, la influència de Bartlett desapareix durant el conductisme. No obstant això, es recupera posteriorment, als anys 70 amb la psicologia social (rumors, estereotips i memòria), la psicologia cognitiva (esquemes)​​i​​la​​memòria​​dels​​testimonis.
Alguns​​ exemples​​de​​la​​memòria​​com​​a​​proves​​de​​contínua​​reconstrucció: ● Carmichael, Hogan i Walter, 1932. Van utilitzar la teoria de Bartlett per a estudiar​​la​​memòria​​visual.
● Johnson​​i​​Brasford,​​1973 DISTORSIONS​​EN​​UN​​RECORD​​ DE​​“LA​​GUERRA​​DELS​​FANTASMES” - Concepte​​d’esquema - Xarxes associatives que consten de creencies coneixements i expectatives - Recordar​​com​​a​​esforç​​per​​donar​​sentit 9 - Actualment​​MLP​​semàntica - Teoria​​de​​la​​reconstrucció​​o​​esquemes -​​ Distorsions​​en​​record​​de​​la​​“Guerra​​de​​los​​fantasmas” 1. Simplificacions​​i​​omissions​​ (detalls) 2. Canvis​​ordre 3. Intercerències a. Racionalitza (no recordem el que escoltem, sinó el que pensem del que​​escoltem) b. Invencions c. Transformacions.
- Metapensament: pensament sobre pensament (com ara; «ui això és molt complicat») Bartlett​​ veu​​que: -​​ Canvi​​ NO​​ATZAR,​​tots​​es​​solen​​equivocar​​de​​manera​​iqual -​​ Conscient/inconscient - Coneixaments previs → Esquema (el nostres errors solen ser causats pels esquemes​​mentals​​actuals​​que​​tenim​​al​​cap) -​​ No​​ fem​​ modificacions​​totals -​​ concepte​​d’esquema 1.3​​ Derivacions​​cognitives​​i​​socioculturals​​en​​l’estudi​​de​​la​​memòria Anys​​ 30-60​​del​​s.​​XX: ● L’oblit​​de​​Bartlett ● Persistència​​d’Ebbinghaus:​​Aprenentatge​​verbal Anys​​ 70: 10 ● Cognitivisme: recuperació de Bartlett: Per veure les capacitats humanes segons el tipus de material que estem utilitzant (temps). Aquest tipus de material​​portarà​​a​​distingir​​ la​​memòria​​a​​llarg​​termini,​​a​​curt​​termini,​​etc.
● Models​​etapes/estructures​​ memòria.
● Aparició d’una multitud d’estudis de laboratori desvinculats d’allò quotidià: Els estudis cada vegada queden més allunyats del funcionament de la memòria en​​ el​​que​​és​​quotidià.
Anys​​ 80​​ i​​ posteriorment,​​la​​reacció: ● Crítica​​a​​la​​investigació​​únicament​​al​​laboratori.
● Proposta de validesa ecològica de la memòria (autor és Neisser): estudi de la memòria​​en​​contextos​​quotidians.
● Obertura​​d’altres​​camps:​​memòria​​de​​testimonis,​​trauma​​i​​memòria,​​identitat...
Tema​​ 2:​​ Sistemes​​de​​memòria ● Psicologia​​del​​processament​​de​​la​​informació​​i​​memòria​​(Leahey,​​pp.​​195-96).
○ Concepte ○ Alguns​​mites ● La proposta dels sistemes de memòria (teoria de les etapes) (Leahey, pp.
196-206).
● Un​​cas​​pràctic​​d’anàlisis.
1.​​ Psicologia​​del​​processament​​ de​​la​​informació​​i​​memòria​​(visió​​cognitiva) - Craik​​i​​Lokhart,​​anys​​70.
- Model​​alternatiu​​a​​etapes​​/​​ sistemes​​de​​memòria - Memòria​​sensorial​​+​​únic​​sistema​​de​​memòria - No​​hi​​ha​​distinció​​entre​​MCP​​i​​MLP - La​​informació​​s’emmagatzema​​segons​​el​​grau​​de​​processament S’utilitza la ​metàfora de l’ordinador​→ el funcionament de la ment s’intenta comprendre com el d’un ordinador: entrada d’informació, emmagatzematge, 11 recuperació de la informació, processos interns i actius (representació o codificació (imatge…),​​operacions​​control​​(selecció,​​atenció…)​​i​​procés​​universal​​i​​bàsic.
INPUT→​​ REPRESENTACIÓ→​​OUTPUT La ment podria assemblar-se al funcionament d’un ordinador. Intentar comprendre la ment com si fos un ordinador. Ara aquest model és molt criticat, atès que es un model potent però hi ha coses que no ens les deixa entendre com seria les emocions​​ i​​l’oblit.
La idea hi ha una entrada de informació, hi ha un processament d’aquesta informació i finalment hi ha una resposta. Això respecte al conductisme el que afegeix és el procés que es fa intern , no parlava del que es feia internament només del​​ que​​ entrava​​i​​sortia​​de​​la​​ment.
D’una banda la informació que entra queda transformada amb una representació , de manera codificada. I d’altra banda fem coses amb aquestes informacions com transformar-les,​​canviar-les​​etc.
Per els cognitivistes la clau seria que el mecanisme intern es basaria amb el procés ,​​ representació​​i​​operacions.
S’entén que els processos mentals són universals (llenguatge, pensament, memòria, percepció, aprenentatge). Hi ha autors que diuen que si són universals però​​ també​​hi​​afecta​​la​​cultura,​​però​​els​​cognitivistes​​no​​fan​​cas​​a​​la​​cultura.
1.1.​​ Concepte​​de​​memòria El sistema humà o no humà és capaç de registrar, emmagatzemar i recuperar posteriorment les informacions. La memòria seria aquella que pugui fer útil els aprenentatges.
Des​​ de​​ la​​ visió​​cognitiva,​​hi​​ha​​tres​​fases​​en​​la​​memòria: 1-​​ Fase​​ d’adquisició​​o​​codificació.​​ Quan​​la​​rebem​​la​​codifiquem.
2-​​ Fase​​ de​​retenció.​​Emmagatzematge​​de​​la​​informació.
12 3-​​ Fase​​ de​​recuperació.​​On​​la​​recuperem.
1.2​​ Alguns​​mites 1. ​ Els records no són rèpliques literals​: no son copies de la realitat, no s’emmagatzema passivament i s’elabora la informació en base a coneixements previs.
Demostrar que amb la memòria el que fem és una reconstrucció de les informacions que​​ anem​​coneixent.
Quan​​ recuperem,​​el​​que​​recuperem​​és​​l’experiència​​sencera​​que​​hem​​tingut.
2. ​ La memòria no és una facultat indivisible o unitària: relació amb altres processos cognitius i emocionals, elements conscients i no conscients; evanescents i quasi permanent.
Patologies de la memòria, el que passa és que veus que una part de la memòria que​​ està​​ conservada​​però​​l’altra​​part​​està​​afectada.
Hi ha un clàssic: E. Claparede, treballava amb el tema de les amnèsies i explicava que es trobava amb persones amb aquest problema, que el pacient no recordava aquest doctor cada vegada pensaven que era diferent cada dia. El que va fer es que es va posar una agulla a la mà i quan saludava a la pacient es punxava, el següent cas torna a donar-li la ma sense l’agulla, però la pacient no el recorda però no li dóna​​ la​​ mà​​perquè​​recorda​​la​​punxada.
1.3​​ La​​ proposta​​dels​​sistemes​​de​​memòria​​(teoria​​de​​les​​etapes) Model​​ Atkinson​​i​​Shiffrin​​(1968).​​No​​correspon​​a​​estructures​​cerebrals.
→​​ MS​​ →​​MCP​​→​​←​​MLP​​(Esquema​​general​​dels​​sistemes​​de​​memòria).
13 La MS (memòria sensorial) → memòria a curt termini (MCP) però hi ha una gran part d’aquesta que es perd. De la memòria a curt termini també es perd una part, i la que​​ no,​​ va​​a​​la​​MLP​​(​​memòria​​a​​llarg​​termini) a) Memòria sensorial. Frontera entre la percepció i la memòria. Capacitat d’allargar una mica més la duració real dels estímuls. Registra l’estimulació exterior i allarga la duració objectiva dels estímuls per poder completar el procés perceptiu -en absència de l’estímul-. Manté la informació de les sensacions, retardant la seva extinció durant un període de temps molt breu (mili-segons) el necessari per a ser processada. La capacitat de memòria sensorial és gran i en ella podem distingir diferents subsistemes, depenent dels diferents sentits. Els principals subsistemes són:​​ memòria​​icònica​​i​​memòria​​ecoica.
- Experiment Segner, 1740. Agafa una roda de carro (petita) el que fa es posar flames a l’extrem de cada radi, i amb una maneta va donant voltes a la roda i demana a les persones del davant que els hi digui que hi veuen. Si ell la fa girar lentament probablement el que veuríem és a trossos el foc, però si ho fes ràpid seria un cercle continu de llum. El moviment rapid crea una sensació de moviment, l’estimul objectiu però la memoria sensorial fa q allarguem la memòria d’estimuls que no corresponen a la objectivitat, això ajuda a que es pugui processar aquest estimul. Té una capacitat enorme, però consta d’una duració​​molt​​petita,​​de​​milisegons - Fenomen Sperling. Feia presentacions taquicoscòpiques (canviar imatges molt ràpid per veure el que queda en la memòria). Quan se’ns diu que diguem el que hem vist la resposta és molt pobre, el que ell li interessava demostrar que registrem moltes més coses de les que creiem, i el que li preguntava era diguem el que has vist a la tercera fila i els resultats milloraven.
● Memòria​​ecoica​​​(registra​​sons​​i​​paraules)​​també​​perdura​​poc​​temps.
● Memòria icònica. (del grec ​icona = imatge), que registra la informació en forma d’imatges i figures, de forma gairebé fotogràfica visual. La memòria icònica​​perdura​​també​​molt​​poc​​temps.
14 b) Memòria a curt termini. Allò del que som conscients en cada moment. Sistema de recursos limitats. Duració limitada. Representació codificada verbal/visualment.
Porta a terme dos tipus de funcions: emmagatzemar i processar. Capacitat d’emmagatzemar la informació de manera immediata. La funció d’aquesta memòria és la d’organitzar, analitzar la informació i interpretar les nostres experiències. Té una curta durada d’uns 15-30 segons, suficient per retenir dades necessàries per resoldre problemes del present immediat. Si aquesta memòria no transfereix a la memòria a llarg termini la seva informació en aquest lapse de temps, perd la informació.​​Té​​una​​capacitat​​limitada​​i​​si​​no​​es​​produeix​​un​​repàs,​​es​​perd.
William james parlava de la memòria primària com a un sinònim de la memòria a curt​​ termini,​​una​​memòria​​immediata​​en​​la​​qual​​hi​​ha​​un​​focus​​d’atenció​​conscient.
Aquest concepte de memòria a curt termini va sortir en altres àmbits com en la psicologia aplicada. Actualment, des de a partir dels anys 70, es parla de memòria operativa o de treball en lloc de memòria a curt termini. Aquesta memòria operativa inclou la memòria immediata i el fet de treballa sobre la informació. Operem amb aquesta informació, no només l’emmagatzemem. Primer l’emmagatzemem i després operem​​ amb​​la​​informació​​emmagatzemada​​prèviament.
Si s’ha d’emmagatzemar molta informació queda poc espai per processar i viceversa. Alan Baddeley va inventar el terme de memòria de treball o la memòria operativa (working memory). El seu model teòric servia per explicar la memòria operativa. Segons ell, aquesta es pot explicar amb tres elements (executiu central, agenda​​ visuespacial​​i​​llaç​​articirculatori).
El principal element és l’executiu central, que és com un element de la memòria que fa tasques d’atenció i en aquestes necessitem retenir de manera immediata la informació. Per això tenim aquest executiu central de dos ajudants: l’agenda visuespacial, que ajuda a emmagatzemar informació de tipus visuespacial, i el llaç articirculatori,​​que​​ajuda​​a​​emmagatzemar​​la​​informació​​de​​tipus​​verbal.
15 c) Memòria a llarg termini. Capacitat i persistència virtualment il·limitades. Quan recordem alguna cosa s’activa la informació emmagatzemada en la memòria a curt termini. Alguns autors diuen que no hi ha oblit, sinó que hem perdut les claus d’accés a la informació que continua guardada. Un dels autors que més ha parlat d’aquest sistema d’accés a la informació que semblaria perduda és Tulving. També destaca l’autora Loftus. Es divideix la memòria a llarg termini en ​memòria declarativa i​​ memòria​​no​​declarativa.
● Memòria declarativa: ​Coneixements que podem aclarar, que podem verbalitzar, que els hi podem posar paraula. Exemple: argument del llibre que estem llegint, última pel·lícula que hem vist, tema de l’última conversa amb els amics, etc. Són coneixements conscients. Alguns autors ho defineixen com​​“el​​saber​​què”.​​Aquesta​​memòria​​declarativa​​es​​distingeix​​entre: ○ Memòria episòdica: ​records d’episodis, objectes i persones dels quals hem tingut experiència al llarg de la nostra vida. Experiències contextualitzades. Permet fer projeccions cap al futur d’experiències similars. És un sistema d’aprenentatge molt ràpid. Permet aprendre a partir del que és excepcional. És un sistema que s’afegeix fàcilment a la nova informació però en què també a informació es torna irrecuperable​​amb​​gran​​facilitat​​(oblit).
○ Memòria semàntica: Representació del significat de les paraules, dels conceptes, de les relacions entre els conceptes, de les situacions estereotipades i, en general, de tot el coneixement descontextualitzat.
És abstracta, utilitza esquemes. Exemple: coneixement cultural.
S’adquireix el coneixement semàntic a partir de diferents experiències d’aprenentatge. Costa afegir informació a la nostra memòria semàntica perquè implica revisar, relacions entre conceptes o crear-ne de nous.
També l’oblit és molt més lent. Té capacitat inferencial (per inferència), i per tant, capacitat per a obtenir nous coneixements a partir dels que ja​​disposa​​(esquemes​​Bartlett).
