Resum tot el temari (2013)

Resumen Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Economía - 1º curso
Asignatura Dret
Año del apunte 2013
Páginas 28
Fecha de subida 20/11/2014
Descargas 29
Subido por

Vista previa del texto

RESUM SENCER DRET Tema 1. L’Ordenament jurídic 1. El concepte de Dret i d’Ordenament jurídic El dret és un conjunt de normes que governen una societat determinada. El dret és necessari perquè si no, no hi hauria una pau social, per tant , l’objectiu del dret, aquest conjunt de normes, es trobar la pau social.
La justícia no és el mateix que el dret. Aplicant certes normes (dret) a vegades trobem situacions injustes. Dret (trobar pau social, evitar conflictes)≠Justícia. Ex) Subasta de pisos que es queden els bancs (60%), pujada de l’IVA...
En teoria l’aplicació d’una norma jurídica hauria de portar a una situació justa, perquè en teoria s’ha d’aplicar la norma més justa, però en segons quins casos no és així.
L’ordenament jurídic és una expressió que s’utilitza per parlar del conjunt de normes que poden haver dins d’un estat, és una jerarquia.
2. El Dret públic i el Dret privat Les branques del dret públic són les que nosaltres ens trobem que no podem negociar, ja que són normes ja imposades per l’Imperium i no es poden negociar en cap cas. Ex) sancions de carnet, IVA...
Les normes del dret privat són matèries en les que les dues parts poden negociar. Ex) condicions d’una compravenda de quelcom (lloc d’entrega, termini, imports, temps...).
3. Las branques del Dret i les seves relacions Hi ha diferents branques dins del Dret públic i el Dret privat.
- Dret públic:       - Penal Administratiu Financer i Tributari Laboral Internacional Processal Dret privat:    Civil Mercantil Laboral Diferència entre dret civil i mercantil: El dret mercantil és un dret especial ja que regula situacions que el dret civil no regula, va dirigit per a comercials principalment. Neix com un dret NO escrit, a l’edat medieval. Neix del costum, i en un moment donat els comerciants es donen compte que el comerç no pot anar regulat per el dret civil, ja que és molt lent i el mercantil és molt més ràpid.
Els comerciants creen normes basades en el costum (no escrit) per regular allò que regulava malament el dret civil. DRET MERCANTIL  EMPRESARIS.
Actualment afecta molt directament als empresaris però també es pot aplicar a les persones, com si fos dret civil.
Hi ha diferents països com Itàlia o Suïssa que no tenen distinció entre dret civil i mercantil.
L’organització de l’àmbit judicial: 1.
Jutjats (1a instància, socials (laborals), administratiu).
Audiència provincials Tribunal suprem.
2.
3.
mercantils, penal, contenciós Les resolucions dels jutges, es recorren a les audiències provincials, si has de recorre més, amb unes condicions concretes específiques, quantitats concretes de diners que es reclamin, etc, es va al tribunal suprem.
Des del primer “pis” de l’àmbit judicials fins el tercer i últim podem passar entre 8-10 anys.
4. La norma jurídica. Estructura general i classes.
El dret és un conjunt de normes que governen una ciutat a fi d’evitar conflictes.
Una norma és un precepte o disposició que regula la conducta dels ciutadans a fi de trobar una pau entre tots.
Hi ha moltes classificacions de normes però les més importants serien entre:   Normes imperatives: imposen (haurà de..., serà...) Normes dispositives: deixen un marge (podrà...) Ex) Art 1255. (llibertar pactar contracte segons moral...) I entre:   Normes generals: per a tothom Normes especials: dirigides a persones molt especials, sector especial, com EMPRESARIS.
Tema 2. Las fonts del Dret 1. El concepte de font del Dret Les fonts del dret són formes o maneres en que es manifesta el dret i poden ser en forma de: llei, costum o principi general. Es poden trobar de manera escrita o no escrita. S’apliquen de forma subsidiària. Una aplicació jeràrquica (llei escrita, llei constitudinària, principis). Tot l’ordenament jurídic ha de respectar la Constitució.
 Llei: norma jurídica escrita que han de ser creades i aprovades per les Corts a nivell estatal o per el parlament a nivell autonòmic (per el poder legislatiu), i publicades als diaris oficials corresponents (DOGC , BOE).
La pròpia llei ens diu quan entra en vigor i si no es diu res, entra en vigor al dia següent de ser publicada. Ex) Llei concursal va ser publicada al 2003 i deia que entraria en vigor l’1 de setembre de 2004.
 Costum: “El costum és llei”. Hi ha normes jurídiques no escrites però tenen el caràcter de dret i té la mateixa força que una llei escrita i es exigible. Els costums s’han d’aprovar davant del jutge amb una sèrie de criteris que ens proporciona l’ordenament jurídic com dictàmens d’organismes oficials, precedents judicials, testimonis, etc. Poden ser costums locals, regionals, etc, hi ha de diferents nivells.
Dret consuetudinari = costum (dret no escrit basat en el costum)  Principi general del dret: Semblant als valors. Sorgeixen del propi ordenament jurídic. Ex) principi de irretroactivitat (una llei que surti vigent al 2012 no es pot aplicar per els anys passats a no ser que sigui favorable); principi general de la bona fe/mala fe processal (quan algú recorre al jutge les resolucions per retardar el procés: mala fe processal).
2. La Constitució Espanyola. El valor normatiu de la Constitució. La constitució econòmica És la mateixa llei però conté aspectes econòmics, és a dir, hi ha articles que parlen de temes econòmics.
 Art. Principio de llibertat de empresa: Llibertat d’accedir al mercat i realitzar una activitat mercantil, aportant béns o serveis.
Hi ha qui diu que aquesta llibertat, aquest dret és fals, ja que he per fer-ho he de demanar una llicencia a l’Ajuntament i et demana uns requisits per fer-ho, aleshores això no és llibertat (ja que tot són llicencies, permisos, etc.).
Però això només es fa per tenir una certa seguretat en la venda d’aquest producte.
Així doncs, la Constitució dóna llibertat d’empresa però això no vol dir que l’administració pública no et demani ningun requisit per tal de tenir seguretat sobre el bé o servei produït.
Gràcies al dret mercantil, els requisits i regles que s’imposen s’han fet per tal de crear una empresa més ràpidament. La lentitud ve a través de l’Administració pública.
Una mesura que ha ajudat a accelerar la inquietud empresarial:  Possibilitat de que nomes una persona ja pugui constituir una societat.
La UE va tenir aquesta iniciativa i va ser ben acceptada ja que tothom no vol treballar amb algú altre.
L’accés al mercat amb una societat mercantil és ràpida, però el que costa es posar els diners i tenir una idea bona de negoci.
La llei també inclou la llibertat de romandre en el mateix negoci, en el mercat, durant un llarg període de temps. Però això és difícil, per això s’ha de treballar durament per tal de consolidar-lo.
Ningú et diu o t’obliga a estar un temps concret en el mercat, això depèn de com vagi el negoci. Per tant, el fet de retirar-se del mercat pot ser voluntari o també pot ser per motius de insolvència.
Aquí la llei t’obliga a prendre un seguit de mesures (en aquest cas, un 90% de les companyies que es troben en aquesta situació, acaben liquidant. El 10% restant, per molt que segueixi acaba fracassant més tard).
En conclusió, la llei de llibertat d’empresa ens dóna llibertat d’accés, de estar en el mercat i de marxar quan vulgui.
3. La llei i el reglament.
Llei (és dret perquè llei conté normes i dret és un conjunt de normes):      Constitució (la més important) Decrets-llei Decrets legislatius Llei ordinària Llei Orgànica (Estatuts d’autonomia la més important) Les lleis orgàniques són lleis aprovades per el parlament que tinguin relació amb els drets fonamentals i llibertats públiques (Art.81) Ex) Llei Orgànica del poder judicial (dret de tutela, de protecció, règim electoral). Són les que aproven els estatuts d’autonomia de les comunitats autònomes, règim general electoral i qualsevol que prevegi la Constitució. S’han d’aprovar per majoria absoluta.
