Tema 5 derecho civil I (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura Derecho civil I
Año del apunte 2014
Páginas 6
Fecha de subida 10/01/2015
Descargas 8
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 5.La persona física i els béns de la personalitat La personalitat civil La personalitat és la condició que atribueix l’ordenament jurídic a la persona per tal que sigui considerada subjecte de dret, titular de drets i deures jurídics.
Es reconeix a tot ésser humà. S’adquireix amb el naixement de la persona física i s’extingeix amb la mort.
També es reconeix a determinades entitats o agrupacions denominades persones jurídiques.
Capacitat Les persones físiques gaudeixen de personalitat i això implica tenir capacitat per ser subjecte de drets i obligacions i per actuar en el tràfic jurídic.
La capacitat es de dos tipus:   Capacitat jurídica Capacitat d’obrar Capacitat jurídica/ capacitat d’obrar Capacitat jurídica La capacitat jurídica es l’aptitud de la persona ser titular de drets i obligacions.
És uniforme i existeix sempre que existeix la personalitat jurídica Comença amb el naixement i acaba amb la mort de la persona.
Capacitat d’obrar La capacitat d’obrar de la persona es fonamenta en la seva capacitat natural, per això no és igual per a totes les persones, sinó que es graduable. Pot ser:   Plena: capacitat per tots els actes de la vida civil Limitada: s’ha d’actuar mitjançant d’una altra persona La capacitat d’obrar plena s’assoleix amb la majoria d’edat, desprès la persona solament pot ser privada de la capacitat d’obrar per sentència judicial.
1 Limitació de la capacitat d’obrar Les limitacions a la capacitat d’obrar es justifiquen en la falta de capacitat per voler i entendre. Tendeixen a protegir a la persona afectada i s’han d’interpretar sempre de forma restrictiva. Són:   La minoria d’edat: la capacitat d’obrar augmenta paulatinament amb l’edat.
La incapacitació: privació de la capacitat d’obrar per sentència judicial, que procedeix quan una persona presenta malalties o deficiències persistents de caràcter físic o psíquic que li impedeixen governar-se per sí mateixa.
Capacitats especials i prohibicions En alguns casos l’ordenament requereix unes especials condicions d’aptitud per realitzar determinats actes o negocis jurídics, son les capacitats especials ( ex. Edat per adoptar).
En altres casos l’ordenament prohibeix a determinades persones que es troben en unes concretes circumstàncies que realitzin un acte jurídic, son les prohibicions ( ex. El tutor no pot comprar béns del tutelat).
Inici de la personalitat L’art. 211-1.1 CCCat estableix que la personalitat civil s’adquireix amb el naixement de la persona física. ( El nascut no cal que tingui figura humana ni que visqui 24 hores desprès del sí matern ( art.30 CC fins la seva derogació juliol 2011)).
La prova oficial del naixement es la inscripció al Registre Civil. La inscripció l’ha de fer, d’acord amb la LRC , el pare, la mare, altres parents, o les persones presents al naixement, entre les 24 hores i els 8 dies següents al naixement.
Protecció del nasciturus i del concepturus El nostre ordenament jurídic també protegeix a la persona abans del seu naixement.
Nasciturus: És el que està concebut però encara no ha nascut.
Concepturus: És el que encara no esta concebut.
El concebut té la consideració de persona als efectes que li siguin favorables, sempre que arribi a néixer.
El no concebut no està protegit per la norma i no pot ser titular de drets. Amb tot, l’ordenament permet reservar-li una sèrie de drets mitjançant les substitucions fideïcomissàries i les donacions amb clàusula de reversió ( amb el límit d’una crida a persona que encara no visqui).
2 Substitució fideïcomissària. S’ha d’ordenar per un testament. Consisteix en anomenar un hereu( fiduciari) que aprofitarà aquella herència sense tenir poder de disposició.
Els béns/ drets de la personalitat Caràcters:     Són drets innats, inherents a la persona Són drets absoluts oposables erga omnes a la resta de particulars i a l’Estat.
Són drets personalíssim, intransmissibles, indisponibles, irrenunciables, imprescriptibles, inexpropiables i inembargables.
Són drets de contingut extrapatrimonial ( no tenen preu).
Classes: Drets relatius a l’esfera corporal o física de la persona Dret de la vida ( art. 15 CE “ tots tenen dret a la vida...”) Dret a la integritat física i a la salut ( art. 15 CE “... a la integritat física i moral”).
