TEMA 2. TEORIES DE LA ESTRATIFICACIÓ (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Criminología - 1º curso
Asignatura Estructura Social
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 07/05/2016
Descargas 23
Subido por

Vista previa del texto

María Aperador Montoya maperadormontoya Estructura social ESTRUCTURA SOCIAL TEMA 2: TEORIES DE LA ESTRATIFICACIÓ SOCIAL WHAT IS STRATIFICATI ON? Haurem de parlar de les teories de la estratificació social, per poder explicar la desigualtat social.
Stratificació social, gran part de les teories parteixen d’aquesta idea, tot i que no totes, les teories de tradició més marxista, insisteixen en que el q hem de estudiar són les classes. L’estratificació social es un concepte molt ampli en el que s’estudia la diferencia de classes i la desigualtat. La podríem definir com desigualtats institucionalitzades de poder, de riquesa i de estatus. Que volem dir amb això de que s’institucionalitzen? Doncs que son permanents. Aquests, son tres dels grans aspectes de la desigualtat (poder, riquesa i estatus).
Les desigualtats es donen entre persones concretes o entre categories. Segons aquesta definició, no es refereix a les persones aïllades sinó a un grup de persones.
Aquí cal destacar que les desigualtats basades en qualitats personals no ens interessen des del punt de vista del estudi de la estratificació social, aquestes qualitats poden ser aptituds personals, competències personals (gent que sap idiomes, que sap molta informàtica, etc.), l’honor.
Per ultim, totes les societats humanes, presenten desigualtats institucionalitzades, que estan basades en criteris diferents segons les societats. Per exemples a les tribus, ens podem plantejar si hi ha classes o desigualtats. Totes les societats humanes estan estratificades, per tan estudiar això es estudiar una propietat que tenen totes les societats, és a dir, una de les característiques permanents de la humanitat.
COMPONENTS CLAU DELS SISTEMES D’ESTRATIFI CACIÓ Els elements que hauríem de tenir en compte segons els autors són tres nivells diferents d’anàlisi en el sistema d’estratificació.
1.
2.
3.
Processos institucionals que defineixen certs béns com a valuosos i desitjables. En un sistema capitalista quin seria el bé més important? El capital. Hem de definir prèviament quins són aquests béns.
Un cop s’han identificat aquets béns s’han de definir unes regles d’assignació que distribueixen aquets béns per les diverses professions i ocupacions presents a la divisió del treball. Tornant a l’exemple anterior, si hem arribat a la conclusió de que els béns són allò valuós en una societat capitalista, com aconseguim aquests diners/bé preuat? Mecanismes de mobilitat que vinculen els individus amb les ocupacions tot generant així un control desigual sobre recursos valuosos. Com aconseguim formar part d’una d’aquestes ocupacions? Hem de entrar en el sistema educatiu (primer pas), entrar a treballar (segon pas).
ESTRAT I CLASSE Hi ha diverses escoles que es disputen la hegemonia sobre els estudis de desigualtat. Hi ha alguns que prefereixen parlar de classes socials i d’altres que prefereixen parlar d’estrats. Nosaltres parlarem d’estrats ja que es poden trobar en qualsevol tipus de societat. d’una banda, totes les societats humanes es troben estratificades, mentre que les classes socials (PWP) María Aperador Montoya maperadormontoya Estructura social DIFERENTS ENFOCAMENT S PER A L’ESTUDI DE LA DESIGUALTAT Tres grans blocs de teories, aquí no hi ha un acord unànime, hi ha diverses perspectives, i alguns autors han intentar agrupar-los en tres grans apartats gradacional/distribucional Estudiar la desigualtat a partir de distribucions. Quan estudiem la desigualtat en termes de dimensió graduada, el que fem es situar sobre un eix una dimensió determinada de un bé que es determinat clau en la estratificació i ens permet veure cada persona del sistema d’estratificació, quina quantitat o quin grau té d’aquest grau o d’aquest recurs. Per exemple: els diners, els ingressos. Per veure com es distribueix la societat, podem mirar com es distribueix la renta.
PWP. Quan la desigualtat social es conceptualitzada com una dimensió graduada, es tracta com a un fenomen distribucional. Aquest enfocament consisteix en definir la desigualtat en termes de la distribució de atributs socialment valorats com son la educació, la renta, la informació, la salut i la influencia en una població determinada.
L’enfocament distribucional utilitza sobre tot dades de enquestes i poden sostenir tant explicacions individualistes com estructurals de la desigualtat.
vertical/oposicional Estudiar la desigualtat a partir de oposicions entre els uns i els altres. Aquest segon apartat esta vinculat a l’estudi de la desigualtat a partir de les classes socials.
