Resumen de todos los temarios (2012)

Resumen Catalán
Universidad Universidad Politécnica de Cataluña (UPC)
Grado Medios Audiovisuales - 2º curso
Asignatura Radio
Año del apunte 2012
Páginas 17
Fecha de subida 11/06/2014
Descargas 4
Subido por

Descripción

Resumen de todo el temario de la asignatura de radio impartida en el grado de medios audiovisuales del tecnocampus.

Vista previa del texto

RÀDIO Avaluació: Pràctiques: 25% Examen 1: 25% Examen 2: 40% - Tot el temari Exercicis: 10% Tema 2 Introducció: Els guions de ràdio només s’imprimeixen a una sola cara. La ràdio està dirigida a l’entreteniment.
A la dècada dels anys 50 va aparèixer la televisió (a Espanya va aparèixer cap els anys 60), la qual va ser una forta competència per la ràdio, sobretot per les tardes, que és l’hora en que la gent s’asseia i s’estava escoltant la ràdio.
Socialment la ràdio és molt important. Avui en dia, la ràdio, es consumeix molt pels matins, ja que pels matins la gent va molt amb cotxe i l’únic mitja de comunicació que té a l’abast és la ràdio, com si estan ocupats fent coses, poden seguir fent-les mentre escolten la ràdio.
- Característiques principals de la ràdio: o Unisensorial (SO) o Fugaç o Seqüencial - Altres característiques: o Es pot compaginar amb altres activitats o La ràdio és un ‘art’ temporal o Dimensió temporal molt important o La ràdio no és anònima o La ràdio és propera i molt emocional o La ràdio és evocadora (recorda) o Té problemes per comunicar conceptes ‘abstractes’ o És un medi calent (Emotiu, emocional) o La ràdio es barata i ràpida o És ubiqua o Gratuïta pels usuaris o Té barreres d’entrada El fet que la ràdio sigui unisensorial fa que: tingui una varietat en els 4 elements de la ràdio (la paraula, música, efectes sonors i el silenci).
La fugacitat i la seqüencialitat provoquen que la ràdio sigui repetitiva, és a dir, que repeteixi continguts, però també impliquen que la ràdio tingui una ordenació dels continguts i claredat expositiva.
La ràdio atrapa l’oient tota l’estona i ha d’evitar que l’oient s’avorreixi o perdi el interès amb el que està escoltant. És bidireccional en quant a que l’oient pot interactuar i participar en el programa. En la ràdio els locutors s’adrecen als oients. Està adaptada als ritmes diaris de la societat.
La música és el gran element evocador. La ràdio ha de ser senzilla, amb frases fàcils, fent ús d’analogies, tenint una claredat expositiva i els continguts ordenats.
La ràdio és un medi que es pot trobar a tot arreu. Només guanya diners de la publicitat, és totalment gratuïta pels oients.
Per a poder fer ràdio necessites entrar en concurs o si et vols estalviar les barreres d’entrada, fer ràdio per Internet.
Locució: Qualitat de la veu humana: Alt Intensitat = Volum Mitjà Baix Agut Més vibració (Les cordes vocals vibren a més velocitat, per tant són més curtes) Greu Menys vibració (Les cordes vocals vibres a menys velocitat, per tant, són més llargues) To El timbre és la suma de la intensitat més el to, el qual formen el ‘color de la veu’.
Els humans tenim dos cordes vocals. Uns més llargues, els altres més curtes, això fa que la veu sigui més greu o més aguda.
Els silencis són molt importants, enriqueixen el que estàs llegint i crida l’atenció (pe: en una classe quan el professor explica quelcom i els alumnes es comencen a dispersar, el professor fa un silenci i de cop, tots els alumnes tornen a estar pel que diu el professor. Per tant els silencis també serveixen per cridar l’atenció.
El lector que llegeix d’una forma exagerada rep el nom d’estar afectat.
Diferents estils de pauses: · Silencis o finals absolut (canvis de tema). De 0,5 a 1 segons.
· Oralitzades o plenes (Separar discursos). 0,5 segons.
· Pauses obligades (signes de puntuació).
· Pauses voluntàries: Lògiques i valoratives. Tenen una finalitat estètica.
Parlar en públic: - Preparació: com més sapiguem del tema, més segurs.
Aparentar seguretat.
Elements de recolzament, com sostenir bolígrafs o papers.
Esquema del que es vol dir.
Assajar el discurs.
Parlar a poc a poc.
Portar roba al·legant però còmode.
No posar-se nerviós davant de les preguntes.
Beure aigua.
Mirar als ulls de la teva audiència.
Oxímoron: No es un recurs gaire utilitzat. Consisteix en harmonitzar dos conceptes oposats en una sola expressió formant així un tercer concepte. Fa pensar al lector i buscar un sentit metafòric.
Pe: Un instant etern.
Resum de les implicacions de les característiques de la ràdio: Unisensorial (so): Usar adequadament la música i veus, efectes sonors i silencis.
La seqüencialitat i la fugacitat: Repetició de continguts, claredat expositiva, ordenació de continguts.
‘Art’ temporal: Atrapar a l’oient tota l’estona, (tot moment es important). Fugir de la piràmide invertida de la narració periodística. Crear un ritme.
La piràmide invertida en quant a la informació, és quan la informació es presenta primer el més important (que amb un paràgrafs ja sàpigues tota la informació), i després es donen més detalls per complementar la notícia, però que no són claus per saber la notícia, només la complementen.
Medi ‘proper’: Identificar-se, parlar en primera persona, de forma senzilla i adreçant-se als oients. Comunicar amb l’oient a través del telèfon.
Compaginable: Seguir el ritme social diari.
Evocadora: Jugar amb aquesta capacitat (recordar). Aplicar creativitat.
Medi calent i conceptes abstractes: Crear analogies, senzillesa de presentació, claredat expositiva, ordenació de continguts. Important: la música i la paraula apassionada.
Ràpida: Respondre a aquesta expectativa. (El d’ahir ja és antic, només val com a referent per a reflexions).
Barata: És molt ‘llaminera’ per als holdings de comunicació. Societat civil. Fa possible la pirateria.
La ubiqüitat: La gent la busca en moments de crisi.
Gratuïta: Model de negoci que necessita de la publicitat, ja que només obté beneficis de la publicitat.
Barreres legals d’entrada: Competir per les llicències. Se salva amb Internet. Aparició de la pirateria.
Unisensorial Fugaç Seqüencial Art Temporal Medi Proper Compaginable Evocativa Dificultat D’Abstracció Ràpida Barata Obíqua Gratuïta Barreres A: Sí o en alt grau.
Ràdio A A A A A A A A Paper A C C C C C A C Televisió C A A A A C C B Internet B C C B B B B B A A A A A/B C C C B B B C B B A B B B A/B C B: Depèn o en grau mig. C: No o en grau baix.
1.3 Els 4 elements amb els quals fem ràdio.
Aquests elements són, la paraula, la música, els efectes sonors i el silenci.
1.3.1 La paraula:        Junt amb la música, la paraula és l’element més important.
La paraula ens fa humans.
Serveix per ordenar ordres precises.
La paraula apropa el locutor l’oient.
Crea emotivitat.
Element identificador.
Té tres elements: intensitat (volum), to (la freqüència fonamental) i el timbre (els harmònics de la veu. És un producte de tots els elements ressonants del nostre cos. Produeix la singularitat de cada veu). Els tres elements junts creen el ‘color de la veu’.
1.3.2 La música:          Al costat de la veu, la música és l’element més usat de la ràdio.
La música comunica certes coses de forma més efectiva que la paraula. (Identitat de grup, emocions).
La música va arribar abans que la paraula. (Relació amb la dansa).
La música està connectada amb la catarsi. (La purificació).
Molt més motiva que la paraula.
Connectada amb sentiments més primitius.
És evocadora.
És fa servir per a dues funcions: o Significatiu: és la música que per si sola ja té sentit a la ràdio.
o Identificatiu: és la música que es fa servir per identificar un programa utilitzant una sintonia.
 Identificar  Separar continguts El instrument que agrada més de la música és la veu humana.
1.3.3 Els efectes sonors:   Els efectes sonors es fan servir en els àmbits: o Ficció (efectes fabricats per l’ocasió).
o Notícies (efectes que corresponen a la realitat).
Pot tindre dues funcions: o Significativa: són realistes (explosions, crits, sirenes, etc), per si mateixos relaten una cosa. Aquesta funció són pels efectes sonors de les notícies o de la ficció dins l’àmbit de publicitat.
o Indicativa: per exemple una ràfega.
 Dintre de parts identificatives.
 Separadors de continguts.
La ficció a la ràdio actualment ja no es fa. L’única ficció que es fa és la publicitat.
1.3.4 Els silencis:       Més de 3 o 4 segons de silenci a la ràdio ja es considera un error. El límit admès són 3, o com a màxim, 4 segons. 3 segons a la ràdio es fan eterns.
El silenci és implícit en totes les nostres converses.
És una manera de donar significat a les nostres frases (comes, punts, punts i apart).
Hi ha silencis que volen transmetre, per ells mateixos, alguna cosa (intensificar emocions).
Un entrevistador pot provocar i crear sensació de por a l’entrevista’t.
Funcions del silenci: o Significativa o Indicativa:  Separar continguts.
Guió radiofònic:  Europeu  Americà La gent que està al control només l’interessa la seva part del guió, i només els peus de la part de la locució. Els peus són els inicis de frase i els finals d’aquestes.
El conductor del programa i el productor han de tenir el guió complet, i els col·laboradors normalment tenen només la seva part del guió.
El productor és la persona que s’encarrega d’aconseguir el material que fa falta i els medis necessaris.
El rang del to de la veu humana està entre els 80Hz i els 1100Hz. Les components agudes de la veu són les que fan més entenedor el que s’està dient.
Elements formadors de la veu:            Pulmons i tràquea Diafragma Laringe i cordes vocals Faringe al fons de la boca. Implicada en la vocalització.
Cavitat bucal Llengua Paladar Nas Dents Llavis Crani en general (ressonador) Impostar la veu vol dir que la veu soni en el seu màxim rendiment sense forçar-la. La prosòdia és la forma que tenim de pronunciar les frases fent servir els canvis de to, ritme i intensitat, de forma que els donem un sentit diferent aplicant aquestes tres característiques.
En els guions cal acabar les pàgines amb frases completes, no es pot deixar una frase a mitges.
Tema 3 EL LLENGUATGE DE LA RÀDIO: La paraula en la ràdio (Guió escrit):   Senzilla i clara o o o o o o Frases curtes (però no telegràfiques) Paraules curtes S+V+C (Evitar passives) Evitar subordinades (1 subordinada no fa mal, 2 o + ja comencen a pesar) Paraules senzilles d’entendre Senzilles de pronunciar Fer que les coses s’entenguin més fàcilment o L’ús del no ha de ser minimitzat (Normalment en els informatius) Exemple: El ministre ‘tal’ diu que no ho va demanar. (incorrecte) El ministre ‘tal’ nega que ho demanés.(correcte) o o Arrodoniu números Comparacions amb mides conegudes o Acrònims: Només acrònims coneguts (NASA, UEFA, ONU, FIFA)  Tingueu present l’oient o Repeticions (recordatoris)  Noms dels presents  El tema del que es parla o Ús d’analogies i metàfores per a temes d’un cert nivell d’abstracció o Alternar veus (dona ritme i harmonia) o Parleu-li de tu, o de vosaltres als oients. Feu-ho en segona persona  Doneu credibilitat al missatge o Donar dades us faran més creïbles  Noms, llocs, dates, números...
o Identifica’t: parla en primera persona o Citeu qui a dit allò que dieu  No digueu ‘es diu’, ‘ara no recordo qui ho va dir’, etcètera  Faciliteu la feina al locutor o Escriure de forma ordenada i neta o Punts, comes i prou! o Ús de missatges de locució entre parèntesi pel locutor  Exemple: (Amb angoixa) Corre.
 Descripcions o Sigueu ordenats  De baix a dalt i d’esquerra a dreta  Referències de locució  Descriu colors, llums, etcètera  Descriu olors  Altres o En els informatius els temps verbals a fer servir són:  El present  El pretèrit perfet Escriure per la ràdio (el continent): Objectiu: facilitar la feina al locutor, la seva lectura.
- Lletra grosseta (14-15 punts) Interlineal generós (1.5 punt) Tipografia senzilla (Arial) Una sola cara Acaben les frases al final de pàgina Si voleu, personalitzeu cadascuna de les còpies de guió destacant en negreta ell text a llegir per cada locutor Tema 4.3 LA PAUTA, L’ESCALETA I EL GUIÓ: La Pauta: Estructura general d’una ‘sèrie’ de programes. No té data, és per a tota la temporada. És un document estratègic.
