Segle d'or de Justinià (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia del Arte - 3º curso
Asignatura Art medieval i romànic
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 31/03/2016
Descargas 5
Subido por

Vista previa del texto

C: MÓN BIZANTÍ 1. El segle d’or de Justinià Justinià governa entre el 527 - 565. Amb la mort de Teodoric va haver guerres per la seva successió i va donar peu a que l'any 535 s’iniciés la reconquesta bizantina d'Itàlia. La guanya Justinià que voldrà retornar a l'antic imperi romà, en època de Justinià es va voler conquerir altres territoris d'Orient i part del nord d'Àfrica. Aquest segle VI, ens referim al món bizantí, serà després de Justinià quan entrem en l’època medieval de la part d'Orient. En el segle VII tant a Orient com a Occident en l'edat mitjana.
Justinià va pujar al poder i va haver de sufocar unes revoltes per mantenir el seu poder. La més important era l'any 532 revolta de la Nika. Aquestes revoltes internes van suposar la destrucció de molts edificis importants. Serà un gran constructor i aconseguirà refer els grans edificis que havien quedat destruïts amb aquestes revoltes.
Procopi (historiador més important del mon bizantí), Tractat dels edificis fa una relació dels edificis que reconstrueix o construeix Justinià. Com per exemple la reconstrucció de l’església de Santa Sofia de Constantinoble (dedicada a la saviesa divina), reconstrucció de Sta. Irene de Constantinoble (dedicada a la santa pau), Apostoleion...
Església de San Sergi i San Bacus, 527 - 536 Es una església completament nova de l'emperador justinià. La va construir de seguida que comença el seu govern i s'acaba en 9 anys. Es va construir en un espai una mica irregular i farà que la seva planta també ho sigui. Te una part central octogonal ens ve delimitat per els pilars, aquest octògon queda inscrit en un quadrat. Del quadrat en el costat oriental sobresurt el absis al exterior. Espai subdividit en dos, l'espai central que es l’octògon i el exterior que es com una mena de deambulatori.
Els pilars s'eleven fins a un segon pis, entre pilar i pilar ens formen uns nínxols s’alternen uns de planta semicircular i uns altres de planta rectangular. Dintre d'aquests nínxols veiem que hi han dues columnes tant en els de planta rectangular com els de planta semicircular. En els 7 costats es repeteix aquest model perquè el 8è es l'absis.
Església amb tribunes. En el primer pis hi ha un arquitrau molt decorat que va seguint els entrants i sortints tant del mateix pilar, com les formes rectes o corbades dels nínxols. Aquests pilars s’enllacen amb els arcs de mig punt en el segon pis. Per sota d'aquesta arcs hi ha un trosset de mur com un timpà que sobre en 3 arcs més petits que són aguantats per unes columnes amb el mateix eix de les inferiors.
Per damunt d'aquests arcs, hi ha la part de la coberta que es fa amb una cúpula. No té una superfície llisa sinó que està subdividida en plements (16). Aquest tipus de cúpula s'anomena lobulada. Aquests lòbuls no son tots iguals sinó que els que tenen finestra el plement es més llis, i els que no tenen finestres son més còncaus. Es poc elevada.
L’octògon no està inscrit de manera regular en el quadrat per el relleu irregular. Suposem que hi havia decoració en mosaic però s'ha perdut avui dia. L'arquitrau i els capitells de les columnes són originals. És un arquitrau amb molta decoració i molt a la romana, hi han perles, fulles d'acant seques, hi ha com una inscripció que ens diu que va ser donada com un exvot per Justinià i Teodora. Són uns capitells com molt massissos, forma convexa, recoberts de tot aquest element vegetal com sec.
Santa Sofia de Constantinoble En època de Constantí es va fer un primer edifici dedicat a la Sta.Saviesa, anteriorment hi havia un temple pagà. Es va consagrar l'any 360. Es una església de planta basilical. A principis del segle V, 404 aquesta església de Constantí es va cremar. Al cap de pocs anys es va inaugurar una nova basílica que es torna a cremar a la Rev. De Nikà. La Sta. Sofia actual és la tercera, les dues anteriors eren de planta basilical. L'any 537 es consagra, es va construir amb molta rapidesa.
Quan es parla del món antic difícilment coneixement arquitectes en aquest cas sabem que van ser Antemi de Tralles i Isidor de Milet. Es coneix el terme de mechanikoi, sembla ser que serien enginyers i matemàtics. Van fer uns estudis de càlculs de pes.
Planta rectangular, te un vestíbul als peus i un atri. Procopi ens diu que es un edifici de planta basilical de 3 naus. Una central molt ample i dues laterals mes estretes. El que sobresurt es l'àbsis.
Nau central: destaca 4 grans pilars que emmarquen un quadrat en el centre de la nau. S’enllacen entre ells amb unes arcades. Tot el que és l'arc a dalt hi ha una paret amb finestres. Entre els 4 grans arcs es formen unes petxines, damunt d'aquesta hi ha la cúpula. Té 40 nervis i plements.
Els arcs que obren cap a la part oriental i occidental, es cobreix amb unes semicupules. Per la part inferior d'aquestes queden obertes amb unes altres que son quarts de cúpula ( 2 a cada semicupula). Acaba amb una volta de canó que tanca l’església del vestíbul. A la part de la capçalera segueix el mateix model. Els quarts de cúpula s'aguanten per els 4 pilars més petits, dos a Orient i dos a Occident. Aquests no estan en línia recta amb els grans.
La nau central es separa de les laterals amb columnes. No podem parlar de deambulatori com a St.Sergi i St.Bacus.
Naus laterals: van cobertes amb voltes d'aresta i al damunt també hi ha tribunes com a St.Sergi i St.Bacus.
Hi ha un estudi de joc de tensions de com es podria aguantar la gran cúpula, no es suficient amb els 4 grans pilars. Per això hi ha tot un joc de pesos i contrapesos que aguanten amb les semicupules la cúpula. La cúpula originàriament tenia una alçada de 51m, va haver un terratrèmol i la van refer i era més alta aquesta 56m.
El sistema s’assembla al del Panteó de Roma i el Temple de Minerva Medica (decàgon). Entra gran quantitat de claror per el nombre de finestres sobretot en el quadrat.
Arcs, voltes, cúpula: maons.
Pilars: pedra Pel que fa la decoració sembla que totes les parts altes anirien amb mosaics no figuratius. Es diu que la primera cúpula tenia un mosaic daurat, la segona una gran creu.
...