seminaris (2014)

Otro Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Ciencias Biomédicas - 2º curso
Asignatura Fisiología Humana II
Año del apunte 2014
Páginas 3
Fecha de subida 22/09/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

FISIOLOGIA II SEMINARI 1 L’oxigen difon molt malament per la sang, per tant, necessitem molts vasos i que estiguin molt a prop de la font d’oxigen. Animals grans però amb una taxa metabòlica baixa poden sobreviure amb un sistema circulatori poc complex, i gual que en animals petits amb taxa metabòlica alta l’oxigen pot difondre sense necessitat d’un sistema complex. Al augmentar de tamany la relació volum/superfície disminueix. Metabolisme de l’elefant és més lent, ja que les cèl·lules triguen més a fer les coses, per tant viuen més i la gestació és més llarga que en els ratolins que tenen un metabolisme més ràpid. El nostre sistema és un generador de pressió i l’endoteli també té una funció metabòlica molt important, impermeabilitza. INVERTEBRATS: En els animals més primitius tenen una cavitat on hi ha la sang i es contràctil. L’obertura i tancament i les contraccions faran que elimini o entri menjar. Recobert per un epiteli ciliat i el batut fa que hi hagi una certa circulació per entrar oxigen i nutrient. Ex: meduses. Sistemes circulatoris oberts: tenen un vas dorsal contràctil, però no comunica amb cap altre vas. Empeny l’hemolimfa i es distribueix per tots els buits de l’animal i empapa els òrgans. Tenen una única capa de cèl·lules contràctils i l’hemolimfa està en contacte amb la membrana basal, que uneix les cèl·lules musculars. Per l’hemolimfa no hi ha oxigen, ja que té un sistema traqueal que és per on va, i l’oxigen entra a través de la pell. Ex: insectes. Sistema circulatori tancat amb un pseudoendoteli amb un cor i una sang amb pigments semblants a nosaltres. Els vasos tenen mioteli que li dóna la capacitat contràctil. Ex: cucs. Mol·luscs tenen un cor amb dos aurícules i ventricles, per les brànquies entra l’aire. Té un sistema més evolucionat amb un intercanvi de gasos i un sistema excretor que depèn de la pressió. Pops: tenen un cor que bombeja sang cap a les brànquies per l’intercanvi de oxigen. Tenen vasos amb un endoteli semblant al nostre. També tenen cors auxiliars: un a les brànquies i l’altre als tentacles per poder-se impulsar. Crustacis: tenen un vas contràctil dorsal amb artèries que van cap a les potes i acaben en sinus arterials, no tenen venes, per tant no hi ha retorn. El retorn es fa des del sinus cap a les brànquies i d’allà cap al cor. VERTEBRATS: Endoteli i múscul llis es va a disposar al voltant de les artèries, cosa que fa que regulem la quantitat de sang en cada teixit o cèl·lula i també que arribi a tot el cos. Tot el sistema circulatori deriva del mesoderm i tot el sistema excretor també, per tant estan íntimament lligats. En un platelmi no té sistema circulatori, sinó que té una sola cavitat, però sí tenen un sistema excretor que està en contacte amb el medi extern. Els policletos formen cavitats anomenades celomes que estan envoltades per cèl·lules mesodèrmiques i des d’on es formarà el sistema excretor. Tindrem un túbul amb una hemolimfa i farà tant de sistema circulatori com excretor, ja que al voltant té cèl·lules especialitzades. En els vertebrats tenim el mesoderm lateral que envolta el celoma i d’on sortirà el sistema circulatori, al costat tenim el mesoderm mig des d’on es formarà el sistema excretor. Les cèl·lules del mesoderm lateral migraran cap al mig on formaran un tub contràctil que posteriorment donarà lloc al cor. Peixos un únic ventricle i aurícula que surt es ramifica i torna. Amfibis: tenim circulació pulmonar i sistèmica amb dos aurícules i un ventricle únic dividit amb cavitats. Llangardaix: dos circuits, dos aurícules i un ventricle, però amb cavitats que fa que no es barregi la sang, tenen un sistema limfàtic més gran que els humans. Cocodril: dos circuits amb dos aurícules i dos ventricles i dues aortes que permet tenir un sistema circulatori en absència d’oxigen. Quan passa això col·lapsem els pulmons i per tant la sang del cor surt per l’aorta dreta i esquerra, ja que per la pulmonar no pot sortir correctament perquè està col·lapsada. Ocells i mamífers: dos circuits, dos aurícules i dos ventricles. La principal innovació és el control nerviós del cor, la mielinització del nervi vago que uneix el cervell amb el cor i depenent del nostre estat tindrem una freqüència cardíaca o una altra. SEMINARI2 Tots els embrions vertebrats són molt semblants en les primeres fases. Per tant, podem fer servir els embrions per estudiar sistemes. Els embrions de pollastre són els primers que van estudiar, ja que són fàcils de crear i estudiar. També desenvolupen un sistema circulatori extraembrionari per poder agafar els nutrients del rovell. Es va fer en una placa de petri i es va veure igual. Però és una mica simple. Van agafar l’alternativa amb els peixos zebra, són barats de mantenir i de cuidar, creixen ràpid, a més una dona pot fer molts embrions i els embrions es troben fora i la closca és transparent igual que l’embrió. En 48 hores ja tenim un animal pràcticament format. Als tres dies ja són larves lliures i als 5-6 dies ja mengen per ells sols. No tenen pulmons, agafen l’aire per difusió en un principi, després ja se’ls hi forma, tot i això són molt actius metabòlicament parlant. La sang circula per l’artèria dorsal i retorna per la vena cardinal. Transgènics: agafarem promotors amb una proteïna fluorescent al darrere o el que nosaltres vulguem, creant un transposó, li col·loquem a l’animal i creem un transgènic. El promotor serà específic. KNOCK-DOWN: D’aquesta forma podem identificar gens, ja que es tracta de fer una desregulació d’un gen i d’aquesta forma podem saber quina funció fa o quina malaltia provoca en presència o absència. Telangieltasia: dilatacions dels extrems dels vasos, formant una roseta. Hi ha dos molècules, que van descobrir, que permetien que un peix amb un problema a l’aorta pogués seguir vivent i que la sang li arribés a tot el cos a partir d’un bypass. Alliberació de calci en el cor ho podem mirar a través d’una proteïna que canvia de color depenent de la quantitat de calci. - Bomba peristàltica: una contracció lineal i que agafa i treu tota la sang Bomba de succió: fa dues contraccions seguides Control optogènic: canals iònics que responen a la llum blava, cabals de sodi, o llum groga en el cas dels canals de clor. Nosaltres els podem expressar i fer que el potencial de membrana variï. Posarem els canals en el cor i podem controlar els batecs del cor. Els peixos zebra poden regenerar els teixits, per tant podem estudiar quin mecanisme tenen per poder-ho aplicar com a medicina regenerativa. ...

Comprar Previsualizar