TEMA 7 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Comunicación Audiovisual - 1º curso
Asignatura Estructura de la comunicació
Año del apunte 2016
Páginas 6
Fecha de subida 05/04/2016
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 7. Els mitjans i grups de comunicació als EUA 1. La Premsa 1.1. Regulació  Llibertat d’expressió interpretada de forma més absoluta que a Europa o 1ª esmena de la Constitució o Lligat amb els orígens del mitjà (S. XVIII): lluita per la llibertat d’expressió i informació paral·lela a la lluita per a la independència 1.2. Tipus de premsa  Premsa Local Fins als anys 1980s no apareixen diaris d’àmbit nacional: USA Today i l’edició nacional de NY Times  Tipus de premsa dominant: informatiu-interpretativa 1.3. La propietat de la premsa  Concentració o Poques ciutats amb diaris competidors o Grans grups de premsa 1.4. Paral·lelisme polític  Major neutralitat política que a Europa o Separació de l’opinió i el relat dels fets o Importància dels principis de veracitat, objectivitat i imparcialitat o Autonomia de la redacció respecte eles propietaris o La premsa com a “gos guardià” o o Tendència que s’inicia a principis del segle XX, com a resposta a la instrumentalització i el sensacionalisme de la premsa de l’època.
1947: la comissió Hutchkins i la teoria de la responsabilitat de la premsa  Fox News i l’arribada de la informació partisana (foxificació de les notícies) Factors històrics que incideixen en el desenvolupament de la premsa 2. Ràdio i televisió 2.1. El model fundador de la RTV (1927 – 70)    Anys 20: degut a l’escassetat de freqüències i els perills potencials de la ràdio, es decideix que cal regular aquest nou mitjà.
Sistema nascut el 1927 (Radio Act) i consolidat el 1934 (Communications Act) La televisió s’organitzarà seguint la mateixa estructura que la ràdio.
La ràdio neix cap els anys 20 com a iniciativa privada i de forma pròpia. Tot i això els 20 comença a haver-hi errors de freqüència. El 1927 neixen nous models de ràdio les quals totes són privades i cada una de les 210 emissores locals només podrà emetre en la seva localitat.
Característiques:  Emissores comercials d’abast local/regional finançades per anunciants  Límits a la propietat molt estrictes  Sistema de networks (NBC, CBS, ABC) i emissores  emissores d’àmbit nacional que produiran continguts i els oferiran a àmbit local.
 Autoritat independent: Federal Communications Comission (FCC)    Aviat s’estableix un oligopoli de la NBC, CBS i ABC, que es manté en la televisió (“The big three”) De mica en mica, les tres networks abandonaran el mercat de la ràdio per concentrarse en el de la televisió.
S’estableix un sistema televisiu molt competitiu i comercialitzat A partir dels anys 50 el model de ràdio canvia i s’estipulen uns límits a la propietat perquè una sola empresa no pogués quedar-se amb totes les estacions de ràdio i així crear un monopoli. Es va crear un organisme FCC el qual delimitava l’estil de continguts segons l’horari, revisava què tothom complís i venia llicències.
Relacions entre el sector del cinema i la televisió: Per què les majors no entren en el sector televisiu?   1943: es prohibeix el cross-ownership entre cinema i televisió. Les majors no poden ser propietàries d’estacions ni networks televisives.
A partir dels anys 60: produiran continguts per les networks La televisió apareix justament en l’època daurada del cinema. Fins els anys 60 tota la producció que es retransmetia era gravada en directe i produïda en els platós de les empreses cinematogràfiques. A partir dels 60, any que apareixen els vídeos, comencen a néixer productores independents i les networks passaran a ser aquelles què escullin els continguts de les produccions.
2.2. La RTV pública    Desencant per la vocació exclusivament comercial d’estacions i networks 1969: neixen la National Public Radio (NPR) i la Public Broadcasting Service (PBS) Característiques: o o o o Networks (no són propietàries de les estacions) Especialització i complementarietat Pes minoritari Problemes de finançament CPB  es crea com a oferta de finançament per gestionar estacions educatives NPR i PBS  són emissores regionals i locals què no tenen res a veure amb NPF i PBS. Aquestes poden demanar diners a la CPB i demanar-hi continguts.
