TEMA 7 La Comissió Europea (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Derecho - 2º curso
Asignatura Derecho de la Unión Europea
Profesor M.
Año del apunte 2015
Páginas 13
Fecha de subida 20/03/2015 (Actualizado: 08/05/2015)
Descargas 30
Subido por

Vista previa del texto

Tema 7 La Comissió Europea 1. Antecedents històrics La CECA va ser un èxit des del punt de vista jurídic, el moment històric ajudà i també pel fet que fos un àmbit molt acotat: acer i carbó. Ara be, en el cas de l’ EURATOM i CEE, pel fet de ser sectors de futura i regular el conjunt de tota l’activitat econòmica, aquesta Comissió va dissenyar-se de manera que no teia tants competències com l’ Alta autoritat de la CECA. La Comissió neix amb uns poders més restringits que el seu antecedent.
2. Concepte La Comissió és una institució políticament que representa i defensa els interessos de la Unió europea. Els interessos de la UE, no tenen perquè coincidir amb els interessos propis dels estats. Aquesta institució s’ assimila a un govern d’ un Estat, atès que té cert paper inter governamental si més no en l’ àmbit simbòlic. D’ una banda, l’ elecció de la Comissió ve condicionada per l’ aprovació del Parlament Europeu. Existeix la possibilitat que en cas de pèrdua de confiança, el Parlament pugui presenta runa moció de censura a la Comissió. En molts casos és la força impulsora en el sistema institucional de la UE: proposa la legislació, polítiques i programes d’ acció i és responsable d’ executar les decisions del Parlament Europeu i del Consell.
A més, la Comissió juga un paper clau en alguns punts de les relacions exteriors de la Unió. Co representa amb el president del Consell Europeu a la Unió Europea en el món exterior, amb excepció de la política exterior i la seguretat comuna (competència Alt Representant) Això es deu a que la Comissió juga un paper clau en les negociacions dels tractats, no hi va l’ Alta representant a negociar el tractat en tots els cassos. L’ Alt representant normalment dóna la veu política i el President Consell Europeu i la comissió negocia al detall els tractats. La part d’ acció exterior no és del tot coherent.
Règim jurídic. Art. 17 TUE, Arts. 244-250 TFUE, Reglament intern DOUE, LE308 de 08 de Desembre de 2000 , pàgina 6 (14 modificacions).
1 3. Composició, organització interna i principis rectors del seu funcionament.
Art. 17 TUE parla de la composició de la Comissió. De fet el mateix article indica que ala Comissió hi haurà un nacional de cada estat membre, no representant. Final al 31 de octubre e 2014, la Comissió ha d’ estar composada en teoria per un nacional de cada estat membre, inclosos el presidents i l’ Alt representant d’ Assumptes exteriors (Vicepresident). A partir de l’ 1 de novembre de 2014, el nombre de membres de la comissió serà l’ equivalent a dos terços dels Estats membres, inclosos el seu president i l’Alt Representant. En teoria, si s’ aplica aquest article, a partir de l’ 1 de novembre s’ hauria de tenir 18 membres, però convé afegir que l’ article 17 de TUE indica que això serà així sempre i quan el Consell decideixi que és així, per tant, el Consell per unanimitat podrà canviar aquesta disposició. Actualment n’ hi ha 28 perquè hi va haver un acord al juny de 2013 al règim previ de l’ establert al Tractat de Lisboa, és a dir, un nacional de cada estat membre a la Comissió. La independència objectiva no es dóna com és lògic.
En algun moment, s’ haurà d’ instaura el model de 18 membres, 18 nacionals.
Implicacions si algun dia s’ aplica i es redueix la Comissió.
Hi ha la necessitat d’ establir un sistema de rotació igualitari segons la diversitat geogràfica i demogràfica. Això vol dir que el repartiment dels comissaris s’ hauria de fer per decisió del Consell Europeu. Aquet seria l’ òrgan encarregat de decidir com serien les rotacions per unanimitat.