16 ● Memòria no declarativa: ​ Coneixements a llarg termini que recuperem però que ens és difícil poder verbalitzar aquests coneixements. Exemple: Analitzar mentalment com escrivim paraules. No sabem com explicar com ho fem però sabem fer-ho. Recuperem però sense saber explicar. Sabem nadar però no sabem explicar a una persona que no en sap com fer-ho. Alguns autors ho defineixen com “el saber com”. Sistema de la MLP, continguts dels quals no són inspeccionables conscientment i la seva representació té una representació molt allunyada d’allò lingüístic. Inclou habilitats motores, cognitives, hàbits, aprenentatges emocionals, condicionament clàssic, habituació​​o​​sensibilització.
Tipus​​ de​​memoria Sensorial (no codificació) Capacitat hi ha Ilimitada​​(Sperling) Duracio Limitada i esta milisegons​​tope​​breu entorn a MCT (codificació tipo Limitada (7 mes o Limitada​​(15-30​​segons) verbal​​ fonetic​​o​​visual) menys​​2) MLLT (codificació ilimitada semántica a partir del significat) ilimitada 17 Repàs.
Dins de la memòria episòdica es dona ràpidament l’oblit. Oblidem molt fàcilment, però​​ també​​podem​​incorporar​​​nova​​informació​​molt​​rapidament Propietats​​memòria​​episòdica ● Sol estar lligada a etiquetes espai-temps més o menys concretes (consistència​​del​​passat) ● Permet​​fer​​projeccions​​cap​​ el​​futur​​d’experiències​​similars ● És un sistema d’aprenentatge molt ràpid. Permet aprendre a partir del que és excepcional.​​Podem​​apendre​​amb​​una​​sola​​vegada,​​amb​​un​​sol​​cop ● És un sistema que s’afegeix fàcilment a la nova informació però en què també​​la​​informació​​es​​torna​​irrecuperable​​amb​​gran​​facilitat​​(oblit).
Propietats​​memòria​​semàntica ● La​​ informació​​sol​​estar​​descontextualitzada.
● S’adquireixen el coneixement semàntic a partir de diferents experiències d’aprenentatge ● Costa afegir informació a la nostra memòria semàntica perquè implica revisar, relacions entre conceptes o crear-ne de nous també. També l’oblit és molt més​​lent,​​i​​la​​preservació​​és​​molt​​forta.
Té capacitat inferencial i per tant, capacitat per a obtenir nous coneixements a partir dels​​ que​​ ja​​disposa​​(ESQUEMES​​Bartlett).
La semàntica es forma a partir de les experiències que tenim a les nostres vides anem fent abstracció i anem formant la memòria semàntica.
Es a dir, és allò episòdic que es va sumant a altres episòdics i es relacionen amb una abstracció.
(exemple del nen i el guau primer el guau només és aquell després va veient que no,​​ que​​ tots​​són​​guaus).
Realment semàntica i episòdica estan relacionades, una alimenta a l’altre. Troba més​​ oblit​​ a​​l’episòdic​​que​​al​​semàntic.
18 Patologies de la memòria. El cas de Clive Wearing. Clive Wearing fou un músic anglès que en el seu moment va tenir cert reconeixement com a músic. Va sofrir encefalitis​​i​​li​​van​​quedar​​seqüeles​​d’amnèsia.
A quins sistemes de memòria creiem que hi ha alteracions? I quins estan preservats? En la memòria episòdica, perquè sap coses sobre el món però no pot recordar esdeveniments concrets.
I els que estan preservats és la memòria semàntica.
Amnesia​​anterogroda L’hemisferi dret del cervell, on hi ha processos visuals i auditius com la musica, no està tant danyat com l’esquerre, que són les connexions lògiques, el parlar i organitzar​​el​​llenguatge.
Posem​​ exemples.
● Recorda el número de telèfon de la dona , però no recorda que l’acaba de trucar.
● No​​recorda​​els​​noms​​dels​​seus​​“alumnes”​​però​​li​​sonen​​algunes​​cares.
● Pot​​reaccionar​​de​​diferents​​ maneres​​,​​exemple​​de​​la​​TV.
Quines​​ estratègies​​esta​​utilitzant​​per​​enfrontar-se​​a​​la​​falta​​de​​memòria? Ell diu que tot el que no recorda , és perquè estava inconscient per tant no ha passat mai,​​ i​​ no​​ en​​vol​​saber​​res​​perquè​​ no​​ho​​accepta.
Cas​​ de​​ Clive​​Wearing: No recorda com ha anat fins a l’esglesia però a la que comença a dirigir es com si la malaltia desaparagues i s’enrecordava de fer-ho. Però no recorda els noms dels alumnes, i tampoc de que tocava l’organ. Creu que mai ha sentit mai cap instrument i que ara ho ha sentit per primera vegada. No recorda res del que ha passat, tot i que recorda l’escola que va anar i això diferència de memòria semàntica de la episòdica.​​Sap​​que​​te​​fills​​però​​no​​ sap​​quan​​els​​va​​tenir.
Recordava el seu numero de telèfon i com fer-lo anar perquè ho feia cada dia. Però no​​ recorda​​que​​la​​truca​​i​​la​​va​​trucant​​cada​​10​​min​​i​​​repetint-li​​el​​mateix.
19 Quan estava malalt utilitzava una pesa moltes vegades perquè pensava que encara no l’havia fet. La musica resulta diferent, per tant s’emmagatzema de manera diferent. Per tant, aquesta memòria musical no ha estat tant afectada. L’esquerre esta​​ relacionat​​amb​​les​​relacions​​lògiques​​i​​es​​el​​que​​té​​més​​danyat.
Recorda el que feia quan era jove, quan estudiava. No té coneixement de que ell cantava allà. Li ensenyen el vídeo d’ell cantant i diu que res del que ha fet i no recorda està connectat amb ell per tant, diu que no ha passat. Diu que ha estat inconscient, que per a ell no estava conscient i no ho ha vist ni sentit abans. I 5 minuts més tard li tornen a ensenyar no ho torna a recordar, però ho veu de manera diferent, no en té coneixement. Abraça cada cop a la seva dona molt fort com si fes molt​​ de​​ temps​​que​​no​​la​​veies.
Creu que ha estat mort duran una temporada. La seva capacitat de millorar és poca.​​ Encara​​pot​​ser​​una​​persona​​excepcional​​gràcies​​a​​la​​musica.
MS→ La te bé perquè no te problemes a nivell perceptiu, ni auditiu ni visual. Estaria preservat.
MCT→ Memòria immediata (30segons). No la té afectada. Perquè pot mantenir una conversa​ .​​Memòria​​operativa​​à​​no​​hi​​ha​​problemes.
On hi ha problemes es : MCT→ MLT (sobretot en aquest moviment). Al aprenentatges nous, coses que volem observar. Així està atrapat. També es coneix com a Amnèsia Anterograda. També te molts problemes en la inversa MLT à MCT .
te molt problemes per a recuperar coses viscudes que també s’anomena Amnèsia Retrògrada.
MLT à té problemes importants en la relació entre a curt termini i a llarg termini. Com les coses que esta aprenent no les pot guardar. La MLT la té malament. Falla sobretot la episòdica perquè li ensenyen fotos i no ho recorda. Tot i això ell mateix es​​ reconeix,​​i​​també​​recorda​​la​​seva​​lletra.
Memòria no declarativa ( procediment) : no té problemes. Pot escriure, toca el piano , pot llegir. Estan preservades aquestes habilitats. ( escena del telèfon que recorda com​​ trucar,​​el​​numero​​i​​com​​deixar​​un​​missatge)​​(​​o​​quan​​dirigeix​​la​​coral).
Memòria​​declarativa Memòria semàntica (abstracció) à Conversa, capacitat que tenim de recuperar conceptes, significat de les paraules, utilitza un nivell de llenguatge 20 alt). És a dir, capta el que li diuen i pot recuperar una resposta). No hi ha problemes, però hi ha una petita afectació en el terme de coneixements generals però molt petit. Hi ha un parell de moments que CONFABULA, és a dir, hi ha moments que s’inventa les coses, no esta mentint a l’altre sinó que dona un cert sentit a aquests vuits de la memòria que ell capta. Per a poder inventar​​,​​hem​​de​​fer​​moltes​​inferències.
Memòria episòdica (concret) à aquí hi te problemes per a recordar les experiències viscudes.
En el vídeo surt en un moment que si a ell li fas memòria, doncs resulta que ell recupera una cosa que abans no podia, però son​​elements​​molt​​petits.
Ell també manté el seu caràcter, serien elements de la memòria no declarativa, d’allò​​ inconscient​​i​​que​​queden​​preservats.
Representació​​simple​​del​​model​​de​​memòria​​operativa​​d’Alan​​Baddeley Descriu​​ quatre​​elements​​per​​intentar​​comprendre​​el​​nostre​​funcionament​​mental: 1. Executiu central: s’encarrega de les funcions atencionals dins de la memòria immediata (capacitat de tenir atenció sobre una determinada informació). Per poder fer tasques necessitem atenció. Té un paper de coordinador de les diferents informacions que estan sent processades. En aquesta tasca l’executiu central té dues ajudes: el llaç fonològic i agenda vio-espacial. La memòria​​operativa​​com​​una​​sala​​de​​control​​d’operacions.​​Funcions: ● Magatzem​​temporal​​ de​​la​​informació.
● Processament d’informació (operacions cognitives): no només retenim la informació. Seleccionem, ordenem… per poder operar amb la informació​​que​​estem​​retenint​​de​​manera​​immediata.
● Distribució de recursos: no només emmagatzema i processa, també distribueix els recursos. Per exemple: podem distribuir els recursos mentre​​conduïm​​en​​conduir​​i​​parlar.
● Control de flux informació: activació informació MLT, avalua i actualitza informació que entra a través dels sentits (atenció selectiva), canvi 21 d’atenció o tasca i processos inhibitoris. Funcionament de l’atenció.
6662223 2. Llaç fonològic: funció de magatzem verbal. Ajuda a emmagatzemar. Sosté la​​ informació.​​Baddeley​​diu​​que​​conté​​dos​​elements: ● Capacitat​​d’emmagatzemar​​la​​informació.
● Bucle articulatori: repàs mental perquè aquesta informació no es perdi.
Per exemple, quan intentem memoritzar un número de telèfon i l’anem repetint​​per​​recordar-lo.
Una altra idea important és que la informació que queda retinguda està codificada, s’està codificant fonològicament, és a dir, no ens quedem amb el significat sinó amb la paraula com sona, com es pronuncia. La codificació no és semàntica i no és perceptiva.
3. Agenda viso-espaial: ​s’encarrega de l’emmagatzematge ​viso-espaial. És aquell magatzem dins de la memòria operativa que ajuda a guardar la informació de manera viso-espaial. Baddeley diu que hi ha un magatzem de visió​​espaial​​i​​un​​escrivà​​intern: ● Magatzem​​de​​la​​informació​​viso-espaial​​(passiu).
● Escrivà intern (actiu): repassar de la mateixa manera que en el bucle articulatori​​però​​amb​​imatges.
L’autor diferencia entre la funció del llaç fonològic i l’agenda viso-espacial perquè es tracta de dos tipus de memorització molt diferents (emmagatzematge verbal i emmagatzematge​​espacial).
4. Buffer episòdic​: és un magatzem que connecta el magatzem del llaç fonològic​​i​​el​​de​​l’agenda​​viso-espacial​​amb​​la​​memòria​​de​​llarg​​termini.
No parla d’un únic emmagatzematge perquè depèn de la informació que se’ns presenta​​la​​guardarem​​d’una​​manera​​o​​d’una​​altra.​​(imatge​​o​​paraules) 22 RESUM​ ​ARTICLE​ ​LEAHEY Tres etapes de la memòria: una visió del processament de la informació Recuperació en MLP pot ser intencional o no intencional. Els lòbuls frontals estan implicats en la MCP. L’hipocamp i les àrees del llenguatge en la MLP. L’oblit en la MLP es més difícil que en la MCP. L’oblit en memòria episòdica és més que en memòria semàntica. En MLP s’obliden els detalls però es conserva el significat. Experiment Bower: l’organització ajuda al record.​ ​Per​ ​tant​ ​es​ ​recordava​ ​més​ ​una​ ​història​ ​formada​ ​que​ ​un​ ​record​ ​lliure.
ORGANITZACIÓ​ ​DE​ ​LA​ ​INFORMACIÓ​ ​EN​ ​MLP - Esquemes​ ​(Barlett) Xarxa​ ​associativa​ ​en​ ​conceptes​ ​i​ ​significats​ ​(Collin​ ​i​ ​Loftus) Informacions​ ​organitzades​ ​en​ ​xarxes​ ​(nodes​ ​i​ ​conexions) Reds associatives implica organització semàntica per saber si un canari és una au i un pinguí​ ​es​ ​una​ ​au.
El model de processament de la informació passa per les operacions d’entrada, emmagatzematge i recuperació. La informació ingressa al sistema de memòria a través dels receptors sensitius. La informació sensorial rebuda és codificada, després poden portar aquesta informació a un emmagatzematge de memòria més permanent i quan es necessiti la informació guardada es recupera de la memòria. Però alguna vegada es pot perdre alguna​ ​informació.
La teoria de les etapes de la memòria, creu que els humans tenim una memòria de tres etapes que satisfà la nostra necessitat d’emmagatzemar la informació durant diferents espais de temps. Un reté la informació per intervals breus, un segon per no més de 30 segons​ ​i​ ​un últim​ ​permanent.
REGISTRE​ ​SENSORIAL Es molt breu i dissenyada per mantenir una imatge exacte de cada experiència sensorial fins que pugui ser processada. La informació visual en el registre sensorial es perd i és reemplaçada amb molta rapidesa per la nova informació. La informació auditiva es conserva una​ ​imatge​ ​real​ ​del​ ​que​ ​escoltem,​ ​la​ ​quarta​ ​part​ ​d’un​ ​segon​ ​,​ ​al​ ​igual​ ​que​ ​la​ ​visual.
