Tema 11: Nemàtodes (ZOO) (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Microbiología - 1º curso
Asignatura Zoologia
Profesor F.G.D.P.
Año del apunte 2015
Páginas 3
Fecha de subida 19/12/2015
Descargas 32
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 11: NEMÀTODES 1. Concepte d’ecdisozou Presenten ècdisis: procés pel qual muden la cutícula. Tenen un esquelet extern rígid (secretat per les cèl·lules epitelials) que quan l’animal creix aquest al ser rígid no s’adapta i per tant, l’animal l’ha d’anar canviant a mesura que creix. No té perquè tenir una relació directa amb la metamorfosi (pot haver ècdisis amb metamorfosi o sense).
2. Característiques generals 1) Organismes pseudocelomats. Presenten celoma d’origen blastocèlic.
-És el medi de circulació o distribució de materials i nutrients (degut a que no tenen sistema circulatori).
-Els hi serveix d’organ/esquelet hidrostàtic (amb una alta pressió hidrostàtica) que els permet el moviment.
-Espai pel desenvolupament i diferenciació dels sistemes.
-Espai d’emmagatzematge de productes de rebuig.
2) Presenten els dos extrems aplanats/afilats, i una cua posterior/darrere l’anus.
3) Tenen un gran èxit evolutiu. Posseeixen un pla d’organització molt eficaç i molt senzill: un cos constituït per un sistema de tubs (tub dins de tub) de secció circular. Tenen un doble tub intern (el més interior el tub digestiu) entre ells la cavitat pseudocelomatica i el segon tub (el més exterior) (“l’epidermis”).
4) No tenen el cap diferenciat, però tenen cervell anterior.
5) Poden ser de poques micres fins a 8 metres de llargada.
6) Només poden ser endoparàsits (degut a la falta de sistemes i estructures corporals).
7) Són triblàstics, sense segmentació i amb simetria bilateral (tot i què degut a diverses estructures com el cap tenen tendència o característiques que els aproximen a la simetria radial).
8) Cos vermiforme (en forma de cuc).
9) Tenen una epidermis cel·lular amb cutícula rígida (no cel·lular sinó segregació per part de l’epiteli), el qual els porta a fer diverses mudes, i per tant, tenir un creixement discontinu (hi ha salts en el creixement de l’individu).
10) Sistemes: -Sistema digestiu complert, amb boca i anus i faringe muscular (molts d’ells són bacteriòfags, i per tant, els permet triturar-los).
-Sense òrgans respiratoris ni circulatoris.
-S.N. no gaire desenvolupat, amb ganglis cerebroides, i dos cordons nerviosos, un dorsal i l’altre ventral. Tenen òrgans sensorials desenvolupats.
-Aparell reproductor de gònades i conductes simples o dobles. Els sexes casi sempre dioics (separats) tot i que també hi ha hermafrodites.
Generalment els mascles més petits que les femelles. Desenvolupament en general directe (sense metamorfosi).
-Sistema excretor de canals, mitjançant la cavitat pseudocelomatica la qual els serveix com a recol·lectora de les excrecions de l’individu, les quals passen per un nefridi (“ronyo”) i són expulsades a l’exterior pel porus excretor.
3. Diversitat i cicles biològics -Molt poques espècies conegudes (25.000 esp. conegudes i s’estimulen que poden haver-hi fins a 10.000.000 esp.) 3.1 Nematodes lliures -Molts d’ells són edàfics (viuen a la zona superior del sòl) i molts d’altres són marins (aquests amb sedes molt desenvolupades).
-Organismes de vida lliure amb moltes estructures sensitives.
3.2 Nematodes fitoparàsits -Organismes que parasiten vegetals (a través de les arrels) -Poden ser xucladors, enquistar.se dintre o fora la planta, incrustar-se als teixits, moure’s a través dels teixits del hostatger...
3.3 Nematodes zooparàsits -Organismes que parasiten animals.
EX: -Lombriz intestinal (“dels nens quan mengen molt sucre” passa a través del tub digestiu, surt per els excrements i provoca picors, i torna a entrar per la boca).
-Anisakis símplex (hostatger definitiu els mamífers marins, on expulsen els ous, els quals aniran creixent, seran menjats per crustacis, posteriorment menjats per peixos i aquests per mamífers marins tancant el cicle. Els humans podem ser hostatgers accidentals al menjar els peixos amb anisakis (moren amb la congelació a temperatura de -20ºC).
-Lombriz intestinal grande del home (hi ha també altres espècies d’aquest especialitzat en altres animals): ingerim els ous d’aquesta els quals arriben al intestí i travessen la paret intestinal. Posteriorment passen pel cor, pulmons (trencant alvèols), pugen pels bronquis i tràquea i després són tragats per la faringe, passen per l’estómac i finalment tornen al intestí on es reproduiran i expulsaran els ous a través dels excrements.
- Triquina: paràsit intestinal d’adult. La forma larvària es troba enquistada en músculs d’animals tals com el porc, els quals ingerirem i aquests després poden expandir-se a través del nostre organisme i activar l’activitat mòbil, i posteriorment enquistar-se de nou en diverses parts del cos.
-Filaria de Medina (femelles de més de 80cm de longitud) habiten al cos de petits crustacis els quals es troben en aigües de països subdesenvolupats, els quals la beuen i ingereixen el nematode. Aquest es propaga a les zones pròximes a l’epidermis externa (semblen venes) i per reproduir-se quan noten a través de sensors que l’epidermis està submergida en aigua, expulsen els ous a l’aigua. (s’extreuen com si enrotlléssim cordes).
-Filaries: es propaguen a través de la mossegada de la mosca negra, la qual fa una ferida a la pell i permet que el nematode entri a l’organisme.
Aquesta pot provocar l’elefantiasi o la ceguera del riu.
*Entomopatògens: són nematodes que parasiten insectes. Permeten ser una espècie de bioinsecticides i controlar les plagues.
...