Hi ha una segona perspectiva , aquí s’estudia quina es la posició relativa de les persones dins d’una matriu d’oposicions de categories socials que determinen relacions de domino. Es a dir, volem saber en una societat si un grup de persones pertanyen a la classe dominant.
PWP. Quan la desigualtat social es conceptualitzada com un sistema de classificació vertical, es tracta com un fenomen oposicional. En aquest cas, l’enfocament defineix la desigualtat en termes de la posició relativa en una matriu. PWP!! relacional/jerarquic Esta més lligada a l’estudi dels estatus, i es basa en la idea de relació.
Quan la desigualtat social es conceptualitza en termes de relacions jeràrquiques, es tracta com un sistema de interaccions o interedependecies caracteritzades per una simetria (igualtat) o asimetria (desigualtat) relatives entre les relacions. En aquest cas, l’enfocament consisteix en definir la forma de les relacions socials mes que els atributs dels individus que participen en aquestes relacions socials mes que els atributs dels individus que participen PWP!! ES POT ABOLIR LA DESIGUALTAT SOCIAL? Un tema important quan parlem de estratificació social, es fins a quin punt es pot abolir aquesta desigualtat social. Es mes sensat pensar que la desigualtat social es pot reduir però no abolir.
Fou Marx el qui primer plantejà la idea de l’abolició de les classes en una futura societat comunista. Tenint en compte que marx creia que la desigualtat tenia un origen econòmic, i per tant si suprimim les classes socials María Aperador Montoya maperadormontoya Estructura social en una societat comunista, significaria la abolició de la desigualtat. Aquesta era la idea que vivia darrere del comunisme. Però aquest no és l’únic problema, un altre problema de desigualtat es el poder.
Tanmateix, les experiències històriques del comunisme soviètic o xines no son molt engrescadores. Des d’un punt de vista teòric, la possibilitat de l’abolició de la desigualtat social depèn de l’origen que li atribuïm. Però tot i que hi ha societats comunistes, són les que més desigualtats tenen.
ORIGEN DE LA DESIGUALTAT SOCIAL COPIAR DE PWP. Dahrendorf va ser un autor conflictivista, pensa que s’ha de analitzar la desigualtat en termes de conflicte. Ell pensa que en definitiva, l’origen de la desigualtat parteix de idees morals. Quan hi ha normes diferents, depèn de com nosaltres avaluem allò que esta ben fet, mal fet, etc. això també genera desigualtat, en termes d’accés a la riquesa per exemple. La idea doncs, la desigualtat no es pot abolir, el que si que es pot fer es reduir-la.
PRINCIPALS TEORIES DE L’ESTRATIFICACIÓ S OCIAL Hi ha diverses teories per estudiar l’estratificació social. Com que la sociologia va ser fundada per determinats autors, hi ha alguns autors com Durkheim, Marx, Weber, van ser grans sociòlegs els quals van inspirar grans visions de la desigualtat. Teories com : - Neomarxista Neoweberiana Funcionalista Neo-durhemiana Anàlisi de classes en termes de rentes La teoria de Pierre Bordieu la teoria funcionalista de davis & moore Tracten de explicar en termes funcionals la necessitat universal de la estratificació en tot el sistema social.
Aquests autors volen analitzar perquè totes les societats estan estratificades, no hi deu haver una funcionalitat d’arrere? Esta complint aquest sistema una funció tant important de la qual no podem impresindir d’ella? La principal necessitat funcional que explica la presencia universal de la estratificació es precisament el requeriment amb el que s’enfronta tota societat de ubicar i motivar als individus en l’estructura social. Es a dir, tota societat per a aconseguir que funcioni hem de aconseguir que totes les persones ocupin totes les posicions que la societat te. I la idea que es proposa es que com hi ha algunes ocupacions que exigeixen mes responsabilitat que altres, doncs el que hem de fer es premiar aquestes persones que aconsegueixen assumir aquests responsabilitats, aquets premis son els que generen la desigualtat.
estimuls i recompenses sintesi de la teoria funcionalista María Aperador Montoya maperadormontoya Estructura social critiques a la teoria funcionalista Molts autors critiquen aquesta teoria, els funcionalistes ignoren els processos de poder i d’influència que determinen els efectes que posen en relleu: (1) qui decideix (i a traves de quins mecanismes) quins son els recursos considerats com a valuosos; (2) els processos de fixació de salaris i altres retribucions associatas amb les diverses ocupacions no obeeixen tant a mecanismes d’oferta i demanda com de poder.
Collins, al examinar diversos models ACABAR PWP CULTURA I ESTRUCTURA ...