Tema 3A: Òrgans dels sentits (I) (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Medicina - 2º curso
Asignatura Histologia Humana
Año del apunte 2016
Páginas 10
Fecha de subida 29/04/2016
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

Histologia Humana 2n Medicina UPF-UAB 11-01-2016   HISTOLOGIA HUMANA TEMA 3- Òrgans dels sentits (I) En aquest tema es tractaran els cinc sentits i es destacaran, per la seva complexitat histològica, el sistema auditiu i vestibular, així com el sistema visual.
§ § § § § Receptors perifèrics Mucosa olfactòria Corpuscles gustatius Oïda: Sistema auditiu i vestibular Ull 1. Receptors perifèrics Distingim tres tipus principals: mecanoreceptors (encapsulats i no encapsulats), termoreceptors i nociceptors.
MECANORECEPTORS Són receptors molts diversos degut a que serveixen per percebre Els classifiquem en dos grans grups: • - Tacte - Pressió - Estirament - Vibració Mecanoreceptors no capsulats o lliures: − Terminacions peritricials (pell, pèl, còrnia: per a tacte y pressió). Receptors no mielinitzats.
− Discs de Merkel (pell: per al tacte fi) * • * Mecanoreceptors encapsulats: tenen un embolcall de teixit connectiu. Hi ha diverses terminacions (cal saber-ne els dos primers):   1. Corpuscles de Meissner: Ø Receptors encapsulats envoltats de teixit conjuntiu.
Ø Molt propers a la epidermis.
Ø La càpsula conté cèl·lules de Schwann modificades de forma discoïdal + rodejades per fibres nervioses que s’enrotllen helicoïdalment, pràcticament en contacte amb l’epiteli.
Ø Les cèl·lules de Schwann es troben rodejant el nervi, formant piles de làmines cel·lulars.
* Ø Tàctil discriminatori i fi = Capta variacions molt ràpides, molt sensible à Exemple: objectes punxeguts, superficials, sobre l’epidermis + vibració.
Ø Es localitzen à Dits, mans, llavis, llengua Corpuscle de Meissner Epidermis Nuclis de cèl·lules de Schawnn 2. Corpuscles de Vater-Pacini: Ø La terminació del nervi està envoltat per capes de cèl·lules de perineuri entre les quals hi ha líquid à en estimular-se donen informació sobre la pressió.   Ø Tenen un nucli central format per cèl·lules de Schwann que rodegen la terminació nerviosa + un conjunt de cèl·lules derivades del perineuri junt amb el teixit connectiu formant una càpsula à semblant a un ceba.
Ø Entre les beines de la càpsula hi ha un líquid retingut per proteoglicans (capa laminar externa), proporcionat per les cèl·lules de Schwann, que funciona com una espècie de coixí hidràulic à permet detectar la pressió.
* Ø Es localitzen à Pell profunda de dits, de mans i a les articulacions.
Ø Pressió, tacte, vibració.
Corpuscle de Vater-Pacini Cèl·lules de Schwann (amortidor) Glàndula salival Terminació nerviosa Perineuri i fibres de col·lagen (làmines) 3. Corpuscles de Ruffini: dermis, ungles, articulacions (detecten estirament i pressió) 4. Bulbs terminals de Krause: dermis (funció?) TERMORECEPTORS Ø Termoreceptors à percepció de calor, fred i nociceptius de temperatura. Terminacions lliures.
NOCICEPTORS Ø Nociceptors à percepció dolorosa mecànica, tèrmica o química (per exemple, capten dolor per canvis de Tª). Terminacions lliures de fibres mielíniques – Tenen mielina (la transmissió ha de ser ràpida) à importància de la senyal que transporten.
– Parlem, per tant, d’una DENDRITA amb MIELINA que recull informació. Aquesta neurona té el soma en un gangli sensitiu somàtic.
ALTRES RECEPTORS Ø Òrgan tendinós de Golgi i fus neuromuscular à varietats de mecanoreceptors encapsulats a l’aparell locomotor.
– El to muscular és una posició que es manté entre la relaxació total i la compressió total à això es controla per un òrgan tendinós als tendons i un altre als múscul.
*NOTA: Això determina que al SNP, tant si són dendrites com axons poden tenir mielina, mentre que al SNC les dendrites NO tenen mielina però els axons sí, important.
EXEMPLES DE CÈL·LULES EPITELIALS INVOLUCRADES AMB EL SN è Corpuscles gustatius Ø Permeten detectar el gust.
Ø Són agregats de cèl·lules especialitzades localitzades a les papil·les linguals (concretament a les papil·les gustatives).
Ø Es comuniquen amb la superfície a través del porus gustatiu.
Ø Entre les cèl·lules epitelials especialitzades hi ha terminacions nervioses lliures que recullen l’estímul.
Ø Els mecanismes per detectar el gust són químics: – gust salat i agre à per canals iònics – gust dolç i amarg à per receptors de membrana Ø A la llengua tenim: – – papil·les gustatives à teixit connectiu recobert per epiteli de color vermellós, on s’insereixen els corpuscles. N’hi ha de cuneïformes i caliciformes.
papil·les filiformes (no gustatives) à envoltat per epiteli escatós.
