Tema 7. Unitat i diversitat (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Lenguas y Literaturas Modernas - 1º curso
Asignatura Introducció a la Lingüística
Profesor A.M.F.
Año del apunte 2014
Páginas 5
Fecha de subida 29/03/2015
Descargas 6
Subido por

Descripción

Apunts creats a partir de les classes d'Ana Maria Fernández Planas.

Vista previa del texto

TEMA 7. Unitat i diversitat. Universals del llenguatge i classificació de les llengües 1. Els universals lingüístics 1.1. Concepte La misma falta de variedad se revela en ciertos aspectos del lenguaje. Casi todo tipo de articulación que se sabe funciona en una lengua aparece también en otras varias lenguas, sin ninguna correlación geográfica significativa.
Los sistemas fonológicos muestran una variedad mucho menor que la que podría inventar fácilmente cualquier lingüista [...] Verdadera diversidad sólo se encuentra en los aspectos más superficiales del lenguaje. Hockett (1958:575).
Dos arguments per considerar 1.La possibilitat de traducció d’una llengua a una altra ens parla de la unitat profunda entre les llengües diverses.
2.Qualsevol nadó pot aprendre qualsevol de les llengües de món (disposició específica) Hi ha trets comuns entre les diferents llengües del món: un conjunt de propietats compartides, "universals lingüístics".
Els universals lingüístics són els elements comuns entre les llengües, les característiques que les agermanen i que marquen els límits de la nostra facultat comunicativa específica. Són perfectament compatibles amb la varietat que presenten les diferents llengües.
La hipòtesi de l’existència dels universals lingüístics persegueix identificar els principis abstractes compartits per totes les llengües; aquesta actitud cognitiva s’oposa al determinisme lingüístic, que es pot enfocar de dues maneres diferents (Chosmky i Greenberg).
1.2. Dos enfocaments diferents: Chomsky vs. Greenberg Generativistes (Chomsky). Gramàtica universal (aquesta gramàtica considerarà que existeix una sèrie de estructures i principis dels quals totes les llengües participen). No necessiten examinar gaires llengües per saber quins són els principis universals.
Altres lingüistes (Greenberg, Comrie, Maddieson): no pressuposen l’existència d’estructures i principis innats.
Necessiten examinar moltes llengües per esbrinar les tendències universals.
4500-6000 llengües en el món És més interessant parlar de tendències universals i exposar els fets de forma estadística.
Tot això reflecteix tendències universalistes, més que universals absoluts.
1.3. Tipus d’universals - De tipus general (15 trets de Hockett) De tipus estructural (en el nivell fonètic-fonològic: en totes les llengües, el so és articulat i hi porta associades les significacions / Totes les llengües tenen sons V i sons C).
Dades tipologia fonètico-fonològica Per tipologia s’entén usualment tipologia estructural, és a dir, amb independència de la filiació gnètica o de la zona geogràfica corresponent a les llengües.
El punt de referència és UPSID (The University of Califòrnia, Los Angeles, Phonological Segment Inventory Databse). Tenen dades de 317 llengües de famílies diverses. Implicacions del tipus a—b: Per exemple, si /k/  /t/: 1 Totes les llengües tenen V i C.
Totes les llengües síl·labes CV.
Totes les llengües organitzen la seva pauta sonora en trets, segments i síl·labes.
En el nivell morfològic i sintàctic: Totes les llengües tenen pronoms personals.
Totes les llengües tenen díctics.
Totes les llengües tenen noms i verbs.
Totes les llengües tenen construccions de nucli + complement.
Totes les llengües tenen cas.
Totes les llengües tenen enunciatives i interrogatives.
Totes les llengües tenen afirmatives i negatives.
Totes les llengües tenen marques temporals.
