3.1. Esquema sobre el Neolític del Pròxim Orient (2012)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 1º curso
Asignatura Prehistoria
Año del apunte 2012
Páginas 2
Fecha de subida 28/05/2014
Descargas 5
Subido por

Vista previa del texto

Pròxim  Orient     Antecedents   Neolitització     (10  000-­‐7  000)   1r  en  neolititzar-­‐se         Etapa  d'introducció  dels   elements  neolítics       Kabarià  (17  000-­‐12  000)  (paleolític  superior,  pleistocè  final)   • micròlits  i  ampli  espectre  (certa  especialització  en  gasela  i  daina)   Natufià  (12  000-­‐9  500/9  000)  (mesolític,  holocè)   • micròlits  i  indústria  òssia   • augment  e.  ampli  espectre  (destaca  pesca  i  recol·∙lecció)   • art  figuratiu  d'animals.  També  al  final  (khiamià),  per  1r  cop:  figures  humanes  i  braus.   • poblats  estables,  semi-­‐sedentaris,  estructures  arquitectòniques  encara  peribles.     • augment  demogràfic   • primers  casos  de  rituals   PRECERÀMIC  A  (9500/9000-­‐8300):   • zona  de  llevant-­‐origen  del  neolític  i  s'expansiona   • sultanià,  aswadià,  mureybetià   • primers  intents  d'agricultura  i  control  dels  animals  (primeres  evidències  d'una  agricultura  predomèstica)        -­‐Augment  fulles  de  sílex,  de  molins  de  mà  i  de  sitges        -­‐presència  de  cereals  on  no  pertoquen,  augment  no  natural  de  la  seva  presència  en  els  estudis  palinològics  i  augmenta              La  presència  de  formes  aberrants  en  els  estudis  carpològics   •  assantaments,  però  +  grans.  Abandó  hàbitat  en  cova.  Estructures  comunitàries  monumentals  (torre  i  murs  de  Jericó).  Cases   circulars   • Nous  materials  constructius:  argila  (tovot,  tapial,  modelat  a  mà...)     • Comencen  a  ésser  habituals  les  deesses  mare   • Enterraments  en  paviments  sota  les  cases   • göbekli  tepe  (9500-­‐8000)     PRECERÀMIC  B  (8300-­‐7000/6800):   • extensió  cap  a  diferents  zones  del  Prox.  Orient   • Agricultura  ja  no  predomèstica:  domesticació  de  clara  de  cereals  (blat,  ordi),  i  lleguminoses   • Proves  clares  de  ramaderia   • generalització  destrals  polides  i  puntes  de  fletxa.  Eines  +  per  a  l'agricultura.   • al  final,  primers  vasos  ceràmics,  petits  i  escassos   • primers  objectes  metàl·∙lics,  no  metalúrgia,  a  Anatolia   • Generalització  plantes  quadrangulars   Inici  urbanisme  aglutinant   Continuïtat  de  les  deesses  mare  (associades  al  brau  sovint)     continuïtat  en  enterraments  sota  les  cases,  però  nou  tractament  dels  cranis:  decorats  i  per  decorar  la  casa     • Difusió  cap  a  l'est  de  les  àrees  d'influència   • importància  de:  Vall  de  l'Eufrates                                                              Anatolia                                                              Mesopotàmia   • Importància  secundària  de  la  zona  de  llevant  (orientació  vers  economia  pastora  i  poca  agricultura  per  ser  fase  +àrida  i  seca    en   l'àrea.   • Durant  les  mateixes  cronologies,  neolitització  de  Grècia   • Apareix  la  ceràmica.  Diversificació  i  regionalització  (a  través  estudis  de  ceràmica).  Al  principi  senzilla,  cada  cop  serà  més   complexa.   • Çatal  Hüyük   • Inici  de  l'esplendor  de  la  Mesopotàmia:  expansió  a  zones  poc  habitades,  assentaments  grans,  regionalitzacions,  a  vegades   muralles,  primeres  evidències  d'irrigació  i  cabdills  que  controlen  excedent.        -­‐Hassuna        -­‐Samarra        -­‐Halaf   • Al  Ubaid   • Primeres  evidències  de  metal·∙lúrgia   • "  "  de  l'ús  de  torn   • Desenvolupament  irrigació   • Jerarquitzacions   • Els  ritus  funeraris  s'escapen  de  l'entorn  domèstic:  Necròpolis   • Formació  de  les  ciutat-­‐estat  (Eridú,  Ur,  Uruk,  Lagash)   • Aparició  de  l'escriptura   • • • NEOLÍTIC  CERÀMIC   (7000/6800-­‐5500/5000)     Neolític  Ple   FASE  PROTOHISTÒRICA   (5500/5000-­‐3500)   ENTRADA  A  LA   HISTÒRIA   (des  de  3500)     ...

Tags: