TIC TEMA2 (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 2º curso
Asignatura Tecnologies de la informació i la comunicació
Año del apunte 2014
Páginas 21
Fecha de subida 02/12/2014
Descargas 13
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 2: EL DISCURS TECNOLÒGIC.
Durant molt de temps els cientifics eran quasi un Déu, per tant, el que aquells homes feian no es questionava. Arriba un moment cap els anys 60-70 en que un corrent de joves investigadors que diuen que aixó no es cert, que la societat si que tè coses a dir sobre la ciencia i la trecnologia.
SSK: Sociologia dels estudis cientifics. El coneixement cientific es humà i es social, i per tant alhora d'estudiarlo s'ha de tenir present que la societat si que pot questionar coses. Per tant, el debant que tenim es: De quina manera encaixem Societat- Tecnologia- Ciència? Antigament es deia que quan hi havia un canvi, en quimica o fisica, hi han molts cientifics que dónen les seves teories. Per què una cosa que es pot dissenyar de diferents maneras es fa de una i no d'unaltra? Per que aquesta i no unaltra? De quna manera encaixem les tres peçes? La felixibilitat interpretativa.
La UAB estava dissenyada per tal de que es pugues rodejar molt facilment, nomes hi havian 4 o 5 facultats, no existia Ciencies de la Comunicació ni Veterinaria. Es va crear una universitat per controlarla.
Tots sempre per sobre del esser humà. L'últim es Sistèmic es el que considera que tots som un sistema amb actors diferents.
Robert Moxes: va ser arquitecta més famos de NT, que va dissenyar una serie de ponts pensats de menra que tenian una alçada determinada i qui tenia coxa ( la gent blanca i de classe mitjana ) podia passar, les classes menys afavorides i negres anaven en autobus, que per aquells ponts no passsaven: era una construcció racista feta intencionadament per que una part de la població no pogues accedir allà, o ho haguessin de fer a peu. Per tant, el pon no ens farà mal, pero qui el dissenya i com el dissenya si.
Si la tecnologia la pots fer i no pensar en les consequencies, pero moltes vegades si. Moltes d'aquestes coses passen cuan hi ha un terràtremol, per exemple a Japó ho tenen molt ben preparat pero hi han paissos on les cases estàn fetes “ de fang i merda”. Es a dir, que si es mou una mica el terra s'envà tot. Si tu saps que estas consturint a sobre de una falla i asobra construeixes amb materials dolents, hi ha una voluntad mes o menys directa. La utilitat última de les coses la dónan la gent, les perosnes, individualment o grups socials.
“ La tecnología, lejos de ser neutral, refleja los planes, propóstis y valores de nuestra sociedad (...)”. Fer tecnologia, es fer politica. Amb la crisis, la agenda s'està reduïnt. Una ministra a explicat que mes de mitj millons de persones encara no s'han conectat a int.
Determinisme tecnològic: “Considera que la tecnología es capaz, prácticamente por sí misma, de incidir de manera directa y positiva en el desarrollo social y económico de un contexto particular. Asume que la tecnología es el motor del progreso, dentro de una concepción absolutamente lineal.” Una perspectiva, un corrent d'estudi.
El determinisme, segons ho tracti la hist o la filosofia, tè dos ideas bàsiques: – El desenovlupament tecnologic és autònom: El desenovolupament tecnologic pasa de una manera autònoma sense que puguem controlar.. No hi tenim res a fer.
– El desenvolupament social ve determinat per la tecnologia: Si nosaltres hem millorat, si hi ha hagut desenvolupament es gràcies a la tecnologia.
Es una evolució natural, es a dir que del telefon fixe al iphone no podria haver-hi unaltre evolució.
