TEMA 2 - Suissa (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Ciencias políticas y de la Administración - 2º curso
Asignatura Política Comparada II
Año del apunte 2017
Páginas 9
Fecha de subida 16/06/2017
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

Júlia Mumany Pesarrodona 1 Tema 2: Suïssa INTRODUCCIÓ Estat situat al centre d’Europa on hi viuen aproximadament 7 milions d’habitants, i es tracta d’un dels països més antics, essent previ als estat-nació.
Es considera que va néixer el 1291 gràcies a una jura per defensar-se mútuament entre tres cantons, temorosos d’una invasió austríaca. Aquesta aliança dels III Catons seria la prèvia a la formació de la Confederació de Suïssa. Després de successives aliances de defensa fins 1481 es va constituir la Confederació dels VIII Cantons. En els segles següents es construirà progressivament la construcció dels XIII Cantons, fins que va aconseguir la seva independència al segle XV, concretament el 1648, quan van separar-se del sacre imperi romà a canvi de mantenir la neutralitat al futur. Va obtenir el seu estatus Federal al 1803 en ser dividida reorganitzada com a República Helvètica durant l’ocupació de França revolucionària gràcies a Napoleó Bonaparte. Es va constituir en 22 cantons fins la seva alliberació el 1815, i més tard durant una guerra civil i religiosa emergeix l’estat federal de 1848.
Degut a la seva política neutral va travessar el segle XX sense participar en cap guerra.
Des de 1848 la Confederació Suïssa ha estat un Estat federal format per cantons relativament independents, alguns dels quals han romàs confederats des de fa més de 7 segles. És per això que se li atribueix el caràcter d’una de les repúbliques més antigues del món.
Júlia Mumany Pesarrodona 2 HISTÒRIA I SOCIETAT • La democràcia més antiga del món? • La consociació i la fórmula màgica • De la Confederació a la Federació? • No coincidència de les clivelles o Guerra del Sonderbund • El cas de Jura (1978) o Constitució del 1848 – 1874, i • La unitat nacional de Suïssa la del 2000 La seva organització actual és federal, però fins el 1848 eren una confederació.
La guerra del Sonderbund de 1847 va ser separatista entre Federalistes (calvinistes, liberals i ciutadans de les terres baixes) i Confederalistes (camperols, catòlics i ciutadans de terres altes). El Partit Radical – Demócrata comença a estar present en cada cop més cantons urbans i protestants. Els seus membres són partidaris d’un sistema més centralitzat i gradualment van arribar a ser majoria en el Parlament, des d’on van impulsar programes anticatòlics i anticonstitucionals. Sentint-se amenaçats, els 7 cantons catòlics de Lucerna, Uri, Schwyz, Unterwalden Valais, Vaud i Zug van concloure una aliança secreta el 1845, el “Sonderbund” (aliança especial) que surt a la llum quan intenten aliar-se amb Àustria, actuant inconstitucionalment. El 1847 el Parlament va ordenar la dissolució de la Sonderbund i davant de la negativa dels 7 cantons, esclata la guerra civil. El conflicte és curt i poc sagnant, i acaba amb la derrota dels catòlics, després de 26 dies de guerra i uns 100 morts.
En resulta l’establiment i adopció d’una nova constitució que es va aprovar el 1848 era liberal i federal, tot i que amb aires més centralitzadors. Aquesta no tornarà a ser revisada fins 1874, en la qual l’Administració Central va arribar a ser més important que els cantons. A més també es van aprovar els referèndums a nivell federal, que per llavors només estaven a nivell cantonal.
Els guanyadors eren conscients però, que no podrien fer la nova federació sense consens entre totes les parts, i es van establir pactes per a repartir-se el poder en consens, per tal d’evitar conflictes religiosos i ideològics.
Finalment hi ha la 3a Constitució, el 18 d’abril de 1999 però que es va fer efectiva l’1 de gener del 2000. Estableix que la Confederació Suissa és una república federal d’actualment 26 cantons, amb un llarg catàleg de drets individuals i populars, delimita les responsabilitats dels cantons i de la confederació i estableix les autoritats federals i de govern.
La societat suïssa està dividida en tres clivelles diferents.
- En primer lloc hi ha les diferències econòmiques que s’estableixen entre ciutadans i entre cantons (les zones baixes són les més riques i poblades).
- En segon lloc hi ha les diferències de caire religiós, depenent de si són calvinistes o catòlics.
Júlia Mumany Pesarrodona - 3 En tercer lloc hi ha la clivella lingüística, i és que a Suïssa hi ha quatre idiomes oficials (alemany, francès, italià i romanx), sent l’alemany el majoritari amb el 70% de la població.
à Ara bé, el fet que hi hagi tantes clivelles ha ajudat a mantenir el país unit, ja que totes es relacionen entre elles formant totes les combinacions possibles.
Un dels pocs conflictes interns que hi ha hagut a Suïssa es va produir l’any 1978, quan una regió del cantó de Berna va voler-se independitzar per raons lingüístiques i religioses. El nou cantó del Jura es va formar només amb aquells municipis que van votar-hi a favor, així que hi ha alguns pobles de Berna que estan aïllats dins del Jura.
