Tema 06: Informació_Farmàcia Clínica (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 4º curso
Asignatura Farmàcia Clínica i Atenció Farmacèutica
Año del apunte 2016
Páginas 8
Fecha de subida 31/03/2016
Descargas 5
Subido por

Vista previa del texto

Farmàcia Clínica i Atenció Farmacèutica_Palmira Homedes Tema 6: Informació del medicament La clau de la farmàcia clínica és donar una bona informació sobre els fàrmacs. Així com mantenir una bona comunicació per tal de donar una bona atenció farmacèutica.
Hi ha moltes pàgines webs on es pot trobar informació útil per a la farmàcia clínica. Un exemples la CIMA: és una base de dades, elemental per a fer qualsevol consulta sobre els medicaments.
Situacions generals de informació: a) Es dispensa al pacient destinatari de la recepta és el cas més freqüent i senzill. La informació arriba del farmacèutic directe al pacient (de boca a boca) i no hi ha intermediaris.
b) Els medicaments s’entrega a una tercera persona cal posar més atenció en el que s’explica ja que ha d’entendre-ho molt bé per tal de transmetre la informació ja que poden haver diferents interpretacions possibles sobre allò que s’explica.
c) La prescripció està destinada a un lactant o a un nen la persona a qui se li fa l’explicació pot o no ser el pare o mare de l’infant d) La prescripció va destinada a una embarassada pot venir ella mateixa o un familiar e) La prescripció va destinada a una persona gran pot ser ella mateixa o un familiar Situacions generals de informació en la dispensació: a) Es dispensa al pacient destinat al recepta a. El farmacèutic coneix el pacient i. El malalt segueix escrupolosament el tractament i acudeix regularment ii. El pacient es controlat regularment per el metge, però el tractament s’ha canviat iii. Es tracta d’una recepta per una patologia coneguda i tractada prèviament b. El pacient és un desconegut per el farmacèutic i. Es tracta de la primera prescripció d’un determinar tractament ii. Es tracta d’una recepta per patologia que ja esta sent tractada iii. Es tracta d’una prescripció per una patologia coneguda i tractada prèviament b) Els medicaments s’entraran a una tercera persona a. El farmacèutic coneix al malalt b. El malalt és un desconegut per el farmacèutic c) La prescripció està destinada a un lactant o a un nen a. La interlocutora del farmacèutic és la mare del malalt b. L’interlocutor no es ningun dels pares del malalt c. La prescripció correspon a un tractament ja tractat prèviament d) La prescripció va destinada a una embarassada a. L’interlocutor del farmacèutic és l’embarassada b. L’interlocutor del farmacèutic és una altre persona e) La prescripció va destinada a un ancià a. L’interlocutor del farmacèutic és el malalt b. L’interlocutor no és el malalt Farmàcia Clínica i Atenció Farmacèutica_Palmira Homedes MEDICAMENTS AMB PRESCRIPCIÓ: La informació del medicament sempre és necessària, tant si és una malaltia greu o lleu, tant si és necessària una prescripció o no. La diferència entre tenir prescripció o no és que si hi ha una prescripció, el metge haurà donat certa informació prèvia que si no hi ha, la informació es casi nul·la.
A l’hora de prescriure s’ha de tenir en compte: a) Determinades característiques individuals i hàbits personals modificant la farmacocinètica dels medicaments: l’alimentació, el tabaquisme, els factors genètics, la edat, l’embaràs, el genera, la ètnia b) La patologia influeix indiscutiblement sobre la farmacocinètica: la insuficiència renal i hepàtica. Les afeccions cardiovasculars. La fisiopatologia de les malalties de l’aparell digestiu. Altres patologies: migranya, infart de miocardi, cremades, càncer, insuficiència cardíaca, malalties inflamatòries, hipo i hipertiroïdisme, diabetis o obesitat...
c) El farmacèutic no ha d’ignorar la cronofarmacocinètica i la cronofarmacoteràpia d) En la prescripció simultània de diferents medicaments que es donen amb freqüència: interaccions de tipus farmacodinàmiques i farmacocinètiques (fàrmac-fàrmac i medicament-fàrmac) o interaccions de tipus farmacocinètica.