Qui pot ser comissari Per poder ser comissari en primer lloc cal ser nacional d’ un Estat membre. Els comissaris han de ser absolutament independents, lo qual comporta que no han d’ acceptar instruccions externes de cap tipus, especialment dels seus governs. Els estats membres tenen la obligació de tractar de no influenciar en el comissari que és el seu nacional, atès que el comissari NO REPRESENTA AL SEU ESTAT MEMBRE. En l‘ exercici del seu càrrec, els comissaris no poden exercir cap altra activitat professional ni fer cap acte que sigui incompatible amb les seves funcions.
2 Problemàtiques en quant a la independència.
No poden rebre instruccions del seu propi estat però això és qüestionable. Cada comissari té un gabinet de persones de confiança, normalment del mateix partir polític.
Aquest gabinet rep documents, als lobbies, des de empreses, des de organitzacions sense ànims de lucre, i el propi estat envia documents. No influencia directament, però ho pot fer de forma independent. A més, hi ha comissaris que tan bon punt han acabat la seva tasca, han anat a treballar en grans multinacionals del sector, això vol dir que les empreses també poden influenciar. Independència en dubte.
Com es fa per a que hi hagi una mínima independència.
La solució és garantir la permanència en el càrrec del comissari durant un mandat de 5 anys, l’ Estat no pot fer-lo fora del seu càrrec, no el pot cessar. D’ aquesta manera se sentirà més lliure i independent dels estats, es més, aquests només poden ser cessats per les causes que estan expressament previstes en els tractats. Motius de cessament col·lectius, moció de censura, o bé motius individuals, com pot ser la mort, dimissió o bé cessament, en aquest últim cas ha de ser el Tribunal de Justícia de la UE qui dicti la cessió.
Elecció dels comissaris Han de ser independents, 28 actualment. Cal diferenciar entre el President, l’ Alt Representant (Vicepresident de la Comissió) i els comissaris.
 President. Art. 17. 7TUE. Aquest article el que ens diu és que aquest es triarà tenint en compte els Resultats a les eleccions del reglament europeu. Els ciutadans ho trien de forma indirecte, ja que s’ escullen els candidats al Parlament. Tenint en consideració els resultats, a la pràctica ha volgut que cadascun dels partits que es presentaven al Parlament podien proposar també el President de la Comissió.
Proposició d’ un candidat a president. L’ article 17 afirma que el consell europeu ha de proposar un candidat per a president de la Comissió al Parlament Europeu, com s’ ha de tenir en compte les eleccions, cada partir portava un proposta i el Parlament podia triar allò que volia proposar. La iniciativa és inicialment del Consell Europeu.
El Consell Europeu a d’ estar d’a cord per majoria qualificada, el Parlament vota si 3 segons si li agrada o no el candidat, d’ entrada el tractat estableix que primer ha de ser per majoria qualificada però si no s’ aconsegueix es pot fer per majoria simple, majoria dels seus membres. Si un candidat no obté la majoria necessària el que diu el tractat és que el consell proposarà un nou candidat en el termini d’ un mes. El parlament tria el president de la Comissió a proposta del Consell Europeu; finalment és un pacte entre partits. El president pot influenciar en la legislació de les persones, nomena persones que té certa confina, però a més busca coherència en el conjunt de la Comissió.
 Alt representant. Article 18 TUE. És nomenat pel Consell Europeu per majoria qualificada amb l’ aprovació del President de la Comissió, ja que és el vicepresident de la mateixa. L’ alt Representant és la PESC. El Consell Europeu pot posar fi al mandat de l’ Alt Representant també per majoria qualificada. L’ Alt Representant té un estatut especial. En primer lloc realitza tasques en l’ àmbit de la política exterior i seguretat comú actuant com a mandatari del consell (mandatari consell Assumptes exteriors), però a més és vicepresident de la Comissió. Aquest doble estatut es dóna perquè la idea és que amb aquesta figura pugui augmentar-se la coherència entre totes les accions exteriors de la Unió. Aquesta figura no és equiparable al Ministre d’ assumptes exteriors tal qual. Així mateix s’ ha d’ encarregar de les relacions exteriors dintre de la Comissió i ha de coordinar tota l’ acció exterior de la Unió. Exemple: En una reunió l’ Alt presentant pot parlar en interès de la comissió i del Consell. Això comporta que les seves accions estiguin sota un doble règim.