Actualment els temes que més preocupen i divideixen a la població suïssa són la seva relació amb la UE i la immigració; les comunitats lingüístiques tenen posicionaments diferents en aquestes dos temes tan importants.
Júlia Mumany Pesarrodona 4 INSTITUCIONS • • • Executiu: una presidència col·lectiva o Consell Nacional • No hi ha tribunal constitucional o Consell dels Estats • L’organització territorial Assemblea Federal Funcions: votar el govern i participar en la legislació A l’Assemblea Federal hi ha dues cambres simètriques: - el Consell Nacional, format per 200 diputats, - i el Consell dels Estats, format per 46 diputats.
à Les dues cambres, de forma conjunta, escullen el govern i ajuden a legislar.
El parlament suís té poca feina a fer, i de fet és semi-professional, ja que moltes qüestions les resolen els cantons o el govern. Els polítics combinen la seva feina amb altres.
A més, l’estructura i procés legislatiu és molt complex: en primer lloc, el govern, el parlament o una ILP proposen una llei que ha de passar per un consell d’experts (format per representants polítics, socials, empresarials, sindicals, lobbies...); un cop ha estat aprovada pel consell d’experts passa a la fase parlamentària, en la qual s’han de posar d’acord les dues cambres. Abans d’aprovar definitivament una llei, aquesta pot haver de sotmetre’s a referèndums facultatius si hi ha 50.000 firmes o 8 cantons que així ho demanen.
Les qüestions que afecten a la constitució i a les relacions internacionals es sotmeten obligatòriament a referèndum, per la qual cosa no tenen Tribunal Constitucional: tot ho decideix el poble.
- Tots els referèndums tenen caràcter vinculant Degut a l’enorme dificultat d’elaborar lleis, els interessats en tirar-ne una de nova endavant intenten buscar el màxim de consens i el màxim de suport possibles per evitar perdre posteriorment en un referèndum.
L’executiu, per la seva banda, està format per 7 membres (2-2-2-1) que conformen una presidència col·lectiva i rotatòria. El seu cap hi és per 1 any. La presidència la voten les 2 cambres en secció conjunta.
El parlament escull els membres del consell federal, però una vegada els ha escollit no els pot fer fora (de la mateixa manera que el govern no pot dissoldre el parlament).
Els membres del govern han de complir una quota de partits (2 dels partit del poble suís, 2 del partit socialdemòcrata, 2 del partit liberal i 1 del partit cristianodemòcrata), quota lingüística (màxim poden haver-hi 4 alemanyòfons), quota religiosa (hi acostumen a haver 4 protestants i 3 catòlics), quota de Júlia Mumany Pesarrodona 5 gènere (hi ha d’haver un mínim de 3 dones), i quota de cantons (com a molt hi pot haver 1 representant de cada cantó).
ORGANITZACIÓ TERRITORIAL Els cantons són estats cadascun amb la seva Constitució.
Actualment n’hi ha 26, amb competències enormement importants i diverses. Per tant, canvien molts aspectes si viatges d’un a l’altre. Ex: impostos, policia, qüestions lingüístiques.
És difícil arribar a ser suís, doncs es diu que s’ha de tenir una triple ciutadania (municipal, cantonal i suissal – federal).
Hi ha dos cantons en les quals és la ciutadania qui escull directament la majoria dels afers, destacant sobretot els seus representants.
Les dones van obtenir molt tard el dret a vot a Suïssa, en els anys 70 o fins i tot 90.
PARTICIPACIÓ POLÍTICA EL SISTEMA ELECTORAL: o El Consell Nacional: sistema proporcional, utilitzant una variant de la fórmula d’Hont que distribueixi els escons entre els cantons. Els cantons grans hi guanyen més respecte dels petits, fet intencionadament. Sistema de llistes obertes. Es poden posar fins a 35 preferències i combinar diferents representants en la mateixa llista (Panachage). Dins de la mateixa llista, si vols que un Candidat d’un partit pugi de nombre a la llista, pots donar més vots per ell. Això només es pot fer en cantons grans en els quals hi ha més d’un escó en joc. Aquest mètode proporciona que els partits polítics siguin més febles a l’hora de decidir, determinar quin candidat serà escollit, perquè el poble pot influir més en l’ordre de preferències. Els partits polítics són més febles i no necessàriament han de preservar, en últim terme, la seva unitat.
§ Representa el poble suís. Cada cantó obté els escons en relació al nombre de població. En total hi ha 200 escons.
• Els cantons més petits tenen 1 escó. En aquests, el candidat més votat ocuparà l’escó i els altres vots es perdran.
Júlia Mumany Pesarrodona 6 o Consell d’Estats: cada cantó té el seu sistema electoral i hi ha 2 consellers per cada cantó o 1 en el cas dels semi-cantons. Ara ja tots ho fan per elecció popular, utilitzant el mitjà de l’assemblea, o el mètode electoral proporcional, majoritari, etc.
