Anantomia del sistema ventricular (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 1º curso
Asignatura Anatomia Humana II
Año del apunte 2013
Páginas 2
Fecha de subida 18/09/2014
Descargas 18

Vista previa del texto

Anatomia del sistema ventricular.
1. Generalitats.
Sistema que es troba dins del SNC i és on trobem unes cavitats i conductes. Aquest es troba ocupat per el líquid cefaloraquidi LCR.
A nivell encefàlic trobem 4 ventricles i un aqüeducte cerebral. Al seu torn, els ventricles es troben comunicats mitjançant conductes o forats. Els ventricles són: - - - Els ventricles laterals (I i II): cavitats situades a nivell del telencèfal (hemisferis cerebrals) situades per fora del nucli caudat. A la part superior d’aquest trobem el cos callós. Cada un dels ventricles estan separats pel septum pelicidum. Cada ventricle esta format per un cos (situat a l’interior del lòbul parietal, per darrera del forat de Monro) i 3 banyes (anterior o frontal, situada per davant del forat de Monro, posterior o occipital i inferior o temporal) o Aquests comuniquen amb el III ventricle a través del forat de Monro o forat interventricular.
El III ventricle: situat a nivell del diencèfal. Les parets laterals estan constituïdes pel talem i la part més superior del hipotàlem. Superiorment trobem el trígon o fornix.
Inferiorment tenim el subtalem. Anteriorment tenim lalamina terminalis. I posteriorment tenim el epitàlem.
o Comunica amb el IV ventricle mitjançant el aqüeducte cerebral o de Silvius.
Situat a nivell del mesencèfal, es troba envoltat per substancia gris periacueductal. Per darrere del aqüeducte trobem el sostre del mesencèfal, i per davant els peduncles cerebrals (la calota o tegmen).
El IV ventricle: es relaciona la part superior a nivell de la protuberància i la part inferior a nivell del bulb. Lateralment els peduncles cerebel·losos. En el sostre del IV ventricle trobem el cerebel, on hi ha una membrana amb 3 forats: el central o orifici de Magendi i els forats laterals o de Luschka.
o Continua amb el conducte del epèndima situat a nivell de la medul·la.
2. Circulació del líquid cefaloraquidi.
El líquid cefaloraquidi és incolor, té poques cèl·lules i proteïnes. Aquest es produeix i reabsorbeix contínuament, de tal manera que es renova completament tres cops al dia. Ocupa un volum total de 150 ml, sobretot situat a nivell ventricular i subaracnoidal.
El líquid es produeix als plexes coroïdals ventriculars. Es tracta de capil·lars rodejats de la piamàter, que per difusió formen aquest líquid. Únicament estan situats en els 4 ventricles.
La major part de la reabsorció d’aquest es fa a nivell de les vellositats aracnoïdals. El si venós que recull més LCR perquè té més vellositats és l si sagital superior. També es reabsorbeix , en menor percentatge, a les parets dels vasos de les venes cerebrals que circulen per l’espai subaracnoidal.
El moviment del líquid no és uniforme, sinó que avança de forma intermitent degut a les pulsacions arteriolars. Des d’on es va formant als ventricles, del I i II passa pel forat de Monro al II ventricle, i un cop aquí passen pel aqüeducte de Silvius al IV. Posteriorment, mitjançant els orificis del Magendi i forats de Luschka passen el major percentatge de nou cap amunt a l’espai subaracnoidal (cisterna Magma); i en menor percentatge cap al conducte de l’ependima (medul·la), el líquid cefaloraquidi que passa per la cisterna, va cap amunt i drena als sins, que van a parar a aquesta zona.
...