Pintura (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Politécnica de Cataluña (UPC)
Grado Ciencias y Tecnologías de la Edificación - 2º curso
Asignatura Materials 2
Año del apunte 2015
Páginas 2
Fecha de subida 08/04/2015
Descargas 4
Subido por

Vista previa del texto

T7. PINTURA 1. Introducció Producte industrial, en forma líquida o fluïdificada, que es transforma en una pel·lícula continua i sòlida al ser aplicada sobre una superfície sòlida, adherint-se i exercint una acció protectora, decorativa i funcional.
2. Components  Pigments: productes en pols d’origen orgànic o mineral que, dispersants homogèniament, aporten color i opacitat. Els inorgànics estan basats en òxids i sals metàl·liques, mentre que els orgànics donen lloc a colors més intensos i purs.
 Cargues: substàncies inerts d’origen mineral (mica, talc, etc.) que donen propietats com consistència, disminució del cost, disminució de brillantor, augment de resistència mecànica i augment de transpirabilitat.
 Vehicle fix o lligant: recobreix els pigments i cargues i forma una pel·lícula continua adherida a la superfície de suport mitjançant evaporació del dissolvent, evaporació del dissolvent+reacció amb l’oxigen, reacció química entre els components+evaporació del dissolvent o ruptura de l’emulsió+evaporació del dissolvent. Té propietats mecàniques i comportament davant d’agressions externes. També es coneix com aglutinant, resina o polímer i poden ser orgànics, plàstics o inorgànics.
 Vehicle volàtil o dissolvent: component que confereix fluïdesa necessària per l’aplicació de la pintura, el qual s’evapora i no forma part de la pel·lícula seca. Hi ha de tipus aigua (barat, no tòxic i que requereix una emulsió amb lligants orgànics), aiguarràs i white-spiritk (de naturalesa orgànica) i altres dissolvents orgànics com hidrocarburs, alcohols, acetones.
 Agents auxiliars: productes utilitzats en petites quantitats per millorar les característiques de la pintura i facilitar el seu ús: dispersants, humectants, antiescumants, conservants, biocides, etc.
3. Propietats Les propietats de les pintures varien segons la capa de l’aplicat: capa de fons, intermèdia i acabat. Les propietats que comparteixen són: impermeabilitat a l’aigua líquida, permeabilitat al vapor d’aigua, adherència, flexibilitat, estabilitat del color, resistència als agents químics, a la intempèrie i als microorganismes.
Té funcions protectora, decorativa o funcional.
4. Tipus de pintures  Al temple: pigment constituït per carbonat càlcic i sulfat càlcic, amb dissolvent d’aigua i lligant de coles vegetals. Té baix cost, no resisteix a l’aigua i pot produir-se moho.
 A la cal: pigment d’hidròxid de calci o cal apagada amb aglutinant d’aigua. Té una bona adherència sobre morters, pedra i ceràmica, bona resistència a la pluja, bones propietats microbicides i pot colorejar-se. No es pot aplicar sobre fusta, metall i guix.
 Al ciment: constituïda per ciment blanc o gris, mesclat amb cal i pigments resistents als agents alcalins. Es presenta en pols i es mescla amb aigua en el moment de l’aplicació.
 Al silicat: reaccionen químicament amb el material inorgànic del suport, aconseguint un acabat no pel·liculant i gran respirabilitat que evita despreniments i ‘desconchados’.
 A l’oli: dispersió de pigments en olis amb una alta resistència a la intempèrie, en ambients moderats-baixos d’humitat poden protegir l’acer. Té un assecat lent i poca resistència als àlcalis i l‘aigua.
 Esmalt sintètic (alquídic): té bona resistència a la intempèrie, assecat ràpid, duresa, retenció de brillantor, bona resistència a la humitat i exposició directa de l’aigua i als agents químics suaus. Tot i això, la resistència a l’aigua és insuficient com per utilitzar-lo en immersió i té poca resistència a l’àlcalis.
 Plàstiques/a l’aigua: resines orgàniques (acríliques, viníliques) emulsionades en aigua que tenen una bona adherència, resistència al rentat i a la intempèrie, bona consistència del color per efecte del sol i assecat ràpid.
 Resina vinílica: es la més utilitzada per la fabricació de pintures, amb copolímers de clorur i acetato de vinilo.
Crea pel·lícules homogènies i fines, té un assecat ràpid i permeabilitat molt baixa, són estables, amb bona flexibilitat i resistència a l’abrasió. Degut a la seva viscositat només poden preparar-se amb solucions de baix contingut en sòlids i tenen una baixa resistència a temperatures (60ºC).