Tot el que no és llei orgànica és llei ordinària, és a dir, qualsevol llei que s’hagi d’aprovar per el parlament que no versi sobre les matèries de les orgàniques. Ex) IRP, IVA, etc Els decrets-lleis són lleis, normes jurídiques, que han estat aprovades per el propi govern en cas d’urgència i necessitat “en caso de extraordinaria y urgente necesidad”, com diu la Constitució, perquè han de regular certes situacions que no poden esperar..
Tenen el mateix valor que una llei orgànica o ordinària i la mateixa jerarquia. L’única diferència és que han estat aprovades per el govern i no per el parlament com seria normal. El decret-llei s’ha de convalidar per les Corts. Han estat aprovades seguint un camí diferent als altres legats. No poden afectar a certes matèries, a les corresponents a les lleis orgàniques.
Els decrets legislatius (Art 82): norma o llei refosa i és facultat del govern. Dos lleis en una. Ex) Llei de societats de capital (llei S.A, S.L).
Els reglaments són normes escrites que desenvolupen les lleis, detallen molt més el que diu la llei. La llei és la base i el reglament parts que no inclou la llei. Qui té la protestat reglamentària, les competències per dictar reglaments i aprovar-los és el govern.
4. El costum i els Principis generals del Dret.
- Costum: “El costum és llei”. Hi ha normes jurídiques no escrites però tenen el caràcter de dret i té la mateixa força que una llei escrita i es exigible. Els costums s’han d’aprovar davant del jutge amb una sèrie de criteris que ens proporciona l’ordenament jurídic com dictàmens d’organismes oficials, precedents judicials, testimonis, etc. Poden ser costums locals, regionals, etc, hi ha de diferents nivells.
Dret consuetudinari = costum (dret no escrit basat en el costum) - Principi general del dret: Semblant als valors. Sorgeixen del propi ordenament jurídic. Ex) principi de irretroactivitat (una llei que surti vigent al 2012 no es pot aplicar per els anys passats a no ser que sigui favorable); principi general de la bona fe/mala fe processal (quan algú recorre al jutge les resolucions per retardar el procés: mala fe processal).
5. El Ordenament jurídic comunitari. Les fonts del Dret comunitari. Les institucions de la Unió Europea.
L’Estat Espanyol, forma part de la UE des de 1986. Això ens comporta a que l’estat hagi d’harmonitzar el nostre propi dret a les directives comunitàries.
Aquest procés d’harmonització del dret espanyol s’ha fet a partir de dues vies: - Incorporació de directives comunitàries: son lleis europees, que les dicta el parlament europeu, però no tenen aplicació directa, si no que obliguen només al resultat final. Ex) Totes les S.A dels països UE hauran de tenir un capital mínim de 600000 euros i països membres 5 anys per adaptar les seves lleis a la europea.
- Incorporació de reglaments comunitaris: mateix efecte que una llei, té aplicació directe.
Tema 3. Aplicació i eficàcia de les normes jurídiques CODI CIVIL: Llei, text legal. Rep el nom de codi des del segle XIX, amb la codificació a Europa (agafar totes les normes i les codifiquen).
Tots els codis són lleis (codi civil, codi de comerç, codi penal...) 1. El problema de la aplicació del Dret. La qualificació jurídica.
Aquí ens expliquen que el dret es un conjunt de normes molt gran.
Moltes vegades es poden produir dubtes sobre la interpretació d’una norma i fins i tot, dubtes per què el supòsit de fet concret no esta contemplat a la llei.
Aleshores la pròpia llei (codi civil) estableix una sèrie de criteris per resoldre aquests problemes, bàsicament amb l’analogia i la interpretació de les normes.
Quina qualificació jurídica s’estableix per alguns actes? Primer s’ha de qualificar el supòsit de fet. Això, un jurista ho ha de fer abans d’aplicar el dret. Ha de establir davant de quin supòsit de fet ens trobem. Aleshores, sabrem quines són les normes jurídiques que s’apliquen.
2. La integració del ordenament. La analogia.
Un cop hem qualificat el supòsit de fet, aleshores es possible que la llei que regula aquell contracte no tingui un article que resolgui el problema que s’ha plantejat.
Quan això passa, es recórrer a l’analogia: aplicar una norma anàloga (una norma semblant) que resol un problema semblant encara que no sigui del contracte que nosaltres tenim.
3. La interpretació de les lleis.
I també tenim la interpretació: Les normes s’interpreten, per exemple, quan hi ha una norma que no fa la distinció de sexes, s’entén que si que parlar dels dos sexes encara que no ho expressi així. Ex) los ciudadanos del mundo tienen derecho a...las ciutadanas también están incluidas en ese termino).
El dret no és una ciència matemàtica, les coses al dret no quadren mai.
El codi civil parla també de les resolucions del Tribunal suprem.
Aquestes resolucions, quan hi ha dues del mateix sentit, crea jurisprudència.
Es diu que es crea jurisprudència quan el tribunal suprem ha dictat dues sentències en el mateix sentit, és a dir, on s’hagin plantejat el mateix tipus de problemàtica.
Així doncs, el codi civil diu que la jurisprudència complementarà l’ordenament jurídic.
Les sentències del Tribunal Suprem NO són dret, ajuden a completar l’ordenament jurídic simplement.
Tema 4. La personalitat jurídica 1. Concepte de Dret civil. Sistema normatiu.
2. Els subjectes de l’activitat econòmica privada. La persona física. Les persones jurídiques. La representació.
Persona física: Persona amb més de 24h de vida, persones naturals. Per crear-la, s’han de seguir una sèrie de requisits (art.29):     Naixement d’una personalitat. Aleshores, té personalitat jurídica (aquella persona és titular de drets i obligacions).
Persona que tingui més de 24 h. de vida.
Persona que neixi com a figura humana.
La persona física, coma titular de dret i obligacions, actua la mateixa persona directament (més de 18 anys).
Persona jurídica: També denominada com persona moral, és un “ens”, una abstracció creada per el món del dret, que té una personalitat jurídica, per tant pot ser titular de drets i obligacions. Ex) Nueva Rumasa S.A, Inditex S.A, UAB, Agencia Tributaria, etc.
Té titularitat de drets i obligacions però no la plena capacitat d’obrar a diferència de la persona física.
En el moment que es constitueix la persona jurídica té plena capacitat de obrar.
Els elements essencials que ha de tenir una persona jurídica:     Identificació: un NIF, Domicili per localitzar-la, per saber a on ha d’acudir per reclamar els drets o obligacions que tingui aquesta persona jurídica, per notificar possibles processos judicials, etc.
Data de constitució (o de creació): per saber si una llei li afecta o no, per saber a partir de quan assumeix els seus drets i obligacions.
Nacionalitat: per saber que llei s’ha d’aplicar. Es sol seguir el criteri de nacionalitat, es a dir, aplicar la llei nacional, excepte algunes lleis que son aplicades per el criteri de la territorialitat, com per exemple les lleis penals o fiscals.
La persona jurídica i també els menors d’edat, actuen a través de la representació (permet que una persona que no es veu ni es toca firmi un contracte).
La representació és una figura molt habitual y utilitzada que permet que una persona que no està present pugui ser representada.
Hi ha dos tipus de representacions:  Representació directa: el representant està dotat de uns drets que li ha donat el representat i la persona que està davant del representant també sap qui és el representat. El que és important en el fenomen de la representació directe es que tot el que fa el representant recau en el representat, és com si ho fes ell  mateix. Ex) Vendre apartament i dones el poder a algú de l’agencia immobiliària perquè busqui compradors i faci totes les accions però el venedor és la persona que dona els poders al representant i per tant els diners, etc, recauen en el venedor.
Representació indirecta: dones el poder a algú però l’altre persona (per exemple el comprador) no sap qui és el representat. El representant no diu a qui representa. Ex) una subhasta. Un representant compra un quadre i el venedor no sap a qui representa aquella persona.
En els dos casos, els efectes que fa el representant recauen sempre en el representat.
3. El registre civil És el registre de persones, és una oficina, normalment ubicada a la mateixa seu dels jutjats. Es troba reflectides totes les seves vicituts com el naixement, el casament, canvis de nacionalitat, defuncions, etc.