 Resta de comissaris Els tria el Consell Europeu de comú acord amb el President. S’ adopta una llista amb els altres membres de la Comissió. Cada Estat membre proposa uns quants nacionals per a ser comissaris, dintre de la llista escull el que més li interessa. La proposta dels comissaris és dels estats membres, més raó per la qual s’ ha de blindar el càrrec, els pot proposar però no cessar del càrrec. El Parlament europeu ha d’ aprovar la llista proposada de fora col·lectiva, no pot desaprovar un membre individualment. El consell Europeu els nomena formalment.
Hi ha una doble confiança, per tant, hi ha legitimitat doble de la Comissió, D’ una banda pel que fa al Parlament Europeu, intervenen via els consell representats dels estats membres i interessos per part dels ciutadans.
4 4. Organització interna L’ última modificació del reglament intern va ser de l’ any 2011, aquest mateix reglament indica com s’ organitza de manera interna la Comissió. Pel que fa a l’estructura organitzativa: 1. Presidència i vicepresidència. Article 3 del Reglament intern. La presidència en teoria, té un paper exclusivament protocol·lari, representar l’ exterior davant d’ altres estats i fóra de la pròpia comissió en relació a altres institucions. Representa la Comissió, però també té una part Administrativa, convoca i reunir reunions, en fixar ordres del dia, convocar sessions. Així mateix participa el la presidència del Consell Europeu i té relacions amb el Parlament Europeu. Article 17.7 TUE reforça els poders de la presidència, d’ entrada indica que la Presidència és aquella que projecta políticament el desenvolupament de les funcions de la Comissió, però a més estructura i reparteix les diferents tasques entre els comissaris i finalment, és la presidència la que nomena els vicepresidents i demana a qualsevol comissari que presenti la seva dimissió prèvia aprovació pel col·legi de comissari. Vicepresidència, ajuda al president, el President està assistit per 7 vicepresidents. Aquests substitueixen per delegació del president de la comissió, presidir reunions, etc. La substitució es fa mitjanant un ordre de presidència que el fixa el president. Un dels vicepresidents és l’ alt representant. Són comissaris d’ una cosa més vicepresidents.
2. Gabinets personals, article 19 del Reglament intern. Cada comissari és assistit per un gabinet personal que està composat per persones de confiança del propi comissari, dirigides pel cap de gabinet. No només tenen la seva confiança sinó que són escollits pel mateix comissari, segons les normes del president de Comissió. El gabinet assisteix al gabinet en les àrees de treball específiques al comissari, i juntament amb el suport dels serveis de la Comissió. La manera d’ influenciar és per tant al gabinet.
5 3. Secretariat general, article 20 RI. Assisteix tant a la Comissió com al seu president.
Prepara reunions i els treballs propis de la Comissió, vetlla per a que es segueixin els procediments i s’ executin les decisions presses. D’ altra banda s’ encarrega de la coordinació de tots els serveis de la Comissió. això es realitza mitjançant un procediment de consultes obligatòries, el secretariat general pot preguntar als servies i aquests han de respondre. A més el secretaria s’ encarrega de publicar els treballs de la Comissió al diària oficial de la Unió Europea, i finalment és responsable de les relacions oficials amb les altres institucions de la Unió.