Exemple: Pauta programa sobre teatre. (Salacabanyes) a Mataró Ràdio.
     Presentador Entrevista L’obra que està preparant el grup de teatre Biografia Passen gravació de l’assaig · Acabament L’escaleta és un document tàctic. És la concreció de la pauta en un programa concret.
El guió és el document que expressa el màxim detall del contingut del programa en les seves diferents formes. És un document operatiu, té data.
- Guió europeu: o La informació es distribueix en columna.
Guió americà: o La informació es distribueix de forma seqüencial.
El guió ha de ser: clau, concís, no provocar dubtes, seguir totes les normes de redacció en la seva part de contingut i continent. Cadascú ha de tenir la informació que necessita i prou.
Tema 4.4 EL RITME: El ritme és la mesura de la repetició d’un esdeveniment. A la ràdio, doncs, el ritme és la dinàmica (rapidesa) dels esdeveniments que hi ha al programa: la de la velocitat de la parla i de la música són els més clars, però també la combinació de veus, els canvis de to i d’intensitat, canvis de tema, combinació de veu i música; en definitiva tot allò que pugui donar una sensació de dinamisme, de canvi.
Formes amb les quals podem afectar al ritme:       La parla: o Variant el to o Variant la intensitat o Oracions breus provoquen més ritme o Velocitat de la parla El ritme de la música Canviant veus Canvia de seccions, de temes Introduir elements nous: ràfegues, efectes de so Introduir músiques de gèneres diversos El ‘bioritme’ diari de la ràdio: El ritme durant el dia va disminuint progressivament. A les ràdios passa quelcom similar, sobretot amb les cadenes de caire generalista Tema 4.5 L’HARMONIA: L’harmonia a la ràdio, fa referència a la combinació de veus separades, aproximadament per una octava en la seva freqüència fonamental: home o dona.
Tema 4.6 L’EMMASCARAMENT: Dos sons sonant a l’hora, en general, s’emmascaren.
Emmascarament de veus a la ràdio, tenint en compte que les veus agudes són més intel·ligibles que les veus greus:  Cas1 (cas d’emmascarament màxim): - 1 veu greu a primer pla - 1 veu greu a segon pla Hi ha el perill de que no s’entengui ni el primer pla ni la veu en segon pla.
 Cas2 (millor cas per la intel·ligibilitat, cas de menor emmascarament): - 1 veu aguda a primer pla - 1 veu greu a segon pla  Cas3 (cas d’emmascarament entremig): - 1 veu greu a primer pla - 1 veu aguda a segon pla Aquest cas s’utilitza quan vols que s’entengui la veu que hi ha en segon pla. Destaques el personatge en segon pla.
 Cas4 (cas d’emmascarament entremig): - 1 veu aguda en primer pla - 1 veu aguda en segon pla Tema 4.7 RACCORD (o coherència): El ‘raccord’ es fa servir en la combinació entre la música i la veu.
- Coherència temàtica Música i veu es refereixen al mateix tema Coherència de ritme La paraula s’ajusta al ritme de la música (Ràdio musical) Coherència de to Ajustar el to de la veu al to de la música Coherència de volum o intensitat Ajustar el volum de la veu al volum de la música Tema 4.8 ENQUADRAMENT (o quadrar): L’enquadrament és la combinació entre la música i la veu respectant les frases musicals. Cal respectar les frases musicals a l’hora de posar o treure música.
Proposta de Guió per a l’anàlisi d’un programa de ràdio  Dades: o o o o o o o  Emissora Nom: Dia: Director del programa: Col·laboradors que hi ha intervingut  En la locució  Tècnics Gènere:  Periodístics  Per la forma: editorial, reportatge, crítica, crònica, comentari, entrevista, tertúlia, debat, resum, i falca – i.e. reportatge dins d’un debat-.
 Pel contingut: Esportiu, polític, cultural (musical, llibres,...), social, salut, juvenil, infantil,...