Tema 5. La propietat privada 1. La propietat privada com pilar bàsic dels sistema econòmic espanyol. La regulació de la propietat privada en el Codi civil. Propietats especials: Propietat industrial i propietat intel·lectual.
La Constitució dona el dret a tenir una propietat privada. Però no et dona pas a una propietat absoluta, no té caràcter absolut, ja que hi ha uns límits. Aquests límits et diuen que no pots fer amb la propietat el que vulguis.
Pots gaudir d’aquella propietat però respectant als demés, per això hi ha normes.
Normes de veïnatge i normes urbanístiques.
La pròpia constitució diu que tu pots ser propietari d’unes finques, podent triar si les vens o no però és possible que un dia l’administració pública expropiï les finques amb una indemnització perquè valen per qualsevol cosa d’interès social o utilitat publica.
Per tant, nomes en aquests casos, l’administració pública pot expropiar les propietats però sempre amb una indemnització.
Propietats especials: Creacions que hi ha intel·lectuals, en sentit ampli, creacions fetes per l’home, que provenen del seu intel·lecte. I aquestes creacions es consideren que son especials i tenen una regulació especifica amb unes normes concretes, com la llei de patents. Ex: creació de música, la creació d’una marca, etc.
La propietat és un dret real de gaudi o de disfrut. Usdefruit (mor el propietari d’una casa pot deixar l’usdefruit de la seva casa a una persona, per exemple, la seva dona, però el propietari passa a ser el seu fill) Es a dir, la dona té l’ús i disfrut de la casa sense poder vendre-la perquè ella no es el propietari. La casa la pot vendre el fill però amb un usdefruit dintre, es a dir, el que la compres hauria de conviure amb un inquilí dins. Dret real de garantia ( la hipoteca. És un dret real perquè grava una finca. No es de gaudi i disfrut, es de garantia. / La penyora. Ex: penyores de participacions o accions. A garantia de devolució de préstec em deixa una penyora, alguna cosa que tinguis com per exemple el 25% de les accions del Corte Inglés; els bancs et deixen 200.000€ i tu els deixes com a penyora uns 50.000€. Si tu no retornes aquests 200.000€ que et presta, ells se’t queden els 50.000€. ).
El registre de propietat es fa a través de l’escriptura pública i es posa al registre per verificar la inscripció o canviar el registre.
1.Propietat industrial 2.Propietat intel·lectual Tema 6. Teoria general de les obligacions i contractes 2.1. CONDICIONS GENERALS DE LA CONTRACTACIÓ Els contractes es regeixen pel principi de l’autonomia de la voluntat (les parts contractants poden incloure tots els pactes, clàusules, etc. que vulguin però que no estiguin en contra de la llei, de la moral i de l’ordre públic). Tenim molta llibertat però hem de respectar el que diguin les lleis.
Contractes que estan regulats per lleis: contracte d’assegurança i d’agència mercantil.
Hi ha contractes preredactats, és a dir, quan anem a signar el contracte no hem discutit cap clàusula que configuren aquest contracte, per això es diuen clàusules preredactades. Aquí estem davant de les condicions generals de la contractació. Son condicions generals de la contractació, clàusules preredactades, clàusules que no hem pogut negocia, no hem pogut discutir, això vol dir que una de les parts ha posat tots les clàusules del contracte sense que puguin ser discutides.
Amb això es poden produir abusos. Es a dir, el fet que una empresa posi condicions generals al seu contracte, es una oportunitat d’or per estampar clàusules que puguin ser perjudicials pel consumidor.
Això es controla per la llei general de la contractació, que protegeix al consumidor, ja que es la part dèbil d’aquest contracte. Se’l protegeix oferint-li uns drets que estan redactats a la llei de condicions generals de la contractació. Hi ha una espècie de control judicial, si hi ha una llei abusiva, tu la pots impugnar.
3. Contractes civils i mercantils.
Contracte de compra-venda: Regulat pel codi civil i al codi de comerç.
També trobem un contracte de compra-venda civil i un altre mercantil.
Això planejat problemes perquè el regim jurídic es diferent de cadascun d’ells.
Compra-venda civil: Intercanvi de cosa per preu. El contracte de compra venda es un contracte consensual perquè n’hi ha prou amb l’acord de voluntats perquè existeixi compra-venta. Aquest acord de voluntats no cal que es redacti per escrit. Només s’exigeix que el contracte es faci davant del notari (escriptura pública) quan comprem un immoble.
Codi civil: El pagament no s’entén fet fins que el xec o pagaré s’ha arribat a cobrar.
Compra-venda mercantil: (l’article no defineix que es compra venda, sino que diu quan la compra venda serà mercantil) Serà mercantil la compra venda de coses mobles per revendre-les, vinguin en la mateixa forma i vinguin en una altre diferent amb ànim de lucrar-se en la revenda.
Fabricant---------------------Distribuïdor----------------consumidor Mercantil Civil Trets essencials de compra-venta mercantil: 1. Compra-venta mercantil sempre recau sobre béns mobles.
2. Aquesta compra és per revendre.
3. Lucrar-se amb aquesta venda.
Compra-venda de finques: Comprar pisos per revendre’ls. Són béns immobles, és un contracte de compra-veda mercantil o civil? Aquesta mena de compra-venda és també mercantil.
Contracte d’arrendament Pot ser d’obres, coses o serveis.
Què és l’arrendament de coses? Una de les parts s‘obliga a donar una cosa a l’altre perquè l’altre part la gaudeixi pagant un preu per ella. El que fa la sessió de l’ús es diu arrendador, el que rep la cosa és l’arrendatari.
L’arrendament d’obra: es aquell en el qual una persona encarrega a una altre la realització d’una obra. La que fa l’obra s’obliga a obtenir un resultat ja que si no l’obté no cobra.
L’arrendament de serveis: la persona que contracta, és a dir, la que fa el servei, no està obligada a l’obtenció d’un resultat. Una s’obliga a obtenir un servei i l’altre a fer el servei, però no a obtenir un resultat. Ex: L’un metge que opera a un malalt no cobra per un resultat, sinó pel servei que presta. Si l’operació no surt bé i el malat mor, el metge seguirà cobrant.
La persona que ha de prestar el servei només s’obliga a realitzar una activitat, no a obtenir un resultat.
L’arrendament financer o lísing: contracte en virtut del qual una persona cedeix l’ús d’una cosa per us i disfrut de l’altre persona a canvi d’un preu. La diferencia que hi ha amb l’arrendament de coses es que si l’arrendatari paga la darrera quota (valor residual) adquireix la propietat del bé. Això fa que el lísing sigui una figura contractual molt utilitzada.
Contracte d’assegurança Contracte típic, és a dir, es aquell contracte que està regulat. La majoria de contractes són atípics, és a dir, no estan regulats.
Llei del contracte d’assegurança: contracte en el qual una persona s’obliga a pagar una indemnització en el que cas que passi quelcom. Ex: Si causes un dany en un tercer vehicle, jo l’assegurador, indemnitzo al conductor d’aquell vehicle. L’assegurador t’indemnitzarà sempre i que tu hagis complert el pagament de les primes de l’assegurança.
Elements personals del contracte d’assegurança: - Assegurador: Persona que assumeix el risc i que en cas que succeeixi el sinistre, s’obliga a pagar. A més a més, és una persona jurídica. Això vol dir que en el contracte d’assegurança, l’assegurador no pot ser una persona física.
- Assegurat: Titular de l’interès, és a dir, és la persona directament afectada en cas de que succeeixi el sinistre (afecta el seu patrimoni). Ex: si s’incendia el pis, l’afectat directe es el propietari. També, normalment, no sempre, és la persona que rep la indemnització. Ex: En les assegurances de vida, en cas de mort, l’assegurat és el que pateix el sinistre, la seva mort, però la indemnització no la rep ell sinó el beneficiari. Pot ser tan persona física com jurídica.
- Beneficiari: Aquell que rep la indemnització en cas de que l’assegurat no pugui (Ex: assegurança de vida). Pot ser tan persona física com jurídica.
