Construcción tema 7 (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Rovira y Virgili (URV)
Grado Arquitectura - 3º curso
Asignatura Construcción III
Año del apunte 2015
Páginas 10
Fecha de subida 14/03/2016
Descargas 10
Subido por

Vista previa del texto

TEMA%7.%LA%FAÇANA%PESADA% EL%MUR.%CARACTERISTIQUES.% L’ordre dels elements: La primera capa començant per l’exterior, es la capa estanca. Aquesta capa no deixa passar el vapor ni l’aigua, ja que es un capa no porosa. EX: arrebossat.
La segona capa, es la capa de suport, aquesta s’encarrega de donar-li suport a la capa estanca i a l’aïllament. EX: totxana.
En aquest tipus de façana, es creen condensacions entre la paret de suport i la capa d’aïllament, ja que la primera paret freda es la capa de suport. Per evitar aquestes condensacions, col·locarem una barrera de vapor a la part més interna de la façana.
També es pot col·locar una cambra d’aire entre la capa de suport i l’aïllant.
Aquest tipus de solucions, són útils per a edificis de poc ús.
En aquest cas, l’ordre dels elements de la façana començant per l’exterior són, capa estanca, aïllament i capa de suport.
Per solucionar les condensacions, col·locarem una barrera de vapor abans de l’aïllament, ja que si la condensació es produeix a la capa estanca, la qual en aquest cas es la paret freda, aquesta podria desadherir-se de l’aïllament Aquests tipus de solucions, són útils per a edificis de més ús, edificis habitats constantment.
L’ordre dels elements començant per l’exterior es, capa de suport, cambra d’aire, capa estanca i l’aïllament.
La primera capa freda que hi ha és la capa estanca, per tant, per evitar les condensacions col·locarem una barrera de vapor a la part més interna de la façana.
Per altre banda, tenim la cambra d’aire, aquesta cambra tindrà la funció de drenar l’aigua que la capa de suport deixarà entrar ja que no es estanca.
Aquests tipus de solució, són útils per a llocs on les precipitacions són intermitents o poc abundants, ja que si no la capa de suport no tindrà temps d’eixugar-se.
L’ordre dels elements començant per l’exterior es, capa de suport, l’aïllament i la capa estanca.
Per evitar les condensacions es produeixi a la capa de suport, la qual es la primera capa freda, ja que la capa estanca està a la part més interna de la façana i la qual estarà calenta, col·locarem la barrera de vapor entre l’aïllament i la capa estanca.
Aquesta solució causarà molts problemes, com a conseqüència de que la capa de suport es porosa i deixarà passar l’aigua cap a l’aïllament, el qual un cop moll perdrà part de les seves propietats, i causarà problemes de durabilitat.
L’ordre dels elements començant per l’exterior es, l’aïllament, capa de suport i la capa estanca.
La capa estanca a l’interior no és una bona solució, ja que si es mulla l’aïllant per les seves propietats, i si es mulla la capa de suport per durabilitat.
No hi haurà problemes de condensacions, ja que l’aïllant està a la part exterior de la façana, i per tant, la paret freda es la primera. No es necessari una barrera de vapor.
Haurem de tenir en compte amb les transpiracions, ja que en aquest cas, no tindrem problemes de condensacions, però si de transpiració, a causa de que la paret estanca, ja que aquesta no deixarà transpirar la façana des de l’interior a l’exterior.
L’ordre dels elements començant per l’exterior es, l’aïllament, capa estanca i la capa de suport.
La capa estanca a l’interior no és una bona solució, ja que si es mulla l’aïllant per les seves propietats.
No hi haurà problemes de condensacions, ja que l’aïllant està a la part exterior de la façana, i per tant, la paret freda es la primera. No es necessari una barrera de vapor.
Haurem de tenir en compte amb les transpiracions, ja que en aquest cas, no tindrem problemes de condensacions, però si de transpiració, a causa de la paret estanca, ja que aquesta no deixarà transpirar la façana des de l’interior a l’exterior.
Les formes de suport: 1. Recolzament del sostre Amb aquest tipus de suport, el recolzament, tindrem problemes de condensacions, ja que la part horitzontal de la façana queda exposada directament a l’exterior, o en el cas del segon detall seria la primera paret freda. A més aquesta tipologia de suport provoca guerxament i problemes d’estabilitat a partir d’edificis de 3 plantes d’alçada.
Per poder solucionar la problemàtica de les condensacions, en el cas del segon detall es pot col·locar una capa de continuïtat de l’aïllament.
2. Reducció de cantell És la solució més senzilla per reduir els ponts tèrmics. L’avantatge que té es que es pot realitzar amb les tècniques més tradicionals i dintre del procés tradicional de la construcció d’un edifici, aprofitant la ductilitat formal del formigó. Només exigeix la previsió d’uns encofrats de vora una mica més complicats.
Es més normal que la volada del sostre no arribi fins la cara exterior de la façana sinó que quedi protegit per una peça, en forma de L per exemple, que redueixi la conductivitat tèrmica del conjunt. Per perfeccionar aquest sistema, es pot col·locar una làmina d’aïllament entre la peça i el voladís.
Tant si s’interposa la peça en L com si no s’interposa, l’estabilitat del full exterior de la façana exigeix que el carregament sobre el voladís sigui igual o més gran que els dos terços del gruix d’aquest full, es a dir de 15 a 18 cm, si contem les dimensions de l’aïllant. Si aquest procés no s’executa bé, tindríem problemes d’estabilitat.
Una molt bona solució es una peça metàl·lica amb una ànima aïllant.
3. Les fixacions d’acer: S’utilitzarà un cartabó per estabilitzar la peça d’acer, per evitar una torsió o un trencament.
Aquesta peça anirà fixada a la vora del sostre i l’altra volant per a rebre la càrrega del full exterior de la façana.
Això proporciona poder retirar el forjat de la façana, unir-los amb aquesta peça evitant els problemes de carrega i els ponts tèrmics gràcies al joc que té aquesta peça, fent que hi hagi una capa d’aïllant continua com en el cas del segon i tercer detall.
En el primer cas, s’utilitzarà una L d’acer, no obstant tindrem problemes de ponts tèrmics, ja que no va reforçada amb una làmina aïllant.
En el segon cas, també s’utilitza una L d’acer, però va reforçada amb una làmina aïllant, per tant no tindrem problemes de ponts tèrmics.
En aquesta tercera solució s’utilitza una peça d’acer en forma de U per a una millor subjecció de la vora del sostre amb el full exterior de la façana per evitar possibles problemes d’estabilitat, tampoc tindrem problemes de ponts tèrmics gràcies a la làmina d’aïllament.
4.Les peces especials: Una solució alternativa per a suportar el full exterior de la façana es basa en el recurs a un material de menor resistència mecànica, però de baixa conductivitat tèrmica: la ceràmica. El suport del full exterior de la façana es pot fer amb uns maons que volin des de l’estructura de l’edifici.
Aquesta solució es basa en una peça ceràmica de 29 cm, que denominem imposta. Aquesta peça es col·loca en voladís sobre la vora del sostre: la cua de 14 cm, s’assenta en el sostre, i al seu damunt i descansa el full interior de la façana, que per lo general és una totxana de 14 cm. La volada de la peça ceràmica és de 15 cm, i es reparteix entre el full exterior, de 9 cm, i la cambra d’aire, de 6 cm, en aquesta ultima capa si pot col·locar l’aïllament d’uns 2 o 3 cm de gruix, adossat al full interior.
L’embolcall tèrmic: Hi ha quatre tipus d’aïllament tèrmic: Plaques Poliestirè Suro aglomerat Vidre cel·lular Làmines Fibres minerals Granulats Reblerts Escumes projectades Poliestirè EL%MUR.%ANÀNILI%DE%CASOS.% La façana tradicional: La façana tradicional, es una façana molt gruixuda, ja que era el sistema que es feia servir per evitar els ponts tèrmics o les pèrdues d’energia.
Està formada per una única fulla molt gruixuda, per tant es una paret freda.
La façana convencional 1: La façana convencional, està formada d’exterior a interior per un mur ceràmic, una làmina aïllant, una cambra d’aire, un envà ceràmic i l’acabat interior.
Aquest tipus de façana presenta problemes de protecció tèrmica i de estanquitat. Ja que el forjat pot quedar exposat a l’exterior.
Com podem veure en el primer detall, el forjat tindrà problemes d’estanquitat, ja que no té cap tipus de protecció estanca, i per tant l’aigua filtrarà cap a l’interior del habitatge, a més i tindrà ponts tèrmics. Això es podria solucionar col·locant una capa estanca al full exterior de la façana, i per solucionar els problemes tèrmics, s’hauria de col·locar una làmina aïllant a la part del forjat vist, la qual si no va revestida de la capa estanca, aquesta es mullaria i perdria les seves propietats.
En el segon detall, el forjat esta retirat del full exterior de la façana. Això solucionarà els problemes d’estanquitat en el forjat, no obstant, els problemes tèrmics estaran present en la façana, ja que el forjat no esta protegit tèrmicament.
Per solucionar aquest problema, s’hauria de aïllar la part del forjat, col·locant una làmina per revestir el forjat verticalment, impedint la pèrdua d’energia.
La façana convencional 2: La façana convencional, està formada d’exterior a interior per un mur ceràmic, una làmina aïllant, un envà ceràmic i l’acabat interior.
Aquest tipus de façana presenta problemes de protecció tèrmica i d’estanquitat, d’estabilitat.
Els problemes tèrmics venen donats per la dificultat de la col·locació de l’aïllant. Si aquest queda solt i l’aire es mou al seu volt, serà ineficaç: si s’adossa al full exterior, les condensacions es produiran en el pla de contacte entre l’aïllament i l’obra i, per tant, el comportament d’aquest aïllant serà dubtós. Adossar-lo al full interior és impossible a causa del procés constructiu “de fora cap a dins”.
Una possible solució seria col·locar una làmina aïllant paral·lela al forjat, a més per resoldre les condensacions s’hauria de col·locar una barrera de vapor entre el full exterior fet de ceràmica i l’aïllament.