 No periodístics (ficció – radioteatre, magazine -barreja de diversos gèneres- , musical, falca publicitària) Horari i durada Estructura del programa o Introducció o presentació; com es fa?  Segons el contingut d’allò que es diu:  Model presentació despullada de cap sumari  Model presentació.-resum o sumari  Segons seqüència paraula-música; ús de la música  Model sintonia i després presentació parlada  Model presentació parlada i després sintonia  Model presentació parlada sense música (presentació pobre)  Model combinació paraula i música en primer i segon pla (apujant i abaixant la música) o Cos del programa  Seccions  Presentació de cada secció (veieu el punt anterior)  Durada de les seccions  Format (entrevista, monòleg desenvolupat per un col·laborador, tertúlia, diàleg en l’estudi o trucades, ...) Veieu el tema dels Formats de programació i els tipus de programa que teniu al dossier.
o Tancament del programa  Segons el contingut d’allò que es diu  Model resum i comiat  Model Comiat sense resum  Segons seqüència paraula-música; ús de la música (veieu punt de presentació)  Anàlisi o o o o o o o o o o o o Ús del dent de serra? (no li digueu així, parleu de reiteració,...) Es veu clarament una estructura en el programa? Forta presència del director Ús de la música (funcions que hi fa) Ritme (veus alternades, canvis de temes, tipus de música, ritme de la veu,...(repasseu els apunts sobre el ritme) ). Qualifiqueu-ne el grau (alt o baix) Ús de l’Harmonia Característiques de la veu Locució bona? (fixeu-vos en la dicció, i en allò que és objecte d’estudi per part de la prosòdia: l’entonació, els tons i els accents). Només es tracta de dir si en fan un bon ús els diferents locutors) Nivell o registre del llenguatge (especialitzat, col·loquial-informal, formal) Presenten als companys? Si hi ha un reportatge, es diu el nom de tothom que hi surt? Quin tipus de reportatge és? Quina estructura segueix? Altres que creieu convenient destacar (Blancs, errades en el control,...) ALTRES: Una sintonia és una música que identifica un programa o emissora.
La cortina separa seccions o blocs temàtics, és molt més breu que la sintonia.
El cop musical és un fragment musical molt breu, de 2 o 3 segons generalment, que serveix per separar notícies o posar èmfasi a alguna cosa o per tancar una sintonia, entre d’altres.
Un Jingle és un anunci cantat.
Hot Clock consisteix en la concepció de cada hora de programació de la mateixa manera, es va repetint el mateix format sense fi.
Què és un Bus de sumes? És una pista o fil conductor (diverses pistes si és un bus d’una taula digital) de dins de les taules d’àudio que fa de canal d’àudio al qual se li sumen (electrònicament) senyals provinents de diferents fonts d’entrada (micròfons, canals d’entrada - estèreo o mono- de reproductors diversos, PCs, CDs, ... i fins i tot d’altres senyals provinents de canals virtuals –no pas en les nostre taules de ràdio). Aquest bus por ser encaminat cap a una sortida. Si la taula és analògica, l’encaminament és fix; si la taula és digital la sortida pot ser assignada per l’operador (menys el bus CUE que no és encaminable o reassignable cap enlloc més). Els busos més comuns són el de Master i el de cue, però n’hi poden haver més (sobretot en taules digitals).
Què fa un productor? El productor, dins del control és l’enllaç entre estudi i control. També dirigeix l’operador de so seguint el guió i indicant-li les accions que s’han d’anar fent i decideix que s’ha de fer si hi ha algun contratemps en el programa. En definitiva, porta la realització del programa des del control.
Fa i atén les trucades dels oients i als entrevistats. Té un agenda extensa de contactes per a poder portar-los a participar en el programa de forma presencial (estudi o tf directe) o gravada. Fa feines de secretaria del programa. És l’encarregat de mantenir el contacte amb els anunciants. Si cal algun material extra per a fer un programa (instruments, registres sonors de l’arxiu,...) és la persona encarregada de posar-se en contacte amb la persona o el departament corresponent per tal de tenir-los a punt per al programa. En segons quines emissores i països, el productor és qui mana en el programa, qui decideix els continguts, però no sempre és així en tot tipus de programes; aquí, en els informatius per exemple, qui decideix els continguts és l’editor.
Descriu les tres característiques de la veu: la intensitat, el to, i el timbre. Digues una part del cos humà que estigui relacionada amb cadascuna de les característiques.
La intensitat és el volum de la veu, la quantitat d’aire expulsat per instant de temps. Els pulmons i el diafragma són les parts de cos relacionades amb ella.