No necessàriament sempre ha d’estar en els elements personals del contracte.
- Prenedor de la pòlissa: Persona que contracta la pòlissa. Pot ser la mateixa persona que l’assegurat o pot ser una altre persona. Ex: Una empresa pot contractar una pòlissa d’assegurança pels seus treballadors (que són els assegurats). El prenedor és l’empresa que contracta la pòlissa.
*En l’assegurança de danys no hi ha beneficiari.
Elements reals del contracte d’assegurança: - La prima: És el que s’entrega, és la contraprestació econòmica, el que tu pagues per l’assegurança. Si deixes de pagar-la, el que passa és que la cobertura de l’assegurança queda suspesa al cap d’un mes d’haver deixat de pagar la prima durant sis mesos. Si no torno a pagar-la i no pago el que dec, al cap dels sis mesos queda suspesa per sempre. La prima la paga el prenedor.
Element formal: La pòlissa o el contracte d’assegurança.
El contracte d’assegurança és consensual, és a dir, que no fa falta que estigui per escrit.
Quan et compres una moto avui, i vas seguidament a fer una assegurança per aquest vehicle, el contracte no arribarà fins d’aquí uns dies, però com el contracte es consensual, si al dia següent passa alguna cosa, l’assegurança ho cobreix.
El contracte d’assegurança és un contracte que perdura en el temps, és a dir, de tracte successiu.
A més a més és un contracte aleatori ja que no saps quan succeirà el sinistre.
De tal manera que si el contracte no té aquest element aleatori, el contracte és nul. És a dir, si tu ja saps que el pis s’ha cremat i després fas el contracte, no serveix perquè no hi ha risc.
Tema 7. L’empresari CONCEPTE I FONT DEL DRET MERCANTIL El dret mercantil és la part privada de l’ordenament jurídic que afecta a les relacions de l’empresa. Aquesta definició no és rigorosa ja que hi ha normes privades que afecten a l’empresa que no formen part del dret mercantil.
Les fonts del dret mercantil: El dret mercantil neix de la llei, en l’àmbit del dret mercantil la llei fonamental és el codi de comerç (1885). Les relacions mercantils es regeixen per aquesta llei (primera font).
A part del codi de comerç hi ha la legislació mercantil que conté lleis especials. Quan Espanya entra a la UE va actualitzar la seva legislació mercantil.
L’EMPRESARI. CONCEPTE I CLASSES En l’àmbit mercantil, són empresaris: 1 Els que tenint la capacitat legal per exercir el comerç, s’hi dediquen habitualment 2 Les companyies mercantils o industrials que es constitueixen afins a aquest codi L’empresari respon davant de l’empresa, n’és el responsable. Els socis no tenen responsabilitat dels deutes socials, ja que no són l’empresari. Hi ha empresaris individuals i empresaris socials. La inscripció al registre mercantil dels empresaris individuals és potestativa, no obligatòria, en canvi, la inscripció dels empresaris socials és obligatòria.
Aquests s’han d’inscriure al registre mercantil corresponent que es trobi a la província on està l’empresari. És una oficina on es practica la inscripció dels empresaris i les actuacions d’aquests. També s’encarrega de legalitzar els llibres dels empresaris (llibre d’actes d’obra d’administració i llibre d’actes de la junta).
El Registre Mercantil central es troba a Madrid, i té la funció de gestionar el sistema d’administracions i el Butlletí Oficial del Registre Mercantil (BORME).
L’ESTABLIMENT MERCANTIL L’establiment mercantil és una seu física, un conjunt de béns posats a la disposició de l’empresari. Pot ser objecte de negocis jurídics, és a dir, pot ser objecte de venda, i no estàs venent la societat.
EL REGISTRE MERCANTIL I LA COMPTABILITAT Les dues institucions essencials en el dret de l’economia són:   Registre Mercantil Comptabilitat L’economia de mercat té com a base la llibertat d’iniciativa. La lluita de la competència ve de la lluita per conquerir el mercat. Dins d’aquest sistema mixt social democràtic hi ha un estat del benestar que s’imposa. La llibertat d’empresa és fonamental.
El Registre Mercantil és una oficina pública, estatal, inscrita al dret de la justícia que té una implantació territorial en totes les capitals de província, que tenen un règim comú.
La seva finalitat és deixar constància de fets, actes que interessa recollir. És un registre públic, es pot consultar. Vol donar seguretat al tràfic jurídic.
En el Registre Mercantil s’inscriuen els empresaris individuals i les societats mercantils. També s’inscriuen actes i documents mercantils. A més de la inscripció hi ha una segona finalitat, el registre de comptes anuals (Balanç, Compte de Pèrdues i Guanys i Memòria). Legalitza els llibres de la comptabilitat.
Com funciona? Es porta pels registradors mercantils (funcionaris). Els principis que expliquen el funcionament dels registradors mercantils són els següents:    Principi de qualificació  no tot acte o persona que sol·licita la inscripció s’inscriu automàticament Principi de titulació pública  la inscripció que jo sol·liciti ha de constar en un títol o document públic, atorgat davant d’un notari, així es reforma la seguretat jurídica Principi de presumpció de legalitat La Comptabilitat interessa al propi empresari, a la competència, al govern, als creditors, als accionistes, als treballadors. El Codi Mercantil regula la comptabilitat dels empresaris:   Tot empresari té obligació de portar una comptabilitat La comptabilitat té dos significats: 1 Comptabilitat en el sentit material, que ens diu com s’anota als llibres les operacions econòmiques perquè a través d’aquesta es pugui entendre la realitat de l’empresa 2 La comptabilitat en sentit formal, que ens indica quines són les obligacions dels empresaris respecte la comptabilitat EL DRET DE LA COMPETÈNCIA: LA LLIURE COMPETÈNCIA I LA COMPETÈNCIA DESLLEIAL Tots els éssers vius, el que busquen és viure millor, per això busquen resoldre el problema del dèficit, quan hi ha abundància no es planteja cap problema. L’economia com a ciència tracta de donar solució al problema del dèficit, per això s’han creat dos sistemes: 1 Sistema d’economia liberal o de lliure mercat (sistema capitalista) 2 Sistema socialista o planificat La diferencia es basa en que el sistema capitalista creu que el progrés econòmic arriba a través de la llibertat i l’altre a partir de la planificació de l’estat. En l’economia liberal l’estat no intervé en l’economia, en canvi, en el sistema socialista no es deixa la lliure iniciativa, l’estat controla el que es produeix i els mitjans de producció són estatals.
El sistema de lliure mercat té la llibertat individual per sobre de la igualtat social, en el sistema socialista és al revés.
El dret de la competència tracta de regular el procés econòmic. Europa aposta pel sistema d’economia de mercat, i per tant de lliure competència. Gràcies a la competència millora la qualitat del producte, augmenten les prestacions i baixa el preu.
La lliure competència porta a una millor utilització dels recursos. L’estat garanteix el sistema d’economia pública i la lliure competència.
La competència està regulada per dues lleis, que desenvolupen el principi constitucional de la lliure competència: 1 Llei de defensa de la competència 2 Llei de competència deslleial La primera es basa en la defensa de la competència, són normes jurídiques que promouen i defensen la competència:   Defensa de la lliure competència econòmica Garanteix la pluralitat d’operadors econòmics i que la llibertat es mantingui en la concurrència L’article 1 de la llei prohibeix la pràctica col·lusòria. Aquesta és un pacte que te per objecte o, produeix l’efecte de restringir la competència. (Per exemple un pacte entre competidors per fixar els preus i no fer la competència). L’article comenta conductes específiques:    Acord de preus Limitació de la producció Repartiment de les fonts d’abastament A més de les conductes col·lusòries es prohibeix l’abús de posició de domini.
L’empresari que domina el mercat legítimament no pot abusar de la seva posició.
La llei regula les subvencions públiques, hi ha una sèrie de requisits perquè aquestes es puguin donar.
La llei de competència deslleial és una llei complementaria i te per objecte protegir als competidors, consumidors i, en general, a qualssevol persona afectada en els seus interessos legítims per un acte de competència.
