Pràctica 1: Anatomia macoscòpica (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Fonaments de Psicobiologia II: neuroanatomia
Profesor M.
Año del apunte 2017
Páginas 4
Fecha de subida 13/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

PRÀCTICA 1 Anatomia macroscòpica Part 1. Conceptes bàsics 1. La part del SN situada a dins del crani s’anomena: a)cervell; b)encèfal; c)sistema nerviós central; d) escorça cerebral.
 Cervell és equivalent a prosencèfal 2. L’escorça cerebral correspon a la part més externa del cervell. Verdader  A la imatge observem un tall coronal i a la substancia blanca trobem axons d’interneurones de projecció (d’axó llarg).
3. L’escorça cerebral és substància grisa, està formada per somes i dendrites neuronals.
Verdader. En veritat una part dels axons també forma part de l’escorça cerebral i per tant no tot és substancia grisa ja que pot haver axons per exemple que connectin els dos hemisferis.
4. Els axons que comuniquen l’escorça cerebral amb altres regions cerebrals formen part de la substància blanca. Verdader 5. Els nuclis cerebrals de l’encèfal (com tàlem o nuclis estriats) són substància blanca.
Fals. Els nuclis són conjunts de somes i dendrites del SNC i els ganglis son conjunts de somes i dendrites del SNP. Per tant es tracta de substancia grisa.
6. Principalment, els oligodendròcits es troben a la substància grisa.
Verdader. Es troben a la substancia blanca ja que els oligodendròcits es troben envoltats per mielina.
7. El processament de la informació té lloc a les sinapsis, i aquestes es troben a la substància grisa.
Verdader. Les sinapsis es produeixen entre: axo-soma, axó - axó i axódendrites i per tant com alguns elements també es troben a la substància grisa, es pot considerar que les sinapsis també es produeixen a la substància grisa.
8. Les neurones sensorials són aferents al SNC. Verdader Part 2. Termes de referencia 1. En els dibuixos següents, indiqueu les direccions corresponents a cada un dels següents termes: rostral, anterior, dorsal, posterior, caudal, ventral, lateral, medial.
2. Indica el nom de cada un dels següents plans de secció del sistema nerviós central.
3. Identifiqueu, en els dibuixos d’aquesta pàgina i de la següent, la perspectiva des d'on es veuen les estructures dibuixades, el nom del tipus de talls efectuats, i els termes de referència de cada un dels dibuixos (on està la part dorsal, ventral, lateral, medial, etc).
Part 3. Preguntes per reflexionar 1. A finals del s XIX Paul Erlich va observar que la injecció en el torrent sanguini de diferents colorant tenyia els diferents teixits del cos excepte el SNC. Va assumir que era degut a la poca afinitat del teixit nerviós pels colorants. Però un dels seus estudiants, Edwin Goldman, va fer l’altra meitat de l’experiment: va injectar el colorant directament dins les cavitats (ventricles) que hi ha a dins del cervell, i va veure que es tenyia el SNC, però res més. Què creieu que es pot concloure d’aquest experiment? Això indica que hi ha una barrera entre l’encèfal o SNC i els vasos sanguinis de la resta del cos.
2. Quan olorem una flor, per què creus que sentim l’olor? Tenim unes neurones a la part alta del nas i aquestes neurones reaccionen a les substancies químiques dissoltes a l’aire, i algunes d’elles poden ser processades o generar una reacció en aquestes neurones del nas. Per arribar a sentir l’olor, s’ha de transduir. Aquesta olor que es un senyal químic, per poder reaccionar i comunicar-se entre elles, utilitzen canvis en els potencial de membrana i aquestes neurones sensorials quan reben aquests estímuls, canvien el seu potencial de membrana (tenen la capacitat de despolaritzar-se) .
Per realment sentim la olor quan aquestes neurones fan sinapsis amb le s neurones del bulb olfactori i per tant transmeten la informació a la part de l’encèfal.
3. Quan escrivim a l’ordinador, què és el que fa que es moguin els dits de la mà? Aquesta acció s’inicia en àrees de pensament i cognició, que activen les àrees del cervell que són motores, i aquestes connecten amb neurones motores.
Aquestes motoneurones que controlen els moviments es troben a la medul·la espinal per tant hi ha senyals que van de l’encèfal a les motoneurones.
...

Comprar Previsualizar