4. Serveis de la Comissió, articles 21-23 RI. Els servies de la comissió s’ estructuren per raó de matèria: Direccions Generals, sobre les quals hi ha unes Direccions i finalment per Unitats. Comissar- dg-direcció i unitats. Hi ha serveis comuns: servei jurídic però també l’oficina d’ estadística. Tota l’ estructura de la comissió té l’ obligació de consultar al servei jurídica per tots els projectes i propostes d’ actes jurídics, excepte aquells que siguin repetitius. Actes repetitius: actualitzacions.
5. Funcionament.
La Comissió funciona bàsicament en reunions. Aquestes reunions són setmanals o bé per convocatòria del President. En aquestes reunions hi assisteixen els secretaris generals així com alguns funcionaris que poden ser convidats. Les reunions dels comissaris es preparen prèviament pels caps de gabinets. Les sessions no són públiques. La pressa de decisions es pot fer mitjançant 4 procediments: 1. Votació. S’ aplica de manera general en les reunions setmanals, a petició de qualsevol comissari. La comissió quan vota decideix per majoria simple però el president té vot de qualitat (el que decideix). Existeix la possibilitat de presentar el vot per escrit, però això no vol dir que sigui el procediment escrit.
2. Procediment escrit. El procediment escrit es realitza a partir de la transmissió per escrit d’ una proposta a la resta de comissaris. S’ estableix un termini per a que cadascun dels comissaris pugui presentar davant d’ aquesta proposta reserves o modificacions. Si no hi ha canvis i no es sol·licita un debat, s’ entén que hi ha una aprovació tàcita.
6 3. Habilitació. Comporta que la Comissió habiliti a un o diversos comissaris per a que decideixin sobre un assumpte, col·lectiva. Ja es té el poder, però s’ activa.
4. Delegació. La decisió es delega, en principi no es té el poder, en directors generals o caps de servei que actuen en nom de la comissió.
5.1 Principis rectors del funcionament 1. Principi de col·legialitat. Comporta la imputació de les actuacions, de qualsevol dels membres de la comissió al seu conjunt; fins i tot, si hi ha vots en contra durant la reunió que pren aquella decisió. Aquest principi comporta la igualtat entre tots els membres de la comissió. Això no vol dir que no hi hagi comissaris que tinguin papers rellevants. Aquest principi fa que tribunal posi uns límits les habilitacions i estableix uns requisits: o Que la habilitació sigui expressa i concreta. El document que habilita aquell comissari, ha de ser de contingut essencial. Contingut acotat.
o La habilitació sempre ha de ser reversible. Un no es pot quedar amb la habilitació sempre.
2. Principi d’ independència. Aquest principi aplicat a la Comissió té dues vessants.
o Vessant Individual. Els comissaris no poden ser influenciats pels seus estats.
o Vessant col·lectiva. La comissió és independent respecte de les altres institucions europees.
3. Principi de responsabilitat. Aquest principi té una manifestació bàsica, políticament la comissió és responsable de la seva gestió davant del Parlament Europeu, mitjançant la moció de censura.
6. Competències 6.1 Iniciativa i Impuls La Comissió té la missió general d’ iniciativa. Això comporta que sigui entesa coma una institució motor de la integració europea. La competència d’iniciativa i impuls es manifesta en molts àmbits, en primer lloc, en la iniciativa que té la comissió per obrir la revisió dels Tractats, elaboració dels pressupostos, les relacions exteriors de la unió, i 7 així mateix, una activitat de propostes informals (estudis, fòrums de discussió, signament de memoràndums, llibres blancs i llibres verds.) Un llibre verd s’ utilitzen per poder obrir el debat d’ una proposta, es fa un debat en base a una argumentació. Llibre blanc, és el llibre final s’ ha discutit la proposta del govern (llibre verd) més tot el que hi ha hagut de contribucions.