En general, és acte de competència deslleial tota conducta contraria a la bona fe o a les bones costums que, per mitjans il·legítims persegueixi desviar clientela d’un agent del mercat.
Tipificació dels supòsits de fet deslleials:         Actes d’engany en la publicitat Omissions enganyoses Pràctiques agressives Actes de denigració: Es considera deslleial la realització o difusió de manifestacions sobre l’activitat, les prestacions, l’establiment o les relacions mercantils d’un tercer que siguin aptes per deteriorar el seu crèdit en el mercat, tret que siguin exactes, vertaderes i pertinents.
Actes de comparació: Es considera deslleial la comparació pública de l’activitat, les prestacions o l’establiment propis o aliens amb els d’un tercer quan aquella es refereix a punts que no siguin anàlegs, rellevants ni comprovables.
Actes d’imitació: La imitació de prestacions i iniciatives empresarials alienes és lliure, llevat que estiguin protegides per un dret d’exclusiva reconegut per llei.
Tot i així, la imitació es considera deslleial quan d’aquesta en resulta una associació evident per part dels consumidors respecte a la prestació imitada o comporta un aprofitament indegut de la reputació o l’esforç aliè.
La venda a pèrdues: no es pot vendre per sota del cost ja que elimina la competència al no poder baixar més els preus Infracció de normes: es considera deslleial beneficiar-se d’un avantatge competitiu adquirit mitjançant la infracció de lleis Conseqüències: L’acte és nul, es pot demanar al jutge la paralització de la conducta, a més, que considera que la conducta deslleial li ha causat danys pot demanar al jutge que l’infractor li pagui danys i perjudicis. És més, hi ha dret a la publicació de la pròpia sentència.
EL DRET DE LA PROPIETAT INDUSTRIAL: ELS SIGNES DISTINTIUS DE L’EMPRESARI I LES CREACIONS INDUSTRIALS Son actius immaterials de gran valor que son aquells que provoquen que l’empresari i els seus productes i serveis siguin coneguts (marques, disseny, patents...) Signes distintius 1. Marca Art 4. Signe susceptible de representació gràfica que serveix per distingir en el mercat els productes o serveis d’un empresari respecte els de altres empresaris.
Quina mena de signe? Les paraules o combinació de paraules, les imatges, els símbols, les figures, les xifres, lletres, dibuixos, formes tridimensionals, els sonors, etc.
Tot això serveix per formar una marca. Si només son lletres se’n diu que és una marca denominativa, però si té afegit alguns colors, dibuixos, etc, se’n diu marca mixta.
També es pot registrar com a marca els signes tridimensionals, és a dir, els embolcalls, envasos, la forma i la presentació dels productes. La línia que separa marca de disseny no és molt clara. No es pot registrar res com a marca tridimensional que per naturalesa tingui aquella forma, ni tampoc aquelles formes que donen solució a un problema tècnic. Tampoc aquells signes que doni un valor substancial al producte per la seva forma, és a dir, si la forma que té li dona un valor substancial que et permeti dir estem en el camp del disseny vol dir que no ho podem registrar com a marca. Si té un valor substancial o no ho decideix el registre i el jutge (és molt subjectiu).
També es pot constituir marca els signes sonors Ex) Que buenas son, las galletas Fontaneda!. Aquí entrem en el paquet de marques no convencionals (marques sonores, marques tridimensionals, que són les úniques reconegudes com a marques no convencionals). El problema de reconèixer com a marques els olors, el tacte, els animats, etc, és com ho podem representar.
Marca del servei, com serveix bancaris, assegurances,...Ex) Bankia, Correos, Unimm...
Quins signes mai poden ser utilitzats com a marques, és a dir, prohibicions absolutes:      Els signes que no s’encabeixin dins de la definició de marca (olors, tactes, etc).
Els que no tinguin caràcter distintiu.
Els que serveixin per designar l’espècie, la qualitat, la quantitat, el destí, etc.
Aquells signes que hagin esdevingut comuns o habituals per designar un producte. Ex) Ganxitos Els que siguin contraries a les lleis, a l’ordre públic o a les bones costums.
Després estan les prohibicions relatives, son les que no es poden constituir aquelles marques si es produeixen unes certes circumstàncies (si aquestes marques circumstàncies no estiguessin les podríem registrar).
 No puc registrar Apple, Microsoft, etc, perquè ja estan inscrites, és a dir, signes que siguin idèntics registrats anteriorment per distingir els mateixos productes o serveis.
Pot haver-hi una marca idèntica per productes diferents? Sí, excepte marques re nombrades, que són les famoses, molt conegudes mundialment (Microsoft, Madrid, FCB, Levis, Ferrari, etc) o notòries, que són conegudes però en un sector determinat en tot un territori nacional (El Periódico, La Vanguardia, etc).
 Marques semblants que serveixen per distingir productes idèntics o semblants, o marques idèntiques per productes semblants o idèntics. Ex) LALAMA i LAS LAMAS Corullón. Son marques semblants però que representen productes idèntics, i que si un no hagués existit no hi hauria problema.
Els drets que atorga la marca un cop inscrita son:   Poder explotar un producte o un servei directament o a través de terceres persones. Ex) cedir marca en una altra empresa perquè produeixi a canvi d’uns diners.
Impedir que terceres persones et copïn, que estiguin utilitzant la teva mateixa marca.
On esta el límit? En el esgotament del dret de la marca que es produeix quan el producte està col·locat en el mercat, el seu propietari no pot impedir que aquell producte es vengui i es comercialitzi. Ex) Cas de Reebok, es va comercialitzar amb un dels productes fora de la UE, però al estar fora de la UE aquest dret ja no servia. Fora de la UE aquest esgotament no existeix, per lo tant es pot reclamar. No pots comprar fora de la UE i vendreu dins de la UE sense el permís del propietari, perquè es diu que no s’ha esgotat el dret.
Art 10. Marques dels agents o representant. L'agent o representant no pot registrarse a favor una marca si no te l'autorització del propietari.
Els contractes entre fabricants i distribuidors es solen posar clausules sobre la distribució, per tant, la llei de marcas diu que aquest distribuidor no pot registrarse la marca a favor seu sense l'autorització del propietari.
Aquell que infringeuxi la marca que per exemple fabrica un producte sense tenir la autorització d'estampar la marca, quan es produeix aquesta infracció, el propietari pot demanar una indemnització, una publicació de la sentencia de condemna, la destrucció del producte que s'ha posat en venta al mercat, etc, un ventall de posibilitats.
Normament es demana la indemnització (es una de les peticions estrelles) pero també es molt dificil de conseguir, basicament perque has de provar (demostrar) rigurosament el import que estás reclamant.
Una de les maneres de probar els danys i prejudicis es dient: vull que em paguin una indemnització dels guanys que he deixat de tenir ja que si l'altre persona que ha infringuit la llei no hagues posat X producte al mercat, els hagués venut jo, i normalment es fa una peritat (un audiencia de comptabilitat de l'altre persona que ha infringuit la llei) i s'acaba sabent quantes unitats ha col·locat l'infractor en el mercat i segons aquesta doncs es dona la indemnització.
Noms comercials Quan parlem de signes distintius no parlem només de marques, sino també de noms comercials.
El nom comercial serveix per distinguir una empresa de l'altra, que no s'ha de confondre amb la denominació social de les societats. La diferencia está en que hi han dos lleis que una regula els noms comercials i l'altra les denominacions socials, es possible que el nom comercial sigui diferent a la denominació social, ja que està regulat per dues lleis diferents, tot i que lo habitual es que tant la denominació social com el nom comercial sigui el mateix, per no confondre.
EX) els autònoms, facturen amb els noms i cognoms però l'empresa on treballa té un nom comercial diferent.
2. Patent És una invenció. Dit en altres paraules, les invencios es poden patentar, per tan quan tu patentes una invenció dius que tens una patent. Darrera d'una invernció hi ha una creació tècnica.
Com diu la llei, per patentar una invenció ha de ser una invenció NOVA, per lo tant, no ha d'estar dins de l'estat de la tècnica, és a dir, ha de ser nou.