Deterministes: Lewis Mumford i Jacques Ellul. Mumford va viure dos guerras mundials. A la primera guerra mundial va veure trinxeras i a la segona va veure tota la evolució fins la bomba atómica. Diu que les tecologies han crescut en un context pero que arriba un moment que es troben autonomes i que nosaltres ja no podem fer re. Que arriba un moment que agafen tantíssima força que ja no podem fer res. Son els primers que van intentar coneixer els efectes de la tecnologia en els essers humans. Mumford va estudiar que de quina manera, des de que tu divideixes el dia en aquestes seccions, estàs creant una temporalitat que marca la manera de treballar i viure de les persones. Tu estas utilitzant la part religiosa de les persones per marcar que es pot fer i que no es pot fer en la vida fer les persones.
Pero.. que és el determinisme tecnològic? – La tecnologia es l'agent causal més important en els canvis socials: Es el més important cuan hi han canvis socials.
– El motor del canvi social i sobre tot ara, del canvi económic, es la tecnologia. Pero, si nosaltres volem tenir feina o viure en un país ric, no pots frenar el desenvolupament tecnologic, per que si no et quedaràs enrere, perdràs el temps.
– La tecnologia pot canviar-ho tot: estructures socials, institucions i fins i tot relacions perosnals.
– La tecnologia com a motor de la història, no es un discurs nou. Ho han accelerat, ho han fet més ràpid, més visible. La major part de l'economia prospera es part de les tecnologies. Els canvis socials provocats, bàsicament, per les innovacions tecnològiques.
– Tampoc no és nou, pero si accelerat i amplificat amb les TICS.
– Relació unidireccional tecnologica. Tecnologia influeix a la societat pero al reves no. Jo no tinc un discurs de influència, no hi ha retorn cuan sóc determinista.
– Tecnofílics com tecnofòbics poden ser deterministes.
– La gent determinista es consideran inútils, per que tenim tant poc espai com per influir es com si estiguessi perduts. Res no s'escapa de la seva influència i poc o res podem fer els humans per evitar-ho, bé perquè la tecnologia té i segueix les seves lleis o bè perquè qui hauria de controlar-la no hi intervé ( Landong Winner ).
Tecnofília i Tecnofòbia: Ambdós poden ser deterministes perque són dos extrems que tenen una cosa en comú, la tecnologia és autonoma i determina socialment als demès. Per un costat, la tecnofília creuen que ens podràn anar a favor nostra i ens desenvoluparàn socialment i la tecnofòbia que no ens ajuda en re.
– Tecnofilics: consideren que qualsevol problema que tinguis, t'ho arregla la tecnologia.
Aquests tambè son deterministes. Son d'empreses i institucions i partits politics que els interessa que no ens preocupem massa de pensar. Les teconolgies ens salvaràn.
– Tecnofòbia: la tecnologia ens enfonsarà.
Heterogeneïtat de la tecnologia: Constructivisme Social de la Tecnologia: Jo parlo pero cadascú aprèn d'una cosa diferent. El missatje pot ser un, pero el coneixement el consturim nosaltres. Tu constueixes, no t'ho imposen. Referit de la tecnologia, es un conjunt de investigadors que el que volien era combatre la unidireccionalitat. La societat ha de poder dir alguna cosa.
– Diversos autor i linies del pensament que tenen l'objectiu comú: combatre el determinisme.
Volen estudiar les tecnologies que han fallat. Volen evitar l'anàlisi lineal del desenvolupament tecnològic, centrar-se també en l'estudi de tecnologies fallides, centrar-se en els detalls de les tecnologis i el context socials, estudiar la innovació i la creativitat com a processos socials, en definitiva com evolucionen comunament tecnologia i societat.
– Simetria: l'èxit o fracàs d'una tecnologia s'explica en terme de desenvolupament sociotecnològic. Que ha fallat? Fa uns anys vem estudiar per que el DAB va fallar, ens vem haver de remontar a la historia de la ràdio. Pero per que va fallar pot dónar claus despres del perque i per poder tornar a sortir. De fet, casi sempre s'aprèn més del que surt malament que no del que surt bè. Per tant, el exit o el fracàs no esta determinat per la tecnologia.
– Resum: Es el que busca combatre i diferenciar-se del determinisme. Una de les coses més importants que el defineix és: trencar amb la perspectiva linial, contar amb el factor social.
