Tema III. El sorgiment del sentiment identidari de nació i les noves monarquies (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 2º curso
Asignatura Historia Moderna Universal
Profesor I.M.
Año del apunte 2015
Páginas 6
Fecha de subida 27/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Tema III. El sorgiment dels sentiments identitaries de nacio i les noves monarquies Grans monarquies  centralisme  creació de mites nacionals Guerra dels Cent Anys (1337-1453) • • • Guerra feudal entre el rei de França i el rei d’Anglaterra (nét de l’anterior rei francès, fet pel qual demana la corona francesa). El rei d’Anglaterra porta un exèrcit modern en comparació a l’exèrcit francès. L’exèrcit anglès s’havia dotat d’una infanteria arquera que es movia a distància i que creava pànic en la cavalleria francesa. Xoc entre una guerra cara a cara (cavalleria vs. cavalleria) i una guerra a distància (infanteria arquera vs. cavalleria).
Guerra entre potències (guerra entre importants monarquies): a mitjans s. XV, el rei anglès té ocupada gran part de França. Aliança entre el rei anglès i el duc de Borgonya. Els camperols francesos es reconeixen en el rei franc Carles VII i en Joana d’Arc, qui fa una reconquesta a partir de la Batalla d’Azincourt (1415). Tot i que Joana d’Arc és capturada i ajusticiada com a heretge, l’exèrcit continua la seva conquesta amb una nova infanteria i artilleria pesada (canyó), que portarà els francesos a guanyar en 1453.
Guerra molt cara: competència del monarca (que ha de trobar els recursos suficients amb la disminució de la dependència dels feudataris, imposant taxes, etc.), ja que els senyors no tenen els recursos suficients. Lentament i resultat del xoc entre el rei i els senyors resulta la disminució del poder dels senyors feudals/nobles a favor del rei. Alliberament del rei del jou dels feudataris i els càrrecs eclesiàstics.
Caiguda de Constantinobla Els senyors dels regnes orientals s’han de dotar d’un exèrcit amb artilleria pesant per defensar-se de l’atac otomà.
• • • Ivan III de Rússia: unificació del poder polític i eclesiàstic en Moscou. Es casa amb la filla de l’emperador otomà.
Matias Corví d’Hongria: regnat en guerra contra els otomans. Heroi nacional com a conservador dels territoris (i intent d’expansió). Últim intent abans de la ocupació otomana.
Vlad Dracul de Valàquia: neteja dels enemics interns (empalament). Ajustaments exemplars.
Originalment ortodox, es passa al catolicisme com a defensa contra els otomans (demanar ajuda als catòlics per iniciar una croada contra els otomans que els ortodoxos no haguessin iniciat).
Anglaterra Enric VII Tudor aconsegueix el poder després de la pèrdua anglesa a la Guerra dels Cent Anys, en una guerra cruenta entre els York i els Lancaster coneguda com a Guerra de les Dues Roses. Surt coronat un Tudor, proper als Lancaster.
Crea una cort al seu voltant i solidifica l’herència masculina. Obsessionat per defensar-se de qualsevol conjura que pugui treure-li el poder que ha acumulat en la seva persona. Noves aliances amb les ciutats i protecció de la petita noblesa (a qui el rei dota de títols)  gentry, en detriment de la gran aristocràcia. Reformes universitàries i agràries per reforçar aquestes aliances.
Anglaterra es retira de la gran política centre-europea per reorganitzar-se internament.
Ducat de Borgonya Bon paper a la Guerra dels Cent Anys. Gran ampliació dels territoris de Borgonya i Flandes (ambdós territoris de frontera) amb els matrimonis i per la seva gran riquesa (concentrada en el tràfic fluvial i en les ciutats flamenques) Model de cort culta i intel·lectual imposada per Carles V d’Habsburg (naixement de la música renaixentista i pintura flamenca). Importància de les ordres nobiliàries (controlades pels monarques, que són els únics que poden fer cavallers els nobles).