 Acrílica: resines acríliques termoplàstiques dissoltes en un dissolvent orgànic, amb una fàcil aplicació i rendiment, resistent a ambients químics, impermeable a l’aigua, flexible i resistent a rascades.
 Bituminosa: utilització ‘emulsions i impermeabilització, resisteixen malament l’acció dels raigs UV i no poden repintar-se.
 Al clorocaucho: resina sintètica que incorpora a la seva estructura fins a un 67% de clor, aconseguint adherència, impermeabilitat a l’aigua i agents químics, acabat llis i dur i assecat ràpid. Si es calenta a 60-70ºC es desintegren les resines i es desprèn l’àcid clorhídric.
 De poliuretà: esmalts i vernissos .
  Epoxi: protectora amb permeabilitat a l’aigua, que per sota de 15ºC té un curat lent.
Protectores del foc: no prenen i poden aïllar el suport i relentir la propagació del foc. Hi ha de tipus pintura i vernissos ignífugs (en contacte amb foc autocombusten sense provocar flama) i pintures intumiscents (a partir d’una certa temperatura reaccionen formant una escuma termoaïllant que relenteix la ombustió i l’escalfament del suport).
T8. MATERIALS COMPOSTOS 1. Introducció Combinació de dos o més materials, units entre sí, per proporcionar propietats que no poden obtenir-se amb els materials originals. Es consideren compostos aquells materials que: Consten de dos o més materials físicament diferents i separables mecànicament.
Poden fabricar-se mesclant diferents materials de forma que la dispersió d’un material en un altre pot fer-se de manera controlada per aconseguir les propietats òptimes.
Les propietats del compost seran superiors i/o úniques respecte dels components per separat.
2. Composició i classificació  Matriu: fase continua que dóna forma al material, transmet esforços i proporciona ductilitat.
 Fase dispersa: es troba distribuïda ‘homogèniament’ a la matriu per tal de millorar les seves propietats.
 En funció de la naturalesa de la matriu: a) CMM: compost de matriu METÀL·LICA b) CMP: compost de matriu POLIMÈRICA c) CMC: compost de matriu CERÀMICA  En funció de les característiques del reforç: a) Reforçades amb partícules: si tenen un tamany reduït (ø10-100 nm) són compostos consolidats per dispersió i tenen un augment de límit elàstic, resistència a tracció i duresa. Si tenen un tamany gran, són compostos reforçats amb partícules grans.
b) Reforçades amb fibres: proporcionen elevada resistència i rigidesa i tenen una densitat baixa. S’ha de tenir en compte la longitud (>15 mm), orientació (alineades o orientades a l’atzar) i proporció de les fibres.
c) Compostos estructurals: trobem els materials compostos laminars, que consisteixen en capes apilades i unides de làmines reforçades amb fibres per tal de homogeneïtzar la rigidesa, i panells Sandwitch formats per làmina superficial+làmina adhesiva+honeycomb+a+s de baixa densitat, baix pes i elevada resistència a flexió.
3. Usos  Forjats de baixa resistència: resines de polièster, vinilèster o fenòliques, reforçades amb fibra de vidre en processos de pultrusió. S’utilitza quan l’ambient és massa agressiu per col·locar emparrillats metàl·lics, escales, passarel·les.
 Forjats de resistència mitja: proporcionen superfícies sòlides i contínues que subtitueixen la fusa o metall en ambients especialment corrosius o en els que el manteniment és molt elevat.
 Forjats d’alta resistència superdeck: plaques provinents de la unió adhesiva transversal de dos seccions diferents de perfils tubulars de vinilèster reforçat amb fibra de vidre, poden oferir resistències molt elevades, utilitzant-se sobretot en ponts per vehicles.
 Elements de carpinteria de MC: gran capacitat aïllant, alta resistència i rigidesa, absència d’aigua condensada, resistència a la corrosió, llibertat de diseny dels perfils i alta resistència a l’arranc.
 Paviments de MC: plaques planes de polièster o vinilèster reforçades amb fibra de vidre i superfícies antideslliçants. Té facilitat de muntatge, resistència a l’impacte, manteniment escàs, pes reduït i retardants de flama.
4. Mètodes de conformat  Motlle obert: unió manual, aplicació amb aerosol, procés amb autoclave al buit i bobinat.
 Motlle tancat: compressió i injecció, modelatge laminar.
 Pultrusió: fabricació en continu de perfils amb seccions constants on es prepara la resina, es prepara e incorporen les fibres, s’impregna de la reina, es preforma el perfil i el modela la secció i finalment d’estira i es talla.
...