Social Shaping of Technologu ( SST ) Wiebe Bijker: Enginyer que va voler dónar una nova perspectiva dels estudis de la tecnologia. Ell representar el llibre de The Social Construction... i The Social Shaping of Technology que s'estudia com estudiar la tecnologia militar, la tecnologia de la reproducció, etc... Aquest senyor junt amb altres expliquen en aqusta edició com es van anar trobant, com va anar canviar la tecnologia, es un procès lent i de maduració que ells mateixos es dónan compte dels errors i de les mancances. Ell diu que hi ha tres maneres d'estudiar els artrefactes tecnologics: ( Tè referencia al cuadre dels enfocaments ) Hi ha maneres d'estudiar la tecnologia que s'asemblen molt.
– Model materialista ( Materialistic models) : – Model convictiu ( Cognitivist models ) : – Moldejat social ( Social shaping models ): Ell defensa que la idea que la tecnologia nomes canvia per la ciencia, ell fomenta una actitud passiva, pero en canvi, el que diu es que tampoc cal carregarse ninguna tecnologia, sino adaptar la tecnologia a les nostres necesitats. Aixo ara es obvi, pero cuan ells van començar a dir-ho i estudiarho va ser innovador.
Que diu el Social Shaping of Technology ? – S'ha de combatre el determinisme tecnologic, s'ha acabat pensar que nomes hi ha una linia.
– Li dóna molta importancia a les accions humanes, com per exemple cuan passaven de les radios analogiques a les digitals, hi havia un noi que es va tornar “boig” perque havia de comprar grabadores digitals i estudiar-los per veure que s'adeqüés preus, necesitats dels periodistes, quina cantitat en generarem i que els formats no portès problemes. Aixo són una serie de desicions humanes que influient en els humans.Tots encara que ens sembli que no, quan triem un telefon, un ordinador o el que sigui, hi ha una serie de coses que almenys consientment ja pensem ( com el pressupost i perquè ho vols?, segur que al cap de un mes no canviaràs i ho faràs servir per unaltre cosa? ) Hi ha una serie d'elements que tenir en compte. Aixi que, emfasitza la importància de les eleccios humanes.
– No es tracta de mensprear la ciència i la tecnologia sinó tot el contrari, formular polítiques al respecte per tal que els avenós tecnològics siguin més igualitaris, apropiats, utilitzables i centrats en l'ésser humà.
– Per distingir-lo dels altrs models vistos ( instrumental i cognitiu), podria defirnir-se com aquell corrent que insisteix en què la tecnolgia no segueix el seu propi camí, sola, autònomament, o segueix una espècie de camí racional, orientat a un objectiu. Pper contra, és “modelat” per factors socials, sense que existeixi una única forá que li doni forma.
– L'evolució tecnològica és contingent: no s'explica per la seva lògica interna sinó per la interrelació d'elements tecnològics socials i històrics. Es a dir, pot passar o no, no es obligatòri.
– Les tecnologies nexien del conflicte, la diferència o la resistència, les seves característiques es modelen a partir de la negociació.
Per tant: dels tres models que hem parlat d'avans, les tres perspectives de mirar la tecnologia, el model de Social Shaping models ( la més completa ) han anat surtint teories.
A partir del SSM, en què se separa? Es separa en que dóna més importància o menys, tots son antideterministes.
Aproximació Sistèmica ( Systems approach): El que volia demostrar era que encara que es donguin els matiexos elements, cada ciutat montaria les seves estacions electriques diferents. Hi han ciutats que tenen 1 molt potent o hi ha altres que entenen dos. Per tant, encara que amb la mateixa tecnologia s'opten per diferents estils tecnologics.
La tecnologia es la matiexa pero l'has montada segons la cantitat d'habitants, en si vols tenir estacions d'intre la ciutat o no. Ell diu que és molt complex per que hi ha diferents elements. La tecnologia aplicada a diferents societats i territoris podria tenir diferents aplicacions, per tant per ell la tecnologia és un sistema. Un sistema complex perquè hi ha les einas, pero estàn tambè les materies primeres, etc... Es bastant una part de la perspectiva que hem d'aplicar al treball.
La base de molts fracasos ( no nomès de tecnologies ) està en agafar i copiar models que no es refereixen on els volem aplicar per que no estem amb les mateixes condicions.
Podem trovar-hi elements fisics com no fiscis, no hem de pensar en un terme fisic material, la investigació la fan els essers humans. Tambè les lleis, hi han coses que es fan perque les lleis ho permet o no. Tambè podem parlar d'un estil tecnològic, maneres de veure la tecnologia d'una manera o unaltre.
SESSIÓ 29/9/2014 Actor-Network: Social Construction of Technology: (SCOT).
Als inicis dels 80 ells van decidir que en lloc de fer reflexions sobre les tecnologies, anirien a tecnologies concetras. Anirian a cosas concretes. Per tant, que agafarem? Ells van agafar la bicicleta. Ells el que van estufiar es principalment las coses concretas i posteriorme estudis més macro. Cada usuari entèn coses diferents del matiex estri, hi ha una flexibilitat en la interpretació de qui ensenya a qui ensenya.
Ells van parlar de grups socials rellevants. En el cas de les bicicletas per exemple: dones, inventos, i els joves homes atletes. Uns veien las bicicletas com una eina per anar fardant, a les dones els hi servia com un estri per demanar permís per anar amb bicicleta i els fabricants per que com les senyores anaven amb vestits es podien enganxar, els senyors joves atletics podien optar per una bicileta que no fos tan gran i que els permetés guanyar velocitat. Es un estudi que ensenya cuantes vegades una mateixa tecnologia pot ser vista de maneres diferents. En aquest cas, sels hi va reclamar que no quedava gaira clar, que com triavas tu els grups socials.
Ens hem de deixar de tecnologies autonomes sense que la gent pugui dir res. En aquests temps, hi va haver-hi una mica de discussió, i en aquestes discussions arriba un moment en que hi ha una establització i triumfa un model que s'imposa: clausura. Aqui desapareix la discussió i no hi ha tanta flexiblitat interpretativa.
– Interpretació: important relacionar aquella tecnologia en un context. No la podem extreure d''un context socio-tecnologic. La tecnologia té un context i un marc que tu no l'ha pots treure del que l'embolta.
Exemples de tipus de biciletas que es va fer la discussió. Al costat, és una noticia que es va surtir fa poc cuan es van inventar malalties perque la dona no anès amb bicicleta. Anar amb bicicleta creava més autonomia a les dones. Avui dia, hi ha un cas d'ignorancia de “malalties” com l'ebola, que fa que encara que un es recuperi no el deixin tornar a casa. Una manera d'evitar que guanyin autnomia és dir que si vas amb bicilcleta t'acumpanyarà tots els mals del món.
Un grup social per exemple: joves, fabricants. Hi ha gent que busca aquests tipus d'alternatives com per exemple ecologistes, o gent que treballa a les ONG. Ell diu, a part, que esclar que són important les lleis pero no nomès aixó, necesitem altres coses.
Langdon Winner.
És determinista. Va ser el senyor que deia que cuan tu construiexes un pon i ho fas expresament perque no puguin passar els autobusus de gent negra o classe baixa, tu saps a que limites la teva tecnologia. Parla d'un arquitecta que va crear una ciutat inaccessible per les classes socials baixes “negres”.
– Una de les critiques era no determinar el “grup social”. Per exemple, els bons cuiners no els hi agrada el microones, perque no els hi agrada que l'acceleració de escalfar el producte pot fer-li perdre calitat.
– No denuncien les accions de poder. No denuncien les desigualtats. De moment cuan comencen no s'impliquen al estudiar aixó per ser rigurós i comprometres. Un cop havia guanyat un grup social tampoc anaven més enllà que els hi havia fet triar-la i que funciones.