Aquesta competència, cal tenir en compte que la Comissió té un monopoli quasi exclusiu de la iniciativa. El procediment legislatiu ordinari preveu que sigui la Comissió de manera general la que inicií l’ iter d’ una decisió de naturalesa legislativa. Quasi bé en tota la regulació és la comissió la que proposa, la que impulsa. Excepcions: Quan hi ha la proposta del Consell. Dins de la iniciativa i impuls s’ ha de saber que tant el Parlament com el Consell poden suggerir estudis sobre un tema i la presentació de propostes a la Comissió. És cer que la iniciativa està en mans de la Comissió, però hi ha altres institucions que poden suggerir a aquestes les seves propostes legislatives.
Articles 225 TFUE Parlament, 241 TFUE Consell. La Comissió decideix en funció de criteris polítics, si davant d’ aquesta suggerència fa una proposta formal, quins continguts tindrà aquesta proposta, i el moment en que la presentarà. La comissió llença un a proposta amb el contingut que ella vol, però es poden fer esmenes en el procés legislatiu, no en la iniciativa. El fet de tenir la iniciativa fa que la Comissió tingui un gran poder de negociació sobre el resultat final del procediment legislatiu. Així protegeix els interessos de la Unió. NO TÉ POTESTAT LEGISLATIVA PERÒ POT INFLUENCIAR.
Si la Comissió decideix presentar alguna proposta, s’ obre una primera fase de documentació i de consultes prèvies. La comissió pregunta sobre assumptes, s’ adreça a grups interessats i demana l’ opinió sobre propostes (interès comú de la Unió).
Després d’això el col·legi de comissaris pren la decisió final. Existeix la possibilitat que la proposta de la Comissió, abans que comenci el procediment legislatiu sigui modificada pel Consell; modificar-la per unanimitat art. 293 TFUE. Si la Comissió opta per no presentar proposta quan s’ ho ha demanat una altra institució, tant el consell com el Parlament poden presentar un procediment per omissió davant el Tribunal de justícia de la UE, o bé, el Parlament pot emprar les tècniques de control polític sobre la 8 comissió, pot presentar una moció de censura sobre la Comissió en bloc. A vegades la comissió mira un interès que no és comú pels comissaris.
6.2 Control.
Art.17.1 TUE. La Comissió velarà per que s’ apliqui els tractats i les mesures adoptades per les institucions i supervisarà l’ aplicació del dret de la UE sota el TJUE. La Comissió és la guardiana dels tractats de la Unió, vetlla pel compliment dels tractats. Per aquest motiu se li confereixen, en primer lloc, poders d’ informació i prevenció, poders per a perseguir infraccions, i també, la gestió de les clàusules de salvaguarda.
1. Poders d’ informació i prevenció. Art. 337 TFUE. La comissió pot demanar tot tipus d’ informacions i procedir aquelles comprovacions que consideri necessàries. La comissió pot demanar als particulars informació i pot comprovar-ho, com l’ Agència Tributària. Art. 4.3 TUE estableix el principi de cooperació lleial, és a saber, els estats membres tenen un deure de col·laboració amb la Comissió que inclou per una banda, informar de forma clara i precisa a la Comissió de les mesures que l’ Estat hagi adoptat sobre un assumpte, i a més, assenyalar les situacions de fet i de dret que pugui incomplir. Això comporta que qualsevol particular, persones físiques o jurídiques puguin denunciar davant de la Comissió situacions que considerin no conformes al dret de la unió. La comissió té la possibilitat de fer-ho per iniciativa pròpia, pot estudiar d’ ofici les possibles infraccions, fins i tot ho pot realitzar a títol preventiu, per tant, elaborarà/dictarà unes recomanacions i emetrà informes per advertir dels riscos d’ una possible infracció.
2. Poder de perseguir infraccions. En aquests cassos cal distingir entre: a. Incompliment de particulars. Són les autoritats nacionals les encarregades de perseguir i sancionar les infraccions de dret de la UE que fan els seus particulars, com si fos el seu propi dret intern, perquè de fet, és dret intern.