El segon requisit és que impliqui una activitat inventiva, és a dir, si allò que tu creas és molt evident per un expert, no es considera activitat inventiva. Per tant ha de ser una activitat que no sigui conegut ni evident per un expert.
El tercer requisit és que deuen ser susceptibles d'aplicació industrial, és a dir, quan l'objecte pot ser fabricar o utilitizat en qualsevol classe d'industria, inclús l'agrícola.
3. Els models d'utilitat Els models d'utilitat són invencions també, és a dir, tu tens una invenció i la pots o patentar o fer-la model d'utilitat, per tant, seran protegibles com a model d'utilitat les invencions que sent noves i aplicant una activitat inventiva consisteixin en donar a un objecte una configuració, estructura o constitució de la que resulti algun avantatge pràcticament apreciable per el seu ús o fabricació. EX: la patilla d'un bolígraf.
4. El disseny industrial Per últim, el disseny indústrial. El disseny el que proteixeis són les linies, les formes, i el contorn, i és una creació estètica però no tècnica ni tampoc és una marca, però ha de tenir originalitat perquè si no en tenen no són protegibles com a disseny industrial.
Temps de la propietat MARCA--> 10 anys prorrogables.
PATENT--> 20 anys improrrogables.
MODELS D'UTILITAT--> 10 anys improrrogables DISSENY INDUSTRIAL--> 25 anys improrrogables Tema 8. Societats Mercantils EL CONCEPTE DE SOCIETAT. LA SOCIETAT COM A CONTRACTE I LA SOCIETAT COM INSTITUCIÓ Què és una societat? Ho defineix el codi civil (ART. 1665). Quan defineix societat diu que és un contracte en virtut del qual dues o més persones s’obliguen a portar a un fons comú béns, diners, indústria, per obtenir un lucre. El codi de comerç defineix societat d’una forma peculiar (diu quan és mercantil) (ART116), diu que és mercantil quan s’ha constituït conforme a la legislació del codi de comerç. A les dues legislacions diu que han d’haver dues persones, però avui en dia a l’àmbit mercantil no és així, i una única persona pot fundar una societat, ja que la llei de societats de capital permet que una única persona pugui crear una societat, i d’aquí surten les societats unipersonals.
La societat mercantil té un aspecte doble: 1 Societat 2 Persona jurídica Com a persona jurídica té nom, domicili, nacionalitat, patrimoni i capacitat d’obrar. Es constitueix amb dos elements:   Escriptura pública Estatuts socials Els estatuts socials són les normes que regiran l’estructura i el funcionament de la societat. Aquests s’incorporen a l’escriptura pública i es porten al Registre Mercantil per a la seva inscripció, el registrador els examina i si són conformes a la llei els inscriu i sinó, els reescriu. Un cop escrits acaba el procés de constitució de la societat. A partir d’aquest moment la societat la pot conèixer tothom. Aquestes dades estan a l’abast de tothom, sobretot per a les persones interessades, com els clients i proveïdors. La finalitat és donar seguretat jurídica.
Als estatuts socials hi ha d’haver una sèrie de causes obligatòries i hi pot haver d’altres que són potestatives.
Obligatòries: 1. Denominació social, pot ser nom patrimonial o emblemàtic, o pot fer referència a l’activitat. El problema és que aquests noms no poden ser iguals a altres que ja existeixen, o que existeixi alguna analogia. Tots els noms estan registrats pel que abans de determinar-lo s’ha de consultar.
2. Domicili, aquest serveix per a que les notificacions siguin vàlides.
3. Nacionalitat, per establir quin és el jutge competent.
4. Capital social, és una xifra permanent de la comptabilitat. Al moment inicial el capital és igual a la suma de l’aportació dels socis. Aquesta xifra no es pot modificar. El patrimoni reflexa les pèrdues o guanys que experimenta la societat. La xifra del capital social representa la xifra mínima de retenció o solvència patrimonial. El capital es divideix en parts socials que els socis subscriuen. Quan s’inscriu al Registre Mercantil se sap que almenys té la xifra del capital social. Aquest es divideix en parts alíquotes, que a la SA es denominen accions i a la SL participacions. Quan algú compra una d’aquestes parts es converteix en soci de l’empresa.
ÒRGANS DE LA SOCIETAT:   Òrgan d’administració Òrgan de la junta general o assemblea de socis Hi ha un tercer òrgan que no està integrat que és l’auditoria A l’òrgan d’administració, la persona física que sigui l’administrador te totes les facultats d’administració internes i té la representació de la societat. La llei permet una certa flexibilitat, per organitzar l’òrgan hi ha tres possibilitats:   La condició d’administrador pot ser una sola persona, que tingui totes les facultats per gestionar la societat i representar-la.
Es pot concedir a varies persones. Quan és així s’ha d’optar per administradors solidaris o mancomunats. Solidaris vol dir que qualssevol d’ells és com si fos administrador únic. Mancomunats vol dir que s’ha de crear un òrgan col·legial, i és el consell d’administració, es composa de varies persones físiques que actuen de manera col·lectiva.
L’Òrgan de la junta general és una reunió de socis degudament convocada per decidir per majoria dels assumptes de la seva competència.
CLASSES DE SOCIETATS SOCIETATS DE CAPITAL      MERCANTILS.
SOCIETATS PERSONALISTES.
Personalistes: (ex, societat col·lectiva o comanditaria simple) son aquelles en les que hi han dues característiques molt importants: responen personalment els socis: els socis responen personalment amb el seu propi patrimoni.
Té molta importància qui és soci d'aquesta societat. Interessa la persona del soci fins a tal punt que la mort del soci pot ser causa de dissolució de la societat.
Capitalistes: (ex, societat anònima i limitada) dins de totes les societats, les capitalistes son el 90% i dins de les capitalistes el 90% son limitades.
Els socis no responen personalment de les pèrdues de la societat. Hi ha una excepció respecte la responsabilitat, caso de frau, que es constitueixen les societats per realitzar una activitat fraudulenta, societats en les que els seus socis demanen préstecs que no tornaran per gastar-se aquests diners en altres coses. Quan s'ha declarat que aquella activitat es realment fraudulenta, els socis responen a aquests deutes que han estat utilitzats per activitats que no tenien que veure amb l'empresa. Això es coneix com a “pircing of the bail” o “lifting of the bail” (destapar el vel).
Hi ha moltes capitalistes perquè el propietari busca sobretot protegir la seva responsabilitat.
Les societats especials A part de les anònimes, col·lectives, limitades, comanditaries, etc, hi ha un altre grup de societats que es diuen que son especials perquè tenen característiques diferents.
Per exemple societats anònimes esportives.
Tenen un regim jurídic especial perquè s'ha entès que necessiten un tractament diferent i per tant funcionen una mica diferent.
Tema 9.
SOCIETAT COL·LECTIVA I COMANDITARIA    Societat col·lectiva: Societat mercantil, regulada al codi de comerç. Es caracteritza pel fet que els seus socis responen personalment a les pèrdues de la societat. Responen de forma subsidiària (si la societat te diners, els deutes s’afrontaran amb aquests diners) però si la societat no té actiu, té deutes a pagar, els socis responen a aquest pagament de manera il·limitada.
Societat comanditaria simple: Es una societat personalista també, però a diferencia de la societat col·lectiva, en la societat comanditaria no hi ha només un tipus de socis, els socis col·lectius, sino que també hi ha una altre classe de socis, els socis comanditaris, que són uns socis que no responen de les resultes de l’activitat de la societat comanditària. Hi conviuen dos socis, els colectius que si que respondrien als deutes i els comanditaris que aporten també diners pero no tenen responsabilitat.
Associació de comptes en participació: És un acord entre dues persones o més en virtut de la qual una entrega a una altre una part del capital perquè siguin invertits en una activitat empresarial. Les dues parts es repartiran els guanys o assumiran les pèrdues. Forma molt rudimentària de associar-se.
Tema 10 i 11. Societats de capital La sociedad mercantil está formada por un contrato (acuerdo de voluntades) del cual nace una persona jurídica.
Principal obligación del socio es la aportación. Lo aportan a esta sociedad que se crea por el contrato.
