DDII 1 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura DDII
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 02/05/2016
Descargas 4
Subido por

Vista previa del texto

LLIÇÓ 1. UNITATS BÀSIQUES D’ANÀLISIS DE LES DIFERÈNCIES INDIVIDUALS Espècie—> (Bio-espècie) conjunt de poblacions d’individus genèticament compatibles i capaços de reproduir-se entre sí.
Població—> Conjunt d’individus d’una mateixa espècie que viuen en un mateix entorn o “ecosistema”.
Organisme—> Conjunt organitzat de diferents estructures que té característiques pròpies.
Individu—> A psicologia els individus que analitzem poden ser animals o persones. És un oganisme uni-indivisible, és únic i individisble. Parlem d’individus que són singulars.
Persona—> Organisme característic de l’espècie humana. Sovint utilitzarem la paraula individu o subjecte.
Personalitat—> Conjunt de característiques psicològiques individualitzadores.
1. TIPUS DE VARIABILITAT Les característiques diferencials són aquelles característiques que compartim tots els individus de la població però amb uns valors diferents. Per tant, podem agafar qualsevol variable, atribut o dimensió (altura, sexe…) i a partir d’una variabilitat entre valors més alts i més baixos podem situar a tots els individus, d’aquí obtindrem una mitjana.
- Variablitat inter-individual—> la podem passar a una gràfica en forma de campana de Gauss, una gran quantitat de persones s’ubicaran a la part central i menys persones a les parts extremes de la distribució. Si ens acostèssim a un valor extrem i mirèssim com es distribueix allà la població veuriem que torna a aparèixer una nova distribució normal. Els avaluem en un mateix moment temporal.
1 - Variabilitat inter-grupal—> fem la corba normal de diferents grups i veurem com canvien les mitjanes, les variabilitats de les población entre cada grup. Podem trobar que no hi hagi diferències en les mitjanes però si en la variabilitat de la població.
- Hipoòtesis de la variabilitat—> no hi ha diferències en la mitjana d’intel·ligència entre homes i dones però si que les dones presentarien menys dispersió.
- Variabilitat intra-individual—> ens explica com es distribueixen les puntuacions d’acord a un mateix atribut però en diferents períodes de temps, és a dir, com varia la puntuació depenent de la nostra edat (nens, adults, ancians). S’acostuma a fer amb els estudis longitudinals. Això ens permet veure els canvis intra-indivuduals deguts al procés maduratiu, per tant, seran universals ja que tothom passa per aquestes etapes i seran irreversibles, les diferències intra-individuals no són irreversibles (totes les diferències no sempre impliquen canvis però tots els canvis impliquen diferències).
2. CAUSES DE LA VARIABILITAT DE LA CONDUCTA Si simplifiquèssim podríem dir que el procés natural de la causa de la conducta és que davant d’un estímul l’organisme genera una conducta com una resposta.
Els estímuls poden ser de diferents tipus: interns o externs, autogenerats… L’organisme té dues manera de respondre a través dels procesos (atenció, memòria, percepció…) i les disposicions (aquella tendència a reaccionar d’una determinada manera que acustuma a tenir una base genètica).
Experiment de la presó de Stanford—> tant els que feien de presoners com els que feien de capcellers es van ficar molt en el paper que havien de fer. Capcellers maltractaven als presoners. Tothom va embojir i van haver d’aturar l’experiment. Es recrea a la pel·lícula El experimento. La presió de l’ambient és capaç de canviar la conducta humana, s’imposava a la força de la dispocició humana.
Persona i situació es troben en constant interacció.
Taxes d’atur—> teoria disposicional, teoria situacional.
2 3. DISPOSICIONS I TRETS PSICOLÒGICS L’estímul impacta en l’organisme i aquest reacciona d’una determinada manera.
La conducta és molt específica—> davant d’un mateix estímul (acudit) trobem una resposta molt generalitzada entre els individus de la població (tots es riuen).
La conducta també pot presentar certa especificitat depenent de cada persona ja que cadascuna pot reaccionar d’una determinada manera.
