T.20- Nutrició i salut pública (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Ciencias Biomédicas - 4º curso
Asignatura Ètica, medicina preventiva i salut pública
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 02/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Ètica, medicina preventiva i salut pública TEMA 20. NUTRICIÓ I SALUT PÚBLICA El consum d’ou incrementa el risc cardiovascular i el risc de diabetis -> resultat d’un metaanàlisi.
Conceptes bàsics - Alimentació: acte conscient i voluntari d’incorporar una sèrie de substàncies denominades aliments.
- Dieta: els aliments (o mescla d’aliments) que en determinades quantitats són ingerides de forma habitual, generalment a diari; representa el patró alimentari d’un individu.
- Nutrició: tots processos involuntaris de digestió, absorció, transport, utilització i eliminació de les substàncies que contenen els aliments.
Determinants de la conducta alimentaria - La nutrició dels humans esta vinculada a: la disponibilitat d'aliments i l'elecció del tipus d'aliments.
- La disponibilitat depèn de: model econòmic del país, factors geogràfics i climàtics, infraestructures de transport, polítiques agrícoles, alimentaries, nutricionals i de salut - La selecció depèn de: factors socioculturals (religions, costums, modes i publicitat) familiars, i capacitat d'elecció (economia, educació, i estat de salut) Requeriments nutricionals i ingestes recomanades - Nutrients essencials: els que no es poden sintetitzar: aminoàcids essencials, fonts d'energia, les vitamines, els minerals i alguns àcids grassos - Ingesta o aport dietètic recomanat: la ingesta dels nutrients essencials per satisfer les necessitats de la totalitat d'individus sans.
Nutrició i Malaltia - Gran part de la població mundial -> alimentació insuficient o deficient - Malnutrició: l'estat en el que les condicions físiques d'un individu es veuen afectades fins a un punt en el que és impossible mantenir un nivell òptim d'activitat, entenent-ho com treball físic, el creixement, l'embaràs o la lactància - Inanició
 - Dieta desequilibrada Nutrició i salut pública - Els hàbits alimentaris són un determinant de l'estat de salut.
- Els desequilibris alimentaris s'associen a malalties molt prevalents (cardiovasculars, càncer, obesitat, osteoporosi, anèmia, caries, cataractes, i altres).
- L'evolució de la dieta occidental: increment d'aliments d'origen animal, productes refinats molt energètics, i pocs vegetals. Ingesta energètica a partir de greixos saturats i d'hidrats de carboni simples. Menys hidrats de carboni complexes i proteïnes vegetals.
115 Ètica, medicina preventiva i salut pública Transició demogràfica 1900 -1950 Països rics.
- Canvis dieta, activitat física, fumar i consum alcohol - Reducció de la mortalitat, envelliment població - Disminució Malalties transmissibles - Augment Epidèmia de malalties cardiovasculars, càncer, diabetis, osteoporosis, trastorns psiquiàtrics i malalties cròniques 1970 Països en vies de desenvolupament Països en desenvolupament En els països en vies de desenvolupament coexisteixen els problemes de la transició demogràfica amb els de la pobresa i la inseguretat dels aliments Els riscs nutricionals i de salut produeixen unes deficiències nutricionals en el embaràs que condicionen un baix pes al néixer i una major mortalitat i morbiditat perinatal i infantil.
Coexisteixen les malalties i la mortalitat per infra i per sobrenutrició.
Països en vies de desenvolupament L’any 2000, les malalties relacionades amb la dieta són globalment les principals causes de mort.
- Objectiu del Mileni: eradicar la pobresa extrema i la fam.
La detecció i l’eliminació de la malnutrició redueix dràsticament la mortalitat infantil. L’eix del nivell socioeconòmic, la seguretat alimentaria i el benestar nutricional, depenen de l’habilitat individual, de la família i de la comunitat per trobar menjar adequat a bon preu tot l’any, disposar d’aigua corrent potable i sistemes per emmagatzemar els aliments de forma segura.
Impacte de la transició epidemiològica i nutricional sobre la salut infantil Tendència a la obesitat en nens i adolescents en els països rics i en els que estan en vies de desenvolupament i s’han enriquit (Xina, Xile, Kuwait). L’increment del nivell econòmic augmenta l’obesitat i la seva comorbiditat.
Canvis en l’estil de vida: vehicles a motor, fast food, menys oferta dietètica pels nois en edat escolar.
Nutrició i malaltia cardiovascular - Relacionat estretament amb tabac, dieta i exercici físic - Colesterol total -> greixos saturats - Més important el tipus de greixos que la quantitat total de greixos. Més saludable la dieta rica en greixos monoinsaturats que si la mateixa quantitat de calories prové de greixos saturats o hidrats de 116 Ètica, medicina preventiva i salut pública carboni.
- Omega 3 protecció cardiovascular (esquimals -> peix) - Antioxidants: beneficiosos en estudis observacionals, però sense benefici en les intervencions.
- Fibra vegetal: efecte protector - Consum moderat de vi efecte protector Nutrició i càncer - 90% de neoplàsies relacionades amb factors ambientals (35% factors nutricionals) - Les fruites i verdures tenen efecte protector (vitamines i minerals antioxidants – seleni i zinc) - La fibra de la dieta té efecte protector sobre el càncer de colon, recte i esòfag.
- Controvertida la relació entre el consum de lípids i el càncer (colon, recte, càncers hormonals: mama, pròstata, ovari i endometri).
- La OMS considera que el consum de carn vermella possiblement està associada al risc de càncer colorectal, pàncrees i pròstata. També afirma que el consum de carn processada està associat al rics del càncer colorectal i potser estómac.
Nutrició i diabetis mellitus tipus 2 - Disminució de l’efecte de la insulina en teixits perifèrics i incapacitat del pàncrees de compensar aquest dèficit.
- Factors etiològics: genètics, edat i obesitat - Obesitat abdominal incrementa el risc - Controvèrsia sobre si el consum d’hidrats de carboni amb alt índex glucèmic augmenta el risc cardiovascular i la mortalitat.
Nutrició i diverses malalties - Osteoporosi: l’estat nutricional de calci i vitamina D és deficitari per la majoria de la població adulta dels països desenvolupats. Calci i vitamina D tenen efecte protector.
- Sistema immunitari: efecte protector dels antioxidants (vitamines C i E), especialment en ancians.
- Anèmies carencials: 15-25% de la població presenta anèmies carencials. Nutrició: Fe, àcid fòlic i vitamina B12.
- Falta de iode: goll endèmic, hipotiroïdisme, cretinisme, alteracions neurològiques, etc. Sal iodada, peix i marisc.
- Defectes del tub neural -> espina bífida: dieta de la mare abans de la gestació i durant les primeres setmanes amb ingesta de fosfats.
Nutrició i càries dental La dieta facilitat la proliferació bacteriana en dents amb baix aport de fluor. L’efecte cariogen de la dieta depèn de: - Contingut en sucre (controvertit, estudis epidemiològics no hi troben relació) - Consistència dels aliments (sucres enganxifosos) 117 Ètica, medicina preventiva i salut pública - Freqüència del consum (pH) - Ingesta entre menjars (pH) - Aliments protectors: formatge i folats Conclusions - Una bona dieta i la disponibilitat d’aliments són essencials per a la salut.
- El desenvolupament econòmic fa una transició epidemiològica des de les malalties infeccioses a les cròniques.
- La obesitat és més comú en els pobres que en els rics - Aturats i vells són els que pitjor s’alimenten - Política: assegurar que els aliments nutritius i frescos estiguin a l’abast de tothom.
118 ...

Comprar Previsualizar