TEMA 3- RIGIDESA (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 2º curso
Asignatura AVALUACIÓ CLÍNICA EN FISIOTERÀPIA
Año del apunte 2015
Páginas 3
Fecha de subida 15/01/2015
Descargas 12
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 3: RIGIDESA ARTICULAR: 1. DEFINICIÓ: La rigidesa articular és la conseqüència d'una alteració de la funcionalitat de l'articulació. Per saber la funció avalua rem el malalt amb el balanç articular. És important tenir el rang de mobilitat que necessita el pacient. Això pot vari ar en funció del morfotip. Serà patològic si li provoca una molèstia per el desenvolupament de les activitats de la vi da diària, un dèficit o una alteració. Pot ser deguda a cada una de les parts d’una articulació.
La rigidesa articular és, doncs una disminució dels moviments de l'articulació en qualsevol dels 3 eixos.
– Flexo-extensió – Var-Valg – Rotació 2. ETIOLOGIA: Congènites: ja venen donades.
Inflamatòries: hi ha una inflamació que limita l'espai Paràlisis: els músculs no es mouen i es fa una rigidesa. No pots moure algo doncs queda quiet Post traumàtic: després d'una intervenció quirúrgica CAUSES: Pot produir una pèrdua de moviment o bé ser produït per una pèrdua de moviment.
Retracció de parts toves Desalineació amb l’eix de l’extremitat.
Dismetria aparent.
Pèrdua de la funció.
ORIGEN: INTRA-ARTICULAR: hemartrosi sang dilns el genoll, es creen adherencies dins l'articulaciói per això per rang de mo bilitat.
EXTRA-ARTICULAR: Fractura 1/3 distal fèmur, el quàdriceps perd mobilitat per problema de la inserció del múscul MIXTA: Hi ha una pèrdua de la moviliat de l'articulació ja sigui la lesió dins o fora.
EVOLUCIÓ: • Moment d’aparició i tipus de lesió marcaran el futur de l’articulació • Congènita: greus desalineacions. Inici molt immediat en el temps • D’altres no immediates però més greus per la etiologia • Post-traumàtiques dependrà del moment d’aparició i tipus d’afectació Depèn de les característiques del pacient. Segons com sigui morfològicament evolucionarà més ràpid o més lent.
També depèn de la gravetat de la lesió.
Si es fa en edat de creixement podrà provocar la desalineació de l'articulació. Això s'anomena lesió congènita. Aqu esta desalineació també depèn de molts de factors. No son un algoritme perfecte, sinó podríem substituir el fisio p er una màquina. Cada lesió tindrà les seves peculiaritats que hi haurà que tenir en compte.
Desalineació en edat de creixement: provocarà problemes de mobilitat.
PREVENCIÓ: • Evitar immobilitzacions indequades – Temps adequat – Posició adequada – – Tècnica adequada Coneixement anatòmic Hem de evitar immobilitzar una articulació. Si immobilitzem l'articulació de una persona gran (més de treinta) prov ocarà una rigidesa articular que després hi haurà que tractar. Però moltes vegades hem surt més acompte immobil itzar ja que sinó empitjoraria si no es tracta. No he de fer una immobilització durant un temps innecessari, és a dir, més del que li cal. Hi ha que fer-ho en el temps adequat, posició adequiada, tècnica adequada i coneixement anatò mic.
Si coneixem la lesió i som capaços de saber-la tractar sabrem quant de temps hem de immobilitzar una lesió.
Si un pacient té una immobilització incorrecta, ens sera molt dificil després recuperar i haurem de fer el doble de fe ina. SI veim una mala immobilització i coneixem la teoria anatomica, podrem enviar a que li tornin a fer o bé ferla n osaltres.