El to: és la freqüència fonamental del so que emetem amb la veu. S’aconsegueix fent vibrar les cordes vocals. Les veus greus provenen de freqüències de vibració petites, les veus agudes ho fan de freqüències vibracions més grans. La freqüència fonamental de la veu humana va des dels 80 Hz fins als 1100 Hz, bo i que hi ha veus excepcions que aconsegueixen sortir d’aquests marges.
El timbre és la suma de la intensitat i del to, i és el que formen el ‘color de la veu’.
Explica la respiració abdominal És la que es produeix quan el múscul anomenat diafragma baixa cap avall ocupant una part de l’abdomen i desplaçant les vísceres abdominals de forma que es provoca un inflament de la panxa, d’aquesta manera els pulmons tenen prou espai per aconseguir inflar-se a la seva màxima capacitat. És una forma de respirar lenta, profunda i relaxada.
Què significa impostar la veu? És aconseguir trobar el teu to de veu natural de manera que la veu surti amb la màxima eficàcia i de manera regular i fluïda i sense tremolors de la veu. Un cop trobat el to de veu propi podem anar fent variacions al voltant d’aquest to mantenint la regularitat del so.
Què és la dicció i com es pot millorar (digues alguna activitat o exercici) ? La dicció és la vocalització (de les vocals) i l’articulació (de les consonants). És considera una bona dicció quan es pronuncien correctament tots els sons. Per a millorar-la el més comú, i el millor, és llegir textos, gravarse i corregir els errors que vegis que es fan en la seva pronuncia.
Digues el què sàpigues de la prosòdia La prosòdia és la forma que tenim de pronunciar les frases fent servir els canvis de to, ritme i intensitat, de forma que els donem un sentit diferent aplicant aquestes tres característiques.
Explica el què sàpigues sobre quina és la impressió que crea la veu en l’oient segons el to El to de la veu a la ràdio transmet diferents imatges tant de la personalitat, estat d’ànim del qui parla, com de referències espacials (distància i llum de l’espai): - Un to greu pot ser percebut de diferents maneres per l’oient com una persona responsable, creïble, gran, poderosa, que si pot confiar, viril, malvada, pel que fa a l’estat d’ànim mostra pot transmetre tristesa, pessimisme; i pel que fa a l’espai transmet proximitat i espais foscos.
- Un to agut pot ser percebuda per l’oient com una persona alegre, còmica, jove (fins i tot infantil), insegura, temorosa, bondadosa, femenina, maternal,... Pel que fa a l’estat d’ànim pot transmetre alegria; i pel que fa a l’espai transmet llunyania i espais clars Què vol dir el terme Hot Clock? Consisteix en la concepció de cada hora de programació de la mateixa manera, es va repetint el mateix format sense fi. (radiofórmules, catalunya informació (hot clock de mitja hora).
Què és un jingle? Un anunci “cantat” Defineix Sintonia, cortina i cop musical (5’/37’) Sintonia: Música que identifica un programa o emissora La cortina separa seccions o blocs temàtics, és molt més breu que la sintonia Cop musical: fragment musical molt breu (2 o 3 segons generalment) per exemple per separar notícies o posar èmfasi a alguna cosa o tancar una sintonia.
Dóna un exemple d’efecte sonor indicatiu (1’/38’) Els senyals horaris de totes les emissores, o efectes sonors situats dins una sintonia o una cortina, per exemple.
Digues cinc figures de muntatge i fes-ne el dibuix (6’/44’) Fade in: Començament o inici progressiu d’un so Volum PP 0 t De 3 a 5 segons aprox.
Fade down: Acabament progressiu d’un so Volum PP 0 De 3 a 5 segons aprox.
t Fade up: Pas progressiu d’un so de fons a primer pla Volum PP PF 0 t De 3 a 5 segons aprox.
Fade down: Pas progressiu d’un so de primer pla al pla de fons Volum PP PF 0 t De 3 a 5 segons aprox.
Resolve o Fi o Treu: Acabament sobtat d’un so Volum PP 0 t Fosa creuada (Crossfade) :Acabament progressiu d’un so mentre que un altre comença també progressivament Volum PP 0 t De 5 a 8 segons aprox.
Encadenat: Mentre un so es talla de cop, l’altra entra també de cop. S’encadenen un darrera l’altra.