Porus gustatiu Epiteli poliestratificat no queratinitzant Corpuscle gustatiu Cèl·lules especialitzades è Cèl·lules olfactòries Ø Són cèl·lules híbrides entre una neurona bipolar i una cèl·lula epitelial = cèl·lula epitelial amb axó envoltades per cèl·lules de l’epiteli respiratori.
Ø Al pol apical (seria la dendrita) à tenen la vesícula olfactòria per on surten els cilis immòbils paral·lels a la superfície. Els cilis: – Serveixen per augmentar la superfície de la mucosa respiratòria – Contenen receptors Ø Al pol basal (a la làmina cribrosa del etmoides) à hi tenen l’axó (amielínic) que travessa la làmina cribrosa de l’etmoide i va cap al bulb olfactori sense mielinitzar.
– Recordar que el bulb olfactori conté glomèruls.
Ø En comptes de dendrites à presenten cilis immòbils on es generen les reaccions químiques que indiquen les diverses olors.
  Axó dirigit cap al bulb Pol basal = Làmina cribrosa de l’etmoide     Pol apical Vesícula olfactòria Cilis transversals Cilis paral·lels a la superfície La mucosa olfactòria se situa al sostre de la fosa nasal.
2. Sistema auditiu i vestibular (oïda) Sistema auditiu à detecció de sons de diferents intensitats.
Sistema vestibular à indicar posició, estat de gravidesa i punt d’acceleració i desacceleració en que es troba l’organisme.
Són dos sistemes que només es diferencien a nivell de l’oïda interna. En la resta de nivells (oïda externa, mitja i estructura general dels receptors), comparteixen una mateixa estructura.
Ambdós sistemes estan banyats per l’endolimfa.
OÏDA EXTERNA è Orella: Ø Formada per: − cartílag elàstic − pell i annexes − glàndules ceruminoses (apocrines) à El cerumen serveix per lubricar i protegir.
− teixit adipós subcutani è Conducte auditiu extern Ø El segment extern és cartilaginós (paret cartilaginosa) Ø El segment intern és ossi Ø Pell i annexes fins al segment ossi Ø Glàndules ceruminoses à unes 1000-2000 per orella è Timpà (o membrana timpànica) à presenta tres capes: Ø Capa externa: − Epiteli pla estratificat no queratinitzat.
− Donat que no es pot escamar (o molt poc), presenta un moviment de renovació peculiar i característic que permet dur les cèl·lules velles cap al segment cartilaginós del conducte auditiu extern i eliminar-les = formació de la cera à la queratina presenta un efecte amortidor que no interessa en aquesta regió, per això s’eliminen en forma de cera.
Ø Capa mitja: − Col·lagen radial a la perifèria − Col·lagen circular al centre Ø Capa interna: − (mirar oïda mitja) − Epiteli cuboïdal simple amb una petita làmina pròpia (= a la cavitat de l’oïda mitja).
OÏDA MITJA Ø Té un epiteli simple cúbic o pla.
Ø També té un epiteli pseudoestratificat cilial (epiteli respiratori) amb cèl·lules caliciformes formant illes o clapes columnars prop de la trompa d’Eustaqui (també epiteli respiratori).
Ø Trompa d’Eustaqui: tot es epiteli respiratori.
Ø Les vibracions del timpà desplacen el martell, enclusa i estrep (huesecillos del oído) i aquests transmeten la vibració a la finestra oval.
Ø A la oïda mitja hi ha un epiteli similar al respiratori à motiu pel qual els refredats solen anar acompanyats d’otitis (estan connectats anatòmica i funcionalment).
OÏDA INERTNA Ø Distingim: – Laberint ossi: cavitat que conté el laberint membranós – Laberint membranós: § Auditiu : còclea à Rep vibracions a través de la finestra oval. Presenta forma de cargol.
§ Vestibular: • Utricle i sàcul: detecten gravetat i posició • Canals semicirculars: detecten moviment i acceleració ZONES ESPECIALITZADES Les zones especialitzades en recollir estímuls són: Ø Al sistema auditiu à l’òrgan de Corti (dins de la còclea) Ø Al sistema vestibular à − les màcules (de l’utricle i al sàcul) à s’encarreguen de detectar gravetat i posició − les crestes ampul·lars (localitzades a l’ampolla dels 3 canals semicirculars) à s’encarreguen de que aquests dos sistemes estiguin banyats per la endolimfa.
Laberint ossi Connexió amb les meninges Laberint membranós Oïda mitja               Endolimfa Detecció de sons aguts   Detecció de sons greus ESQUEMA GENERAL DELS RECEPTOS AUDITIUS I VESTIBULARS Els receptors auditius i vestibulars es troben en les zones especialitzades i tots tenen algunes característiques comunes: Ø Les cèl·lules receptores − són cèl·lules ciliades o peludes à però només tenen un cili i la resta són estereocilis (=microvellositats molt llargues). Aquests estan molt ordenats en forma de triangle (com es veu en la imatge).