La persona jurídica es la que tiene la titularidad de la empresa, tiene un patrimonio (que normalmente se crea al inicio de la creación de la sociedad, con la aportación de los socios), una nacionalidad, domicilio, etc.
Se constituye con una escritura pública ante notario y los estatutos sociales.
Los estatutos sociales son las normas que los socios se dan a si mismos y que van a regir la estructura y el funcionamiento de esa sociedad, y se forman ante notario y se llevan ante el registro mercantil, y éste revisa, examina, califica esos estatutos y esa escritura publica y si son conformes a la ley las inscribe, una vez se haya inscrito en el Registro mercantil, culmina el proceso de constitución. A partir de aquí es pública para todo el mundo, es decir, podemos ver su nacionalidad, su patrimonio, los órganos que la componen, administradores, es decir, todo lo que constituye las normas de funcionamiento básico de esta sociedad.
En la medida que este empresario entra en el trafico empresarial, el control jurídico hace que muchas de las características (patrimonio, domicilio, etc.) que eran privadas pasan a ser públicas.
Por lo tanto, esta inscripción en el registro mercantil son básicamente para proporcionar una seguridad.
Estatutos sociales: De acuerdo con la ley de estatutos sociales, tiene que haber una serie de clausulas estatutarias obligatorias, necesarias, y otras clausulas que son potestativas, es decir, voluntarias, no obligatorias.
CLAUSULAS ESTATUTARIAS OBLIGATORIAS:    Denominación social (nombre de la sociedad): puede ser un nombre patronímico o emblemático o puede hacer referencia a la actividad. El problema que tiene estas denominaciones es que pueden confundirse con otros nombres que ya existen, por lo tanto, hay que tener especial cuidado en que no haya coincidencia con otros nombres. Lo que la ley exige para evitar esta confusión, hay que solicitar previamente si existe o no inscrito ese nombre.
Domicilio/Nacionalidad: vincula determinadas consecuencias con la nacionalidad. Hay determinados requisitos pero es libre de escoger el domicilio (obviamente dentro del territorio nacional), podemos colocar el domicilio social en un lugar y el establecimiento principal o la fabrica por ejemplo, en otro lugar.
Des de el punto legal se necesita un domicilio para que sean legales las notificaciones. Consecuencias a efectos de notificaciones.
Capital social: cifra permanente de la contabilidad social y en el momento inicial es igual a la suma de las aportaciones de los socios. Esa cifra como es permanente no se modifica, a no ser que haya un acuerdo de modificación, es decir, si la sociedad pierde o gana, en el capital no se ve afectado, se ve afectado en el patrimonio, porque la cifra de capital representa además la cifra mínima de retención o solvencia patrimonial de la sociedad. Sirve para conocer la participación de los socios, porque el capital se divide en partes sociales.
Como se inscribe en el registro mercantil saben que por lo menos esta empresa tiene ese capital social. No hay que confundirla con el patrimonio El capital se divide por parte alicuotas, en participaciones sociales, es decir, en acciones si es una SA y participaciones si es una SL.
El que adquiera, subscriba o compre una participación social o una acción, adquiere la condición de socio.
  Órganos sociales: Órgano de administración: órgano de gobierno, es decir, tiene facultades ejecutivas.
Es un órgano necesario, que significa que quién tenga la facultat de administrador, tiene grandes responsabilidades de administración, gestión, etc y también de representación de la empresa, relaciones con terceros. No tienen porque ser socios, son escogidos por lo socios o decididos en los estatutos.
La ley permite una cierta flexibilidad para estructurar, organizar o modelar, el órgano de administración. Hay tres posibilidades:       La condición de administrador se puede conceder a una sola persona, administrador único. Tiene todas las facultades para gestionar la sociedad y representarla.
Varios administradores. Esta pluralidad de administradores hay que optar por una doble vía.
Administrador solidarios: cualquiera de los dos indistintamente es como si fueran administradores únicos, basta con que alguno de ellos actúe, por lo tanto son indistintos.
Administrador mancomunado: se crea un órgano colegial, Consejo de Administración, que es el órgano de administración de la sociedad que se compone de varias personas físicas que actúan no de forma independiente, sino de manera común, con un seguido de normas colectivas.
Órgano de la Junta general o Asamblea de los socios: es el órgano soberano, legislativo, formada por los socios. Es la reunión de socios debidamente convocada para decidir por mayoría, democrático, de los asuntos de su competencia (no de otros asuntos que sean competencia de otros órganos). La competencia es una restricción del poder de la propia asamblea.
Órgano de control: no se introduce en la empresa, sino que es externa, que serian las AUDITORIAS, para velar la seguridad de todos los datos de la empresa (contabilidad, por ejemplo).
Societat capitalista: importantissim es saber que no tenen que respondre als deutes, simplement tenen l'obligació d'aportar els diners, i en principi els socis no responen dels deutes socials.
El capital està nodrit o format per les aportacions dels socis (tan accions com participacions) en forma de diners (euros, dòlars, etc, tot tipus de diners), béns materials (mobles, maquines, etc) i immaterials (patents, marques, etc), treball NO pot formar part de la xifra de capital, sí que es pot obligar al socis per aportar activitat (prestació accessòria) però NO forma part del capital social.
La aportació de béns, de coses que no tenen una quantia, aquelles aportacions que ón innature o aportacions no dineràries (Actius materials o immaterials), requereixen una valoració però saber si s'arriba al capital mínim i per saber quina contraprestació ens toca segons la nostra aportació.
Diferència important entre la SA i la SL. En cas de la limitada la valoració la fa la persona que aporta l'actiu, en canvi en una anònima, la valoració requereix un dictamen d'un expert independent que assigna el registre mercantil.
Hem d'aconseguir que, en la SL el capital mínim sigui de 3000 €, i en la SA que sigui mínim de 60000€.
*El soci pot ser persona física o jurídica.
Per fundar una societat només cal la denominació i el certificat de que tenim el capital mínim necessari per fundar-la.
Només quan esta inscrita al registre mercantil es considera que la societat està formada, sinó es considera que la societat esta en formació.
El temps que hi ha entre la firma del notari i la inscripció en el registre mercantil se'n diu temps de formació. Però tot i així pots començar l'activitat però sempre tenint un CIF, un NIF.
CAPITAL SOCIAL Es una xifra que consta en els estatuts de la societat (resultant de les aportacions dels socis). A canvi de les aportacions els socis rebran participacions o accions. En la SA son accionistes i en la SL socis.
Les accions o participacions son parts alíquotes iguals. A les SL les participacions no estan incorporades a títols, acredites que ets socis tenint una inscriptora pública, a més a més, han d'estar integrament desemborsades.
SA: les parts iguals alíquotes reben el nom en accions, s'incorporen a títols i les accions poden estar parcialment desemborsades com a mínim en un 25%.
Aquestes diferencies existeixen perquè las SL esta pensada per petita empresa y la anònima per gran.
La SL no pot emetre obligacions ni cotitzar en la borsa, la SA sí les dues coses.
Es pot efectuar la transformació de una SL a una SA. Poden haver-hi societats anònimes que siguin petites empreses.
També poden haver-hi grans societats limitades.
Tema 12.
LA JUNTA La junta es una reunió de socis degudament convocada per discutir certes coses que son pròpies de la seva competència. Per exemple, l'aprovació dels comptes anuals.
S'ha de reunir en sis mesos des de que comença l'exercici. Per tant, aquesta junta té caràcter ordinari.
Convocatòria d'una junta: perquè es pugui celebrar, algú l'ha de convocar. Qui té aquesta competència es l'òrgan d'administració, per tant, els socis no poden convocar cap junta.
Es convoca amb unes formalitats que estan previstes a la llei:    S'ha de convocar a través d'un anunci a la pàgina web de la societat.
Si no hi ha pàgina web, publicant un anunci en el bolletí oficial del registre mercantil i en un diari de major circulació a la província on està radicada la societat.
Qualsevol mitjà que asseguri la comunicació.