Carles el Temerari de Borgonya fa casar la seva filla hereva, Maria, amb Maximilià d’Habsburg (el probable hereu de l’Imperi). Inici de la creació d’un arbre genealògic europeu. Gran herència ajuntada.
Castella i Aragó Unió del Regne de Castella (Isabel) i Aragó (Ferran). Es junta una gran herència molt gran. En principi s’ajunten, no s’unifiquen (a la seva mort, els regnes havien de tornar a separar-se).
Política religiosa que dota d gran poder a la monarquia: creació d’una Inquisició pròpia que fa que la monarquia controli la justícia a tot el regne, dins d’un àmbit en què les monarquies europees, tot i que tenen el poder final de la justícia, no controlen tots els tribunes religiosos.
Inquisició  control que tothom defensi la religió de la monarquia. Tota l’heterodòxia pot ser condemnada pels tribunals de la Inquisició perquè no són totalment fidels als Reis Catòlics (purga ètnica): si el rei es l’escollit per Déu, la no creença en els mateixos credos que el rei significa que no es respecta el poder reial.
A les ciutats portuàries hi ha molta diversitat religiosa, acompanyada de certa riquesa (fluctuació de diners, intercanvis comercials). Problema: els reis necessiten aquests important comunitats de mercaders d’altres religions, tot i que no poden ser considerats com a súbdits si no respecten la religió dels monarques. Els reis faran servir aquests comerciant, però tractant-los de forma inferior a altres catòlics. Finalment, el 1492, aquests comerciant d’altres religions seran expulsats del territori (expulsió dels jueus, conquesta de Granada i viatge de Colom).
Imperi Austríac Maximilià d’Habsburg es escollit successor del seu pare en una monarquia imperial electiva, on no se seguia una successió hereditària. Frederic III i Maximilià assimilen la successió del títol imperial amb la dinastia dels Habsburg. Això fa que, des d’aquest moment i fins al segle XIX, el títol imperial estigui en mans d’un membre d’aquesta família.  Propaganda imperial: representació de la nissaga dels Habsburg en els arcs triomfals.
Formació d’una nova xarxa d’aliats a partir d’enllaços matrimonials entre els descendents de les principals monarquies europees  grans herències.
Els hereus d’aquestes unions familiars tenen sota el seu poder un gran territori i poder condemnat pels humanistes de l’època. Això provoca conflictes dinàstics.
Idea del príncep (v. Il principe, Nicolàs Maquiavelo) com a nou monarca reconegut per tothom, “escollit” per Déu, amb un model on els poders locals mantenien els seus privilegis (model contractualista).
CAS HISPÀNIC Ferran d’Aragó expandeix les terres a les costes d’Àfrica i vol potenciar la seva integritat.
Regne de Nàpols com a aliat de la Corona d’Aragó de la conquesta per Alfons el Magnànim (1453, pau de Lodi). El rei roman a Nàpols, molt maniobrat pels cortesans napolitans, deixant el seu fill il·legítim (amb una cortesana napolitana) Ferrante com a rei de Nàpols, qui es casa per reafirmar el seu poder. La filla de Ferrante es casa mb un jove duc de Milà, controlat pel seu oncle Ludovico el Moro Sforza. Ludovico no aguanta la inferència napolitana i demana ajut al rei de França Carles VIII (enemic de Ferran d’Aragó), deixant-lo passar pel seu territori. Quan passen pels Estats Pontificis, Alexandre VI Borgia demana ajuda a Ferran d’Aragó. Carles VIII s’instal·la a Nàpols (1494). Comença un cicle de guerres. El 1495 es crea, per part de Ludovico (qui veu el seu error), la Lliga Antifrancesa (Ludovico de Milà, Alexandre VI, Ferran el Catòlic, Maximilià d’Augsburg, Venècia) per intentar expulsar Carles VIII, fet que s’aconsegueix el 1498 a la Batalla de Fornobo.
