Tema 1: Concepte de psicopatologia infantil (COMPLET) (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 2º curso
Asignatura Psicopatologia al Llarg del Cicle Vital
Año del apunte 2016
Páginas 2
Fecha de subida 28/09/2016
Descargas 164
Subido por

Descripción

Primer tema de psicopatologia al llarg del cicle vital.

Vista previa del texto

Psicopatologia al llarg del cicle vital Laura Casado Tema 1: Concepte de psicopatologia infantil 1. Definició de psicopatologia La psicopatologia ens serveix per poder aplicar un tractament o predir un possible trastorn abans de que aparegui. També podem estudiar les conseqüències d’aquest trastorn i les seves característiques per tal de diferenciar-lo d’altres trastorns que s’hi puguin assemblar (diagnòstic diferencial).
Estudiar el trastorn també ens ajuda a trobar la causalitat d’aquest i poder així preveure’l.
Comorbiditat: Dos trastorn que normalment es presenten junts.
Definició de psicopatologia: “Ciència que estudia les conductes, cognicions i emocions alterades o desviades, les seves causes, els esdeveniments amb els que estan relacionats i les estratègies per prevenir la seva aparició, tenint en compte que aquestes alteracions es produeixen en un context evolutiu en el que hi ha una estreta relació entre factors biològics, patològic i socials.”  Aquesta definició té en compte el dinamisme de les persones i estudia com interactuen les variables biològiques, patològiques i socials per produir o evitar la patologia en aquesta persona.
2. Criteris de anormalitat en la infància  Estadístic: Quantitatiu (Ex: Corba de Gauss). Les persones que es troben dintre de la part central estan dintre de la normalitat (resultats pròxims a la mitjana). Les dels extrems tenen una certa anormalitat.
 Subjectiu: Valoració del propi subjecte, malestar que allò li genera a la persona. Aquest criteri en infantil és difícil d’establir, per això hem de tenir en compte el criteri d’adaptació (si aquesta conducta li permet adaptar-se en el seu medi o no).
Simptomatològic: Model mèdic, a través dels símptomes identifiquem si hi ha anormalitat o no i de quin trastorn es tracta.
Altres: FIND (Garber, 1984) Freqüència (vegades en que es dona la conducta/pensament/emoció), Intensitat, Número de símptomes i com s’agrupen entre sí i Durada del problema.
  Normalment es fa una barreja de tots ells per fer el diagnòstic.
Psicopatologia al llarg del cicle vital Laura Casado 3. Psicopatologia del desenvolupament Estudi i predicció de les conductes i processos no adaptatius en el temps (Lewis, 2000).
Objectiu principal: Aclarir la interrelació entre els factors psicològics, biològic i socials del desenvolupament normal i anormal al llard de la vida. (Cicchetti, 2006).
La psicopatologia no és una condició que “es té” o amb el que “es neix”; es el “resultat d’un procés evolutiu” que resulta de les successives adaptacions dels individus als seus ambients al llard del temps, on cada adaptació proporciona la base per a la següent.” (Sroufe, 2009).
S’ha d’estudiar la psicopatologia alhora que estudiem el desenvolupament normal i veure com aquest pot estar alterat. La psicopatologia del desenvolupament estudia com es relacionen entre sí el desenvolupament i el trastorn mental, com s’afecten mútuament.
Estudi de la psicopatologia del desenvolupament:       La psicopatologia del desenvolupament intenta entendre els mecanismes causals de la psicopatologia, com arribem a desenvolupar el trastorn.
Per entendre les relacions entre el comportament normal i el comportament anormal s’ha de situar en un context evolutiu.
Importància de les continuïtat i discontinuïtat entre normalitat i psicopatologia en el context: Les persones presenten una sèrie de símptomes: segons el número de símptomes que tinguin o si arriben a un llindar en concret podem afirmar que tenen la patologia o no. Per tant, si una persona presenta o no uns símptomes no es pot afirmar que tingui una patologia: s’han d’analitzar el número de símptomes que té i el seu grau.
Equifinalitat/multifinalitat: o L’equifinalitat significa que es pot arribar a desenvolupar el mateix trastorn mental des de diverses vies diferents (Ex: Per haver estat víctima de maltractaments puc desenvolupar una depressió, i una persona que no hagi sigut maltractada també pot desenvolupar-la.) o La multifinalitat significa que dues persones que en principi han tingut vivències molt semblants poden patir diferents trastorns. (Ex: Dues persones que han estat maltractades no desenvolupen el mateix trastorn o només una d’elles el desenvolupa). Això és degut a que existeixen altres variables apart de les vivències (interacció de factors biològic, psicològic i socials) que juguen un paper important en el desenvolupament de trastorns.
La psicopatologia estudia el desenvolupament com un procés continuat en constant evolució que fa que l’estudi del trastorn mental sigui encara més complexa i que s’hagi d’adaptar la informació al moment evolutiu que està vivint la persona.
La psicopatologia és multicausada.
Trastorns interioritzats: Inclou tots aquells trastorns els símptomes o manifestacions fonamentals dels quals, amb freqüència definitoris, no solen concretar-se en conductes manifestes. Ex: Depressió Trastorns exterioritzats: Trastorns de conducta, fàcilment observables.
...

Tags: