Tema 4: Crisofícies (Heteroconts) (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Microbiología - 2º curso
Asignatura Protistologia
Año del apunte 2015
Páginas 2
Fecha de subida 09/04/2016
Descargas 2
Subido por

Vista previa del texto

Protistologia TEMA 4 Ariadna López Coll TEMA 4: CRISOFÍCIES (heteroconts) Les crisofícies forma un grup minoritari dins dels heteroconts. Tambè s'anomenen algues daurades (golden algae) i s'han descrit nomès 154 espècies.
– El seu hàbitat és en aigües fredes i continentals, ambients oligotròfics. Algunes són marines.
– Es tracta d'organismes monadals, nedadors, unicel·lulars o colonials. Moltes d'elles tenen projeccions per nadar millor.
– Els seus plasts tenen color groc daurat o brunenc, ja que contenen fucoxantina, entre altres carotenoids i clorofiles a i c1.
– Presenten flagel anterior, amb dos rengles de mastigonemes, i un flagel posterior, més curt i llis.
– Presència de cists de resistència, de formació endògena.
– Cloroplasts amb 4 membranes – Moltes espècies presenten una taca ocular (estigma) normalment de color taronja viu per acumulació de carotens.
– Com a substància de reserva acumulen crisolaminarina.
– Molt importants com a indicadors d'aigüa dolça i també com a indicadors per fer reconstruccions paleoambientals. En aquest últim, es treballa només amb els cists.
– N'hi ha que formen per fora càpsules (anomenades també lòriques) cel·lulòsiques o pèctiques, més o menys silicificades → Chrysococcus, Dinobryon – En un altre grup de crisofícies, bastant freqüent, es formen esquàmules silíciques. → Synura, Mallomonas – Fotosintetizen i també presenten capacitat de fagotrocia (gràcies al flagel barbulat, ja que és més llarg). Moltes espècies amb plasts presenten nutrició heterotròfica facultativa, normalment estimulada per intensitats de llum baixes. Poden captar partícules mitjançant pseudopodis (fagotròfica) o bé segregar enzims al medi. El flagell llarg atrapa la partícula creant un corrent d'aigua que la col·lca entre els dos flagels i la presa és reconeguda per un ''complex'' captador de partícula que la engoleix formant una vacuola alimentària.
Protistologia TEMA 4 – Ariadna López Coll Es poden reproduir asexualment o sexualment; la reproducció asexual es produeix per divisó longitudinal, mentres que la reproducció sexual és rara i és per isogàmia (si la cèl·lula és n → es pot transformar en gàmeta). Passen una bona part del seu cicle vital en forma d'estadis de resistència, anomenats estatòspores o estatocists, les quals són específiques per cada espècie i es sintetitzen a l'interior de la cèl·lula, al voltant del nucli i del cloroplast.
L'embolcall citoplasmàtic que queda per fora degenera després, deixant els cists lliures.
– No totes són unicelulars, sinó que poden formar colònies anomenades palmeloides. L'exemple més freqüent en els nostres rius és Hydrurus foetidus, la qual és una alga pròpia dels rierols de muntanya de tot el món, que apareix a la primavera als nostres rius dels Prepirineus i es va estenent posteriorment a les aigües de llocs més elevats dels Pirineus, durant l'estiu.
– Trobem un grup anomenat silicoflagel·lats, que viuen en el plàncton marí i que tenen un esquelet intern format per peces silíciques amb aspecte d'espícules, soldades entre elles, formant una mena de xarxa. Aquests presenten un flagel i molts plasts de color groc o bru groguenc. Són molt importants en el plàncton. Les trobarem durant tot l'any. → Dictyocha fibula.
...