MEMÒRIA​ ​A​ ​CURT​ ​TERMINI Quan un tros de informació és seleccionada per un procés superior passa a la memòria a curt termini. Un cop sigui transferida s’hi pot aplicar una varietat de processos de control, com​ ​pot​ ​ser​ ​el​ ​repàs​ ​i​ ​la​ ​segmentació.
23 El​ ​repàs​ ​en​ ​la​ ​MCT:​ ​superar​ ​el​ ​lapsus​ ​limitat​ ​de​ ​vida​ ​de​ ​la​ ​MCP La memòria a curt termini només és bona per l’emmegatzematge temporal. La informació es perd en menys d’un minut a no ser que sigui “renovada” a través de la repetició mental, o repàs,​ ​de​ ​la​ ​informació.
La informació emmagatzemada en la MCT pot ser de tipus diferents de memòria, vista, olors, sorolls i moviments. Els humans preferim transformar la informació en sons, o codis acústics sempre que sigui possible ja que es més fàcil repassar parlant mentalment amb nosaltres mateixos que repetint les imatges de les vistes, olors i moviments. No obstant la MCT​ ​pot​ ​guardar​ ​qualsevol​ ​forma​ ​de​ ​informació​ ​que​ ​entri​ ​a​ ​l’encèfal​ ​a​ ​través​ ​dels​ ​sentits.
Segmentació​ ​en​ ​la​ ​MCT:​ ​superar​ ​la​ ​capacitat​ ​limitada​ ​de​ ​la​ ​MCT A més d’emmagatzemar la informació de manera temporal, la MCT s’utilitza com la nostra memòria de treball, és a dir, l’espai s’utilitza quan es treuen temporalment antics records de la MLT per utilitzar-se o actualitzar-se. Oblidem alguns aspectes dels problemes complexes perquè excedeixen la capacitat limitada de la MCT. Un avantatge però, és que és més fàcil buscar​ ​en​ ​la​ ​MCT.
Hi ha algunes formes efectives de millorar la capacitat limitada de la MCT. Una és aprendre la informació bé per transferir-la a la MLP. Una altra forma és posar més informació en l’estratègia​ ​de​ ​Miller​ ​del​ ​7​ ​+-​ ​2​ ​unitats​ ​de​ ​la​ ​MCP.
MEMÒRIA​ ​A​ ​LLARG​ ​TERMINI És el magatzem per la informació que ha de mantenir-se per un període llarg de temps. Es diferencia​ ​de​ ​la​ ​MCT​ ​per: 1. Ha​ ​de​ ​tenir​ ​un​ ​índex.
2. La​ ​informació​ ​es​ ​guarda​ ​principalment​ ​en​ ​termes​ ​de​ ​significat​ ​o​ ​codis​ ​semàntics.
3. La​ ​informació​ ​és​ ​permanent,​ ​no​ ​s’oblida.
4. En​ ​la​ ​MCT​ ​és​ ​funció​ ​dels​ ​lòbuls​ ​frontals​ ​de​ ​l’escorça​ ​cerebral,​ ​en​ ​canvi​ ​la​ ​MLT s’integra​ ​primer​ ​a​ ​l’hipocamp​ ​i​ ​després​ ​passa​ ​a​ ​les​ ​àrees​ ​de​ ​l’escorça​ ​cerebral involucrades​ ​al​ ​llenguatge​ ​i​ ​la​ ​percepció​ ​per​ ​l’emmagatzematge​ ​permanent.
Tipus​ ​de​ ​MLT: ● ● ● Procedimental: memòria per les habilitats i altres procediments (recordar a anar amb bicicleta,​ ​cuinar..) Semàntica:​ ​és​ ​per​ ​el​ ​significat.​ ​(que​ ​es​ ​un​ ​pare,​ ​una guitarra...) Episòdica:​ ​guarda​ ​informació​ ​sobre​ ​experiències​ ​que​ ​van​ ​tenir​ ​lloc​ ​en​ ​moments​ ​i llocs​ ​específics.
La MLT guarda de manera molt eficient els records procedimentals i semàntics, i no tant eficient els episòdics. Alguns psicòlegs però agrupen la memòria semàntica i la memòria 24 episòdica a la memòria declarativa, tot hi que són molt diferents també tots dos es descriuen amb​ ​facilitat​ ​en​ ​paraules.
Organització​ ​en​ ​la​ ​MLT: La MLT té una capacitat limitada, però la organització facilita la recuperació de la informació de l’enorme quantitat que hi ha guardada. L’organització de la memòria ha set caracteritzada com una xarxa associativa on els records es connecten a través de l’experiència.
Recuperació​ ​dels​ ​records​ ​de​ ​LT: ● ● ● Record:​ ​és​ ​un​ ​mètode​ ​de​ ​record​ ​per​ ​avaluar​ ​la​ ​memòria​ ​d’aquest fet.
Reconeixement​ ​:​ ​es​ ​demana​ ​que​ ​recordis​ ​la​ ​informació​ ​correcte d’entre alternatives.​ ​Podem​ ​recordar​ ​més​ ​amb​ ​el​ ​mètode​ ​de reconeixement​ ​que​ ​el​ ​de record​ ​perquè​ ​transmeten​ ​més​ ​senyals​ ​per recuperar​ ​la​ ​informació.
Reaprenentatge:​ ​és​ ​el​ ​més​ ​sensible.​ ​Reaprens​ ​informació prèviament​ ​memoritzada.
Si​ ​l’aprenentatge​ ​porta​ ​menys​ ​temps​ ​que l’aprenentatge​ ​original,​ ​la​ ​informació​ ​ha sigut​ ​“recordada”.
● Aprenentatge serial : ​El record dels elements en llista serial és millor per els elements del principi i els del final, això es coneix com l’efecte de la posició serial. Els últims elements són recordats perquè encara estan a la MCT, i els primers poden ser repassats a temps per a guardar-los a la MLT. L’efecte de la posició serial demostra que estem utilitzant la MCT i MLT al mateix temps en un intent d’absorbir i retenir tant com sigui possible del que esta succeint.
El fenomen de la punta de la llengua: ​Quan passa això de que no pots recuperar una informació, però que ho tens a la punta de la llengua, es diu que es pot recordar alguna informació sobre allò, o encara que no es recordi la paraula en concret es pot recordar alguna cosa que la defineix. Després la paraula pot saltar a la memòria però en aquell moment​ ​no​ ​es​ ​podia​ ​recuperar.
Nivells​ ​de​ ​processament:​ ​una​ ​alternativa​ ​al​ ​model​ ​d’etapes: Van proposar un model de nivells de processament, en que es creu que només hi ha un magatzem de memòria després del registre sensorial. La durada de la informació guardada depèn de com de be s’ha processat mentre es codificada per la memòria. Només es manté de forma breu si es processa a un nivell superficial, i es manté de forma perllongada si es processa​ ​a​ ​un​ ​nivell​ ​profund.
El nivell superficial involucra la codificació de la informació perceptual superficial i el nivell profund​ ​codifica​ ​significat.
El profund també involucra major elaboració dels records durant la fase de codificació que en el superficial. L’elaboració significa crear més associacions entre el nou record i els existents. Vincular la nova informació amb un mateix es una manera excel·lent de millorar la memòria​ ​per​ ​mitja​ ​del​ ​processament​ ​profund.
25 PREGUNTES 1. Per​ ​Ebbinghaus: ○ La​ ​memòria​ ​és​ ​un​ ​procés​ ​que​ ​no​ ​es​ ​pot​ ​estudiar​ ​al​ ​laboratori ○ La​ ​memòria​ ​és​ ​un​ ​receptacle​ ​passiu​ ​de​ ​la​ ​informació ○ Cal​ ​estudiar​ ​la​ ​memòria​ ​emprant​ ​material​ ​amb​ ​sentit ○ Totes​ ​les​ ​anteriors​ ​són​ ​correctes 2. Barlett​ ​en​ ​el​ ​record​ ​de​ ​la​ ​història​ ​dels​ ​fantasmes​ ​va​ ​trobar​ ​que​ ​les​ ​persones: ○ Recorden​ ​perfectament​ ​la​ ​història​ ​al​ ​llarg​ ​del​ ​temps ○ Recorden​ ​només​ ​la​ ​primera​ ​part​ ​de​ ​la​ ​història​ ​al​ ​llarg​ ​del​ ​temps ○ Es​ ​produeixen​ ​invencions​ ​en​ ​el​ ​record​ ​de​ ​la​ ​història​ ​a​ ​llarg​ ​temps ○ Només​ ​es​ ​perden​ ​els​ ​detalls​ ​referits​ ​als​ ​noms​ ​propis​ ​(poble,​ ​etc) 3. Resposta​ ​incorrecta​ ​sensorials: ○ Les​ ​memòries​ ​sensorials​ ​tenen​ ​capacitat​ ​virtualment​ ​il·limitada ○ Són​ ​específiques​ ​de​ ​la​ ​modalitat​ ​sensorial ○ Temps​ ​retenció​ ​30​ ​segons ○ Taquitoscopiques​ ​(Sperling) 4. El​ ​mètode​ ​de​ ​los​ ​LOCI: ○ S’ha​ ​elaborat​ ​per​ ​comprendre​ ​el​ ​funcionament​ ​de​ ​la​ ​memòria​ ​a​ ​llarg​ ​termini ○ Consisteix​ ​en​ ​el​ ​record​ ​de​ ​paraules​ ​per​ ​formar​ ​una​ ​narrativa ○ Consisteix​ ​en​ ​visualitzar​ ​informació​ ​en​ ​una​ ​estructura​ ​espaial​ ​coneguda ○ Cap​ ​de​ ​les​ ​anteriors​ ​és​ ​correcta 5. En​ ​el​ ​llaç​ ​fonològic: ○ Es​ ​codifica​ ​la​ ​informació​ ​semànticament ○ Es​ ​codifica​ ​la​ ​informació​ ​visualment ○ La​ ​informació​ ​es​ ​pot​ ​activar​ ​amb​ ​el​ ​repàs​ ​(escrivà​ ​intern) ○ Cap​ ​de​ ​les​ ​anteriors​ ​és​ ​correcta 26 APUNTS​ ​2n​ ​EXAMEN TEMA​ ​3.​ ​L’OBLIT Alguns​ ​previs… ● Oblidar​ ​el​ ​que​ ​un​ ​no​ ​volia​ ​oblidar ● No​ ​podria​ ​oblidar​ ​el​ ​que​ ​un​ ​voldria​ ​oblidar.
● Oblit adaptatiu. *Entrevistes Punset. Ajuda en algun sentit, no es pot entendre simplement com una errada de la memòria. El dolor físic es debilita amb el pas del temps, el dolor emocional pot reviure’s a través del seu record. Quin seria el valor adaptatiu​ ​que​ ​proporciona​ ​l’oblit? 1. Oblidar per a que faci menys mal. L’oblit ajuda a que algunes coses que són doloroses deixin de ser-ho perquè ha hagut un oblit adaptatiu. Experiències amb fort dolor físic o emocional, s’ha trobat que sobretot hi ha un gran dolor físic que s’oblida, és molt difícil recordar allò físic viscut. Això permet a l’organisme continuar funcionant sense por a que es torni a produir aquest dolor físic perquè no es recorda. Ara bé, el dolor emocional no s’oblida amb tanta​ ​facilitat​ ​i​ ​es​ ​pot​ ​tornar​ ​a​ ​repetir.
2. Davant l’excés d’informació.
​Si realment mantinguéssim totes les informacions es generaria un excés d’informació realment immanejable. El cas de Faunes “el memorioso” (10 pàgs) de J.L. Borges que realment arriba entrar en un caos. Hipernèsies (el contrari que amnesia) com el Sr. S de Luria, aquest fa tot un estudi i diu que hi ha un moment que té tantes coses al cap que no li caben més coses i ell arriba a fer-se pròpies estratègies per poder​ ​esquematitzar​ ​i​ ​gestionar​ ​tota​ ​la​ ​informació​ ​que​ ​li​ ​queda​ ​impregnada.
● Experiències sobre l’oblit? ​Coses que no ens sorpren oblidar; coses les quals el seu oblit s’interpreta com desinterés. A vegades pensem que cert oblit és irrellevant i cert​ ​oblit​ ​és​ ​motiu​ ​de​ ​preocupació.
En moltes ocasions se’ns obliden coses que no volíem oblidar i també no podem oblidar el que​ ​un/a​ ​voldria​ ​oblidar.
27 Actualment hi ha un cert consens en que l’oblit és adaptatiu. En alguns sentits ajuda (és adaptatiu), no es pot entendre només com un error de la memòria. Quin seria el valor adaptatiu de que l’oblit és adaptatiu? D’una banda s’entén que l’oblit en certes coses que són doloroses puguin deixar de ser-ho, en aquest cas és adaptatiu. Hi ha estudis que en situacions on hi ha hagut dolor físic o emocional i s’ha trobat que hi ha un gran oblit en el dolor físic però el dolor emocional queda. L’oblit en el dolor físic es adaptatiu, ja que permet continuar sense la por de tornar-lo a patir però l’emocional si que deixa rastre. ​El record del dolor físic es debilita amb el pas del temps, el dolor emocional pot reviure’s a través del record.
L’altre punt pel qual es defensa que l’oblit és adaptatiu és, que si mantinguéssim totes les informacions a nivell de gestió interna seria impossible de poder-los aclarir. Hi ha autors que diuen​ ​que​ ​per​ ​hem​ ​d’oblidar​ ​per​ ​poder​ ​pensar.
L’oblit és adaptatiu perquè ajuda a mantenir els processos mentals davant de molta informació.
Sense donar-nos compte que hi ha coses que si les oblidem no suposen un problema però d’altres que si. Per exemple, si et pregunten que vas sopar fa tres setmanes no et preocuparàs. En canvi, si amb un/a company/a de classe no recordes el seu nom si que et suposarà una preocupació. Hi ha expectatives sobre que es pot oblidar i que no. També hi ha coses que el fet de que s’oblidi s’interpreta com desinterès. Oblidem coses que no voldríem oblidar, però, en canvi, no oblidem algunes coses que voldríem oblidar. La voluntat i​ ​l’oblit​ ​no​ ​sempre​ ​van​ ​de​ ​la​ ​mà.