Excepte en determinats àmbits on la Comissió pren mesures directes contra el particular sempre i quan els estats ho prevegin i ho autoritzin. Per aquest motiu, s’ han de realitzar vàries activitats de verificació i inspecció. Després es declara l’ existència de la infracció i obliguen el seu cessament, i si cal es sanciona. Aquests temes a vegades arriben al tribunal de justícia de la Unió, el tribunal vigila que es respectin els drets de la defensa de les parts, hi ha 9 un límits. Aquí entra en joc la valoració de si en el procediment administratiu s’ ha protegit la defensa de la persona sancionada.
b. Incompliment dels Estats membres. La comissió controla l’ aplicació del dret de la unió quan els estats membres l’ apliquen en la fase administrativa.
Aquesta mira que els estats apliquin de manera correcta el dret, i que no hi hagi infraccions del dret de la unió. Això es fa via un procediment específic, article 258 TFUE. Es realitza en la fase administrativa per a que es pugui esmenar, ja que l’objectiu final no es sancionar, sinó que s’ apliqui correctament el dret de la Unió. Es realitza en 3 moviments: i. Fase d’ Investigació preliminar. Hi ha una part d’ iniciativa pròpia de la comissió, es tractat que en alguns moments la comissió fa sondejos i investigacions, intenta recopilar informació, però també en altres cassos es pot fera partir d’ una denuncia. Formulari a la web per queixar-se. La comissió ha de fer un seguiment i la persona que denuncia ha d’ estar informada, la denuncia la porta la Secretaria General, a més un cop rebuda, la Comissió investiga allò que s’ ha denunciar. La Comissió té el compromís que si s’ ha d’arxivar el cas, la Comissió ha de donar part al qui ha estat denunciat.
ii. Fase de conciliació. Aquesta fase comporta l’ inici formal d’ un procediment d’ infracció de caire administratiu. Iniciat un requeriment en forma de carta o citació, aquest ha de contenir: el tipus d’ infracció, les observacions concretes del cas, i donar un termini o bé per complir l’ obligació o bé per presentar al·legacions en la defensa. L’ objectiu no és sancionar, sinó que s’ apliqui el dret de la UE. Així mateix l’ Estat pot solucionar la controvèrsia i ja està, però pot no fer res, ni presentar al·legacions ni arregla el seu intern, ni deixa d’ actuar contràriament al dret de la unió, o bé, que les al·legacions que presenta no siguin satisfactòries. Amb això hi ha una segona fase iii. Dictamen motivat. La Comissió emet un dictamen detallat i que coma mínima de contenir una descripció de la possible infracció i un termini per a que l’ estat hi posi fi. Aquest dictamen no és vinculant, 10 és un dictamen de la Comissió però no és vinculant, sinó és una recomanació oficial a l’ Estat membre. Si no hi ha canvis en el comportament d l’ Estat, la comissió pot interposar una demanda davant del Tribunal de Justícia de la UE. La mitjana de durada d’ aquest procediment és mica més de 2 anys, com que l’ objectiu final es que compleixi, pot ser que això no s’ arribi a solucionar davant del Tribunal perquè l’ estat corresponent ja ha complit el dret de la UE.
c. Gestió de les clàusules de salvaguarda. La porta la Comissió perquè és la guardiana dels Estats, amb una clàusula de salvaguarda es pot no aplicar el dret de la UE durant una temporada. Són mesures de mesures temporals que suspenen determinats articles dels tractats en cassos de crisis (en general). L’ estat membre que vol aplicar aquestes clàusules al·lega un conjunt de fets a la Comissió que impliquen una crisi, ja pot ser l’aplicació de tractats o de dret derivat. Es demana a la Comissió que es pronuncií al respecte. Moment previ a l’ incompliment, per això es demanen les clàusules. La Comissió es pronuncia prèviament i pot acceptar o no acceptar aquestes al·legacions, així mateix pot restringir-les o condicionar-les.