A nivell de finançament, les estacions educatives, es sustenten gràcies a donacions particulars, d’empreses, per l’estat o la CPB.
2.3. La televisió per cable     Apareix el 1975 Sistema de canals de pagament Actualment, més del 90% de les llars hi estan subscrites Conseqüències pel sistema televisiu: o Fragmentació de les audiències i fi de l’era daurada de les big three (1985) o Crisi d’identitat de la PBS o Narrowcasting i experimentació en els continguts La Televisió s’organitzarà de la mateixa manera que la ràdio, a partir de networks i televisions locals. Tot i això les estacions televisives tindran menys capacitat i a més apareixeran emissores independents.
2.4. Desregulació (1985 – pressent)   Es flexibilitzen les limitacions a la propietat (ràdio i televisió) Conseqüències: o Fusions i concentració: creació de potents grups de comunicació o Naixement de networks lligades als estudis cinematogràfics 3. Cinema 3.1. Inicis de la indústria (1905-1920)   Nickleodeons, llargmetratges de ficció, estrelles i producció industrial. Comença una etapa anomenada Star System on els espectadors van a veure les pel·lícules pels actors i les actrius, i neix una post-venta d’articles relacionats amb els films, marchandaising.
El naixement de Hollywood i el sistema dels estudis. Comença un declivi per part de les productores i es crea un oligopoli amb un sistema d’estudis.
1.1. L’era daurada de Hollywood (1920-1940)  Es crea un oligopoli: o Majors: Paramount, Metro Goldwyn Mayer, Twentieth Century Fox, Warner Brothers, RKO. Les majors tenien el seu propi plató on realitzaven els films.
o Minors: Columbia, Universal, United Artists. Tenien una producció centralitzada i integrada de forma lineal.
Característiques de les majors:    Infraestructures de producció pròpies i control sobre el “talent” a nivell d’equip tècnic i d’actors i actrius.
Integrades verticalment (producció, distribució i exhibició). Realitzaven una mitjana d’unes 50 pel·lícules per setmana.
Domini del mercat nacional (i Europeu) Causes:   Llei antitrust o Decret Paramount (efectiva el 1948)  creada per la por a les grans majors i la seva capacitat d’expansió. Es va obligar a desvincular les empreses de la fase d’exhibició i així no podien exigir tant de cost a les exhibidores independents. La llei també dificultava els notworks i el salt cap a la televisió Aparició de la televisió i pèrdua d’espectadors. L’oci a casa va anar augmentant amb l’aparició de les televisions, això va causar un augment en les pèrdues d’espectadors.
Canvis en el sector:    Canvis en l’estructura de les majors  van deixar de tenir control sobre actors, directors i equips tècnics. Neixen a partir d’aquí les agències de talent. Les majors comencen a cooproduir i finançar produccions externes.
Nous films per a un nou públic (nou cinema americà)  els espectadors canvien a una edat més jove i per tant les productores comencen a crear un nou cinema adaptat per aquests.
Nous mercats: producció per a TV  No només centren la seva producció en cinema sinó què comencen a realitzar sèries televisives i programes televisius. Disney comença  com a pionera dins d’aquest camp però no és una font d’ingressos especialment beneficiari, ja què les networks acaben dominant el mercat.
Les majors són comprades per conglomerats d’altres sectors (ex. Paramount ho compra Gulf i western una empresa de sucre i roba. Warner ho compra UA una agència) 1.2. El retorn de les majors (80’s-present)  Comença la recuperació (70-80’s) o Jaws i Star Wars: el naixement dels blockbusters o Nous ingressos de la televisió en obert, el cable i el vídeo o Cada vegada es fan més pel·lícules estrenades simultàniament gràcies al multisales els quals suposen una reducció d’impostos.
 Anys 80-90: concentració i fusions o Les majors de Hollywood formen part de grans grups de comunicació o Creació o adquisició de filials de “cinema independent”. La BBC comença a delimitar les networks i la seva capacitat d’ingressos.
 Actualment: o Les majors mantenen el domini del sector  Warner, Paramount, Sony Pictures, Fox, Universal i Disney o Presència de productores independents amb dificultat per distribuir i exhibir els seus films.
...