- Nivell ontogenètic → parlem de l’evolució dins del cicle de vida d una persona en concret​ ​(persona).
- Nivell​ ​filogenètic​​ ​→​ ​evolució​ ​de​ ​l’espècie,​ ​els​ ​humans​ ​com​ ​a​ ​espècie​ ​(espècie).
Des​ ​d’aquests​ ​dos​ ​nivells,​ ​es​ ​diu​ ​que​ ​l’oblit​ ​és​ ​adaptatiu.
Si recordéssim tot el que hem fet, pensat, vist... arribaria un moment que tot això ens impediria pensar, hi ha autors que defensen aquesta idea, que per pensar necessitem oblidar​ ​(allò​ ​que​ ​es​ ​irrellevant).
28 Funes el memorioso​: a través de la narrativa de la ficció, relat que va fer Borjes (autor). Et fa entendre com una persona que no pot oblidar res del que ha passat i lo difícil que seria això. El senyor Funes des que va tenir un cop no pot oblidar res del que li passa en el seu dia​ ​a​ ​dia.
Hipermnèsia​: persones que tenen una gran memòria, però no es poden despendre de tot allò​ ​que​ ​registren,​ ​per​ ​ells​ ​es​ ​molt​ ​difícil​ ​oblidar.
L’oblit és adaptatiu perquè ens impediria pensar i també per les emocions, per oblidar el dolor físic (mai no recuperem el dolor físic en sí, però si que recordem que vam patir o ens va​ ​fer​ ​mal).
Hi ha coses que no ens sorprèn oblidar, com ara amb quin peu ens hem llevat aquest mati o què vam dinar fa dues setmanes —> això no ens inquieta. Però per exemple si no ens recordem de la cara d’alguna persona que ens presenta una amiga… doncs potser ja és més​ ​important.
OBLIT​ ​EN​ ​PSICOLOGIA ● Memòria de testimonis. Del que es tracta en l’àmbit de la psicologia forense es tracta d’ajudar a les persones que el record sigui màxim fiable possible de la situació que han​ ​viscut​ ​i​ ​menys​ ​distorcions​ ​possibles.
● Psicopatologia. Relacionat amb el tema de la demència. L’aplicació d’electro-shocks crea llacunes d’oblit, que la persona segons l’estat d’ànim es pot veure molt afectat, poden​ ​provocar​ ​cert​ ​grau​ ​d’angoixa.
● Àmbits socials i terapèutics: emoció, trauma i memòria. Experiències extremadament intenses en l’emocional poden produir un record indeleble o al contrari, una inaccessible llacuna. Tècnica EMDR, s’utilitza en persones que han patit un trauma.
És una tècnica de relaxació a través de la respiració i moviment dels ulls, ajuda a que la persona pugui entrar en l’episodi traumàtic però acompanyat i permetrà que la persona​ ​pugui​ ​oblidar-ho.
L’oblit en la psicologia cognitiva (emocions queden apartades i es pensa més en la memòria com​ ​ordenador,​ ​una​ ​màquina) OBLIT​ ​EN​ ​LA​ ​PSICOLOGIA​ ​COGNITIVA ● Intentar​ ​veure​ ​si​ ​hi​ ​ha​ ​informacions​ ​que​ ​són​ ​més​ ​susceptibles​ ​en​ ​ser​ ​oblidades.
● Com​ ​oblidem? 29 ● Pot​ ​establir-se​ ​un​ ​patró​ ​comú​ ​en​ ​el​ ​tipus BAHRICK, realitza estudis per poder comprovar si la corba de l’oblit d’Ebbinghaus es dóna també amb materials amb sentit, en aquest cas, sobre l’oblit a llarg termini de noms i rostres. Des de la Psicologia Cognitiva es pregunten: fins a quin punt l’oblit succeeix d’aquesta manera en les coses quotidianes? Va treballar amb el record que tenien les persones sobre els companys amb qui havien estudiat fa 50 anys. Centració en un grup important de gent. Els resultats dels experiments de Bahrick ´son per intentar veure quin tipus​ ​de​ ​patró​ ​apareix​ ​en​ ​l'oblit​ ​en​ ​temes​ ​quotidians.
● Tipus​ ​de​ ​proves: →​ ​Record​ ​lliure.​ ​Recordar​ ​els​ ​noms​ ​dels​ ​seus​ ​companys​ ​de​ ​batxillerat.
→​ ​Reconeixement.
→​ ​Record​ ​amb​ ​clau.
Treballen amb franges de gent de dies (fa dies que ha fet batxiller) i 50 anys (gent que fa 50 anys que ha fet batxiller). En un full en blanc poseu nom i cognoms dels vostres companys de batxiller (record lliure) i després es mostren rostres de fotos de companys de batxiller i es pregunta si es reconeix o no (reconeixement) i finalment l'experimentador et dona el cognom (record​ ​amb​ ​claus)​ ​i​ ​tu​ ​has​ ​de​ ​dir​ ​el​ ​nom,​ ​et​ ​dona​ ​una​ ​idea.
Aquest tipus de prova ho fa en períodes que van de dies a 50 anys. En el record amb persones amb les quals has tingut un cert contacte segueix un patró logarítmic i té cert oblit en els períodes inicials però després el període es manté durant dècades (fins a 50 anys).
El​ ​reconeixement​ ​amb​ ​fotos​ ​funciona​ ​millor​ ​que​ ​el​ ​de​ ​nom​ ​i​ ​cognom.
Respecte les segones llengües (L2), parlem de gent que no es bilingüe, sinó que ha après una llengua després de la llengua materna. Torna a treballar amb períodes de 50 anys i ho va avaluar també en diferents proves. El patró que troba en aquestes proves apareix la corba de l’oblit d’Ebbinghaus. La caiguda més greu es produeix als dos anys. El que queda en la memòria a partir dels dos anys durarà 48 anys més. ​PERMASTORE: magatzem permanent​ ​dels​ ​idiomes​ ​al​ ​cap​ ​de​ ​dos​ ​anys.
L2. Aquest record també es veu amb els llenguatges que pel motiu que sigui es veu en un desús. Proves: comprensió lectora, record vocabulari (traduir ambdós idiomes) ...On hi ha 30 menys pèrdua és en la comprensió lectora. Aquí ens apareix la corba logarítmica d'Ebbinghaus., on la caiguda més important es produeix als dos anys del desús del llenguatge, això rep el nom de ​permastore ​(magatzem permanent dels idiomes) Els neuropsicòlegs​ ​entenen​ ​que​ ​es​ ​una​ ​especialització​ ​de​ ​cara​ ​al​ ​fenomen​ ​del​ ​llenguatge.
*Per​ ​examen​ ​tenir​ ​clara​ ​tendència​ ​dels​ ​resultats​ ​i​ ​concepte​ p ​ ermastore​.* Treballs​ ​inspirats​ ​en​ ​el​ ​que​ ​fa​ ​BAHRICK Com es dóna l’oblit en habilitats motores contínues? I discretes? ​Habilitats que hem après,​ ​si​ ​les​ ​deixem​ ​de​ ​practicar​ ​com​ ​es​ ​dóna​ ​l’oblit? - Habilitats motores contínues. Conduir, nadar, anar amb bicicleta. Es dóna molt poc oblit, en poc temps es recupera l’habilitat de forma ràpida. Són habilitats on hi ha hagut​ ​un​ ​volum​ ​molt​ ​important​ ​de​ ​l’aprenentatge​ ​en​ ​front​ ​de​ ​l’habilitat.
- Habilitats motores discretes. En el seu aprenentatge és dóna més una forta inversió d’aprenentatge. En el seu aprenentatge és dóna estímul-resposta. L’oblit, si no hi ha pràctica​ ​es​ ​produeix​ ​molt​ ​ràpid.
En termes d’oblit es dóna que en les habilitats motores contínues hi ha molt poc oblit que farà falta molt poca pràctica per tornar-ho a fer com cal. En canvi, les habilitats motores discretes​ ​es​ ​pot​ ​donar​ ​un​ ​oblit​ ​molt​ ​fort​ ​si​ ​no​ ​es​ ​practica​ ​i​ ​costarà​ ​molt​ ​més​ ​tornar-hi.
Record autobiogràfic. ​En tot el record trobarem excepció de la corba de l’oblit que és el record autobiogràfic. Linton (1975) sobre l’oblit d’episodis autobiogràfics. Vol veure de quina manera oblidem, és a dir, si hi ha un cert patró. Intenta portar la filosofia dels diaris al laboratori. Durant 5 anys, a última hora de la tarda, es dedica a apuntar en una fitxa dues coses que li hagin passat durant el dia, sense que tinguin gran pes sentimental per tal de no influir les emocions. Havien de ser coses molt neutres “emocionalment”, tampoc totalment neutres (apuntar el que ha sopat), és a dir, trobar un equilibri. A l’inici de cada episodi que explicava, feia un resum d’una línia del que s’explicava a continuació. Quan realitzava l’experiment,​ ​només​ ​mirava​ ​la​ ​descripció​ ​de​ ​l’episodi​ ​per​ ​veure​ ​si​ ​el​ ​podia​ ​datar.
L’oblit es directament proporcional, a més temps més oblit. El fet de que sigui directament proporcional dóna una imatge pobre del tema autobiogràfic perquè no hi ha afectes emocionals en el record. El teu record del passat té a veure amb el teu autoconcepte del 31 present. Va concloure que anualment tenim una taxa d’oblit d’un 5% (dels nostres materials biogràfics,​ ​d’allò​ ​que​ ​hem​ ​viscut).
Troba que hi ha una proporcionalitat que a més temps més oblit, diferent a Bahrick i a Ebbinghaus.
DIFERENTS​ ​EXPLICACIONS​ ​SOBRE​ ​L’OBLIT​ ​DES​ ​DE​ ​LA​ ​VISIÓ​ ​COGNITIVA ● Decaïment.​ ​El​ ​pas​ ​del​ ​temps​ ​és​ ​el​ ​que​ ​provoca​ ​l’oblit.
● Interferència.​ ​Les​ ​noves​ ​informacions​ ​superposen​ ​a​ ​les​ ​antigues​ ​i​ ​provoca​ ​l’oblit.
● Dependència de pistes/claus. En realitat no hi ha oblit perquè si recuperem la clau reapareixerà​ ​el​ ​que​ ​sembla​ ​que​ ​està​ ​oblidat.​ ​Tuvling.
● Reconstrucció​ ​(esquemes).​ ​La​ ​idea​ ​dels​ ​esquemes​ ​de​ ​Barlett.
● Oblit​ ​motivat.​ ​Quan​ ​hi​ ​ha​ ​una​ ​informació​ ​que​ ​està​ ​carregada​ ​d La​ ​hipòtesi​ ​del​ ​decaïment Amb el temps, els processos neuronals que sostenen la petjada de memòria anirien perdent la​ ​seva​ ​intensitat​ ​fins​ ​desaparèixer​ ​i,​ ​amb​ ​ells,​ ​la​ ​petjada​ ​de​ ​memòria.
Lo que van dir es buscar situacions en que les persones estiguin en una situació sense interferència i a veure que passa allà amb el record i l’oblit, és a dir, quan dormim. Fer que la persona aprengui una sèrie de materials abans d’anar a dormir, uns altres sense anar a dormir, a veure qui té mes o menús oblit. Però per no perdre’ns hem de tenir en compte la visió que es tenia dels somnis dels que tenim ara (es creia que amb el somnis abans pràcticament​ ​no​ ​hi​ ​havia​ ​activitat​ ​cerebral).
El 1924 Jenkis i Dalenbach es va fer un experiment a la manera d’Ebbinghaus, amb síl·labes sense sentit.
A partir d’aquí es començaven a crear diferents condicions experimentals. Una condició era aprendre’s les síl·labes sense sentit i anar a dormir, una altra era que aprenien les síl·labes però després no dormirà. Dins de cada grup, entre els que​ ​dormien,​ ​es​ ​distribuïa​ ​un​ ​nombre​ ​d’hores​ ​que​ ​dormirien​ ​(2,​ ​4,​ ​8).
Els resultats mostren que el grup que ha dormit obté uns resultats millors, recorda millor les coses, té menys oblit que el grup de gent que no ha dormit. No obstant això, l’eficàcia d’aquesta​ ​teoria​ ​només​ ​es​ ​porta​ ​a​ ​terme​ ​si​ ​el​ ​son​ ​és​ ​nocturn.
32 Aquesta teoria en l’actualitat està en desús. Si es manté en la memòria sensorial i la memòria​ ​curt​ ​termini.
El​ ​somni​ ​REM A partir dels anys 70, està demostrat empíricament que hi ha una certa relació entre la fase del somni REM i la consolidació de la memòria. Per demostrar aquesta relació, es fan estudis de deprivació del somni; a la persona se l’impedeix que iniciï la fase REM. Hi ha més oblit quan s’impedeix l’entrada a la fase REM per això es diu que aquesta fase és la que està relacionada amb la conservació de la memòria. Si a una persona li fas una deprivació continuada de fase REM, pot ser que aquesta entri en una desestabilització psíquica​ ​bastant​ ​important​ ​(pot​ ​haver-hi​ ​deliris,​ ​entre​ ​d’altres).
La etapa REM del somni està relacionada en que no hi hagi un gran oblit, està afavorint la memòria.
REM​ ​tenien​ ​pitjor​ ​memòria​ ​dels​ ​somnis.​ ​Actualment​ ​això​ ​no​ ​s’utilitza​ ​per​ ​temes​ ​ètics.
La​ ​hipòtesi​ ​de​ ​la​ ​interferència És​ ​manté​ ​en​ ​l’actualitat,​ ​és​ ​va​ ​formar​ ​durant​ ​el​ ​conductisme​ ​i​ ​en​ ​l’àmbit​ ​de​ ​laboratori.
● La causa principal de l’oblit per interferència serien altres aprenentatges que es produeixen.