En el nivell semàntic o de significat: Totes les llengües tenen noms comuns i noms propis Totes les llengües tenen paraules de referent concret i paraules de referent abstracte Totes les llengües tenen construccions predicatives Totes les llengües tenen paraules polisèmiques Totes les llengües tenen quasi sinònims Totes les llengües tenen termes de parentiu Totes les llengües tenen termes de color Malgrat les diferències evidents entre les llengües, totes tenen un conjunt de trets en comú: els universals lingüístics.
- Universals absoluts o no restrictius  totes les llengües tenen la característica X Universal implicacional  relaciona 2 característiques, de manera que no es pot afirmar que si una llengua té una característica X també té una característica Y però no a l’inrevés.
Exemples d’universals absoluts: Totes les llengües tenen per designar el cos, cap, ulls, nas i boca, el braç i/o la mà, la categoria dit. “Cama” no és un universal absolut.
Entre cama i braç i peu i mà hi ha relacions d’implicació que podem formular amb els següents universals implicacionals: un terme per a cama implica terme per a braç; terme per a peu implica terme per a mà.
Una altra classificació dels universals - - Universals substantiu: Categories en les quals es reuneixen els fets lingüístics que comparteixen característiques comunes (nom, verb, subjecte...) Universals formals: Conjunt de condicions abstractes que governen la forma en què les llengües poden funcionar.
Exemple: James is ready vs. Is James ready? Sa maison est vielle? vs. Est sa maison vielle? ¿Cuándo vendrá Juan? vs Juan vendrá a las diez Universals absoluts o no restrictius: Sense excepcions. És més útil parlar de tendències.
Universals implicats: Si p, q  Existeixen tres possibilitats lògiques en la condició inicial: P i q  q existeix si p p i no q  pot existir p, encara que q no no p i no q  si no hi ha p, q no pot existir 1.4. Explicacions per als universals lingüístics - Estructures innates que s’heretarien genèticament. Generativisme.
Origen genètic comú. Protollengua comú.
Altres explicacions externes.
2 · Aspectes cognitius de la psicologia cognitiva humana i l’anatomia i fisiologia del seu aparell fonador (percepció categorial i teoria dels “quaranta”) · El plantejament funcional per a les necessitats 2. Tipologia lingüística. Classificació de les llengües del món. Una mostra per nivell Universals  fets en què les llengües coincideixen Tipologia  Diferències sistemàtiques entre grups de llengües Una manera de relacionar les llengües del món és la possibilitat d’agrupar-les sobre la base de similituds estructurals. Parlem de classificació tipològica.
Els estudis de tipologia lingüística oferixen un panorama molt variat sobre les llengües del món. Alhora, però, permeten marcar els límits de les llengües possibles.
Exemple, fonètico-fonològic: Hi ha un límit per combinar les coses. De moltes maneres, però no infinites.
Es pot fer tipologia sintàctica, semàntica i fonològica. Es tracta sempre d’enquadrar les diferents llengües en grups caracteritzats per uns trets, unes unitats o per les relacions que mantenen.
2.1. Sistemes fonològics - Estructura vocàlica de tres elements: àrab, aleuta… Estructura vocàlica de cinc elements: castellà, euskara… Estructura vocàlica de set elements: català, albanès… 2.2. Estructuració de la paraula - Llengües flexives o fusionants o inflectives.
- Llengües aglutinants.
- Llengües aïllants o analítiques.
Són tipus ideals, o punts situats en una línia contínua. Les llengües, en realitat, poden mostrar dades de tots tres tipus.
(Ja ho vam fer en un altre tema) 2.3. Ordre oracional Elements principals: subjecte, verb, objecte SVO Tipologies. Bàsicament, tres tipus de llengües: -Llengües SVO: català, castellà, anglès, txec, mandarí… -Llengües SOV: japonès, turc… -Llengües VOS: tagal… Avui no hi ha cap evidencia científica que doni especialment privilegi a una ordenació.
Hi ha llengües que no imposen gaires restriccions d’ordre sobre els constituents oracionals. Són llengües d’ordre lliure o no configuracional (llatí, grec o sànscrit).