Els problemes d’estanquitat estan presents ja que el punt més dèbil d’una fàbrica és la unió de junt-maó. Per tant l’aigua filtrarà cap a l’interior.
Els problemes d’estabilitat són causats pel full exterior de la façana, ja que només dos terços del maó està recolzat a la vora del sostre.
La façana ventilada: La façana ventilada, està formada d’exterior a interior per un mur ceràmic, una cambra d’aire, un aïllament, un envà ceràmic i l’acabament interior.
La cambra d’aire resol els problemes d’estanquitat, barrant els pas a l’aigua des del full exterior, el qual es permeable, cap a l’interior, i evacuant la humitat que podria arribar-hi gràcies a la seva contínua ventilació, per tant, la cambra d’aire fa de cambra de drenatge.
El full exterior ceràmic tanca la cambra. És essencial per a aquest tipus constructiu que aquest full exterior sigui absolutament lliure per a deformar-se independentment del full interior i de l’edifici en general.
En el full interior forma part del conjunt solidari de l’edifici. Pot ser portant i rebre la càrrega dels sostres, o pot ser simplement un tancament. En qualsevol dels dos casos, el full interior quedarà inserit entre els elements estructurals. La unió amb aquests elements haurà de garantir una certa estanquitat a l’aire, però la seva missió principal és ser un tancament de l’espai interior i un suport estabilitzador del full exterior.
El full exterior ha de ser entès com un embolcall global de l’edifici, posat al seu damunt com a un element absolutament independent. La seva missió constructiva principal és la formació de la cambra. Per això no cal que tingui un gruix important, i la limitació en aquest punt l’estableix només la seva pròpia estabilitat i la cohesió de les peces.
L’aïllament tèrmic s’ha de juxtaposar al full interior per aconseguir que aquest full quedi realment protegit. Un eventual moviment d’aire entre la cambra i un espai entre aïllament i el full interior en reduiria notablement l’eficàcia.
La façana ventilada s’ha de construir sempre de dintre cap a fora, o sigui que primer s’ha d’aixecar el full interior i després les successives capes de l’embolcall. Només així es podrà fixar correctament el full exterior a l’interior, només així l’aïllament quedarà eficaçment adossat al full interior i l’obra vista exterior tindrà l’aspecte desitjat.
L’estabilitat del full exterior se sol confiar a unes claus o grapes, que ancoren el full exterior a l’edifici. Qualsevol sistema de fixació ha de permetre el moviment d’aquest full en el seu propi pla i impedir el moviment perpendicular d’acostament o de separació respecte el full interior. La disposició i capacitat mecànica d’aquestes grapes depenen de molt factors, com ara l’exposició de l’edifici, el caràcter del full exterior, la profunditat de la cambra i el disseny de la pròpia grapa.
La façana amb elements industrialitzats: La façana amb elements industrialitzats consta de fer aquesta, amb elements prefabricats, el que proporciona una construcció molt més rapida, ja que són elements que es munten in situ.
LA%FINESTRA.%CARACTERISTIQUES:% Les formes d’obertura: Finestres practicables: •! Al interior. - A la francesa d’un batent.
•! Al exterior. – A l’anglesa d’un batent.
•! Al interior amb doble full. - •! Al exterior amb doble full.
Finestres abatibles: •! D’eix horitzontal superior. (practicable al exterior) -Projectable.
•! D’eix horitzontal inferior. (practicable al exterior) -Projectable.
•! D’eix horitzontal superior. (practicable al interior) -Oscil·lant d’eix superior.
•! D’eix horitzontal inferior. (practicable al interior) •! -Oscil·lant d’eix inferior.
Finestres lliscants: Finestres giratòries: •! Basculants si l’eix de gir es horitzontals.
•! Translació horitzontal. – Corredissa.
•! Translació vertical. – De guillotina.
•! Pivotants si l’eix de gir es vertical.
Finestres lliscats: •! De Guillotina si llisquen verticalment.
•! Corredissa si llisquen horitzontalment.
Finestres amb eixos lliscants: •! A la italiana.
•! A l’australiana.
El pla de col·locació: Les formes d’estanqueïtat: Hi ha tres o quatre formes segons les agrupem, una seria per geometria que es a través de la geometria de les peces de manera que les peces deixin l’aigua a l’exterior, per això no hem de posar geometria plana.
Quant fa vent l’aigua por entrar a l’exterior i es per això que tenim una altre forma: la discontinuïtat (per exemple: el goteró o trencaaigües) es un espai prou ampli per si fa molt de vent, aquesta no arribi prou a l’interior i no entri.
Un altre mètode es la càmera de descompressió, es similar al trencaaigües. Es com una càmera que si entra l’aigua torna a l’exterior.
Y l’últim grup es l’estanquitat que es per contacte no deixa que l’aigua passi.
La finestra de fusta: La finestra d’alumini: Les proteccions solars: Les proteccions solars, són els tancaments opacs que permeten tindre el control de la il·luminació natural i la radiació directa del sol.
...