● La similitud entre els materials que s’aprenen serien el factor crític de la interferència.
● Explicació de l’oblit en memòria a llarg termini. No hi ha oblit per un pas de temps, sinó pel que passa durant aquest pas del temps. Aprenentatges que fan que oblidem coses​ ​que​ ​ja​ ​teníem​ ​apreses.
En són un bon exemple els false friends en anglès. Carpet no és carpeta, és catifa, per tant, oblides la idea que carpet vol dir carpeta, ho substitueix per catifa i això fa que s’oblidi de la relació entre carpet i carpeta​. Hi haurà més oblit quan els aprenentatges siguin més semblants​ ​entre​ ​sí.
33 Resultats dels experiments de McGeoch i McDonald (1931). Proposen l’aprenentatge d’una llista d’adjectius i al cap d’un cert temps demanaran el record d’aquesta llista. Entre l’aprenentatge​ ​i​ ​el​ ​fet​ ​de​ ​demanar​ ​el​ ​record​ ​hi​ ​ha​ ​diferents​ ​condicions​ ​experimentals.
El​ ​grup​ ​exp.​ ​1​ ​entre​ ​l’aprenentagte​ ​de​ ​la​ ​llista​ ​i​ ​el​ ​record​ ​només​ ​descansen.
El​ ​grup​ ​exp.​ ​2​ ​entre​ ​l’aprenentatge​ ​de​ ​la​ ​llista​ ​i​ ​el​ ​record​ ​han​ ​de​ ​recordar​ ​una​ ​llista​ ​de​ ​dígits.
El grup exp. 3 entre l’aprenentatge de la llista i el record han de recordar una llista de síl.
Sense​ ​sentit.
El grup exp. 4 entre l’aprenentatge de la llista i el record han de recordar una llista de adj sense​ ​semblança El grup exp. 5 entre l’aprenentatge de la llista i el record han de recordar una llista d’antònims.
El grup exp. 6 entre l’aprenentatge de la llista i el record han de recordar una llista de sinònims.
En​ ​el​ ​grup​ ​6​ ​hi​ ​hauria​ ​més​ ​oblit​ ​i​ ​en​ ​el​ ​grup​ ​1​ ​hi​ ​hauria​ ​el​ ​màxim​ ​nivell​ ​de​ ​record La condició d’aprendre sinònims provoca més oblit. En canvi, la condició de descansar provoca​ ​més​ ​record.
Es​ ​distingeix​ ​dos​ ​tipus​ ​d’interferència.
1. Interferència retroactiva​. Aquelles que produeixen els aprenentatges nous respecte als antics, els aprenentatges nous que provoquen oblit dels aprenentatges antics. La informació nova fa que m’oblidi de les coses que he après anteriorment. És l’àmbit és la memòria dels testimonis. Una de les autores més rellevants en aquest àmbit de la memòria dels testimonis és E. Loftus. Posava una gravació d’un xoc entre dos cotxes. Després d’això deia als seus subjectes experimentals que fessin memòria i intentessin intuir a quina velocitat anaven els cotxes. Velocitat quan: se estrellaron, colisionaron, chocaron, toparon y contactaron. Tothom ha vist el mateix però se’ls pregunta de manera diferent, amb diferent grau de xoc. Resultats: Se estellaron: 65.6 Km/h, Colisionaron: 63.2 Km/h, Chocaron: 61.3 Km/h, Toparon: 54.7 Km/h, Contactaron: 51.1 Km/h. Alguns també poden incorporar al seu record alguns elements​ ​falsos​ ​com​ ​que​ ​hi​ ​havia​ ​vidres​ ​al​ ​terra.
Explicacions​ ​sobre​ ​l’efecte​ ​de​ ​la​ ​informació​ ​enganyosa: 34 ● La​ ​informació​ ​posterior​ ​borra​ ​i​ ​substitueix​ ​la​ ​informació​ ​original.
● La informació original i la posterior coexisteix, segons diferents factors la persona recuperarà​ ​una​ ​o​ ​altra.
● La resposta que es diferent del que hauria de ser (sesgada=desviada) depèn de la pressió​ ​social​ ​a​ ​la​ ​que​ ​sotmet​ ​a​ ​la​ ​persona​ ​interrogada.
Es​ ​defensa​ ​la​ ​segona​ ​explicació.​ ​Que​ ​es​ ​complamenta​ ​amb​ ​la​ ​tercera.
2. Interferència proactiva. Interferències que produeixen els aprenentatges antics respecte els nous. ​Exemple: A casa sempre deixem les claus al mateix lloc, pel que sigui aquell lloc el canviem i durant un temps encara anem a buscar les claus al lloc antic.
Explicacions​ ​sobre​ ​l’efecte​ ​de​ ​la​ ​informació​ ​enganyosa: o​ ​ ​ ​La​ ​informació​ ​posterior​ ​borra​ ​i​ ​substitueix​ ​la​ ​informació​ ​original.
o La informació original i la posterior coexisteixen, segons diferents factors la persona​ ​recuperarà​ ​una​ ​o​ ​una​ ​altra.​ ​(És​ ​la​ ​més​ ​vàlida).
o La resposta diferent depèn de la pressió social a la que es sotmet la persona interrogada.
Dependència​ ​de​ ​pistes/claus Si una informació queda associada amb una clau i en un moment sembla que la informació s’ha perdut però es pot recuperar la clau, en veure la clau, es pot recuperar la informació que​ ​semblava​ ​perduda.
L’oblit dependria de si en el moment de la recuperació, les pistes o claus adequades per a la informació que s’ha de recuperar hi son presents. És una tesi molt optimista i en aquell moment va ser molt trencadora. La informació hi és, només s’ha perdut la clau d’accés, en aquell​ ​moment​ ​no​ ​la​ ​podem​ ​recuperar.
L’oblit per dependència de claus: Tulving (1971). L’oblit dependria de si en el moment de la recuperació estan (o no) presents les pistes o claus adequades per a la informació que s’ha 35 de recuperar.
Com més claus generis més fàcil serà recordar la informació (mnemotècniques,​ ​subratllar,​ ​imatges…) La informació no es perd, sinó el que s’ha perdut són les claus d’accés, si la memòria ha arribat a MLT , la informació hi és. La idea és que la informació no es perd, el que passa es que​ ​no​ ​sempre​ ​la​ ​podem​ ​recuperar.
La idea de l’autor es que per evitar l’oblit s’han de generar claus, a través de mnemotècniques.
Reconstrucció​ ​(esquemes) L’oblit és una distorsió en el record. Idea de Bartlett. Recordem d’acord a les nostres expectatives. La distorsió es produeix en la recuperació. Pot ser viscut com a real. Schacter: errors de comissió (hi ha buits en el record) i records falsos (no és tant la distorsió d’alguna cosa​ ​que​ ​ha​ ​succeït,​ ​sinó​ ​el​ ​record​ ​d’alguna​ ​cosa​ ​que​ ​no​ ​ha​ ​succeït).
Oblit​ ​motivat Es produeix l’oblit en relació a certes emocions que de certa manera es volen oblidar per protegir-nos​ ​d’aquestes​ ​emocions.
Té inspiració psicoanalítica. Oblidem certes coses perquè ens resulten amenaçadores, desagradables. Per això les oblidem. Oblidem per protegir-nos d’algunes emocions.
Relacions diverses entre activació emocional i memòria. “En ocasions l’emoció afavoreix, en altres​ ​inhibeix...”.​ ​Recovered​ ​memòries​ ​o​ ​repressed​ ​memòries: ● Relació​ ​amb​ ​fets​ ​traumàtics.
● Caràcter​ ​vago​ ​i​ ​fragmentat.
● Dinàmiques​ ​de​ ​repressió/dissociació.
La​ ​persona​ ​no​ ​té​ ​consciencia​ ​d’alguna​ ​cosa​ ​que​ ​li​ ​ha​ ​passat​ ​però​ ​determinats​ ​moments​ ​de la​ ​seva​ ​vida​ ​pot​ ​connectar​ ​amb​ ​un​ ​episodi​ ​que​ ​va​ ​reprimir.​ ​No​ ​es​ ​una​ ​recuperació​ ​d’una fotografia​ ​que​ ​es​ ​veu​ ​clar​ ​sinó​ ​de​ ​manera​ ​fragmentada​ ​,​ ​d’alguns​ ​moments,​ ​poca informació.
Memòries​ ​reprimides:​ ​és​ ​un​ ​tipus​ ​de​ ​record​ ​en​ ​persones​ ​que​ ​han​ ​tingut​ ​vivències​ ​molt traumàtiques​ ​(abusos​ ​sexuals…)​ ​poden​ ​tenir​ ​una​ ​recuperació​ ​del​ ​record​ ​al​ ​llarg​ ​de​ ​la​ ​seva vida,​ ​per​ ​algun​ ​fet​ ​o​ ​alguna​ ​cosa​ ​que​ ​els​ ​hi​ ​fa​ ​reviure​ ​aquell​ ​record.
Model​ ​nivells​ ​de​ ​procesament 36 Models​ ​de​ ​nivells​ ​de​ ​processament​ ​“Craik​ ​i​ ​Lockhart”​ ​anys​ ​70.​ ​Deixen​ ​estar​ ​la​ ​proposta​ ​de la​ ​(MS-MCT-MLT)​ ​creen​ ​un​ ​model​ ​alternatiu.​ ​Parlen​ ​de​ ​la​ ​memòria​ ​sensorial​ ​(MS)​ ​i​ ​un​ ​únic sistema​ ​de​ ​memòria.
● Model alternatiu​ ​a​ ​Etapes/Sistemes​ ​de​ ​memòria ● Memòria​ ​sensorial​ ​+​ ​Únic​ ​sistema​ ​de​ ​memòria: - No​ ​distinció​ ​de​ ​MCT​ ​i​ ​MLT ​ ​Informació​ ​s’emmagatzema​ ​segons​ ​el​ ​seu​ ​grau​ ​de​ ​Processament Concepte​ ​Clau​ ​1:​ ​Grau​ ​de​ ​processament​ ​de​ ​la​ ​informació ● Processament​ ​superficial 1)​ ​Codificació perceptual:​ ​com​ ​tu​ ​perceps​ ​algo​ ​(potser​ ​buscar-ho​ ​per​ ​internet) 2)​ ​Poca​ ​permanència ● Processament​ ​profund 1)​ ​Codificació del​ ​significat 2)​ ​Gran​ ​permanència ● Pot​ ​ser​ ​conscient​ ​o​ ​inconscient Experiment​ ​clàssic:​ ​Fan​ ​2​ ​grups​ ​i​ ​se’ls​ ​hi​ ​ensenya​ ​una​ ​llista​ ​d’adjectiu​ ​(e.g.​ ​Suau,​ ​ràpid, càlid,​ ​brillant,...).​ ​En​ ​el​ ​primer​ ​grup​ ​se’ls​ ​fa​ ​mirar​ ​les​ ​paraules​ ​i​ ​fer​ ​un​ ​cercle​ ​si​ ​tenen​ ​una​ ​“i”​ ​i posteriorment​ ​se’ls​ ​hi​ ​demana​ ​que​ ​recordin​ ​les​ ​paraules.​ ​En​ ​el​ ​2n​ ​grup​ ​se’ls​ ​hi​ ​demana​ ​que facin​ ​un​ ​cercle​ ​si​ ​les​ ​paraules​ ​els​ ​descriuen​ ​ells​ ​mateixos​ ​i​ ​finalment​ ​se’ls​ ​demana​ ​que recordin​ ​les​ ​paraules.​ ​Resultat​ ​→​ ​C2​ ​recorden​ ​més​ ​paraules​ ​que​ ​C1.​ ​C2>C1 Condició​ ​experimental​ ​1​ ​(superficial): “mira​ ​la​ ​palabra​ ​5​ ​seg,​ ​y​ ​traza​ ​un​ ​círculo​ ​si​ ​la​ ​palabra​ ​tiene​ ​una​ ​i” Condició​ ​experimental​ ​2​ ​(profund): “mira​ ​la​ ​palabra​ ​5​ ​seg,​ ​traza​ ​un​ ​círculo​ ​si​ ​te​ ​describe” Concepte​ ​clau​ ​2:​ ​grau​ ​d'elaboració ● Establir​ ​més​ ​associacions/connexions​ ​amb​ ​coneixements​ ​previs​ ​(xarxes associatives).
● A​ ​més​ ​elaboració​ ​més​ ​grau​ ​de​ ​processament,​ ​més​ ​record.
● Suposa​ ​més​ ​temps​ ​i​ ​esforç.
37 Exemples:​ ​estudiar​ ​llegint​ ​o​ ​estudiar​ ​establint​ ​vincles​ ​amb​ ​els​ ​coneixements​ ​previs.
BLOC​​ II:​​ATENCIÓ 1. Concepte 2. Atenció​ ​de​ ​vigilància​ ​o​ ​sostinguda 3. Atenció​ ​selectiva 4. Atenció​ ​dividida​ ​i​ ​automaticitat 5. Atenció​ ​i​ ​consciència:​ ​el​ ​model​ ​SAS Concepte “Tothom sap què és l’atenció. És la presa de possessió per part de la ment, d’una manera clara i vívida, del que semblen ser diferents objectes o línies de pensament que s’esdevenen simultàniament. La seva base és la focalització i la concentració de la consciència. Implica deixar de costat algunes coses, per a tractar-ne de manera efectiva d’altres. És l’estat oposat a la confusió [l’ atordiment], a tenir el cap ple de pardals.” ​William James​​(1890) - desconcentració,​ ​desorientació - caràcter​ ​voluntari​ ​i​ ​involuntari​ ​(reflex​ ​d’orientació​ ​o​ ​atenció​ ​passiva) L’atenció és una eina per filtrar la informació més rellevant. La seva base és la focalització i la concentració de la consciència. Implica deixar de banda algunes coses, per tractar-ne de manera​ ​efectiva​ ​d’altres.
Entrada de la informació, selecció informació rellevant i inhibició de la informació no rellevant.
Depèn​ ​molt​ ​d’autors​ ​i​ ​autores.​ ​És​ ​un​ ​concepte​ ​no​ ​unitari.