3. ESPATLLA: Immobilització llarga: Limitació de la rotació externa i interna i abducció del braç Escurçament de la càpsula a nivell antero-inferior Causa rigidesa per: – Artritis en el nen – Capsulitis adhesiva / retràctil – Paràl·lisi del plexe – Fractura / luxació – Necrosi del cap humeral / artrosi 4. COLZE: LIMITACIÓ (EN ORDRE D’AFECTACIÓ) – Flexió – Extensió – Prono-supinació CAUSA – Artrosi – Artritis LIMITACIÓ AVD – Es necessiten entre 30-130º de flexió i 100º de prono-supinació – Es limita l’apropament i allunyament de la ma al cos Si el pacient s'adapta, no cal fer-li res, pot viure amb aquesta limació i portar una vida normal. L'apropament de la mà al cos no ho podre fer (pentinar-me, portar menjar a la boca, cordar botó etc..) Especial atenció amb el Sd.Compartimental: només es cura amb cirurgia.
5. CANELL: Lesió entre les dues filers (artrodesi) de les dues fileres del canell quasi no es nota ja que l'articulació mediocarpian a és doble condília Radiocarpiana: és condilia. Fibrocartilag triangular fa tenir una congruència articular que f'a que s'articula amb la p rimera línia dels ossos del carp.
Cirurgia sobre articulació és molt dolent per l'articulació. SI faig cirurgia he de saber que serà completament establ e sinó no hem compensa.
• Lesions òssies i lligamentoses • Immobilització inadequada • Artrosi Per a fer una immobilització és convenient poser-la amb flexió dorsal, posició metacarpo-falangica 90º i interfalàng iques extenció completa. Així serà més fàcil despres recuperar la mobilitat 6. DITS DE LA MÀ: • • IF en flexió i MTC-F en extensió és el més freqüent Importància de la posició en Intrínsec-plus 7. MALUC: • • • • Etiologia – Artritis sèptica – Fractures – Luxacions – Artrosi – Necrosi del cap Rigidesa en adducció – Es compensa per a obtenir espatlles horitzontals i cap vertical – Bàscula de pelvis + escurçament + valg genoll + escoliosi del costat afecte Rigidesa en abducció – Allargament del costat afecte + flexe del genoll Rigidesa en flexe – Desapercebut per la compensació amb l’hiperlordosi Limitació de mobilitat crea uns mecanismes compensatoris. Si tinc una cama més llarga que l'altre i no porto plantil la, no la puc arquejar per els lligaments, llavorç inclino el maluc i tinc un recolsament bipodal incorrecte que hem provocarà mal d'esquena. Tindré la esquena feta mal bé per culpa d'una articulació que està malament.
Habitualment el cos vol unes espatlles alineades amb el terra, ja que sinós el cap anira de costat i aixó no anirà bé.
Vulll una diabulació amb espatlles paraleles i diambulaicó bipolar, aixi el cos farà canvis per a aconseguir aquestes característiques a costa de fer-nos mal a l'esquena.
SI no puc fer una bascula pèlvica quan tinc una cama més curta que l'alter faré una flexió del genoll. Aquest flexe n o serà bo pel genoll, ja que provocarà una rigidesa articular del maluc i del genoll.
Rigidesa en flexe de maluc passara desapercebuda i es compensa amb una bascula anterior de la pelvis i una hiperl orodis lumbar.
Es molt perillos ja que pot pel carrer amb aquets patrons i no adonarse'n fns fer-se mal.
Quan tenim una hiperlordosi la que més pateix són les facetes lubmars verebrals. Es el punt d'articulació entre due s vertebres 8. GENOLL • Etiologia – Infecció – Traumatismes – Post IQ – 9. TURMELL I PEU: • • Etilogia més freqüent és la traumàtica Immobilització inadequada Artritis en nen: no frequent, un bacteri arriba a l'articulació del nen i la danya Paràlisi del plexe no arriba l'electricitat al múscul i no es pot moure.
Mantenir una articulació immobil: per evitar el dolor, ho fa el propi cos, es la necrosis de l'humer.
...