Volum PP 0 t Pel que fa al suport físic del text d’un guió sobre el paper, com ha de ser? - Lletra de 14 o 15, (lletra de font senzilla i fàcil d’entendre) - 1,5 punts d’interlineat - a una sola cara - sense grapar - no tallar un paràgraf enmig de dos fulls - net i ordenat - destacar allò que ens interessi ser destacat (pot ser una part del text, una paraula, el text d’un locutor en concret per a personalitzar-li,...) Tipus i definició de guions segons les diferents classificacions. Il·lustra-ho com creguis convenient Segons el contingut: - - Guio Literari: Estrictament és el que conté només el text, però sol portar, a més, les anotacions tècniques mínimes per a poder seguir el programa des d’estudi Guió Tècnic: Estrictament és el que porta només les indicacions tècniques, però el normal és que porti els peus (començaments i finals) dels textos a parlar, en aquest cas se n’hi pot dir Guió de continuïtat.
Guió tècnic literari: Inclou tant el text complet com les anotacions tècniques al complet Segons el grau de concreció: - Guió tancat (literari o tècnic-literari): és aquell en què hi apareix tot el text a parlar sense possibilitats d’improvisacions ( o les mínimes) Guió obert (literari o Tècnic-literari): és aquell guió, o tros de guió, en què només s’assenyalen les coses de les quals s’han de parlar però no llegides de forma textual si no que donen peu a la improvisació dels locutors Segons el format: Guió europeu: és aquell format de guió que s’ordena a partir d’unes columnes en les quals es pot representar la simultaneïtat de fonts de so a partir de la seva situació en paral·lel en diferents columnes.
Guió americà: és aquell format de guió que s’ordena de forma seqüencial a partir de files en les quals no es pot representar la simultaneïtat de fonts de so a partir de la seva situació en paral·lel en diferents columnes si no que s’ha de representar a partir d’anotacions en el text.
Què és l’Escaleta, la Pauta i el Guió? La pauta és el document que recull de forma genèrica els continguts d’un programa, sense concretar el dia en que s’ha de realitzar. És un document estratègic, que no s’hauria de canviar durant una temporada, tret que es vegi la necessitat de fer-ho, és clar L’escaleta és la pauta per a una data concreta del calendari, és un document tàctic (veieu exemple penjat a l’Atenea) Un guió és el document operatiu, recull amb detall tot allò que ha d’esdevenir en un programa, tant per als locutors com per a productors i tècnics.
Com s’han de redactar textos per a la ràdio? 1.
2.
Llenguatge senzill Tingueu present que heu de redactar per a ser dit, no s’ha de notar que es llegeix. Feu servir més components del registre oral per a programes més informals.
3. Frases curtes 25 paraules com a molt pot ser una guia, estalvieu-vos subordinades sempre que sigui possible. Tampoc us passeu i feu textos telegràfics.
4. Frases ordenades segons Subjecte, verb i complements. Eviteu les formes passives 5. Escriviu tenint present que us adreceu a l’oient 6. La ràdio requereix que certs missatges s’hagin de repetir: per exemple l’emissora i el programa que esta sentint l’oient, el tema tractat, les persones que són a l’estudi, (sobretot quan hi ha hagut interrupcions per anuncis, o quan fa molt de temps que estem tractant un tema, o fent una entrevista, per exemple), el títol de la cançó que han escoltat, el nom de l’entrevistat,...
7. Vigileu l’ús de paraules o conceptes que potser no coneixen la majoria d’oients, expliqueu-los planerament 8. Arrodoniu els números, mesures i mides i, si podeu, referiu-les a coses que l’oient tingui com a referent.
9. Feu servir, sempre que sigui possible frases en afirmatiu abans que en negatiu, però tampoc forceu les coses, moltes vegades és impossible aplicar-ho; si és més natural el negatiu, doncs el negatiu (això es fa perquè quan es parla a l’oient se li pot escapar el “no”que ha dit el locutor).
No és una cosa massa important, però, i quan es parla improvisant no ho heu de tenir present en absolut, però això ja no seria un text, és clar.
10. Vigileu amb els acrònims, no tots són coneguts. Aclariu el que volen dir.
11. Heu de tenir la tendència a redactar els textos concebuts com a diàleg. No tots, és clar, però heu de tenir en ment que la participació de dues veus dóna més ritme i harmonia a un text.
Tampoc n’abuseu.
...