”​Metàfora de la llanterna per enfocar les coses que volem veure però n’hi ha que queden a les fosques.” Podem fer canvis de caràcter voluntari o involuntari. Elements externs que 38 modifiquen el nostre focus atencional de manera involuntària. (Reflex d’orientació o atenció passiva).
Consciència​ ​també​ ​es​ ​destaca​ ​perquè​ ​s’ha​ ​de​ ​focalitzar​ ​la​ ​consciència​ ​en​ ​alguna​ ​cosa.
Implica deixar de costat algunes coses per a concentrar-me a unes coses en concret. En la psicologia​ ​cognitiva​ ​es​ ​parlaria​ ​d’Inhibicions,​ ​s’inhibeix​ ​la​ ​informació​ ​no​ ​rellevant.
Nosaltres som capaços de canviar el focus atencional. Hi ha patologies on és difícil, els hi costa​ ​canviar​ ​l’atenció.
La concentració té un caràcter voluntari però també a vegades pot ser involuntari (com un crit,​ ​un​ ​cop​ ​....),​ ​s’entén​ ​com​ ​un​ ​reflex​ ​d’orientació​ ​o​ ​atenció​ ​passiva.​ ​Capacitat​ ​adaptativa.
Estudis​ ​sobre​ ​l’atenció ● Vigilancia.
● Selecció​ ​perceptiva.
● Atenció​ ​dividida​ ​(doble​ ​tasca).
● Automaticitat.
Atenció​ ​de​ ​vigilància​ ​o​ ​sostinguda L’atenció sostinguda implica la inhibició de canvi d’atenció o de tasca. Per mantenir l’atenció necessitem​ ​una​ ​màxima​ ​concentració​ ​i​ ​no​ ​pensar​ ​en​ ​altres​ ​coses​ ​que​ ​no​ ​tenen​ ​res​ ​a​ ​veure.
Hi ha tasques molt cansades, on la persona ha de mantenir molt l’atenció, una vigilància.
Aquí​ ​és​ ​important​ ​que​ ​siguis​ ​capaç​ ​de​ ​mantenir​ ​focus​ ​i​ ​inhibir​ ​canvis​ ​de​ ​l’atenció.
Parasuranam (1979) va descobrir que aquelles tasques d’atenció continuada que requerien emmagatzematge d’informació (assenyalar tres dígits imparells successius en seqüències de dígits) dequeien en la seva execució amb el temps, mentre que aquelles que no requerien​ ​emmagatzematge​ ​es​ ​mantenen​ ​força​ ​estables​ ​al​ ​llarg​ ​del​ ​temps.
La idea és quan en tasques d’atenció sostinguda se li proposa una tasca que implica la memòria a curt termini, se suposa que això fa que en molt poc temps el rendiment baixi amb molta​ ​facilitat.​ ​Perquè​ ​se​ ​li​ ​implica​ ​vigilància​ ​i​ ​MCT.​ ​Són​ ​complicades.
Selecció​ ​perceptiva Altra​ ​manera​ ​d’entendre​ ​l’atenció,​ ​com​ ​a​ ​selecció​ ​perceptiva.
Capacitat de l’atenció de seleccionar allò que ens interessa i deixar de costat allò que no ens​ ​interessa.
39 Se selecciona la informació a partir dels trets físics dels estímuls o, posteriorment, a partir de​ ​la​ ​seva​ ​interpretació​ ​semàntica? Hi​ ​ha​ ​dues​ ​grans​ ​teories​ ​amb​ ​les​ ​seves​ ​hipòtesis.
Si som capaces de seleccionar allò que ens interessa és perquè de manera primerenca fem un filtre, en l’àmbit perceptiu, d’aquells elements que no ens interessen. (to de veu, timbre...). No em quedo amb el significat sinó que amb aquest filtre (de veu) ja em quedo amb​ ​el​ ​contingut.
L’altra manera en l’àmbit teòric diu que tota la informació entra, no hi ha filtres, i serà després en l’àmbit de la memòria operativa que es farà el filtre, que parlaríem de filtres perceptius​ ​i​ ​semàntics.​ ​La​ ​percepció​ ​física​ ​de​ ​la​ ​informació​ ​més​ ​el​ ​seu​ ​contingut.
- Model​ ​de​ ​filtre:​ ​Broadbent El​ ​filtre​ ​es​ ​fa​ ​a​ ​un​ ​nivell​ ​primerenc,​ ​de​ ​trets​ ​físics​ ​de​ ​la​ ​informació.
Entre​ ​la​ ​memòria​ ​sensorial​ ​i​ ​la​ ​memòria​ ​a​ ​curt​ ​termini - Model​ ​d’atenció​ ​atenuada:​ ​Treisman El​ ​filtre​ ​és​ ​flexible​ ​i​ ​pot​ ​ser​ ​de​ ​caire​ ​semàntic​ ​i​ ​perceptiu.
És​ ​la​ ​que​ ​ha​ ​rebut​ ​més​ ​evidència​ ​empírica.​ ​És​ ​més​ ​flexible.
Som​ ​capaços​ ​de​ ​seleccionar​ ​segons​ ​les​ ​caracteristíques​ ​físiques​ ​o​ ​semàntiques.
- Model​ ​d’atenció​ ​tardana:​ ​Deustch El​ ​filtre​ ​és​ ​semàntic​ ​i​ ​només​ ​passa​ ​a​ ​posteriori.​ ​Tot​ ​es​ ​processa.
El​ ​filtre​ ​es​ ​produeix​ ​a​ ​nivell​ ​de​ ​memòria​ ​operativa,​ ​el​ ​filtre​ ​és​ ​únicament​ ​semàntic.
Alguns teòrics sostenien que el procés de selecció es produïa en el nivell d’un processament​ ​primerenc​ ​basant-se​ ​en​ ​els​ ​trets​ ​físics​ ​dels​ ​estímuls.
Geffen (1967) en el que es presentaven als subjectes seqüències de paraules en cada orella amb la instrucció d’ombrejar (repetir) les paraules que se les presentava en una orella i prémer bé la tecla quan el nom de l’animal se’ls presentava a l’orella que hi havien d’ombrejar​ ​però​ ​executaven​ ​la​ ​tasca​ ​malament​ ​quan​ ​se’ls​ ​presentava​ ​en​ ​l’altra​ ​orella.
Los sujetos apretaban bien la tecla cuando el nombre del animal se les presentaba en el oído que debían sombrear pero ejecutaron la tarea muy mal cuando se les presentaban en el​ ​otro​ ​oído.
Altres argumentaren que es processava quasi tota la informació, no produint-se la selecció fins​ ​que​ ​el​ ​sistema​ ​escull​ ​a​ ​quins​ ​estímuls​ ​respondre.
40 Un estudi de Moray (1959) demostrava que els subjectes advertissin el seu propi nom quan se’ls​ ​presentava​ ​en​ ​l’orella​ ​no​ ​atesa.
En un estudi de Garret (1972) es presentaven als subjectes frases ambigües que havien de recordar per una orella (“Els nois van tirar pedres al banc), mentre se’ls presentava una paraula​ ​desamigüa​ ​la​ ​frase​ ​per​ ​l’orella​ ​no​ ​atesa​ ​(“diners”​ ​o​ ​“parc”​ ​(en​ ​el​ ​llibre​ ​posa​ ​riu)).
Escola dicòtica → És un experiment on el que fem és presentar-li una sèrie d’informacions verbals amb uns auriculars per una banda escolta una sèrie de paraules i per l’altra orella una altra alhora. Se li demana que repeteixi (ombrejar) les que escolta primer per la seva orella dreta. També se li demana que al mateix temps cada cop que senti un animal marqui una​ ​creu.
A la persona se li posen uns cascos, que per una orella sent un sèrie de paraules (taula, gat, sol…) i per l’altra orella simultàniament altres paraules diferents (iguals, sinònims diferents…), són paraules, no són sorolls i és simultani, alhora. La idea dels cognitius és saber com ho fa la persona per atendre a totes les informacions. El que s’utilitza és una tasca d’ombrejar que vol dir que a la persona se li diu en que consta i es demana que el que surt per la oïda esquerra les digui en veu alta, i se suposa que el focus atencional de la persona es centra en l’oïda esquerra, aquesta tasca ombrejant obliga a moure el focus.
Després se li diu cada cop que sentis el nom d’un animal, prem una tecla, depenent de l’orella que surtin. A nivells de resultats, quan en la persona la paraula gat surt per l’esquerra prem, però quan surt per la dreta no se n’adona. No ha entrat el significat, el filtre atencional​ ​només​ ​està​ ​en​ ​un​ ​lloc.​ ​(Té​ ​a​ ​veure​ ​amb​ ​el​ ​primer​ ​model).
Imaginem que el subjecte es diu Jaume i a l’orella dreta li apareix a alguna de les dues oïdes clicaria. Se li demana una altre cosa, que es treballa amb frases. “los cichos tiraron piedras al banco”, pot tenir més d’un significat, són ambigues. Se li demana al subjecte que vagi repetint i ombrejant les paraules que li apareixen a l’orella dreta, que són ambigües, i a l’esquerre (que representa que no hi te atenció) apareixen paraules i algunes d’elles podrien fer que desembiguessin en un sentit determinat a les paraules de la frase (diners, parc...).
Despès quan se li pregunta el que es troba que la persona respon de manera congruent amb la paraula que surt de l’oïda no atesa, és a dir, quan se li demana que s’ha imaginat doncs dirà que el que s’ha imaginat es un noi tirant pedres a un banc de diners , en canvi un altre potser diria que uns nois tirant pedres a un banc d’un parc. Però quan se li demani si ha sentit la paraula (diners o parc) diran que no l’ha sentit que no hi era. Les informacions han entrat s’ha analitzat semànticament però cap dels dos té consciència. ( dona recolzament​ ​al​ ​model​ ​segon​ ​i​ ​tercer).
41 Resultat: Quan la persona sent l’animal per l’orella dreta no hi ha problema però quan l’escolta a l’orella esquerra normalment no marquen cap creu. En aquest punt la tesis de que fem una selecció exterior i ràpida guanya suport. Després s’afegeix el seu nom a banda i banda quan sent el seu nom a la banda dreta cap problema, el detecta però es que quan el sent​ ​a​ ​l’esquerra​ ​també​ ​el​ ​detecta​ ​sense​ ​problemes.
A la persona a una banda se li presenten unes frases ambigües i que les repeteixi i per la oïda no ombrejada se li presenten una sèrie de paraules que el poden ajudar a treure l’ambigüitat​ ​de​ ​la​ ​frase.
(Pau)​ ​ ​ ​Ex:​ ​Els​ ​nois​ ​llençaven​ ​pedres​ ​al​ ​banc --- Diners (Joan)​ ​Ex:​ ​Els​ ​nois​ ​llençaven​ ​pedres​ ​al​ ​banc --- Parc No s’adonen de les paraules de la zona no ombrejada però els ajuda a resoldre l’ambigüitat de la frase. Afecta a la interpretació però no la recorda conscientment (no recorden haver sentit​ ​diners​ ​o​ ​parc).
Arribats a aquest punt s’adonen que la informació entra i és seleccionada per una interpretació​ ​semàntica! Atenció de filtre: ​L’atenció de filtre actua d’una manera primerenca segons les característiques físiques. MS → MO → (abans d’arribar a la memòria operativa hi ha el filtre!!) Atenció atenuada: Atenció flexible vol dir que no ha d’actuar de manera primerenca sinó que pot actuar després un cop ha entrat la informació no hi ha filtre anterior, i al informació és​ ​seleccionada​ ​de​ ​manera​ ​física​ ​o​ ​semàntica.
Atenció tardana: La informació entra i és un cop a dins quan s’analitza i es selecciona un cop​ ​a​ ​dins​ ​de​ ​manera​ ​semàntica.
Finalment, amb estudis es demostra que el model més útil empíricament és el model d’atenció​ ​atenuada.​ ​(TREIMAN) Atenció​ ​dividida​ ​o​ ​doble​ ​tasca Com​ ​som​ ​capaços​ ​de​ ​fer​ ​dos​ ​coses​ ​alhora​ ​?​ ​sempre​ ​ho​ ​podem​ ​fer?​ ​De​ ​que​ ​depèn? 42 Hi ha coses que per molt que ens esforcem no podem fer alhora, com cantar i xiular. Quan les​ ​dues​ ​tasques​ ​depenen​ ​del​ ​mateix​ ​sistema​ ​no​ ​es​ ​poden​ ​fer​ ​alhora.
Hi ha moltes altres coses que les fem alhora, el tema de conduir i parlar per exemple, quan tenim​ ​la​ ​tasca​ ​dominada​ ​ho​ ​podem​ ​fer.
Hi ha tasques que es poden fer alhora i altres no, des d’una perspectiva atencional, és que el​ ​fet​ ​que​ ​dues​ ​coses​ ​alhora​ ​s’interfereixin​ ​una​ ​a​ ​l’altra,​ ​depèn: ● Similitud​ ​de​ ​tasques.​ ​Quan​ ​més​ ​semblants​ ​siguin,​ ​més​ ​interferència​ ​hi​ ​haurà ● La pràctica (grau d’aprenentatge). Pràctica que hem estat fent per dur a terme aquelles​ ​dues​ ​tasques​ ​alhora.
● La​ ​dificultat​ ​de​ ​la​ ​tasca.​ ​Dependrà​ ​de​ ​la​ ​dificultat​ ​del​ ​tema​ ​del​ ​que​ ​parlem Dues tasques tendeixen a interferir-se més, més dificultats de fer-les alhora, quan depenen del​ ​mateix​ ​sistema.​ ​Queden​ ​molt​ ​interferides.
Un petit experiment de Posner on intenta veure en quin moment es el de màxima interferència​ ​en​ ​dos​ ​tasques​ ​alhora,​ ​a​ ​nivell​ ​de​ ​laboratori.
