Tema 1 - Globalització (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Sociedad, Salud y Bienestar
Año del apunte 2015
Páginas 7
Fecha de subida 12/04/2016
Descargas 36
Subido por

Vista previa del texto

Tema 1 – La globalitzacio Mirada sociològica De què parlem quan parlem de globalització? En parlar d’intercanvi mundial parlem de l’impacte, dels resultats i de les conseqüències de les accions econòmiques (globals) sobre el medi ambient, l’entorn, els països i les persones enteses com a part d’un tot (el món).
No es pot determinar si és un fenomen nou o antic, tot canvi tecnològic en la historia ha comportat un pas més vers la globalització: l’invent de la roda, el carro, els vaixells, automòbil, telefonia, Internet... A causa d’aquests canvis s’han anat expadint les idees, els valors, les formes de fer. Hi ha hagut canvis en les representacions social i la organització social. Canvis en la identitat individual i social i en la seva construcció.
Globalització o globalitzacions? Existeixen diverses globalitzacions:     Canvi global en el mediambient (Calentament global) Globalització poblacional Globalització econòmica Globalització informacional I totes elles tenen uns efectes en comú: l’increment de l’homogeneització de la societat.
    Es consumeixen els mateixos productes S’estandaritzen les pautes de comportament i els estils de vida Uniformització dels valors estètics S’imposa l’ús d’un mateix codi (més que d’una mateixa llengua) per accedir a la comunicació o a l’ús d’artefactes tecnològics.
Però també provoca...
 Increment de la propensió a la sobreexplotació i a un ús inadequat dels recursos dels ecosistemes locals.
 Impactes ambientals: ecològics i de degradació social  Empobriment cultural i pèrdua del control local La crisi dels 90 El capital comença a fluir per la xarxa i escapa als controls dels estats.
Estat del benestar -Elevat nivell de Serveis a càrreg de l'Estat (transport, sanitat, educació, atur...
-Efecte de redistribució de la riquesa.
-Elevat nivell de vida -Inversió pirámide d'edats Nivell de vida -Massa en atur imprescindible (gran part immigrants) -L'atur causa racisme i xenofòbia.
-Familia nuclear i monoparental -Reducció del suport social Costos de producció -Salaris elevats -Forts drets socials -Normativa ambiental exigent Valor afegit al disseny (Productes més cars) Caiguda de la producció: -Caiguda del consum -Increment de l'atur -Reducció de salaris Fugida del capital als Països de l’Est per producció: Aquests reben el capital d’occident i els beneficis són pels capitalistes occidentals. Això provoca una transformació en la economia:       Costos baixos de producció No respecte pels Drets Humans No costos ambientals No Estat del Benestar Jornada laboral llarga i poques vacances Es genera atur, i com la gent té necessitats de subsistència es conformen amb salaris baixos.
Problemes del projecte globalitzador     El problema per compaginar els interessos globals amb els nacionals, regionals i locals El problema d’aconseguir una innovació incremental El problema del suport social a la ciència El problema de l’adaptació cultural a la societat del coneixement (mobilitat social, desplaçaments, residència, convivència...) Quines conseqüències té la globalització? La globalització ha comportat:    Canvis estructurals Canvis personals i interacció social La manera que afecten els canvis estructurals a la persona La globalització és un fenomen bàsicament (però no únicament) de tipus econòmic, està específicament vinculat al creixement econòmic i per tant està vinculat a les desigualtats socials. La globalització és també cultural, política i ambiental i està unida indissolublement al desenvolupament de les noves TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació).
La desmaterialització de la informació i les relacions socials, la deslocalització de la producció, la mobilitat territorial forçada per raons laborals (no se’n vol dir migració) afecten alguns dels pilars de l’ésser humà com a ésser social. Canvi de referents, alteració de les formes de satisfer les necessitats de pertinència i les necessitats d’arrelament.
La globalització implica:        Canvi d’escala (Barri, ciutat, nació...) Noves concepcions i modalitats de connexió entre l’economia, el mercat, el capitalisme i la democràcia.
Noves experiències en la vida quotidiana a causa de l’intens moviment transnacional de béns, serveis, informació, manufactures, mà d’obra, persones, etc.
Internet com a nou espai de consum i de “ciutadania” (fer la compra per internet, llibreries virtuals, possibilitat de votar…) Problemas socials estructurals:  Precarització, ‘flexibilització’ i explotació laborals  Noves bosses de pobresa i exclusió (“escletxa digital”, racisme)  Desequilibris ambientals (escalfament global, consum de territori)  Facilitació d’hegemonies culturals ( malgrat totes les cultures arriben on abans no hi arribaven)  Paper ambigu o obsolet dels Estats-Nació Resistències polítiques:  Moviment(s) anti/alterglobalització (think globally, act locally)  Resurgiment d’iniciatives localistes (nacionalistes, comunitàries, etc.) Conseqüències en la vida quotidiana de les persones i comporta una sèrie de reptes que introdueixen novetats en el ‘pla de vida’ de les persones.
La metàfora de la “modernitat líquida” de Bauman Modernitat sòlida •Intitucions, hàbits i models de comportament acceptable i estables (marcs de referència clars •Unió poder-política (EstatNació) •Vincles socials forts, sentit de comunitat, sacrifici d'allò personal a favor d'allò col·ectiu.
•Pla de vida a llarg termini, seguretat, certesa, controlabilitat, el passat és útil pel futur.
•Responsabilitat col·lectiva en la resolució de la vida individual Modernitat líquida •Intitucions, hàbits i models de comportament acceptable es descomposen (inestabilitat) •Poder deslocalitzat, E-N perd pes polític, desafecció ciutadana amb la política •Vincles socials febles, no sentit de comunitat, individualisme i competició.
•Pla de vida a curt termini, inseguretat, incertesa, incontrolabilitat, passat no útil pel futur.
•Sobreresponsabilitat del "jo" davant dels riscos i la incertesa.
La globalització es pot relacionar amb un canvi de model cultural que té repercussions sobre el benestar de les persones.
Exemple: Metàfora del pelegrí i el rodamón de Bauman   Pelegrí: Trajectòria incerta, però certesa sobre on vol arribar (mod. Sòlida) → No sé com ho faré i a on, però treballaré d’enginyer (seguretat) Rodamón: Trajectòria incerta, destí incert (mod. Líquida) → No sé què vull i a on em dirigeixo (angoixa) L’època actual es caracteritza per la incertesa, l’ambivalència i el risc en les principals esferes de relacions i vincles socials.
Què en diuen les teories clàssiques de la Psicologia Social? L’ésser humà és social per definició, amb unes necessitats (entre altres) de pertinença o afiliació, i necessitats d’arrelament.
  Necessitat de pertinença o afiliació:  Necessitat d’estimulació positiva  Necessitat de recolzament social (sentir-se acceptat)  Necessitat de comparació social Des de Schachter, afiliació: ajuda mútua, conducta altruista Exemple: Mobilitat geogràfica per incrementar les oportunitats del lloc de treball i m’he d’adaptar:  Si m’adapto: Nous grups, nous referents, noves comunitats Si no m’adapto: Pèrdua del nivells intermedis entre estructura social i la persona provocant una interacció social desvinculada del territori.
Necessitat d’arrelament (social i territorial):  Familiaritat cognitiva (dóna llibertat de moviment)  Familiaritat afectiva (sentir-se bé amb l’entorn)  Preferència de paisatges (capacitat restauradora de l’entorn) Apropiació, attachment, dependència de lloc  Simbolisme de l’entorn  Construcció sistema simbòlic compartit que permet la comunicació    La globalització comporta trencament de la cohesió (en el seu sentit tradicional) i noves formes de cohesió (pendents de madurar). Últimament s’utilitza un terme substitutiu: harmonia social. Harmonia implica convivència o coexistència entre desigualtats socials, no un treball proactiu de construcció de teixit social.
D’acord amb Dubar (2000) Hi ha un canvi de model cultural el canvi provoca una crisi que altera i desafia les relacions i vincles “sòlids” (intimitat, treball, ideologia...) i l’experiència indentitària “sòlida”. (Sòlid = cert, segur, estable).
Avui dia cal escollir, decidir i re-inventar-se constantment, en un context on res no està garantit d’antuvi. Això dóna lloc a una experiència psicològica ambivalent, tenim llibertat per escollir però estem angoixats perquè comporta un risc i no sabem si acertarem o no en l’elecció.
La crisi de model cultural actual s’expressa com un canvi en les formes d’identificació que constitueixen la identitat de les persones. (Identitat= actes d’identificació contingents (variables segons context, cultura, història, etc.), NO és una essència invariable). Existeixen 2 tipus d’identitats: Aquestes poden o no coincidir.
1. Identitats per als altres: atribuïdes pels altres 2.
Identitats per a Model comunitari •Pre-eminència d'un "nosaltres" essencial que és font absoluta d'identitat personal.
•"Sóc obrer" → preeminència "Id. per als altres" sí mateix’ = reivindicades Model societari •Pre-eminència d'un "jo" contingent que escull i s'autoinventa permanentment.
•"Avui treballo com a enginyer" → preeminència "Id. per a sí mateix" per un mateix El vincle societari (‘líquid’) genera tensió, ansietat, angoixa, incertesa, sentit d’insuficiència, de ‘no ser capaç de res’… (Ex: Els suïcidis a France Telecom 2009). Com es resol aquesta crisi provocada pel fet d’haver de “treballar sobre un mateix” (reinventar el ‘jo’) sense garanties de certesa? 1. Replegament identitari sobre un mateix: regressió a vincles primaris, essencials, comunitaris, que proveeixin d’un sentit de seguretat ontològica. Auge de nacionalismes, fonamentalismes… (Ex: racisme contra immigrants) 2. Reconversió identitària: cerca de seguretats identitàries sense caure en pertanyences essencials.
Textos Quan parlem de globalització podem pensar en aquest fenomen de dues maneres, com a escenari immediat o proper, o com escenari de futur. És a dir, 1) En forma d’una incipient globalització econòmica posterior a la segona guerra mundial; una globalització liderada pels països banyats per les costes de l’Atlàntic (la globalització d’inspiració occidental, euro-americana o anglosaxona ) i que ara està canviant el seu eix cap a Àsia, Euràsia i el Pacífic i, fins i tot, l’Àrtic. El canvi actual d’eix de la globalització econòmica, a curt i mig termini, anuncia problemes i crisis politico-econòmiques, militars i socio-culturals que ja estem experimentant. Són fruit de la transició cap a una segona globalització, la d’inspiració asiàtica.
2) En forma d’una globalització entesa com a procés de coordinació de les energies i recursos a escala planetària plantejada a llarg termini i que d’aquí a més o menys 200 anys culminarà en una civilització de grau 1. La civilització de grau 1 serà molt diferent a la nostra. El camí cap a una civilització de grau 1 és més optimista que la versió mediàtica de la globalització, i s’ha de llegir en clau de refranys com ‘No hi ha mal que per bé no vingui’. Les crisis com les que actualment estem experimentant (malgrat les retòriques electoralistes) són la manera que té el progrés d’avançar cap a formes d’organització tecnològicament cada vegada més avançades.
En aquest sentit, la superació de les crisis ens portarà a un nou estat de les experiències humanes, a una nova civilització d’escala planetària.
Dr. Jordi Colobrans 2015 L’escala de Kardashov i els tres tipus de civilització L’any 1964, un astrofísic rus, Nikolai Kardasov va proposar mesurar el grau d’evolució tecnológica de les civilitzacions i ho va fer fixant-se en la quantitat d’energia que aquestes usen. Kardasov va distingir tres tipus de civilització. Les de tipus I, de tipus II i de tipus III. Una civilització de tipus o de grau I és la que tindria control sobre els recursos energètics del planeta d’origen. Les de grau II controlarien els recursos energètics dels sistema planetari que habiten i, les de grau III ho farien de la galàxia que habiten. Kardasov pensava molt a llarg termini.
Bauman, societat líquida (Bauman 2007) “La exposición de los individuos a los caprichos del mercado laboral y de bienes suscita y promueve la división y no la unidad; premia las actitudes competitivas, al tiempo que degrada la colaboración y el trabajo en equipo al rango de estratagemas temporales que deben abandonarse o eliminarse una vez que se hayan agotado sus beneficios.
La «sociedad» se ve y se trata como una «red», en vez de como una «estructura» (menos aún como una «totalidad» sólida) (…). La virtud que se proclama más útil para servir a los intereses individuales no es la conformidad a las normas (que, en cualquier caso, son escasas, y a menudo contradictorias), sino la flexibilidad: la presteza para cambiar de tácticas y estilos en un santiamén, para abandonar compromisos y lealtades sin arrepentimiento, y para ir en pos de las oportunidades según la disponibilidad del momento, en vez de seguir las propias preferencias consolidadas.” ...