EDUCACIO EMOCIONAL A L'ESCOLA (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Educación Primaria en Inglés - 1º curso
Asignatura Comunicació i Interacció Educativa 2
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 03/04/2016
Descargas 4
Subido por

Descripción

CONCEPTE EDUCACIÓ, EDUCACIÓ EMOCIONAL, ÈTICA I MORAL, PERSONALITAT, EMOCIONS, SENTIMENTS, TEMPERAMENT, COMPETÈNCIES EMOCIONALS, INTEL·LIGÈNCIA, INTELIGÈNCIA EMOCIONAL

Vista previa del texto

COMUNICACIÓ I INTERACCIÓ EDUCATIVA 2 – EMOCIONS I GRUPS JÚLIA RODRÍGUEZ SOTERAS L’EDUCACIÓ EMOCIONAL A L’ESCOLA: QUÈ ÉS L’EDUCACIÓ EMOCIONAL? L’educació emocional és, doncs, ‘el procés educatiu que té com a objectiu el desenvolupament de competències emocionals. És un procés que s’inicia des de la primera infància i està present al llarg de tota la vida’. La fonamentació teòrica de l’educació emocional no es limita a la intel·ligència emocional, sinó que pren en consideració altres referents com ara les aportacions de la neurociència, la tradició de les competències socials, l’autoestima, les investigacions sobre el benestar i la psicologia positiva, etc. Es tracta d’un marc teòric ampli i integrador que fonamenta una proposta d’innovació educativa (Bisquerra i Pérez, 2007; Bisquerra, 2000). Quan parlem d’educació no ens referim a l’escolarització, sinó a l’educació a la família, a la societat, als mitjans de comunicació, etc.
Posar en pràctica l’educació emocional a l’escola requereix uns requisits, alguns dels quals es comenten a continuació. El primer pas és la sensibilització i la formació del professorat.
Sobre aquest punt es manifesta una major predisposició del professorat d’infantil i primària que no del de secundària. Però en els dos casos falta molta formació perquè el professorat tingui competències emocionals i es pugui sentir segur en el moment de posar-les en pràctica. L'equilibri emocional del professor es transmet i contagia els nens a través d'un to de veu suau, uns gestos alegres i simpàtics o unes carícies.
El professorat amb una formació mínima ho pot posar en pràctica en primer lloc a través de la tutoria, que és el primer espai idoni per introduir activitats encaminades al desenvolupament de competències emocionals. Les activitats poden ser molt diverses i a l’apartat següent es donen alguns suggeriments.
QUÈ SÓN LES COMPETÈNCIES EMOCIONALS? “La capacitat per gestionar de manera adient un conjunt de coneixements, capacitats, habilitats i actituds necessàries per prendre consciència, comprendre, expressar i regular apropiadament els fenòmens emocionals i afectius”. Una anàlisi més detallada de les competències emocionals permet identificar la consciència emocional, la regulació emocional, l’autonomia emocional, la sociabilitat i les habilitats de vida per al benestar (Bisquerra, 2009).Per poder parlar d’educació emocional en una escola no n’hi ha prou de fer una xerrada, aprofitar l’ocasió d’un conflicte o qualsevol activitat esporàdica que es consideri pròpia de l’educació emocional. Tot això és important, però no és suficient.
Son un conjunt d’habilitats que ens permeten conduir, regular o modular el procés emocional en un mateix i en els altres. Hi ha moltes propostes, però en essència hi ha tres dimensions que sempre estan presents COMUNICACIÓ I INTERACCIÓ EDUCATIVA 2 – EMOCIONS I GRUPS JÚLIA RODRÍGUEZ SOTERAS L’educació emocional posada en pràctica de manera efectiva ha de ser planificada, intencional, sistemàtica i demana una dedicació mínima. Planificada vol dir que des del començament del curs s’han de determinar uns objectius, uns continguts i unes activitats mínimes. Per tant, no depèn de si es presenta l’ocasió per posar-la en pràctica o no; també cal incloure-la en el centre: en el PEC (Projecte educatiu del centre), en el PCC (Projecte curricular del centre) i en el PAT (Pla d’acció tutorial). Però aconseguir que l’educació emocional es manifesti clarament en aquests documents no és fàcil. Requereix un procés de conscienciació del professorat, de formació i d’una implantació progressiva que pot durar dos o tres anys, i fins i tot més. Però és un procés necessari per aconseguir la implicació de la major part del professorat i evitar que sigui un treball fet per un professor o professora per voluntat pròpia. Això últim està molt bé com a punt de partida, però no hauria de quedar així. Convé deixar molt clar que una activitat educativa emocional sistemàtica és molt més que l’educació ocasional o circumstancial. S’estima que una educació emocional sistemàtica requereix un mínim de deu sessions d’una hora en un mateix curs escolar durant un mateix trimestre o distribuït al llarg del curs. Així, doncs, el desenvolupament de les competències emocionals requereix una llarga pràctica i un entrenament continuat.
Per afavorir-lo, l’ideal és la implicació de tot el professorat, de tal manera que l’educació emocional estigui present en totes les àrees acadèmiques com si es tractés d’un tema transversal. A tota matèria podem donar-li una dimensió emocional i utilitzar-la per desenvolupar competències emocionals.
La manera més efectiva de posar en pràctica l’educació emocional és aplicant programes.
Un programa és el pla d'acció o actuació, sistemàtica i organitzada, que defineix unes metes educatives que es consideren valuoses. És una estratègia diferent d’una intervenció espontània o ocasional sense perspectives de continuïtat. Intervenir per programes significa incloure, com a mínim, objectius, continguts, activitats i una fase d’avaluació (vegeu la bibliografia en què es detallen diversos llibres específics amb programes d’educació emocional destinats a diversos nivells educatius).
L'educació emocional s’ha de practicar mitjançant metodologies vivencials i participatives que prevegin l’experiència personal del nen o la nena, el seu entorn i les seves necessitats, per exemple: no s’ha de prohibir plorar al nen quan en té ganes; en canvi se li pot dir: “Si vols plorar, pots fer-ho. Comprenc que et sentis trist perquè enyores la teva mare”. Viure amb els nens el dia a dia ens pot ajudar per ensenyar-los a posar nom als seus sentiments i emocions, i per fer- COMUNICACIÓ I INTERACCIÓ EDUCATIVA 2 – EMOCIONS I GRUPS JÚLIA RODRÍGUEZ SOTERAS los reconèixer les emocions d’un mateix i les dels altres. Perquè hem de comprendre que l’infant té dret a expressar el que sent i ser respectat per expressar-ho, de la mateixa manera que es respecta les altres persones. L'adult ha d'ajudar a canalitzar les emocions que li generin malestar i potenciar les emocions positives.
La música, els titelles, els contes i el joc són quatre recursos excel·lents que ajuden a treballar l'educació emocional. La música, amb la seva varietat d'estils, desperta les emocions i les deixa fluir. Els titelles faciliten bones dinàmiques i s’hi creen vincles emocionals. Els contes permeten que els nens s'identifiquin amb els seus personatges i amb els seus sentiments; genera vincles emocionals i és un bon recurs perquè canalitzin les seves emocions. El joc facilita la interacció i l'expressió lliure dels sentiments i emocions. També les experiències que es puguin compartir en espais de treball individual o en grup són una bona oportunitat per afavorir l'educació emocional.
...