A la persona se li presenta una lletra i al cap d’uns segons una altre lletra i se li demana si era igual o diferent que la primera i si es igual o diferent ha de prémer amb la ma dreta , al mateix temps a la persona se li presenta un to, un so, i quan el senti amb l’altre ma ha de prémer un boto , aquest to pot aparèixer en diferents moments, quan veus la primera lletra o entre les dues o quan ja has vist la segona o fins i tot després, on la persona tindrà més problemes és si apareix quan es mostra la segona lletra, és el moment de màxima demanda atencional. Quan aparegui el to el que es demana es que la persona digui “BIP”, a canvi de la ma esquerre, el que passa després és que la interferència desapareix, no hi ha massa diferencia d’on apareix el so. Es reforça la idea de dues tasques infereixen més si depenen del​ ​mateix​ ​sistema.
Tasca 1: Els ensenyen una lletra i al cap d’una estona una altre lletra, si és la mateixa han d’apreuar​ ​un​ ​botó,​ ​si​ ​és​ ​diferent​ ​un​ ​altre.
43 Tasca 2: Quan tu sentis un to amb la mà esquerra aturarà el to, és el moment de màxim dificultat serà quan l’hagi de tocar amb una mà, el botó d’igual o diferent, i amb l’altre el del so.
Modificació de la tasca 2: Enlloc de prémer el botó ha de dir ‘’BIP’’ cada cop que sent el so, per​ ​tant​ ​no​ ​hi​ ​ha​ ​interferència.
Proposta​ ​de​ ​diferents​ ​models​ ​per​ ​la​ ​idea​ ​de​ ​doblar​ ​les​ ​tasques: Sistema de recursos limitats, aquests es poden donar dins d’un espai genèric o específic de cada​ ​tasca​ ​però​ ​parlem​ ​de​ ​recursos​ ​limitats.
Model​ ​de​ ​capacitat​ ​central​ ​recursos​ ​(Kahneman) És diu que les tasques estan consumint d’un recurs que es general, no es específic de la tasca.​ ​Perquè​ ​es​ ​consumeix​ ​l’atenció​ ​dins​ ​d’un​ ​ ​sistema​ ​general.
● Disposició genètica (intencions perdurables): Regulació de l’atenció involuntària.
Com a sistema cognitiu humà, venim amb la capacitat d’atenció. Es coneix també com a reflex d’orientació o atenció passiva. Podem estar molt concentrats però si sentim un soroll la nostra atenció es dirigeix automàticament en aquest reflex. No ho decidim, és un fet involuntari. El recurs inespecífic queda ple per l’atenció que li has donat​ ​al​ ​soroll.
● Intencions (voluntat): Per exemple, demà tenim un examen i voluntàriament decidim focalitzar-nos a estudiar de 6 a 8. En aquest espai però, podem fer un ​break voluntari.​ ​Tot​ ​és​ ​un​ ​tema​ ​de​ ​voluntat.
● Arousal: Nivell d’activació. Quan estem cansats ens és més difícil concentrar-nos que quan estem activats. En un estat de cansament aquest recurs inespecífic es fa més petit. Si estem més activats el recurs inespecífic es fa més gran. Quan estem molt​ ​estona​ ​en​ ​estat​ ​arousal​ ​el​ ​rendiment​ ​baixa.
Model​ ​recursos​ ​específics És diu que les tasques estan consumint d’un recurs que es específic de la tasca. Aquest espai de recursos inespecífics, un espai únic segons Kahneman, en realitat està constituït per diferents recursos específics. Si una tasca consumeix d’un recurs i un altre d’un altre no interfereix entre elles, puc fer dues coses alhora sense cap problema. És una manera econòmica en sistema productiu. Autors diuen que no al de Kahneman. El factor fonamental en​ ​les​ ​inferències​ ​és​ ​que​ ​sigui​ ​similar,​ ​ja​ ​que​ ​estan​ ​consumint​ ​del​ ​mateix​ ​recurs.
44 Model​ ​híbrid​ ​(interacció​ ​dels​ ​dos​ ​models) Combinació dels altres dos models. Jerarquia en la distribució de recursos i aquesta jerarquia estaria combinada amb la presència d’una recursos específics. Com si hi hagués un espai regulador i únic, on es diu que aquesta tasca necessita d’aquí, aquella d’allà i fa la distribució a recursos específics. És el que funciona millor, és una barreja entre els dos models. Diu que hi ha tasques que poden consumir de diferents recursos; verbals, auditius, visuals.
Automatització Hi ha menys interferències sempre que una de les dos tasques sigui automatitzada. Tot i això, amb un experiment amb conducció i mòbil es va veure que tot i l’automatització de la conducció, a vegades hi han interferències. Els processos automatitzats són difícils d’inhibir conscientment.
Experiment de Brown, Tickner i Simmonds (1969) sobre els efectes de trucar durant la conducció. Hi haurà menys interferència davant les tasques que fem automàticament, aquestes ens permeten fer una altra tasca sense interferència. Només cal que una d’aquestes​ ​tasques​ ​estigui​ ​automatitzada​ ​ja​ ​que​ ​deixa​ ​espai​ ​lliure​ ​per​ ​fer-ne​ ​una​ ​altra.
A la persona que condueix se li va dient que d’una banda sentirà una sèrie de frases i ha de dir si són veritat o no mentre condueix. Frase del tipus: A segueix a B, ha de dir si es cert o fals. Condueix en un circuit on ha de passar el cotxe per una sèrie de pals que equivalen més o menys a l’amplada del cotxe. Serà més difícil respondre correctament quan els pals estiguin més junts. Deixa de banda el raonament i es concentra en la conducció. Si aquesta activitat​ ​es​ ​practiqués​ ​molt​ ​ho​ ​automatitzaria​ ​i​ ​es​ ​podria​ ​fer​ ​fàcilment.
Quan un estímul és aparellat reiteradament amb la mateixa resposta, sembla que utilitza progressivament menys recursos d’atenció i interfereix cada vegada menys amb altres feines​ ​concurrents​ ​adquirint​ ​el​ ​que​ ​es​ ​denomina​ ​“automaticitat”.
Pràctica​ ​->​ ​automaticitat​ ​->​ ​menys​ ​interferència​ ​i​ ​resposta​ ​irrefrenable 45 Efecte Stroop → Una paraula que diu d’un color però és d’un altre color. El significat de la paraula interfereix amb el seu color. Poden existir lapsus d’acció, relacionats amb els processos​ ​automàtics.
Shallice, McLeod i Lewis (1985) conclouen que inclús quan els sistemes de resposta siguin completament independents i els subjectes hagin practicat molt, es produeix una disminució del rendiment de fins a un 10% com a conseqüència de la necessitat de controlar dues tasques​ ​simultàniament.
Atenció​ ​i​ ​consciència:​ ​el​ ​model​ ​SAS Descripció​ ​de​ ​Rylander​ ​(1939)​ ​dels​ ​pacients​ ​com​ ​lesions​ ​frontals.​ ​Símptomes: ● Atenció​ ​trastornada ● Augment​ ​de​ ​la​ ​ ​distracció ● Dificultat​ ​per​ ​comprendre​ ​les​ ​coses​ ​complexes​ ​en​ ​tota​ ​la​ ​seva​ ​totalitat ● Bona​ ​capacitat​ ​per​ ​funcionar​ ​amb​ ​velles​ ​rutines ● No​ ​poden​ ​aprendre​ ​noves​ ​tasques ● Les​ ​situacions​ ​noves​ ​produeixen​ ​perplexitat.
Tasques que queden afectades als pacients amb síndrome frontal o síndrome disexecutiu​. Els hi fan tests als que han patit algun tipus de traumatisme cerebral, concretament​ ​els​ ​que​ ​el​ ​pateixen​ ​en​ ​el​ ​lòbul​ ​frontal: ● El Wisconsin Card Sorting (WCST). És com un joc de cartes on varia el número de peces que hi apareix el color i el tipus de figures. Li demanen la classificació per formes i després se li barregen un altre cop i se li demana fer una altra classificació però​ ​ara​ ​per​ ​colors.​ ​Poden​ ​aparèixer​ ​errors​ ​de​ ​dos​ ​tipus: ○ Perseverança (poden tenir dificultats en iniciar una tasca o, una vegada iniciada la tasca, poden ser incapaços d’interrompre-la per canviar a una altra).​ ​Segueixen​ ​classificant​ ​pel​ ​primer​ ​criteri→​ ​conducta​ ​de​ ​perseverança.
○ En ocasions, si no existeix una activitat ben establerta, l’atenció d’aquests pacients és captada per qualsevol estímul i llavors no poden concentrar-se en​ ​una​ ​única​ ​activitat​ ​més​ ​que​ ​per​ ​pocs​ ​segons.
○ Conducta d’utilització (agafar i utilitzar tot el que se’ls hi posa d’avant). No és molt usual, només en certs casos força extrems. Rutina associada a l’estímul.
46 Per exemple, beure aigua només per veure el got. La dificultat de la persona és​ ​inhibir-ho.
● La ​ fluïdesa verbal. Una tasca de fluïdesa verbal podria ser: en un minut, escriu en un full tants noms d’animals com pugui. En un minut, amb una mica de sort, podrien aparèixer 2-3-4 paraules en aquestes persones que tenen aquest problema.
L’estratègia que nosaltres hem fet en aquest minut aquestes persones no ho poden fer,​ ​per​ ​elles​ ​obrir​ ​la​ ​“llanterna”​ ​(metàfora​ ​de​ ​la​ ​llanterna)​ ​és​ ​completament​ ​difícil.
Atenció​ ​i​ ​consciència:​ ​Model​ ​SAS​ ​de​ ​Normal​ ​i​ ​Shallice​ ​(1986) Intenten proposar de quina manera fem un control atencional, conscient. A aquest control atencional conscient li donen el nom de Sistema Supervisor Atencional (SAS). Diuen que a vegades està actiu i a vegades no. Exemple: Podem conduir i parlar a la vegada (conduir procés automatitzat) que requereix poca atenció. Davant de conflictes som capaços de tornar a centrar l’atenció, per exemple, quan tenim un ciclista davant i sembla que hagi de caure.​ ​Aquests​ ​autors​ ​diuen​ ​que​ ​els​ ​pacients​ ​tenen​ ​el​ ​problema​ ​en​ ​el​ ​SAS.
Descripció​ ​de​ ​Rylander​ ​(1939)​ ​dels​ ​pacients​ ​amb​ ​lesions​ ​frontals: - atenció​ ​trastornada - Augment​ ​de​ ​la​ ​distracció - Dificultat​ ​per​ ​comprendre​ ​les​ ​coses​ ​complexes​ ​en​ ​la​ ​seva​ ​totalitat - Bona​ ​capacitat​ ​per​ ​funcionar​ ​amb​ ​velles​ ​rutines - No​ ​es​ ​poden​ ​aprendre​ ​noves​ ​tasques - Les​ ​situacions​ ​noves​ ​produeixen​ ​perplexitat Lòbuls​ ​frontals​ ​i​ ​el​ ​SAS:​​ ​planificació,​ ​organització​ ​i​ ​control​ ​de​ ​l’acció.
Tasques que queden afectades en els pacients amb síndrome frontal o síndrome disexecutiu - Wisconsing​ ​Card​ ​Sorting​ ​Test​ ​(WCST) - Fluidesa​ ​verbal Trets​ ​característics​ ​dels​ ​pacients​ ​amb​ ​síndrome​ ​frontal: 47 - La perseverança: poden trobar dificultats en iniciar una tasca o, pel contrari, un cop iniciada​ ​una​ ​tasca​ ​poden​ ​ser​ ​incapaços​ ​d'interrompre-per​ ​canviar​ ​a​ ​una​ ​altra - De vegades, si no hi ha una activitat ben establerta, l'atenció d'aquests pacients és captada per qualsevol estímul i llavors no poden concentrar-se en una única activitat més​ ​que​ ​per​ ​uns​ ​pocs​ ​segons - Conducta​ ​d'utilització​ ​(agafar​ ​i​ ​utilitzar​ ​tot​ ​el​ ​que​ ​se'ls​ ​posa​ ​al​ ​davant) BLOC​ ​III:​ ​PERCEPCIÓ 1. SENSACIÓ​ ​I​ ​PERCEPCIÓ 2. PSICOFÍSICA:​ ​MESURA​ ​DE​ ​LES​ ​SENSACIONS 3. PERCEPCIÓ​ ​VISUAL a. ORGANITZACIÓ​ ​PERCEPTIVA b. PERCEPCIÓ​ ​DE​ ​LA​ ​PROFUNDITAT c. CONSTÀNCIES​ ​PERCEPTIVES d. IL·LUSIONS​ ​VISUALS SENSACIÓ​ ​I​ ​PERCEPCIÓ Com representem el món en la nostra ment? Detectem l’energia física de l’ambient que ens envolta i la codifiquem en senyals de tipus nerviós. A aquest procés ho denominem:​​SENSACIÓ.
Una cosa és el món i l’altre la percepció que en tenim d’aquest, és a dir com aquests elements de la realitat queden representats a nivell mental. Una sensació és la transformació física de l’ambient en una senyal nerviosa (vista, olfacte, etc). També és important que l’estimulació no només és externa sinó també interna (sensacions interoceptives,​​tot​​el​​tema​​del​​dolor).
La diferència entre sensació i percepció és molt important. La sensació és el primer nivell de transformació i la percepció és la interpretació que fem de les sensacions que rebem, és un procés secundari. A nivell de percepció influeixen la nostra experiència​​i​​records/coneixements​​previs.​​La​​percepció​​no​​és​​una​​fotografia​​de​​la realitat, hi ha elements subjectius que tenen a veure amb els nostres records i experiències​​prèvies.​​La​​percepció​​és​​un​​procés​​construït.
Es distingeix entre processos ascendents (bottom-up) i descendents (top-down). En els ascendents primer entren dades i aquestes són les que entren a nivell cerebral fins al nostre element mental. L’altre és la pròpia estructura cerebral la que interpreta allò que rebem (percepció). ​Ascendent: ​anàlisi que s’inicia en els 48 receptors sensorials i culmina amb la integració de la informació sensorial en el cervell. ​ Descendent: ​procés que permeten construir les percepcions a partir de l’experiència i les expectatives i no només en base a les sensacions que “pujen” al cervell.