− Els únics llocs on trobem estereocilis à oïda interna i conducte deferent (realitzen funcions diferents a cada lloc).
− Estereocilis à s diuen així perquè són llargs com els cilis però estan col·locats en diferents posicions.
Ø Les cèl·lules ciliades estan en contacte amb fibres nervioses i estan envoltades per cèl·lules de suport.
Ø En el moviment dels estereocilis hi intervé el material gelatinós (present a les crestes ampul·lars, màcula, i òrgan de Corti) i el sistema de canals de l’endolimfa − El moviment de l’endolimfa fa moure la gelatina que farà moure els cilis à generant així una senyal que anirà cap al cervell.
− La gelatina la secreten les cèl·lules de suport (si degenera pot donar lloc a sordeses de la oïda interna).
− La gelatina es mou en canviar la posició/audició à això rasca els estereocilis i genera l’estímul .
RECEPTORS ESPECIALITZATS DEL SISTEMA VESTIBULAR Ø El cili permet polaritzar.
Ø Els estereocilis estan disposats geomètricament, en tres fileres (com un “esquadró”) unides per uns filaments.
Ø Cilis i estereocilis à són cèl·lules epitelials que estan connectades amb cèl·lules nervioses.
En el sistema vestibular trobem dos receptors especialitzats amb les seves particularitats: è Crestes ampul·lars: Ø Situades als extrems dilatats dels canals semicirculars.
Ø Són una protrusió a la superfície de l’inici dels canals semicirculars, a les ampolles.
Ø La gelatina s’anomena cúpula. La endolimfa circula per el conducte semicircular, en un extrem està la cresta ampul·lar y en moure's la cúpula estimula els estereocilis generant senyal.
A la imatge: en rosa més fort veiem les cèl·lules de suport i cèl·lules ciliades.
L'estímul viatja cap al nervi vestibular. La cúpula hauria de recobrir totes les cèl·lules ciliades.
Conducte semicircular Cúpula Endolimfa Cèl·lules ciliades i de suport Nervi vestibular (g. de Scarpa) Cresta ampul·lar è Màcules utricular i sacular Ø Són diferents a les crestes ampul·lars à de tipus aplanat.
Ø A la gelatina se l’anomena membrana otolítica à degut a que conté unes estructures calcàries (de carbonat càlcic) = els otòlie lts o otocònies: − Otòlits à es desplacen amb els moviments i ens proveeixen d’informació gravitacional.
− Otòlits à també tenen només un cili.
Ø Permeten, per tant, detectar la posició estàtica i la gravetat (Exemple. si estem en la Lluna o l'aigua) à en funció de la gravetat, els otòlits pesaran més o menys i es desplaçaran en funció de la posició Ø La màcula de l’utricle i la del sàcul à són perpendiculars.
Membrana otolítica Otòlits Cilis i estereocilis Cèl·lules sensorials i de suport Membrana otolítica (no es veu massa clara) Cilis i estereocilis Cèl·lules sensorials i de suport SISTEMA AUDITIU è Còclea: Ø Distingim tres cavitats o canals: − Cavitat vestibular à és la més superior i per on entra el so − Conducte coclear (òrgan de Corti) à entremig de les dues cavitats − Cavitat timpànica (amortidor) à la més inferior i és per on surt el so fent així d’amortidor Ø Al vibrar, el so es transmet a la finestra oval i llavors es transmet a la cavitat vestibular fins l'extrem de la còclea (on rebota).
Ø Per tal de neutralitzar el impacte del so hi ha la cavitat timpànica que actua com a amortiguador.
Ø Aquestes cavitats estan plenes de líquid.
è Conducte coclear Ø Permet captar freqüències diferents: − Més gruixut cap al principi (detecció de sons més greus) − Més fi cap al final (detecció de sons més aguts) Ø Està limitat per: − la membrana vestibular (superior) − la membrana basilar (inferior) − l’estria vascular (lateral) à sintetitza l’endolimfa (únic epiteli poliestratificat on trobem vasos) Ø Presenta diferents parts: − cèl·lules ciliades internes i externes − cèl·lules de suport o falàngiques − la gelatina s’anomena membrana tectòria (fricciona amb els estereocilis) i es sintetitzada pel limbe espiral.
*Membrana tectòria à actua com si fos un violí: rasca la superfície dels cilis i genera estímul. El so entra per dalt (conducte vestibular) i surt per sota (cavitat timpànica), això pressiona el conducte coclear i pressiona l’òrgan de Corti. Per això si estem un temps continuat escoltant musica a volum massa intens “s’aixafen” els estereocilis i triguen a recuperar-se (en quedar-se comprimits, els estereocilis generen estímul elèctric). L’ona expansiva viatja per la cavitat vestibular, pressiona el conducte coclear on l’endolimfa fricciona amb les cèl·lules ciliades, i surt per la cavitat timpànica.
Aquest sistema de compressió dels estereocilis à és molt delicat, i s'adapta ràpidament. Si estem a una discoteca disminueix la capacitat per protegir-se.
à Capes escorça del cerebel (inclou la substància blanca).
...