6. Demografia europea (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Humanidades - 4º curso
Asignatura Geografia europea
Año del apunte 2015
Páginas 5
Fecha de subida 30/03/2016
Descargas 14
Subido por

Vista previa del texto

Geografia d’Europa 4t Humanitats Janina Berzosa Poch DEMOGRAFIA EUROPEA: Europa és un continent vell. Va patir un creixement demogràfic durant el segle XIX i principis del segle XX i ara la majoria del territori urbanitzable ja ho està i no és possible créixer més. Ara són altres zones del món les que estan patint un boom demogràfic.
Distribució urbana a Europa: Cada 16 km hi ha poblacions de 10.000 habitants Hi ha dues ciutats de més de 10 milions d’habitants: París i Londres Conurbacions urbanes: xarxa de poblacions totes igual d’importants, no en destaca una per sobre de les altres  Rhin-Ruhr a Alemanya i Randstad holandès Metropolis  A part de tenir un nombre important d’habitants, es necessiten una sèrie de requisits, com ara que siguin ciutats cosmopolites, amb un pes important de la cultura...
Barcelona ho és, per exemple.
Poliocentrismo urbà: les institucions més importants de la UE estan en diferents ciutats: Brusel·les, Hamburg, Estrasburg, Luxemburg, La Haya i Frankfurt Una altra característica d’Europa, degut al seu llegat històric, és l’estabilitat regional urbana.
Hi ha zones urbanes importants repartides per tot el territori. Les regions estan més o menys homogèniament repartides.
Ciutats i països a escala nacional: Hi ha una jerarquització de països. Pot ser que un país hi hagi tan sols un gran centre urbà que sigui també la capital (a França, París). També hi ha països on hi ha dues ciutats importants a nivell demogràfic i econòmic i que una d’elles sigui la capital política i l’altra no (Barcelona i Madrid, Roma i Milà...) Escala regional: Model monocèntric  jerarquitzats amb un centre molt important: Bassin parisino, Big Londo, Lombardia/Milano, regió metropolitana de Budapest Model poliocèntric  diferents pols d’atracció urbana, complementarietat i especialització.
Un exemple és la zona del Ruhr.
Geografia d’Europa 4t Humanitats Janina Berzosa Poch Model aïllat amb perifèria territorial  Ciutats importants però que tenen una importància perifèrica. Per exemple, a escala regional Tolouse és molt important, però a escala nacional la ciutat és París.
Importància de la història: Les ciutats que tenen tota una tradició darrere, moltes vegades tindran més importància que altres ciutats. Per això totes les grans ciutats europees tenen el seu casc antic o centre històric. Tanmateix, hi ha alguna excepcions. Un exemple és Rotterdam. Durant la 2GM moltes ciutats van ser completament destruïdes i, per tant, qualsevol vestigi històric va desaparèixer completament. Rotterdam va ser de les ciutats més bombardejades durant la 2GM perquè era un dels ports més importants. L’arquitectura del segle XX és la que configura avui el centre històric de Rotterdam. Hi ha altres casos en els quals el centre històric s’ha museificat completament i tot està dedicat al turista, no hi viuen ciutadans locals: alguns exemples serien Venècia i Praga però, de fet, un exemple molt més proper seria Barcelona. I encara, hi ha qui diu que aquest fenomen es repeteix gairebé en totes les ciutats europees.
A les ciutats europees hi trobem vestigis de moltes èpoques  polis grega, ciutats romanes, ciutats medievals, època industrialització... Això a altres continents no passa. Fins i tot, dins d’Europa, és més difícil de veure en pobles o ciutats petites.
Per tant, podem entendre les ciutats europees des de dos eixos: eix espacial i eix temporal (què s’ha preservat i ha arribat durant els nostres dies de períodes anteriors).
- Eix temporal: En l’eix temporal anem del passat cap al futur. El gran debat és què es manté i què no es manté. Lluita entre la memòria i l’amnèsia. Hi ha espais de memòria que s’han negat, que l’amnèsia ha estat premeditada. Un exemple a Barcelona seria el camp de la bota. És un lloc que costa de situar. En canvi si que situem el Fòrum, que és precisament la zona del Camp de la Bota, i és un dels llocs on més afusellaments hi va haver durant la Guerra Civil. Era allà on els republicans portaven els afins al règim franquista i, després, durant el franquisme, portaven els republicans a afusellar-los allà. A Alemanya o a Rotterdam això també passa molt.
Geografia d’Europa 4t Humanitats Janina Berzosa Poch Quan va aparèixer l’automòbil i el seu preu era assequible per la majoria les ciutats van augmentar les seves carreteres i els cotxes es van multiplicar, perquè aquella era la tendència del moment. En canvi, ara la ciutat ideal és una en la qual hi hagi més espai per les bicis i els peatons.
- Eix espacial: Les ciutats aposten per la globalització. Per exemple, Barcelona és una ciutat global degut a una sèrie de grans esdeveniments, tan culturals com comercials (Primavera Sound, Mobile World Congres). Altres ciutats són globals gràcies a que tenen la seu de grans organismes internacionals. Són diferents apostes per aconseguir una visibilitat internacional; les ciutats conegudes ho són per aquests motius.
Barcelona, tanmateix, tot i ser una ciutat global, conserva la seva essència i part local, com moltes altres ciutats europees.
Patrimoni: Vestigis del passat; proporcionen d’identitat a nivell mundial però també a nivell local.
- Llegat grec i romà - Llegat medieval i del període modern - Llegat del segle XIX. Densificació i efectes urbans de la revolució industrial.
Aquests diferents llegats contribueixen a proporcionar d’identitats a les ciutats.
Període contemporani: Aquestes ciutats medievals que tenien un espai confinat dins les muralles creixen de manera important sobretot durant el segle XX, moment en el qual es produeix la gran explosió urbana. També és el moment on es configura el mapa de pes econòmic europeu; les grans àrees industrials, que són les que proporcionaran aquesta potència econòmica europea.
També és durant aquest segle que es vol recuperar la importància dels centres urbans. Es fan noves propostes de reconfiguració. En el cas de Barcelona tenim el gran canvi que van suposar els Jocs Olímpics: tota la remodelació de la zona olímpica i de les infraestructures de transport. Anys més tard es va arreglar el Barri del Raval. Després la zona del Fòrum.
Actualment Barcelona està apostant per la zona de Glòries, relacionada amb tots els museus i edificis culturals que hi ha allà, però també apostant fort per les noves tecnologies.
Geografia d’Europa 4t Humanitats Janina Berzosa Poch Això es repeteix en moltes ciutats europees. Tots aquests canvis i noves centralitats apareixen a partir del segle XX.
Gentrificació: En un lloc molt degradat, es fa una especulació i posar hotels de cinc estrelles, bars amb un perfil de clients mig alt... així s’aconsegueix que el preu dels locals i dels pisos augmenti i els veïns de tota la vida acabaran sent expulsats perquè nous veïns d’una altra classe social s’acabin implantant en el barri. L’última fase seria un procés de comercialització per atraure també als turistes que anirien buscant una mitificació del que era abans aquella zona. Un exemple a Barcelona és el Barri del Raval. Es podria dir que en la majoria de ciutats europees hi ha hagut barris que han passat per aquest procés. A Berlín això passa amb la part comunista.
Metròpolis europees: Ja les hem vist abans. Però també hi ha sistemes urbans i lògiques urbanes entre diferents ciutats. Aquí hi tenen molt a dir les infraestructures que es construeixen en aquestes ciutats.
D’aquí ve la necessitat del famós corredor Mediterrani. La lògica econòmica diu que els productes arriben del sud d’Espanya i arriben fins a Sant Petersburg.
Les diferències entres les grans ciutats i la idea de ciutat global és la idea que aquestes ciutats globals tenen una sèrie de característiques associades al procés de globalització - Coneguda a nivell internacional - Influència i participació directa en esdeveniments internacionals (polítics, culturals, esportius) - Seus internacionals - Centres de conurbacions - Aeroport, avançat sistema de transports...
- A nivell sociocultural es consideren cosmopolites. Al mateix temps, però, tenen un ambient cultural propi, un tret distintiu local que crea la seva imatge - Ciutat de negocis.
Hi ha una altra concentració de ciutats globals al continent europeu.
Geografia d’Europa 4t Humanitats Janina Berzosa Poch A nivell metropolità, hem passat d’un sistema d’estat central, regions i nivell administratiu local a un altre esquema on, per sobre de tot, hi ha la UE, després les regions importants igual d’importants que col·laboren entre elles, després les ciutats en si i després els barris.
Europa, ciutat de ciutats: [Lectura obligatòria en anglès a l’aula global] Palimpsest urbà: idea que la ciutat està composada per diferents capes que tenen diferents significats. S’assembla a una espècie de palimpsest on s’hi ha anat afegint capes. Aquestes capes poden estar en l’eix espacial o en l’eix temporal. Per exemple, l’Hotel Vela de Barcelona el podem llegir des del dos eixos. Un hotel d’aquest tipus, amb aquesta arquitectura, vol crear una icona. D’altra banda, és un edifici nou i per tant és una nova capa que se li ha afegit a la ciutat. aquestes capes s’acaben convertint els símbols, que creen aquests perfils urbans de les ciutats que, tot sovint, s’acaben comercialitzant.
Importància del carrer a la ciutat europea. També és un lloc important per les ciutats europees perquè s’hi fa política, com per exemple manifestacions.
Transnacionalisme: Per exemple, al Raval, molta gent és india, pakistaní... És gent que viu a Barcelona i és de Barcelona, però que ha vingut de fora. Tota aquesta essència de la ciutat, lligada amb les migracions, és el que s’anomena transnacionalisme.
Resum de l’article: - La ciutat europea es focalitza en centres (un o més d’un) lligats per infraestructures i on hi ha les institucions importants - Associació d’una essència o d’atributs geogràfics o socials que tot sovint estan mitificats per diferents motius (transnacionalisme, museificació...) - Aquestes essències es transformen degut a la globalització i al transnacionalisme - Aquesta essència també s’utilitza per vendre a les ciutats.
Processos canvis d’us, gentrificació, patrimonalització dels centres...1 1 Això sortirà a l’examen! ...

Comprar Previsualizar