e) També s’ha de tenir molt present les interaccions fàrmac-aliment MEDICAMENTS SENSE PRESCRIPCIÓ: a) Hi ha una sèrie de normes fonamentals: a. La conservació s’ha de realitzar en una zona que garanteix la confidencialitat b. La identificació d’un símptoma no autoritza a realitzar un diagnòstic, sinó a aconsellar al pacient basant-se en la seva simptomatologia c. La prescripció sense coneixement del metge exigeix una especial atenció en: i. Funció del subjecte ii. Funció de la situació fisiopatologia: aparició d’un símptoma durant un tractament iii. Funció del context social b) L’acte de dispensar un medicament sense recepta ha de basar-se sempre en coneixements fonamentats en la semiologia, fisiopatologia, farmacologia i farmacoteràpia.
a. La dispensació sense prescripció compromet la responsabilitat del farmacèutic igual que quan es fa amb recepta b. Davant del dubte, abstenir-se c. En cas que la dispensació comprometi la responsabilitat civil, penal o disciplinaria d. Extremar les precaucions en el cas de sol·licitud per terceres persones e. La petició d’un medicament a demés del de renovació d’una recepta, és un cas particular f. Sempre ha de considerar-se la possibilitat d’incompliment (no adherència) g. L’automedicació “recolzada” per el farmacèutic de major seguretat h. No existeixen malalties menors, com tampoc hi ha tractaments menors.
i. La “prescripció farmacèutica” només pot ser simptomàtica o no etiològica j. No existeix un tractament per compartir amb la família o amb el veí Farmàcia Clínica i Atenció Farmacèutica_Palmira Homedes k. Certs efectes indesitjables o interaccions poden aparèixer posteriorment l. Si els símptomes persisteixen “massa” no es deu reiterat per la “prescripció farmacèutica” m. No existeixen les receptes “automàtiques” ni els tractaments estàndards n. Molts medicaments contenen substàncies d’ús restringit (“dopatge” en els esports: Probenecid?) c) El farmacèutic desenvolupa un paper preponderant en la prevenció i educació sanitària, per la seva possible actuació com informador i educador.
d) El farmacèutic hauria d’arbitrar sistemes perquè quedes constància escrita de les seves actuacions. Almenys, com a informador sobre medicaments als seus usuaris directa o indirectament e) El farmacèutic ha d’integrar-se funcionalment en un equip de salut f) El farmacèutic ha d’especialitzar-se en la seva formació i en el seu exercici amb professional sanitari que es, per aconseguir se un especialista en el medicament i de ningun tipus de “tècnic” Conceptes a tenir en compte: Nom genèric o científic: és el nom usat o pels professionals de les Ciències de la Salut. Quan aquesta denominació és adaptada per l’OMS s’anomena DCI (Denominació Comuna Internacional).
Nom registrat o marca comercial: és el nom que dona el laboratori preparador al medicament, és a dir, pot haver-hi una sola denominació científica amb diferents noms comercials.
En l’envàs del medicament, a més del nom registrat o del nom genèric, hi trobarem també tota una sèrie d’informació: • • • • • La forma farmacèutica o forma galènica: les diferents maneres o formes en que trobarem els medicaments, si és en capsules, comprimits, xarops, injectables, supositoris, etc.
La dosi: quantitat de principi actiu que s’administra al pacient per unitat de forma farmacèutica. Exemple: 500 o 650mg de paracetamol per comprimir La data de caducitat: és la data a partir de la qual no es pot utilitzar el medicament. Així, “caducitat maig -09” significa que el medicament pot ser administrat amb tota garantia dins el mes de maig de 2009 (inclòs), si s’han mantingut les condicions de conservació.
Lot de fabricació: és una clau d’identificació dels exemplars d’un mateix procés de fabricació. Només té valor per al laboratori farmacèutic. Conta d’una lletra majúscula que indica l’any de fabricació i d’un número, que indica el lot. Així, per exemple ”G-3” significa que el medicament està fabricat al 1992 i per tant al tercer lot de l’any.