Drets relatius a l’esfera moral o espiritual de la persona Dret a l’honor, a la intimitat personal i a la pròpia imatge ( LO 1/1982) Dret a rectificació Dret a la protecció front el tractament informàtic de les dades personals Dret moral d’autor Dret al nom El dret al nom El nom és un bé de la personalitat perquè s’identifica amb ella i evoca idealment la persona en llurs qualitats morals i socials i la seva ascendència.
La tutela civil del nom permet dos tipus d’accions: L’acció de reclamació o afirmació d’un determinat nom front a qui el discuteix o desconeix L’acció d’impugnació del nom, amb la que es persegueix una resolució judicial que impedeixi una altra persona.
La legislació del Registre Civil, regula el nom i els cognoms, la seva assignació i canvi: El nom l’elegeixen els titulars de la potestat o qui te la guarda legal o de fet del menor.
3 Cal tenir present que: No es pot consignar més d’un nom compost o dos simples Estan prohibits els noms que:    Objectivament perjudiquin a la persona Els que facin la identificació confusa Els que indueixin a error respecte al sexe.
No pot imposar-se al nascut mateix nom del d’algun germà viu.
El nom es pot canviar: A petició de l’interessat davant de l’encarregat del RC Per l’equivalent en qualsevol llengua espanyola Amb autorització del Jutge encarregat del Registre Civil Si el nom s’ha imposat infringint la normativa Per substituir-lo pel nom usat habitualment Per la traducció d’un nom estranger Amb autorització de la Direcció General Registres Notariat Per una justa causa, mentre no perjudiqui a tercers.
El dret al nom Els cognoms queden determinats per la filiació ( primers cognoms del pare i de la mare)   L’ordre el decidiran els pares abans de la inscripció Tots els germans tindran el mateix ordre Si no ho fan:     Primer el del pare i segon el de la mare Si només s’ha reconegut una filiació, el fill tindrà els dos cognoms del progenitor que l’ha reconegut ( es pot alterar l’ordre) El fill a la majoria d’edat pot canviar l’ordre dels cognoms.
Si no hi ha determinació legal de la filiació l’encarregat del RC imposarà un nom i uns cognoms corrents.
4  Si la filiació ha estat determinada amb oposició del progenitor o aquest ha estat condemnat a causa de la generació el fill només ostentarà el seu cognom si ho sol·licita ell mateix ( el fill) o el seu representant legal.
El canvi de cognoms Per modificació de la filiació Per autorització del jutge de 1ª Instància:        El canvi del cognom Expòsito u altres anàlegs El canvi de cognoms imposats amb infracció de la normativa La conservació dels cognoms que tenia abans de la determinació de la filiació ( dos mesos) La adequació gràfica a les llengües espanyoles d’un cognom estranger Que el cognom de la forma proposada sigui una situació de fet no creada per l’interessat.
Que els cognoms que es volen unir pertanyin legítimament a l’interessat.
Que els cognoms resultants no pertanyin a la mateixa línia Autonomia del pacient en l’ambit de a salut Llei 21/2000 Art. 212-1 CCCat: Dret de tota persona a rebre informació verídica, comprensible i adequada a les seves necessitats i als seus requeriments sobre l’abast de qualsevol intervenció en l’àmbit de la salut.
Art. 212-1: dret al consentiment informat.
Situacions d’excepció a l’exigència del consentiment:        Risc per a la salut publica Situació de risc immediat greu Atorgament del consentiment per substitució Estat físic o psíquic que no ho permet Incapacitat legal Persones internades per trastorns psíquics Menors d’edat 5 Documents de voluntats anticipades Son documents on es fan constar els desitjos d’una persona per tal d’influir en les decisions assistencials futures que l’afectin pel cas que arribat el moment no ho pugui fer.
La forma d’atorgament i el procediment de comunicació queden regulats a la legislació sanitària Hi poden constar previsions referents a la donació d’òrgans o del cos, i a les formes d’enterrament o incineració.
El tractament de la documentació clínica Arts. 9 a 14 llei 21/2000 La historia clínica es el conjunt de documents que configuren l’historial mèdic de cada persona.
Serveix d’instrument d’ajuda en la garantia de l’assistència adequada del pacient, L’accés a la historia clínica es limitat El pacient te dret a accedir a la documentació de la historia clínica i a obtenir una copia de les dades que aquesta conté.
6 ...