Sistema Nerviós 6f (2015)

Apunte Español
Universidad Blanquerna (URL)
Grado Fisioterapia - 1º curso
Asignatura Anatomofiologia
Año del apunte 2015
Páginas 5
Fecha de subida 03/01/2015
Descargas 21
Subido por

Vista previa del texto

SISTEMA NERVIÓS 6.0 Divisió del sistema nerviós general SISTEMA NERVIÓS ANATÒMICA FUNCIONAL SN autònom SNC SNP SN somàtic SNA simpàtic SNA parasimpàti c 1. Segons l'anatomia Encèfal Tronc encefàlic Cerebel Cervell SNC (Sistema Nerviós Central) Medul·la espinal SISTEMA NERVIÓS Nervis cranial SNP (Sistema Nerviós Perifèric) Nervis espinals Cervical Toràcica Lumbar Sacre Còccix I Olfactori II Òptic III Oculomotor IV Troclear V Trigemin VI Abducent VII Facial VIII Vestibulococlear IX Glossofaringi X Vague XI Accessori XII Hipoglòs Cervical (C1 - C8) Toràcic (T1 - T12) Lumbars (L1 - L5) Sacres (S1 - S5) CÒCCIX (Co1) 2. Segons la funció SISTEMA NERVIÓS SNS (Sistema Nerviós Somàtic) SNA (Sistema Nerviós Autònom) SNA simpàtic Neurones paragangliomes Neurones postganglionars SNA parasimpàtic Neurones preganglionars Neurones postganglionars SNA simpàtic SNA parasimàtic Control Control conscient NO control conscient Aferències sensitives Sentits somàtics i especials Origen anatòmic Regió toracicolumbar (espatlla lateral) Interorreceptors, sentits somàtics i especials Nervis cranials (III, VII, IX i X) i Sacre Diferències La majoria dels òrgans reben innervació dual, és a dir, estímuls de neurones simpàtiques i parasimpàtiques. Però en alguns casos, una divisió augmenta l'activitat, és a dir, l'excita, i els impulsos de l'altre la disminueixen, és a dir, la inhibeixen.
1. Simpàtic: incrementen l'estat d'alerta i les activitats metabòliques per una situació d'emergència.
2. Parasimpàtic: conserven i restitueixen l'energia corporal durant períodes de repòs o de digestió.
Tot i això, ambdós sistemes s'encarreguen de mantenir la homeòstasi però de maneres diverses.
En qualsevol divisió del SNA: I.
II.
Neurona preganglionar (primera): estan situades a l'encèfal o a la medul·la espinal. Els seus axons formen part del SNC (part dels nervis cranials i espinals).
Neurona postganglionar (segona): es troben en el SNP i no en el SNC. Estan situades en els ganglis autònoms, on fan sinapsis amb els axons preganglionars, i després envien la informació rebuda als efectors viscerals.
Sistema simpàtic És l'activador de respostes durant l'estrès, fugida, exercici físic...
Les neurones simpàtiques es localitzen a la branca lateral de la substància grisa dels 12-T i dels 3 primers L − − Neurones preganglionars: tenen el seu origen a le sbranques laterals de la substància grisa dels 12 segments toràcics i ens primeres 3 lumbars de la medul·la espinal.
Neurones postganglionars: connecten amb les neurones preganglionars al tronc ganglionar simpàtic a través: ▪ Sinapsi de la neurona preganglionar que acaba d'entrar a aquell gangli ▪ Un axó podrà pujar o baixar a un gangli ubicat en un nivell superior o inferior per fer sinapsi amb una neurona postganglionar.
▪ Un axó pot continuar sense fer sinapsi pel tronc ganglionar fins a acabar en un gangli prevertebral i fer sinapsi allà amb les neurones postganglionars.
Sistema parasimpàtic Actua en situacions de repòs, digestió, vísceres (relaxació).
Els ganglis estan molt lluny per fer la 2ª sinapsi amb la neurona postganglionar. Fins i tot poden estar a la paret de l'òrgan (1ª neurona llarga i 2ª neurona curta).
− − Neurones preganglionars: es troben en els nucli de 4 nervis cranial (III, VII, IX i X) al tronc de l'encèfal i en les branques laterals de la substància gris del segon segment de l sacre de la medul·la espinal.
Neurones postganglionars: els axons de les neurones preganglionars connecten amb els ganglis a prop o dins de la víscera.
Funcions colinèrgiques i adrenèrgiques Segons el neurotransmissor que produeixen i secreten, les neurones autònomes es classifiques: A. Colinèrgiques: alliberen acetilcolina (ACh) que s'emmagatzema en vesícules i és alliberada per exocitosi. Aquesta s'uneix a un receptor colinèrgic que activa: o Nicotínic: a la membrana plasmàtica de les dendrites i en el cos de les neurones postganglionars (simpàtiques i parasimpàtiques). La nicotina imita l'acció de l'ACh al unir-se al receptor.
o Muscarínic: a la membrana plasmàtica múscul llis i cardíac i glàndules.
B. Adrenèrgiques: alliberen noradrenalina (NA) que es sintetitza i s'emmagatzema en vesícules simpàtiques i s'allibera per exocitosi. Pot ser alliberada com a neurotransmissor (neurones postganglionar) i també com a hormona (medul·la suprarenal). S'uneix adrenèrgics: o Receptors alfa o Receptors beta Normalment la NA estimula els receptors alfa de manera més potent que els receptors beta. En canvi l'adrenalina els estimula als dos per igual.
Hi han subtipus de cada un ▪ ▪ ▪ ▪ ▪ ▪ α1 β1 α2 β2 α3 β3 Formació, alliberament i eliminació de l'acetilcolina Colina + Ac. CoA (acetat) catalitza Formació de ACh al cos.
L'ACh s'emmagatzema i per alliberar-se necessita un potencial d'acció (entrada de Ca2+ a la neurona). A través de la sinapsi s'expulsa.
1. Va a parar al receptor de la següent neurona 2. Surt a l'exterior en forma de AChE (acetilcolina + acetat) 3. Tornaran a ser recollits per la colina i es tornarà a començar el procés.
Localització dels diferents tipus de receptors i acció dels parasimàtic sobre aquests òrgans RECEPTOR LOCALITZAIÓ Nicotínic muscular (Nm) Múscul esquelètic Nicotínic neural (Nn) Ganglis autònoms Muscarínic (M3 i M5) Músucl llis i ganglis Muscarínic (M1) Cor És molt important saber específicament d'on provenen i quina funció tenen perquè els fàrmac actuen sobre ells de manera específica. Sinó actuen bé poden comportar problemes greus.
Sistema entèric (SNE) Produeix i emmagatzema serotonina, aquesta s’encarrega de les nostres emocions i de l’humor.
Es troba a la musculatura llisa (involuntària) dels intestins. Té la funció de controlar directament l’aparell digestiu perquè hi hagi una coordinació del funcionament intestinal. A més a més també és l’encarregat de fer-nos sentir certes emocions a la panxa.
Té un gran nombre de neurones sensorials o motores que permeten que el SNE treballi de forma independent del cervell (exemple: el SNE és capç de trencar aliments, sabsrovir-los, expulsar-los… sense que el cervell hagi d’intervenir).
...