Símbols: són els codis que indiquen la forma de conservació, necessitat de recepta, etc.
Farmàcia Clínica i Atenció Farmacèutica_Palmira Homedes • Altres: o Nom i adreça del laboratori farmacèutic o Nom del director tècnic del laboratori o El codi nacional o numero de registre sanitari Llenguatge de l’envàs: en els envasos hi apareixen sigles i símbols a part de tota la informació anterior. Els símbols i les sigles seran diferents segons les precaucions que s’han de tenir en compte amb el fàrmac.
LA FARMACIOLA: 1. Què és? : la farmaciola domèstica és el lloc de la llar on s’han de desar els medicaments i el material de primeres cures.
2. Per a què serveix? a. Per disposar el material necessari per fer una primera cura de petits accidents domèstics b. Per tenir a mà els medicaments necessaris per tractar alguns símptomes com la febre o el dolor c. Per desar-hi la medicació personal d. NO és un magatzem de tots els medicaments que ens hem pres durant tota la vida sinó que aquests es portaran a la OF- sigre.
3. Com ha de ser ?: ha de ser un espai especialment dissenyat o bé un armariet, una caixa o un calaix que es puguin tancar.
4. On ha d’estar?: a. Fora de l’abast dels nens b. En un lloc protegit de la llum i la humitat. Per tant, no és adequat tenir la farmaciola a la cuina o al bany.
a. En un lloc conegut per tots els que l’han de necessitar.
Farmàcia Clínica i Atenció Farmacèutica_Palmira Homedes 5. Què hi ha d’haver?: Tenint en compte per a què serveix la farmaciola una llista orientativa seria aquesta: a. Analgèsics, antiemètics i antiinflamatoris. Normalment contenen AAS, ibuprofè o paracetamol.
b. Un producte per alleugerar la coïssor de les picades c. Material de cura: gases estèrils, cotó, benes, esparadrap, tiretes, tisores de punta d. rodona, pinces, alcohol, aigua oxigenada, antisèptics d’ús extern (povidona iodada) e. Termòmetre f. MAI col·liris oberts excepte si són en forma de monodosi.
g. També es pot disposar d’una llista de telèfons útils Mesures generals per a l’ús dels medicaments 1. Preneu els medicaments exactament com us han indicat: a. Heu de complir el tractament: i. Medicaments que només es prenen un col al dia (mateix hora) ii. Antibiòtics: interval i durada del tractament iii. Medicaments per al dolor o analgèsics ( no en farem un abús) b. Haurem de tenir en compte l’horari del medicament i l’horari de les menjades i. “això ho prendrà durant el menjar” vol dir que s’ha de menjar alguna cosa ii. “Prengui-ho forma dels menjars” 1 hora abans de menjar o 2 hores després 2. En cas d’oblidar una presa a. Si ha passat poca estona, es pot prendre b. Però si falta poc per a la presa següent, esperem però no doblarem la dosi c. En cas de dubte consultar. La solució es diferent segons el medicament i la malaltia 3. En cas d’efectes secundaris i/o intoxicacions a. La majoria dels efectes secundaris es presenten durant els primers dies de tractament i després desapareixen b. En tot moment, s’informarà consultarà el metge i/o al farmacèutic 4. Consulteu el vostre metge o farmacèutic en cas de dubte a. Hi ha diferents situacions depenent de si es tracta de medicaments amb o sense recepta i de si es tracta del pacient o d’un tercer 5. Conèixer les vies d’administració: a. Via oral: ens podem trobar en diferents situacions segons si és necessari una acció local (boca o tracte GI) o sistèmic.
i. Sòlid/líquid: Les dragees i els comprimits mai s’han de mastegar en cas que no s’indiqui. Si és per via sublingual es col·loca sota la llengua i s’espera a què es dissolgui sense empassar saliva ni beure aigua. És una via d’emergència on normalment la BD és del 100% però s’ha de tenir en compte que la saliva té enzims que poden donar lloc a un efecte de primer pas pre sistèmic. Per evitar molta salivació s’utilitzaran excipients edulcorants que no siguin crítics, així la salivació no serà alta.
Els comprimits per via sublingual no són grans, són porosos, ovalats i no presenten arestes per evitar que danyin aquesta via. Els líquids s’han de Farmàcia Clínica i Atenció Farmacèutica_Palmira Homedes prendre a la dosi que prescriu i si són suspensions s’han d’agitar abans d’utilitzar-les.
Via digestiva 1. Col·loquis de peu (_per evitar reflux) o assegut.
2. Prengui el medicament sempre amb un vas ple d’aigua 3. Empassi el medicament sense mastegar, excepte si el metge li indica el contrari.
El medicament no s’ha de manipular: buidar la càpsula, triturar el comprimit etc. Si no li diu el seu metge o el seu farmacèutic.
ii. Aerosols: correcta utilització: 1. Descargolar el tap, sostenir l’inhalador verticalment, carregar la dosi fent girar la rosca en el sentit de les agulles del rellotge i ferlo tornar a la posició inicial quan s’ha sentit un “click” 2. Expulsar tot l’aire dels pulmons (per fora de l’inhalador) 3. Fer inspiració per la boca profunda, contínua i intensa. Els llavis han de tancar-se amb la boca del inhalador.
4. Retirar el broc dels llavis i contenir la respiració uns 10 segons(si l’aguantéssim massa provocaríem tos i la dosi sortiria) i després expulsar l’aire lentament.
5. Esperar un mínim de 5 min abans d’administrar una segona dosi si està prescrita 6. Eixugar el broc en sec i tapar.
b. Via nasal: Consisteix en l’aplicació de preparats líquids ens els orificis nasals, en forma de gotes, pomades o pólvores amb un nebulitzador. El què es busca amb aquesta administració és que el fàrmac quedi en contacte amb l’epiteli nasal, per tant, la informació obtinguda de la televisió és errònia ja que molts cops es veuen inspiracions brusques de manera que el fàrmac no romandria a l’epiteli.
Com fer l’administració nasal: i. Asseure’s i inclinar el cap endarrere ii. introduir el comptagotes o la punta del nebulitzador en un dels orificis nasals.
iii. Sense respirar, prémer la pera del comptagotes (amb la finalitat d’administrar el nombre exacte de gotes) o pressionar el nebulitzador una sola vegada i de manera ràpida, però sense excessiva força.
iv. Repetir el procediment en l’altre orifici nasal v. Mantenir el cap inclinat cap endarrere durant uns minuts per evitar que el producte sigui inspirat per els pulmons. Respirar per la boca i procurar no sonar-se durant aquest temps.
c. Via òtica: Consisteix en l’aplicació sobre el conducte auditiu de preparats líquids, anomenats gotes òtiques. Cal temperar la solució.
Com fer l’administració òtica i. Escalfar el flascó a temperatura corporal, mantenint-lo uns minuts entre les mans.
ii. Reclinar-se. Estirar suaument de l¡orella cap amunt i endarrere perquè el medicament pugui arribar fins les zones més internes.
iii. Col·locar el comptagotes sobre l’orella, procurant no tocar-la. Deixar caure la gota o les gotes de manera que rellisquin per les parets del conducte auditiu.
iv. Continuar reclinat durant uns minuts.
Farmàcia Clínica i Atenció Farmacèutica_Palmira Homedes S’ha d’evitar tapar l’orella amb cotó després de l’administració perquè aquesta absorbiria les gotes i no serviria de res l’administració.
d. Via oftàlmica: Consisteix en l’aplicació directa a l’ull de preparats oftàlmics, ja siguin gotes, col·liris o pomades.
i. Col·liris: Administrar al sac conjuntival. després al obrir i tancar els ulls, al contrari de les pomades i deixar l’ull tancat per permetre la difusió homogènia.
Procés d’administració: 1. Inclinar lleugerament el cap endarrere i cap a l’ull on s’administraran les gotes.
2. Sacsejar lleugerament la parpella inferior i aplicar les gotes en la cavitat que es forma (anomenada sac conjuntival).