Si veiem com reacciona una persona en determinades situacions i ho fa de manera semblant podríem parlar de consistència de la conducta. Malgrat les situacions siguin relativament diferents (subjectes-estímuls són diferents) podem trobar que les respostes siguin semblants i, per tant, ens adonaríem que, per exemple, una persona que cedeix un seient a una dona embarassada també ajudarà a una persona desorientada. Si en diferents situacions temporals es manté la mateixa conducta parlaríem d’estabilitat temporal. Quan hi ha les generalitzacions parlem de consistència.
Els individus tenim una continuitat identitària, no som iguals en tot moment però podem veure que hi ha un patró que ens porta a actuar d’una determinada manera, direm que hi ha consistència trans-situcional.
3 TRETS, HÀBITS I ESTATS Els trets ens interessen perquè són aquelles unitats d’anàlisis que ens permeten veure la universalitat d’aquell atribut en els individus, s’expressen de manera consistent en espaitemps i això ens permet explicar la conducta. Ens permet explicar perquè dues persones actuen de manera diferent davant la mateixa situació.
Costa i McCrae—> tret és una dimensió de les diferències individuals en les tendències a mostrar patrons consistents de pensaments, sentiments i accions.
Podem trobar definits els trets a nivell ontològic on tret seria un atribut psicològic disposicional o a nivell operacional on tret seria el mateix que parlar d’una variable mesurable de manera indirecta. Els podem classificar en ordre jeràrquic, aleshores parlaríem de trets amplis (estabilitat emocional, responsabilitat) o de trets específics (optimisme, percaça de sensacions). Segons la seva naturalesa trobem trets cognitius (intel·ligència, habilitats), emocionals (ansietat, honestedat) o mixtes (creativitat, originalitat).
Els trets no són observables, són latents i, per tant, necessitaré variables operacionals. No tots els trets tenen la meteixa importància, normalment els més elevats contindran els més específics. Els trets específics estan molt acotats a una determinada situació i la naturalesa és de tot tipus, tenen una definició que nosaltrem fem. Tenen a veure amb la disposició. Responsabilitat El hàbits són observables, tenen consistència en el temps. Tenen a veure amb la situació.
Puntualitat Quan parlem de tristesa ens referim a una emoció i, per tant, d’una activació o desactivació que dura un determinat temps. Quan parlem d’un estat emocional ens referim a una activació o desactivació menys intensa però que dura més temps.
Puc estar nerviós perquè estic en temporada d’exàmens i els tinc de manera prolongada en el temps, aquests nervis no seran els mateixos a quan tingui l’examen davant que el nivell de nervis serà molt més elevat.
4 Una situació com a estímul impacta en l’organisme d’alguna forma interactuant en la disposició que té l’organisme que influirà en la conducta observable que serà on veurem els hàbits (una persona en un examen exacuta una sèrie de conductes, hàbits alimentaris canvien, com s’estructura els exàmens i si es organitzada i sempre se’ls organitza).
Els tipus són taxonamies que permeten agrupar els individus que tenen característiques semblants. A partir de les tipologies a psicologia és habitual predir la seva conducta. Els tipus ens poden servir a nivell descriptiu però si no hi ha mesures que ens permetin refinar el que és cada categoria o hi ha solapament no ens serviran gaire.
4. INDICADORS, VARIABLES I CONSTRUCTES Caldrà transformar una variable latent en una altre que podem operacionar.
La força en si és una variable latent no observable però que pensem que existeix perquè ens permet explicar moltes coses: perquè pesem el que pesem, perquè una poma cau… Passa quelcom a nivell extern o intern que actua com a antecedent que impacta en l’individu.
Com podem mesurar la por—> igual que ha fet la física o la medicina, hem de buscar uns indicadors que ens defineixin que és la por i com podem mesurar-la. A partír de la freqüència cardíaca, amb el nivell auditiu de la sonoritat dels crits… Indicadors que ens diuen si la persona està sentin por i en quina intensitat.
5 ...

Comprar Previsualizar