La junta universal Si tots els socis estan presents i tots volen reunir-se, la reunió es vàlida i no cal convocatòria. Ens estalviem temps, diners (anuncis). És una forma de convocar una junta molt més fàcilment. A la pràctica, gairebé totes les juntes son universals ja que la moltes de les empreses son de pocs socis i es molt més fàcil i molt més econòmic. A més a més, moltes vegades, les juntes a la pràctica es fan molt ràpidament.
A través d'aquesta forma de junta universal, es duen a terme moltes juntes, però es una eina molt útil i gran estalvi de temps y costos per les empreses petites, no per les grans.
Es un estalvi de temps perquè entre la convocatòria d'una junta (a través d'anunci, etc) ha d'haver un termini d’un mes per les SA i 15 dies per les SL per celebrar-la.
Quan hi ha alguna disputa entre socis, s'ha donat el cas d'administrador que han convocat la junta formalment (en comptes d'avisar d'una manera informal, etc) a través d'un anunci al diari i al BORNE, de tal manera que si no s'entera l'altre socis o el soci que no volem que vingui (ja que normalment es fa informalment) poder prendre les decisions que a mi m'interessen.
Aquests casos han acabat amb un plec, repetint de nou la junta, ja que es un frau de llei, es a dir, respecta tota la llei però pot ser que aquesta junta sigui il·legal perquè sigui fraudulenta.
Es pot celebrar a qualsevol indret (a l'Estat o a l'estranger) perquè en teoria les juntes s'ha de celebrar en el municipi on la societat tingui el domicili social, però la junta universal, es pot reunir a qualsevol indret, no cal que es reuneixi en el municipi on té el domicili social. Això dona molta comoditat (societats filials amb socis estrangers, poden fer les juntes al seu país del socis tot i que no sigui on es troba el domicili social de la filial, molta més comoditat).
CLÀSSIQUES COMPETENCIES DE LA JUNTA:     Aprovar comptes anuals Censorar la gestió del administrador (valorar) i canviar-los, remoure’ls, etc.
Decidir sobre l'aplicació del resultat Modificació d'estatuts Si l'òrgan d'administració no convoca la junta, hem de demanar-li al jutge que convoqui la junta, per tant, hem de iniciar un procés judicial, però per poder demanar la junta al jutge, hem de reunir el 5% del capital social.
El CUORUM es el número de socis que requereix la llei perquè la junta es pugui celebrar (25% en el cas de SA, socis que representin un 25% del capital social). Si no es pot celebrar-la junta, hauríem d'esperar a una segona convocatòria sense quòrum.
A les juntes universals han d'estar tots, el quòrum es el 100% del capital, han d'estar tots els socis.
Per celebrar la junta fa falta un president (dirigeix els debats, donar paraula, treure-la, considerar si un tema ja està prou decidit o no, etc) i un secretari (aixecar l'acte i un registre d’assistents, per saber si hi ha quòrum, quan té de capital cada soci i saber si compleix el quòrum necessari o no).
A la junta s'hi pot assistir directament com a condició de soci o com a representació.
No cal que el soci assisteixi directament, pot anar un representant, fins i tot, a les juntes universals s'hi pot anar per representació (sorprèn perquè la junta universal és una reunió dels socis que estan d'acord en fer-la sota un ordre del dia, però a vegades també està una mica programada y pot anar el seu representant).
Durant la celebració de la junta (sigui universal o no) es poden absentar alguns socis (que marxin), però si es pot votar i prendre decisió perquè tot s'ha fet legalment (quòrum, secretari, president) i si després algú marxa en el moment en que es celebra la junta, no impedeix que es pugui votar i decidir els assumptes.
Les majories per adoptar els acords: -SA: més vots a favor que en contra, majoria simple. Tot i que , algunes vegades es requereix majoria reforçada (fusió, modificació d'estatuts, etc).
-SL: no hi ha quòrum de constitució mínim, simplement diu quina majoria cal per aprovar certs acords, 1/3, 33,33% de vots a favor.
Hem celebrat la junta, el secretari haurà redactat un acte, però aquí no s'acaba, ja que aquesta junta celebrada es pot impugnar, perquè no m'han deixat parlar, votar, informar-me, etc, i es solen impugnar bastants.
La junta celebrada no es definitiva, hi ha possibilitat de impugnar-la (termini de 40 dies els que són anul·lables) o un any (els que són nuls, juntes que han infringit clarament la llei).
LA ADMINISTRACIÓ: Òrgan de caràcter permanent, a diferència de la junta, és l'òrgan de representació de la societat i es pot estructurar de quatre maneres diferents:   Administrador únic (persona física o jurídica) Diversos administradors solidaris (dos o més administradors que qualsevol d'ells pot fer d'administrador).
  Dos administradors mancomunats, que actuïn conjuntament (fa falta la firma dels dos, a vegades pot no ser operatiu, perquè falti la firma de l'altre però dona seguretat); a la SL, a única diferència es que poden actuar diversos administradors mancomunats (quan més administradors actuïn conjuntament, més difícil prendre segons quines decisions).
Consell d'administració (de mínim tres membres en el cas de la SA, i en el cas de la SL entre 3-12) En la SA si volem fer un òrgan amb tres administradors mancomunats, no ho podem fer, hauríem de fer un Consell d'administració.
Com funciona un Consell d'administrador: No es gens operatiu, ja que el consell s'ha de reunir. L'agilitat s'aconsegueix a través de la delegació a membres del propi consell apoderant-los perquè facin determinades funcions (conseller delegat).Quan la societat es molt gran el consell es descarrega certa funcions donant-li aquestes funcions a persones dins del consell com fora del consell (directors financers, recursos naturals, etc).
El càrrec d'administrador es indefinit en la SL, y màxim sis anys a la SA.
El càrrec d'administrador l'assigna la junta, i només pot fer fora a l'administrador la Junta (una convocatòria).
Hi han dues excepcions que no han d'estar dins de l'ordre del dia en una junta: La substitució dels administradors.
L'acord de demandar als administradors RESPONSABILITAT DELS ADMINISTRADORS: Si l'actuació de l'administrador causa un dany, l'administrador serà el responsable.
Segons la llei, l'administrador ha de desenvolupar el seu càrrec a la diligència pròpia d'un ordenat empresari. Trencar aquest paràmetre de conducta es realitzar una actuació no ordenada, negligent, si causa dany genera la responsabilitat (hem de recordar que la firma de l'administrador representa a la societat).
Quan parlem de negligència parlem de culpa, una actuació negligent es una actuació culpable.
La responsabilitat pot ser davant la pròpia societat que estàs representant perquè estàs afectant a la pròpia societat (posar diners en borsa de manera arriscada, etc).
Qui decideix demanar explicacions a l'administrador, seran els socis, en una junta degudament convocada sense que hagi d'estar en l'ordre del dia. També pot tenir responsabilitats penals.
Això és el que es coneix amb termes tècnics com a una acció social de responsabilitat, és a dir, quan la junta decideix donar responsabilitat a l'administrador.
També es pot dir, demanda civil de responsabilitat a l'administrador (dins del codi civil no parlem de denúncia, es parla de denúncia en aspectes penals.
Si en canvi, el perjudicat per l'actuació de l'administrador és un soci, aleshores, aquest soci pot posar una demanda judicial a l'administració (no cal que es doni acta a a Junta), això es diu acció individual de responsabilitat.
Responsabilitat de l'administrador per la falta de dissolució de la societat: (lliçó 14) és un supòsit més greu. Té lloc quan la societat té pèrdues, i aquestes pèrdues deixen reduït el patrimoni de la societat a una xifra per sota a la meitat del capital social.
Quan el patrimoni es negatiu els administradors han de convocar una junta, dissoldre la societat o bé fer un augment de capital. Molts administrador son estan solucionant la situació i la llei diu que els administradors que no posin solució en el termini de dos mesos després d'haver passat aquesta situació d'insolvència hauran de respondre personalment en tots els deutes de la societat.
El càrrec d'administrador es un càrrec de gran responsabilitat, tant en aspectes ordinaris (si el dany las causat per una diligència) i per la responsabilitat de la societat, en aspectes de que la societat estigui amb dissolució i l’administrador no hagi fet res.
Responsabilitat personal, solidaria i il·limitada.
...