Primera Guerra Italiana acaba amb la batalla de Fornobo (victòria dels antifrancesos). Ferran el Catòlic i Macimilià d’Habsburg casen els seus fills hereus i unifiques les dinasties.
Segona Guerra Italiana: Lluis XII, fill de Carles VIII, torna a baixar cop a Nàpols, passant individualment amb els governants dels territoris (p. ex. dóna terres al fill d’Alexandre Borgia, Cesare). Intent d’aliança amb Ferran el Catòlic  xoc d’exèrcits a Nàpols. Diverses batalles que acaben amb la victòria de Ferran el Catòlic, el 1503.
Xarxa matrimonial de la corona dels Reis Catòlics Ferran i Isabel els Catòlics casen els seus fills Joan i Joana amb els fills de Maximilià d’Habsburg i Maria de Borgonya, Margarita i Felip. Isabel és casada amb el rei de Portugal i Catalina amb el rei Enric VIII d’Anglaterra.
Felip i Joana tenen sis fills. Amb la mort de Felip el 1506, Joana no arribarà mai a governar Castella (es passa l’herència de Ferran el Catòlic al seu nét Carles V). Els quatre primers fills són criats per la seva tia Margarita a Flandes, on allà és regent). Segona tanda d’aliances matrimonials.
Carles V hereta molts territoris per part dels seus avis: Castella (per part d’Isabel la Catòlica), Aragó i Nàpols (Ferran el Catòlic), Flandes (Maria de Borgonya) i Imperi Austríac (Maximilià d’Habsburg). A la mort de Maximilià I Habsburg, Carles V arriba com el millor hereu del seu avi, presentant-se també Frederic I de França. Carles V suborna els principals prínceps de l’Imperi i la noblesa. Inici d’un regnat amb una crisi econòmica per no poder pagar els nobles  crèdits dels banquers que reben terra i privilegis.
A França no li interessa que Carles V controli Milà, el Franc Comptat i Flandes.
Problema a Castella, on no s’accepta Carles V com a rei. Volen que governi la legítima hereva: Joana la Beltraneja.
Aconseguir el títol imperial supera qualsevol legitimització familiar.
Marcurino Gattinara: conseller de Carles V enviat per Margarida des de Flandes. Ment pensant de la propaganda imperial i creador d’un sistema nou de monarquia composta.
Carles V no té una cort estable. Per mantenir el seu poder, el rei/emperador s’ha de deixar veure a tot el territori. Fa corts a totes les zones on hi va.
29 juny 1529  tractat de pau amb el Papa. Defensa dels Estats Pontificis per part de Carles V.
Enemics de Carles V: França (que intentarà aliar-se amb Anglaterra) i l’Imperi Otomà.
Canvis en l’exèrcit • • • • • • Introducció de l’artilleria  gran mortalitat, les grans cases nobiliàries perden molts dels seus joves que van lluitar. Això provoca que els dirigents i governants no vagin a la guerra, per por de morir.
Infanteria organitzada entre piquers i infanteria lleugera.
Diversitat d’ètnia.
Soldats voluntaris, no reclutats, vertebrats en tercis.
Demanda militar: el rei és l’únic que té el poder i la possibilitat de pagar un exèrcit d’aquest tipus, fet que accelera la construcció d’un monarca.
Accelerament de la demana fiscal per part del rei a partir de les “visites” a les principals zones del seu imperi (pagaments extraordinaris).
Fronts oberts de Carles V • Inestabilitat interna (revoltes dels prínceps protestants).
• • • Imperi Otomà: Solimà el Magnific Regne de França (Francesc I i Enric II) que s’alien amb la resta d’enemics de Carles V.
Barbarossa: petit “imperi” a Trivoli a partir de tots els saquejos 1503  Batalla de Cerignola: victòria de l’exèrcit de Ferran el Catòlic (dirigit pel Gran Capitán) contra l’exèrcit de terci amb una important infanteria i canyons. Canvi del sistema de fortificacions (millora de l’enginyeria militar de fortificacions) capaces de protegir-se de les bales (capes d’una espècie de terra que fa de coixí). Millor defensa i millor disposició dels canyons. Planta pentagonal.