Cinestèsia: modalitat sensorial que és percebuda en una altra modalitat sensorial diferent​​ a​​ la​​original.
PSICOFÍSICA:​​LA​​MESURA​​DE​​LES​​SENSACIONS Concepte psicofísica​: branca dins de la psicologia que s’especialitza en l’estudi de la relació entre l’energia física que ens envolta i la nostra experiència psicològica.
Està focalitzada en entendre com percebem els estímuls. La psicologia acadèmica neix amb l’estudi de la psicofísica, ells intenten entendre com els estímuls externs es transformen en sensacions internes. Com els estímuls interns es transformen en sensacions internes. Com els estímuls objectius es transformen en experiència subjectiva.
Wundt treballa com els estímuls objectius es transformen en sensacions internes.
Per comprovar-ho agafen diferents pesos de diferent pes i li demanava al subjecte si percebia que li haguessin posat alguna cosa a l’esquena. Primer li posaven un pes de mig gram i pot ser que ni te n’adonis però amb 20 grams sí que te n’adones.
Primer volien veure a partir de quant percebia l’estímul i si era capaç de percebre diferències.​​Les​​variacions​​de​​l’estímul​​no​​sempre​​son​​iguals​​que​​les​​objectives.
Llindar​​ absolut​​i​​llindar​​diferencial Hi​​ ha​​ llindar​​absolut​​i​​llindar​​diferencial.
El ​ llindar absolut és la mínima estimulació necessària per detectar l’estímul específic. Aquesta estimulació s’estableix després de presentar un estímul a un subjecte i ser detectat el 50% de les vegades que es presenta.. Un cop establert l’absolut es parla del ​diferencial (o diferència mínima perceptible). Aquest és la diferència més petita en intensitat requerida per a que pugui percebre una diferència entre dos estímuls. Quan els estímuls tenen molta intensitat necessitem una diferència molt alta per percebre el llindar diferencial i el mateix amb els petits. És més fàcil diferenciar els petits. El llindar absolut és el mateix sempre i per a tothom? No, la teoria de detecció de senyals estableix que, en la detecció d’estímuls influeix la​​ nostra​​ experiència,​​expectativa,​​motivació​​i​​fatiga.
Estímuls subliminals ​són aquells que detectem per sota del llindar absolut. El seu efecte és curt, els percebem de forma inconscient. En la publicitat s’han utilitzat sense​​ obtenir​​resultats​​concloents.
49 Té a veure amb tot allò que percebem però no en tenim consciència però afecten a la​​ nostra​​ conducta.
Adaptació sensorial ​és la disminució de la sensibilitat com a conseqüència d’una estimulació constant. L’explicació a aquest fenomen és que, després d’una exposició constant a un estímul, la freqüència d’excitació de les nostres cèl·lules nervioses​​ disminueix.
Si anem a la perfumeria, quan entrem fa molta olor, però quan fa estona que hi som no sentim la olor, hem fet una adaptació sensorial. L’adaptem perquè és un estímul constant​​ i​​per​​tant​​s’adapta.
Llei​​ de​​ Weber.​​Relació​​amb​​dissenys​​tecnològics.
L’umbral​​ absolut​​es​​el​​mateix​​sempre​​i​​per​​tothom? No, la teoria de detecció de senyals estableix que, en la detecció d’estímuls influeix la​​ nostra​​ experiència​​,​​expectativa,​​motivació​​i​​fatiga.
Els estímuls subliminals són aquells que detectem per sota de l'umbral absolut. El seu efecte és curt, els percebem de manera inconscient. En la publicitat s'han utilitzat​​ sense​​obtenir​​resultats​​concloents.
Tant lumbral absolut com el diferencial va variant, depèn de la persona però també per la mateixa persona depèn de que la persona estigui mes o menys cansada, motivada​​ experiència...
PERCEPCIÓ​​VISUAL Organització​​perceptiva Com​​ organitza​​la​​nostra​​ment​​les​​sensacions​​en​​percepcions? Psicologia Gestalt: l’ésser humà, quan rep varies sensacions, les organitza en un “gestalt”,​​ paraula​​de​​procedència​​alemanya​​que​​significa​​“conjunt”​​o​​“forma”.
Percepció visual: es construeix a partir de les Gestalts, una estructura que dona figura a la percepció. De totes les estimulacions que rebem ja els posem una forma.
Hi​​ ha​​ 2​​ grans​​principis: - Isomorfisme: aquest consisteix a posar formes a les coses que percebem, diu que​​ho​​fem​​perquè​​és​​un​​reflex​​de​​com​​tenim​​organitzat​​el​​cervell - Estructura: si percebem a través d’estructures, per entendre l’estructura no la podem dividir, és a dir per exemple comprendre cada dit però no el 50 funcionament propi de la mà. Todo es mas que la suma de las partes, todo no lo​​ puedes​​reducir​​a​​las​​partes El que treballen més concretament de la percepció visual és la distinció entre figura i fons i l’agrupació. Són dos principis d’organització perceptiva bàsics. És a dir la manera en que organitzem la percepció que tenim passa per aquests dos principis.
El primer és distingir què és la figura i què és el fons. Exemple de copa o de dues cares.
Agrupament: (exemple de la figura de sí és una vella o una jove). De manera automàtica les agrupem en color, moviment, diferencia entre llums i ombres, etc i a partir d’aquí surt la percepció. Dintre de l’agrupament hi ha diferents lleis que l’expliquen: Els psicòlegs de la Gestalt van descriure una sèrie de principis d’organitzacio que seguim​​ els​​humans​​per​​organitzar​​les​​nostres​​sensacions​​en​​percepcions.
Com ens fa veure que la realitat està regulada per aquestes regles que organitza la percepció​​(​​gerro​​i​​dos​​persones).
1. Principi de proximitat: agrupem les figures més pròximes. Els elements i figures​​que​​estan​​mes​​pròximes​​tendeixen​​a​​veures​​com​​una​​u 2. Principi de semblança: agrupem les figures similars. els elements similars tendeixen a agrupar-se i a diferenciar-se d’altres i això inclús pot dominar sobre la proximitat, amb independència de la distància. Les figures semblants tendeixen​​a​​ser​​vistes​​conjuntament.​​(Exemple​​filera​​blanca​​i​​negra).
3. Principi de continuïtat: percebem millor els traçats continus que els discontinus. Els estímuls que tenen continuïtat amb altres. Com tots els punts semblen tendir a la mateixa direcció, es respon a ells com una configuració.
(Exemple​​ones​​que​​estaven​​molt​​juntes) 4. Principi de complementarietat de figures: si una figura està incompleta el/la repceptor/a la completa en la seva ment. (Exemple cub que no està junt i l’hem​​d’unir) 5. Principi de tancament: tendim a emplenar els espais en blanc per crear un objecte complet i unit. La figura es presenta incompleta o discontinua, però la percebem completa, ja que la nostra ment la completa. (Exemple figura discontinua​​que​​hem​​de​​tancar).
Percepció​​de​​la​​profunditat Com és possible que a partir d’una imatge que es bidimensional tenir una percepció de profunditat, és a dir, una percepció tridimensional? Pot ser necessària la intervenció dels dos ulls (binocular) o només amb un ull (monoculars). La 51 perspectiva la veus tinguis un ull tapat o no. Els objectes que estan més a prop els veiem​​ més​​gran​​que​​els​​que​​estan​​més​​lluny.
Constància perceptiva​. Anomenem constància perceptiva al procés de percebre un objecte d’una manera invariable malgrat les alteracions de llum, distància i color, independentment del canvi d’estímul de l’ull i de les modificacions del subjecte que percep.
Cas de Virgil, es va quedar cec als 3 anys i fins als 40 no va poder ser operat. Ell ha de​​ construir​​la​​constància​​perceptiva.
Constància​​color Constància​​brillantor Constància​​tamany Constantcia​​forma Il·lusions​​ perceptives Un​​ cop​​ explicades​​les​​lleis​​d’organització Conflicte​​entre​​el​​que​​tu​​perceps​​i​​la​​realitat.
​​ Il·lusions​​ perceptives Lles​​ d’organització​​perceptiva Una​​ vegada​​explicades​​les​​lleis​​d'organització​​perceptiva​​proposades​​pels​​psicolègs El conflicte entre la informació visual i sensorials es resol, per norma general perquè la ment humana accepta les dades visuals, aquesta tendència es denomina preponderància​​visual.
Aquesta preponderància visual ens fa més atractives les il·lusions visuals ja que, el nostre principal (i dominant) sentit visualitza alguna cosa que, en principi no pot explicar-se.
L’efecte “​ Phi” de Wertheimer​: dibuix amb dos cares, una mirant cap a l’esquerre i l’altra mirant cap a la dreta. Si el movem de dreta a esquerre, els ulls de les cares es mouen d’un canto a l’altre. Perquè conservem la impressió òptica durant un espai de temps.​​ Aquest​​tipus​​de​​il·lusió​​és​​el​​fonament​​del​​cine​​i​​de​​la​​TV.
La ​ retícula de Hering​: dibuix amb quadrats negres en vertical i horitzontal sobre un fons blanc. En cada intersecció apareixen punts grisos, a excepció del punt en el que incideix la nostra visió, perquè els receptors d’una part es veuen afectats per els veïns.
Il·lusió​​ de​​Zollner​:​​les​​paral·leles​​ les​​percebem​​com​​convergents​​o​​divergents.
52 Il·lusions​​psicològiques Il·lusió​​ de​​Miller-Lyer​:​​els​​segments​​els​​percebem​​un​​major​​que​​l’altre.
Paral·lelogram​​de​​Saner​:​​les​​diagonals​​es​​perceben​​de​​diferent​​longitud.
Il·lusions​​il·lògiques Figures​​ impossibles​: Representen​​objectes​​tridimensionals​​irreals.
PREGUNTES​​PER​​EXAMEN Quin​​ dels​​següents​​aspectes​​de​​l’oblit​​no​​segueix​​una​​funció​​logarítmica? a) Noms​​i​​cares b) Idiomes c) Habilitats​​motores d) Experiències​​autobiogràfiques​​(A​​més​​temps,​​més​​oblit) Què​​ es​​ el​​permastore?​​Magatzem​​permanent​​de​​l’idioma.
Els​​ treballs​​sobre​​la​​memòria​​de​​testimonis​​de​​Eleanor​​Loftus​​mostren​​que: a) Acostumem​​a​​recordar​​de​​manera​​bastant​​fidedigna.
b) És​​difícil​​fer​​creure​​a​​una​​persona​​que​​recorda​​algo​​que​​no​​ha​​vist.
c) La forma de preguntar sobre un fet del passat afecta de manera important al que​​recorda.
d) Els​​efectes​​de​​la​​interferència​​proactiva​​(seria​​interferència​​retroactiva).
Segons​​ el​​model​​de​​filtre​​(Broadbent)​​la​​selecció​​de​​la​​informació​​es​​fa: a) Després​​de​​la​​codificació​​semàntica​​de​​la​​informació.
b) Entre​​la​​memòria​​a​​curt​​termini​​i​​la​​memòria​​a​​llarg​​termini c) En​​ la​​memòria​​a​​curt​​termini d) Entre​​la​​memòria​​sensorial​​i​​la​​memòria​​a​​curt​​termini Quina​​ de​​les​​dades​​següents​​no​​pot​​explicar​​el​​model​​de​​filtre? a) Que​​sentim​​el​​nostre​​nom​​encara​​que​​no​​prestem​​atenció b) Que​​ens​​podem​​concentrar​​molt​​en​​una​​única​​cosa c) Que​​rarament​​es​​sobrecarrega​​la​​memòria​​a​​curt​​termini d) Que​​podem​​seleccionar​​una​​informació​​entre​​els​​milers​​que​​ens​​n’arriben.
El model d’atenuació de Treisman proposa que la selecció de la informació és fa​​ en​​ funció​​de: a) Les​​característiques​​físiques​​dels​​missatges b) Característiques​​semàntiques​​dels​​missatges 53 c) Característiques​​físiques​​i​​semàntiques​​dels​​missatges d) Cap​​de​​les​​respostes​​anteriors​​no​​és​​correcta La tasca de fluïdesa verbal amb la que podem avaluar a un pacient amb síndrome​​frontal​​consisteix​​en… a) Oferir a la persona la clau que defineixi una categoria i demanar-li que generi tants​​elements​​pertanyents​​a​​la​​categoria​​com​​pugui​​durant​​un​​temps b) Demanar a la persona que parli sobre un tema determinat durant un interval de​​ temps.
c) Demanar a la persona que repeteixi una paraula tantes vegades com pugui durant​​un​​temps.
d) Demanar a la persona que defineixi les paraules que li vam presentant durant un​​ temps Els​​ processos​​automàtics​​són: a) Ràpids,​​evitables​​i​​no​​depenen​​de​​recursos.
b) Ràpids,​​evitables​​i​​depenen​​de​​recursos.
c) Lents,​​evitables​​i​​no​​depenen​​de​​recursos.
d) Ràpids,​​inevitables​​i​​no​​depenen​​de​​recursos.
Que​​ una​​ activitat​​estigui​​automatitzada: a) Sempre​​és​​bo,​​perquè​​podem​​fer-ne​​d’altres​​simultàniament.
b) No​​sempre​​és​​bo,​​per​​la​​seva​​característica​​d’inevitabilitat.
c) Sempre​​és​​dolent,​​perquè​​no​​està​​sota​​control​​conscient d) No​​sempre​​és​​bo,​​perquè​​no​​és​​rígida La​​ psicofísica​​investiga​​la​​relació​​entre: a) Les​​estructures​​perceptives​​i​​els​​esdeveniments​​del​​medi.
b) La​​ intensitat​​física​​de​​l’estímul​​i​​la​​intensitat​​de​​la​​sensació​​que​​sustita c) La​​ comprensió​​i​​interpretació​​del​​nostre​​entorn d) Ninguna​​de​​les​​alternatives​​anteriors​​és​​correcta.
54 ...

Comprar Previsualizar