En contrast a les llengües configuracionals, l’ordre determina en gran mesura la funció sintàctica (francès o anglès).
Cal distingir l’ordre lliure de paraules (llatí) de l’ordre lliure de constituents o sintagmes (català, castellà, italià), en contraposició a l’ordre fix (anglès, francès) 3 Això ens permet diferenciar tres tipus de llengües: - no configuracionals - semiconfiguracionals - configuracionals Fins i tot en llengües configuracionals es pot alterar l’ordre normal per raons expressives i comunicatives (This wine I like). Aquests canvis no modifiquen el contingut bàsic de l’estructura ni les relacions que s’hi estableixen en el nivell categorial i funcional, però sí l’estructura informàtica.
3. Distribució de les llengües Maneres d’agrupar les llengües: 1. Sobre la base de similituds estructurals (classificació tipològica).
2. Sobre la base de semblances justificades per l’origen comú (classificació genètica).
3.1. Principis de geolingüística: situació actual i perspectives de futur Disciplina científica que estudia les llengües del món des del punt de vista de la seva situació en l'espai, és a dir, de la seva adscripció territorial.
Una de les fonts d’informació fonamentals de la geolingüística són els censos de població.
Quantes llengües hi ha en el món? Situació actual 4500- 6000 llengües. No es pot especificar més. Però, per què aquest marge tan gran? - Territoris encara poc estudiats i fins i tot difícils de censar.
- No hi ha una autoritat cultural internacional.
- No sempre és fàcil decidir si una forma de parla és una llengua (diferent de les altres) o tan sols la varietat dialectal d'una llengua comuna Si prenem com a base 5000 llengües podrem fer unes operacions teòriques sobre la distribució de parlants i de llengües.
- Població del món/nombre de llengües  6 milions/5000 = 1,2 milions!!! Poques llengües tenen molts parlants i poques en tenen molts.
- Nombre de llengües/nombre d’estats  5000/200 = 25!!! La realitat, però: A l’índia més de 500 llengües, en molts estats d’Àfrica i d’Oceania més de 100 i a Portugal i Dinamarca una sola llengua en tot el territori.
Perspectives de futur La geolingüística constata les dades vistes sense introduir-li judicis de valor.
Molts dels estats que tendeixen a prioritzar una sola llengua a efectes oficials, deixa en situació difícil les llengües que no coincideixen amb l'oficial.
Alguns especialistes han cridat l'atenció sobre l'extinció ràpida de moltes llengües (al s.XXI, gairebé la meitat, si no s’inverteix la tendència).
3.2. La classificació genètica i les famílies de llengües Aquesta dependència genealògica es justifica: - amb evidències històriques - gran corpus de textos llatins - proves internes (similituds estructurals i de vocabulari) Actualment, les llengües estan dividides en 19 famílies.
La família indoeuropea La família indoeuropea és potser el grup més ben estudiat entre les llengües del món.
Per què? Grup no excessivament nombrós.
4 El nivell de les semblances és notablement alt i en molts casos es pot comprovar amb textos antics.
Ha cridat l’atenció dels lingüistes des de fa dos-cents anys.
Crystal, D. (1987): The Cambridge Encyclopaedia of Language, Cambridge, C.U.P. [Traducció i adaptació al castellà a càrrec de J.C. Moreno Cabrera (1994). Enciclopedia del Lenguaje de la U. de Cambridge, Madrid, Taurus].
Junyent, C. (1989): Les llengües del món. Ecolingüística, Barcelona, Empúries.
Junyent, C. (1992): Vida i mort de les llengües, Barcelona, Empúries.
Comrie, B. (1988): Tipología lingüística, Madrid, Visor, 1996.
Moreno, J. C. (1990): Lenguas del mundo, Madrid, Visor.
Moreno, J. C. (1997): Introducción a la Lingüística. Enfoque tipológico y universalista, Madrid, Síntesis.
5 ...