Guerra de setges: més llarga, artilleria molt important  grans despeses: augment de les despeses fiscals (especulació).
1525  Batalla de Pavia: Francesc I de França és pres com a presoner de Carles V. És portat a Madrid (tractat de pau) on reconeix el poder de l’emperador sobre Milà. Carles V s’indigna perquè el Papa es posa a la seva contra en un moment en què l’emperador està aguantant les reoltes protestants (reforma luterana) als territoris germànic per lleialtat al Papa.
1526  Francesc I torna a París i trenca el Tractat de Madrid creant la Lliga de Cognat (Francesc I de França, Francesco II Sforza de Milà, Ciliment VII, Enric VIII d’Anglaterra, Venècia) 1527  Saqueig de Roma per una facció de l’exèrcit de Carles V (exèrcit amb influència protestant). Primer saqueig de Roma des del 410 (Aleric). Se sentien uns enviats de Déu per castigar la corrupció de l’Església Catòlica. + Pesta epidèmica: descens demogràfic. El papa es tanca al castell de Sant Angelo, d’on fuig a Barcelona.
1529  Tractat de pau entre Carles V i Climent VII en què el Papa reconeix el poder de Carles V i reconeix la titulatura imperial (coronació a Bolonya el 1530, investit pel Papa).
1535  ocupació de Tunísia i Milà: constitució i formalització dels tercis de marina (Nàpols, Sicília, Milà, Cerdanya). ORDENANÇA DE GÈNOVA Sistema de política interna Sistema de govern amb una monarquia que crea un sistema de consells per governar tot el territori, però sense eliminar l’administració local de cada part de l’imperi.
Punts febles del sistema • • Molt lent (burocràcia) Corrupció: els títols i càrrecs del sistema es compraven o Recuperar l’ingrés o Llibertat d’exercir el càrrec o Pagament als secretaris dels consells Visitadors generals que controlen i descobreixen i condemnen al rei els cercles corruptes (cada 20-30 anys).
Carles V  constant “re-coronació” a tots els territoris de l’Imperi (no hi ha capitalitat) Batalla de Muhlberg (1547)  Carles V guanya, però s’adona que el seu sistema de govern imperial no és viable (inviabilitat de governar un territori amb diferents confessionalitats: Espanya catòlica – Imperi protestant). DIVISIÓ 1555  Pacte d’Augusta (amb els prínceps protestants). Imperi Austríac (Habsburg) al seu germà Ferran I Habsburg.
1556  Monarquia Hispànica al seu fill Felip II, proporcionant.li una base per una bona política matrimonial (el casa amb la Reina Maria Tudor d’Anglaterra) Final de Carles V: reclús a un convent. Moment de conversió i d’espiritualitat (1558). Moment real de la successió entre Carles V i Ferran I.
1557  Batalla de Sant Quintí entre Felip II d’Espanya i Enric II de França (successor de Francesc I). Tractat de Cateau Cambreois (1559) en què França accepta la potència hispànica.
Conseqüències: emperador (reivindicant l’”Imperi” de les Amèriques, ja no l’imperi dels Habsburg).
• • Capitalitat a Madrid (1561) Annexió de la corona Portuguesa (1580-1640):la mare de Felip II, Isabel, és filla de Manuel I de Portugal. A la mort de Sebastià I de Portugal (besnét de Manuel I i nebot-net d’Isabel) Felip II porta l’exèrcit a la frontera i controla Portugal i les seves xarxes comercials i colonials fins 1640 (Felip IV) Santitat que legitima el seu poder  construcció del Monestir de l’Escorial com a residència reial + mausoleu de la monarquia (tomba dels seus pares).
...

Comprar Previsualizar