Determinisme i mitjans: Marshall McLuhan.
Tota aquesta gent era enginyers, sociolags, pero no van estudiar els mitjans. En els mitjans, tambè tenim grans deterministes. El senyor de la dreta: Mashall McLuhan no venia del món de la comunicació pero el va estudiar. El seu mestre va ser Harold Innis no va ser tan famós.
– Gracies als canvis que hi han agut als mitjans a fet que nosaltres tinguem evolució.
– Les tecnologies són essencials per la societat.
– La societat està d'acord sempre del que diuen els mitjans, son seguidors. Si els mitjans diuan A la societat diu A. Exemple el procès del Mas. Aixó passa per que no tenim criteri propi.
– Revolució comunicativa = revolució social.
Aixó es deia als anys 60-70. Pero actualment encara segueix el determinisme, per exemple fa uns dies una noticia on es diu: Cuatro acciones que ya no podríamos hacer sin móvil o La tecnologia MM2 nos ayudarà a....
Va escriure els llibres de l'esquerra. Aquest senyor el que deia tè una logica. Marshall distingeix diferents tipus de societat per quin mitjà s'utilitza en aquell moment i que alló fa que el medi social canvii. Diu que influeix amb la idea que socialment som més comunitaris que individualistes. Avans sabien escriure molt poca gent, nomès els que estaven als monestirs. La gent explicava les histories oralment pero cuan arriba Gutemberg i inventa la imprenta i s'edita el primer llibre: La biblia. Pero hi havia un problema que poca gent sabia llegir. Ara no és necesita ser socialment tan comunitari, perque podem adquirir coneixement individualment. Tu pots llegir, no necesites a ningú.
La galaxia Marconi es cuan ve la ràdio. Per exemple, cuan la ràdio neix la gent es pot comunicar d'un lloc a unaltre. Es cuan el senyor ens parla de l'aldea global per que es cuan tothom es pot comunicar amb tothom. Pero..que passa? Tenim una capacitat d'abstracció actualment molt mes amplia, la forma d'aprendre a canviat perque tenim audios, so, imatges... Per aixó ens costa la abstracció, per que vivim en un món molt audiovisual i entendre la abstracció ens costa més. Per aixó sempre s'ha dit que la tv mata la imaginació.
Que es diu ara sobre els mitjans d'ara? Que es diu d'internet com a mitjà? Es diu que és poc fiable ja que és més dificil. Que diria aquest senyor d'internet? Que ha canviat la societat, que internet ho ha canviat tot. Evidement que ha canviat moltissimes coses, pero no ho ha canviat tot.
A més, tambè deia que els mitjans són extensions dels nostres sentits. Ell diu que la roda és la extensió del nostre peu. Que la vista queda extesa per els llibres i per els telescopis. Que la radio és l'extensió de la nostra oida i que la TV pero sobretot l'ordinador és l'extensió del nostra cervell.
Cada vegada que el nostra sentit queda limitat, hi ha algun mitjà que és la nostra extensió. Per tant, l'únic que fa es agafar una idea que ja existia.
El que ha creat aquest canvi és l'entreteniment. Moltes aplicacions es paga amb les nostres dades, visitem youtube i el que es queden amb les nostras dades, ens demanen que omplim amb les nostres dades i el nostra perfil i aixó es la seva publicitat.
Una imatge d'uns llibres amb un e-book és determinista o constructivista? Per un costat, el fet de que el e-book pogui obtendre tot el que els llibres tingui pot ser un missatge determinista. Cualsevol tecnologia no és determinista o constructivista, sino que depen del discurs. No és la TDT,els llibres, etc... sino la perspectiva o la forma en que tu encaras alló determinarà si és determinista o no. Per exemple, no podem dir que nomes la paraula TDT es determinista perque no estem donant opció a escoltar el discurs. Son perspectives, punts de vista, el discurs no la tecnologia en si. Un dels senyors “Dieve” resumeix molt bè que és el determinisme ( mirar el campus enllaç ).
...