Té dues cambres amb les mateixes capacitats de decisió de lleis.
Els partits polítics fan referència a les diferents clivelles que existeixen.
El partit majoritari en el Consell Nacional és el Swiss People’s Party, un partit conservador, xenòfob i euroescèptic. En aquesta cambra, els cantons més grans es troben més representants que els petits.
En aquesta cambra, la darrera participació en les Eleccions Nacionals va ser baixa. Això és producte de que no senten la necessitat de participar si ja celebren referèndums importants quan és el Júlia Mumany Pesarrodona 7 moment, i el govern mai canvia, no hi ha alternança de governs. El partit que guanya és sempre el mateix. Per tant, per què cal votar? L’incentiu és molt baix.
Els partits més patits ocupen els escons que treuen en cantons grans.
El mateix partit pot presentar-se en diferents cantons, amb diferents noms i fins i tot amb diferent programa. Això demostra, doncs, que la unitat del partit i la seva coherència no és un principi a preservar.
En el Consell d’Estats, el primer partit és el Christian Democratic People’s Party, el partit cristià demòcrata. En aquesta cambra, els cantons petits de l’interior es veuen igualment representants que cantons més grans. Això és per igualar el desavantatge que tenen els petits en el Consell Nacional.
Els resultats varien d’una cambra a l’altra, tot i que les seves competències són iguals.
REFERÈNDUMS OBLIGATORIS - El Referèndum i la democràcia de consens: n’hi ha de diferents tipus, destacant les esmenes a la Constitució i els Tractats Internacionals. Totes exigeixen un consens de majoria de tota la població nacional i de cada cantó. Obligatori i vinculant.
o Per iniciativa popular: s’aconsegueixen 100.000 vots per una esmena a la Constitució, i aquesta es vota en referèndum. Tot i semblar un gran nombre de vots, malauradament se n’aconsegueixen ràpid per temes relatius a la immigració, sobretot.
o Proposta del Parlament: el Parlament proposa una esmena a la Constitució que es votarà per referèndum.
Els referèndums celebrats procuren protegir la majoria però també minories autòctones. És a dir, col·lectius com els immigrants sovint es troben en una situació de gran vulnerabilitat.
També n’hi ha que tenen una alta participació i d’altres més baixa.
Es celebren els referèndums en dies determinats, intentant ajuntar diferents temes que potser si es celebressin separadament tindrien una participació molt baixa.
REFERÈNDUMS FACULTATIUS - Exigeixen el suport de 50.000 suïssos o 8 cantons per celebrar un referèndum per revocar una llei del Parlament. Aquesta llei pot haver estat aprovada per ambdues cambres, però el sí final el pot tenir la població. També és de caràcter obligatori i vinculant.
Júlia Mumany Pesarrodona - 8 A la pràctica, no n’hi ha tants d’aquests referèndums perquè s’intenten evitar per ambdues cambres o pels grups d’interès. S’intenta integrar als opositors dins del compromís per tal que després no facin celebrar un referèndum.
L’ús del consens no només és utilitzat en política, sinó també a nivell econòmic, per evitar l’auge de les vagues de treballadors o certs sectors.
CORPORATISME / CORPORATIVISME Facilita el consens, el diàleg i l’acord entre els diferents actors que conformen el sistema polític suís, i que de fet és ADMINISTRACIÓ DE “MILÍCIA”, servei militar La participació va més enllà de la política, sinó que també participen activament i obligatòriament en les tasques de l’administració, de la justícia, etc.
El servei militar és obligatori pels homes.
CONCLUSIÓ - Una altra idea de la democràcia: l’accés a la participació és la idea de democràcia. Els hi sembla poc democràtic deixar minories i cantons petits sense representació. Si més no, no hi ha alternança i no importa tant qui surt escollit primer, sinó el consens i la integració dels interessos dels diferents col·lectius. Les coses no canvien amb una elecció o referèndum, sinó que hi ha molta continuïtat.
- Democràcia consociacional: democràcia de consens perquè es compleixen tots els criteris.
o Governs de coalició (4 paritts) o Sistema pluripartidista i pluridimensional: cobreixen diferents clivelles o Sistema electoral proporcional o Separació de poders: executiu i legislatiu independents. Una vegada escollit l’executiu, el legislatiu no pot fer moció de censura igual que tampoc es pot fer al revés i convocar eleccions.
o Bicameralisme simètric: les dues cambres tenen la mateixa capacitat d’influenciar el procés legislatiu.
o Federalisme o Constitució escrita Júlia Mumany Pesarrodona 9 o Referèndum: tot i ser un element molt clar de tirania de la majoria, a la pràctica en el país funciona per buscar encara més consens en les lleis i polítiques que es troben endavant.
- Democràcia parlamentària o presidencial? : es difícil d’ubicar-la perquè el govern és, al mateix temps, un cap d’Estat. No hi ha separació entre cap d’Estat i cap de Govern, i el govern és triat pel legislatiu. Això fa que compleixi tant criteris del sistema presidencial com del parlamentari.
- Federació que es diu confederació ...