3. Un cop administrat el col·liri, parpellejar per tal que el medicament es distribueixi bé per tot l’ull.
ii. Pomades: Procés d’administració: 1. Inclinar cap a endarrere i cap a dalt.
2. Baixar lleugerament la parpella inferior i estendre la pomada al llarg del sac conjuntival, però mai directament sobre l’ull 3. Mantenir els ulls tancats durant 1 o 2 minuts per tal que la pomada pugui estendre’s bé i es distribueixi adequadament e. Via rectal: Consisteix en la introducció en el conducte anal d’uns preparats sòlids, els supositoris, que tenen forma cònica o de bala i que es fonen a temperatura de l’organisme (37ºC). Gairebé no hi ha supositoris ja, via en desús.
S’utilitza sobretot en pacients pediàtrics que no poden utilitzar la via oral o en pacients amb trastorns GI.
Com a màxim podem tallar un supositori transversal de forma longitudinal. Si mitja hora després de l’administració es defeca no hi haurà efecte. Excepte en els casos dels laxants (supositoris de glicerina), tot i que si és expulsat sencer se n’hauria d’administrar un altre.
Si el supositori està tou cal posar-lo a la nevera uns minuts Procés d’administració: i. Ha d’introduir-se amb la punta orientada cap a l’interior. Uns 5 cm en el conducte anal perquè quedi ben retingut a l’interior.
ii. Unir les natges, fent força durant uns instants f.
Via vaginal: Consisteix en introduir el medicament a la vagina, en forma d’òvuls o de pomades.
Procés d’administració: i. Estirar-se i separar les cames ii. És necessari que el medicament s’introdueixi a la vagina el més profundament possible.
iii. En alguns casos, pot utilitzar-se un aplicador, llavors cal seguir les indicacions del fabricant (és molt important insistir en la higiene d’aquests aplicadors) iv. Durant 5 minuts després de l’administració continuar estirada amb les cames una mica aixecades.
g. Via tòpica: Consisteix en l’aplicació de medicaments sobre la pell, en forma de pomades, cremes, locions etc. amb la finalitat d’aconseguir un efecte local.
Farmàcia Clínica i Atenció Farmacèutica_Palmira Homedes Rentar i assecar la pell abans de cada aspiració Aplicar una petita quantitat sobre la zona a tractar i estendre suaument i de forma uniforme.
Precaucions: després de l’aplicació dels preparats, rentar-se novament les mans per tal d’evitar que es pugui arribar a la boca o als ulls.
h. Via transdèrmica: Pegats d’alliberació controlada: i. s’ha de treure la làmina de plàstic ii. Alguns amb coberta metàl·lica cap amunt iii. Rotar els punts d’aplicació iv. Treure i doblegar per evitar confusions Consisteix en difondre a través de la pell el contingut d’un medicament en forma de gel dipositat en un pegat amb la finalitat que arribi a circulació sistèmica.
Precaucions: el bany i la dutxa no els afecten, però si que pot fer-ho el sol en alguns casos.
i. S’han de treure les làmines protectores del pegat i identificar la cara correcta a aplicar ii. S’ha d’aplicar pressionant en una zona de la pell que no s’arrugui a l’hora de moure’s i que estigui neta, seca i sense cremes.
iii. No s’ha de repetir el mateix lloc d’aplicació dues vegades seguides iv. En el moment de retirar el pegat i per assegurar-se que no es torni a fer servir es doblega.
i.
Via parenteral: Consisteix en administrar els medicaments mitjançant una injecció.
Requereix l’ús d’agulles i xeringa. Segons fins on arriba la agulla, existeixen diferents tipus de punció parenteral: i. Intramuscular ii. Intravenosa iii. Subcutània iv. intradèrmica precaucions: en nens petits, ha de tenir-se especial precaució amb les injeccions intramusculars ja que existeix la possibilitat de que un nen sigui afectat al ser menor la massa muscular. L’administració parenteral la realitza el personal especialitzat, infermera, metge ,practicant, etc.
...