Normalment està lligat a matèries d’ alteracions del tràfic comercial, però hi ha disposicions que permeten clàusules respecte medi ambient, unió econòmica i monetària, etc.
6.3 Normatives de execució i de delegació.
Normatives d’ execució. La Comissió té amplis poders d’ execució, ara bé, el Consell i els Estats membre també executen dret de la Unió. Per això se li atorguen poders autònoms i poders d’ atribució.
 Poders autònoms. Són limitats, i estan relacionats amb la gestió ordinària general de la Comissió, especialment en temes de gestió de fons estructurals i també d’execució del pressupost. També en laguns àmbits específics trobem expressions, es tracta de competències d’ execució que tenen cert caràcter particular, com pot ser, fixar, suprimir, modificar o autoritzar ajudes a determinades empreses. A més la comissió té el poder d’ execució en temes de competència deslleial. Finalment es 11 trobar alguna manifestació en la capitat de prendre mesures de caràcter general, normatiu subordinat, és a saber, com s’ aplica una certa normativa.
 Poders d’ atribució. L’ article 291.2 TFUE indica que els poders operaran quan siguin necessàries condicions uniformes d’execució dels actes jurídics vinculants de la Unió en casos específics. Aquests actes ja ha de conferir a la Comissió les competències d’execució. Exercici que està sotmès a unes modalitats de control, la comissió executa i fa les normes d execució, però el Estats continuen controlant això i aquestes han d’ estar sempre recollides en una decisió del Parlament i del Consell.
Reglament 182/2001, 16.02. 2011, DOUE, L55, 28.12.2001. El reglament fixa dos tipus de procediments per controlar la delegació de poders del Consell (poder executiu) a la Comissió: o Procediment d’ examen. S’ aplica a actes d’ execució d’ abast general i els relacionats amb 5 àmbits: programes amb implicacions importants per la Unió, política agrícola comú i política pesquera comú, medi ambient, seguretat o protecció de la salut animals i plantes, política comercial comuna i fiscalitat.
o Procediment consultiu. S’ aplica a tots els actes als que no s’ aplica d’ examen.
En tots dos procediments, la Comissió presenta una proposta de reglamentació (actes executius) presentada a un comitè format per representants dels estats membres amb igual ponderació de vots i presa de decisions que al Consell, més un membre de la comissió que presideix aquest comitè. El president del comitè en tots dos procediments presenta el projecte d’ acte d’ execució, la proposta de reglamentació, que pot ser esmenat pels membres del comitè. Finalment, també en tots dos procediments hi ha un dictamen del comitè. Es la manera que els Estats controli les execucions de la Comissió, es fa amb el vist i plau dels Estats. En el procediment consultiu el dictamen pot haver estat votat pels estats i s’ aprova per majoria simple, a més aquest dictamen no és vinculant. Si es fa mitjançant el procediment d’ examen, el dictamen pot ser favorable llavors la Comissió adopta l’ acte, o bé negatiu no s’ adopta l’acte. La comissió pot optar 12 per modificar l’ acte o bé pot recórrer al comitè d’ apel·lació, tornar a demanar un comitè. Si no hi ha dictamen l’ acte s’ adopta excepte certes excepcions.
Normatives de delegació. Es tracta d’ una categoria nova d’ actes normatiu, recollit al tractat de Lisboa. Article 290 TFUE, afirma que un acte legislatiu podrà delegar ala Comissió els poders que calguin per adoptar actes no legislatius d’ abast general que completin o modifiquin determinats elements no essencials d’ un acte legislatiu. Acte legislatiu que pot modificar-se per un acte no legislatiu. L’ acte legislatiu ha de determinar de forma expressa els objectius, el contingut, l’ abast i la durada del poder.
Cada acte de delegació té condicions o les pot incloure, per exemple que el Parlament i el Consell puguin revocar la delegació(poden treure el poder) o abans de l’ entrada en vigor revisar el contingut que aquest té.
13 ...

Tags: