Tema 11 FRDV Morfogènesi i formació d'òrgans (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología - 3º curso
Asignatura fisiologia i regulació del desenvolupament vegetal
Año del apunte 2015
Páginas 2
Fecha de subida 08/02/2015
Descargas 9
Subido por

Vista previa del texto

Tema LL.- Morfogdnesi i formaci6 d'drgans Formaci6 d'drgans Les plantes superiors tenen una organitzaci6 estructural molt uniforme, totes son iguals. Existeixen dos models principals: r Model apical-basal: des de la part superior fins a la inferior trobem: meristern apical, cotiledons, hipocdtil, meristem radicular i caliptra.
o Model radial: de la part mes externa a la mes interna hi trobe,: epidermis, teixit basal, pericicle (endodermis i cdrtex), floema ixilema.
Establert en fase embri6: En zona apical) meristem apical ) cotiledons i hipocdtil En zona baixa ) zona radicular icentre quiescent.
En zona central Se sap que hi ha alguns gens implicats en el model radial i altres que estan implicats en el modelapical-basal.
Formaci6 de l'arrel forma bisicament a partir del centre quiescent. Per sota del creixement acrop0tal dona la caliptra, i per sobre i radialment dona l'epidermis, el cdrtex i l'estela.
Es Centre quiescent: situat al mig de l'arrel. Esta format per cdl.lules molt resistents i de poca activitat.
Poden ser reconvertides a cEl'lules actives si en alguna zona n'hi ha de danyades. No se'n coneix la funci6 concreta, perd es creu que podria ser un lloc de slntesid'auxines.
El desenvolupament del xilema i el floema en l'arrel es dona en sentit acrop&tal. Les arrels laterals queden a certa distancia del mersitem, Tenen l'origen en el pericicle, ja que travessen el cdrtex.
Formaci6 de la tiia diferents ipex vegetatius varien en forma, tamany, teixit i activitat meristemdtica. Tenen funci6 de creixement. Com mes a baix de l'ipex esta una cEl'lula, m6s diferenciada i crescuda esti.
Els A les coni'feres: els brots apicals son cdnics i petits A les gramfnies: els brots apicals son estrets i llargs A les dicotileddnies: la zona distal s'allarga m6s o menys en funci6 de l'espEcie. T6 caputxa ijust per sota d'aquesta es on estan els primordis foliars.
una 22 En l'ipex vegetatiu de les angiospermes Bodem distingir dos parts segons el plinol de divisi6 de les cEl.lules: 1.
2.
Divisions periclinals (paral.leles a la superficie): es formen varies capes envolvents. Tfinica.
Divisions anticlinals perpendiculars {a la superffcie): es forma el cos, d'on derivari el meristem apical.
Sota l'ipex vegetatiu i sota els primordis foliars trobem un meristem sub-apical que es qui donari la longitud de la tija. Si esti inactiu la planta seri nana. En aquest meristem es dona l'elongaci6 de les celules i la seva posterior diferenciaci6. El creixement en longitud de la tija quedari articulat en nusos i entrenusos, sent els primers els que creixen realment.
Formaci6 de la fulla D'aquidonen el que anomenem protuberincia, que diferenciar) en el primordifoliar. El numero de capes que intervenen en les divisions varia segons l'espdcie.
Les fulles son el resultat de divisions periclinals a les vores del meristem apical.
Herbicies: capa externa de la trinica Gimnospermes: t[nica i cos Escrofulicies: divisions al cos.
Gens per a la morfogEnesi foliar identificats en Arabidopsis thaliana: Mutant AN (angustifdlia): fulles estretes i llargues Mutant ROT (rotundifblia): fulles curtes i arrodonides Doble mutant: forma caracteristica dificilde definir.
El tamany i la forma final de la fulla depenen de la geometria de les cEl'lules i del control gendtic (fil.lotaxi).
Fil.lotaxi: formaci6 de fulles en plantes segueix pautes en l'espai i el temps determinades geomEtricament. Hi ha un patr6 espec(fic de distribuci6 foliar invisible a factors mediambientals.
Fibonacci.
Formaci6 de la flor En algun moment del cicle de les angiospermes algun ipex vegetatiu deixa de crear fulles ilo gemmes i es transforma en un ipex ftoral. Es un canvi en l'estructura cap a una estructura reprcductora. Com m6s numero de divisions cel.lulars hi hagi en el cos, menys divisions cel'lulars hi ha al centre.
L'estructura final es un centre vacuolitzat envoltat per cEl'lules meristemitiques molt denses' La capa evolvent o trinica donari lloc a les brActees i al primordi floral, i despr6s seqtiencialment als s}pals, pEtals, estams i carpels. Quan parlem de sentit acropdtal en flor parlem de baix a dalt.
23 ...