Botànica Farmacèutica Tema 7 Histologia (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 1º curso
Asignatura Botanica farmaceutica
Año del apunte 2014
Páginas 4
Fecha de subida 19/03/2016
Descargas 5
Subido por

Vista previa del texto

Tema 7: histologia Ciencia que estudia els teixits.
Un meristema és un teixit de creixement continu, en linea continua indefinidament.
Cèl·lules indeterminades que poden donar qualsevol teixit, "cel·lules mare".
Meristema primari: existeixen sempre, desde el principi de la vida de la planta.
Aplicals, estan als àpexs, a la punta de l'arrel (geotropisme positiu) i a la punta de la tija (geotropisme negatiu).
Meristemes secudàris: comecen a actuar a partir del segon any de vida de la planta. Per tant en les plantes anuals, no tenim meristemes secundaris.
Si hi ha estacions, si partim un arbre podrem veure quants anys té gràcies a que es formen els anells de creixement, si no hi ha estacions té un creixement secundàri no estructural.
Aquests meristemes secundàris donen lloc a un creixement en gruix.
Hi ha dos teories de perquè aparèixen als dos anys: -Pot ser que el meristema secundàri procedeix de un teixit adult ja diferenciat, s’ha tornat juvenil i ha adquirit de nou la propietat de neodiferenciar-se, tornar a comportarse com a un teixit embrionari.
-L'altra suposa que el meristema secundari existia desde el principi i per tant era un meristema primari, però el seu creixement estava inhibit.
Hi ha dos meristemes secundàris -Càmbium: el primer any de la vida de la planta, el liber i el lleny estan situats al costat, al segon any de la planta apareix el càmbium que va separant aquests dos teixits i per això l’arbre creix en gruix.
-Fel·logen o càmbium suberogen: actua sota la epidermis de l’arbre i comença a donar suber (corcho, corteza) a l’arbre cap enfora i parènquima (fusta) cap adintre.
Els dos càmbiums van donant gruix a la planta.
Teixits adults -Teixit fonamental o Parènquima: aquest teixit li serveix a la planta per dos coses: per a fer la fotosíntesi i per acomular substàncies de reserva.
La planta selecciona aquest teixit en funció de les seves necessitats. No és un teixit que vingui predeterminat. El parènquima es podria relacionar amb el teixit conjuntiu dels animals.
Hi ha dos tipus de parènquima: -Parènquima assimilador: La planta la té a priori i li serveix per fer la fotosíntesi. En les plantes superior sol trobar-se a les fulles. Tot i que en altres plantes pot trobar-se a la tija.
-Parènquima de reserva: trobem com a substàncies de reserva el midó, l’aigua, entre d’altres. Les patates són un exemple un parènquima de reserva ja que són tijes modificades per a emmagatzemar midó. Les pastanagues també són un exemple i altres plantes amb arrels napiformes. Els càctus tenen un teixit aqüífer per a emmagatzemar aigua. A la llavor també trobem parènquima de reserva, en funció de les plantes tenen unes substàncies o altres i serveixen d’aliment per a l'embrió. Una llavor és un dipòsit de reserva que pot viure indefinidament i que s’activa quan li arriva aigua i aleshores l’embrió creix i la planta floreix. Una llavor pot durar sense germinar uns 300 anys (museu Londres).
Teixit secretor La planta té glàndules de secreció externes i internes.
-Pèls glandulars: de vegades les extremitats dels pèls es comporten com a glàndules capaces de secretar substàncies que provenen del seu metabolisme. Com per exmple els pèls de les ortigues. Secreten olis essencials.
-Teixit secretor d’origen lisígen: provenen d’un tros de teixit cel·lular compost per moltes cèl·lules, que d’alguna manera les cèl·lules del centre s’han desfet (lisis) i han donat lloc a una cavitat que està envoltada per les cèl·lules del voltant, que seràn les que faran de glàndules. De manera que les secrecions d’aquestes cèl·lules glandulars quedaran dins d’aquesta cavitat.
-Teixit secretor d’origen esquizògen: és el mateix procediment que en el d’origen lisigenm, però en comptes de lisar-se, se separen i dintre de la cabitat que es forma se secretaran les substàncies del metabolisme.
-Conductes laticífers: són estrucutres que secreten làtex.
Metabolisme secundàri dels vegetals: el tenen per a atraure a certs insectes i animals per a poder fer la polinització. Pel que fa a les substàncies nocives no se sap ben bé perquè les contenen.
Secreten olis essencials.
Làtex és un derivat del isoprè irritant i que pot portar substàncies en suspensió com els alcaloides.
Alcaloides.
Flavones: dels colorants de les flors.
Resines.
Gomes i mucílags.
Glucòsids.
Teixit aïllant o protector -Epidermis: apareix en el primer any de vida de la planta, és un teixit primari. Si la planta viu més d’un any, al segon any apareix el súber.
Normalment l’epidermis està formada per una sola capa de cèl·lules irregulars. A sobre de l’epidermis hi ha una cutícula que està formada per una substància anomenada cutina, que és una espècie de cera (hidrocarbur de cadena molt llarga), i fa que es pugui repelir l’aigua.
A l’epidermis podem trobar estomes (del grec boca), formats per cèl·lules oclusives, cèl·lules anexes i glàndules subestomàtiques. La funció dels estomes és fer la fotosíntesi i respirar.
Com més estomes tingui la planta, major quantitat de CO2 podrà absorvir i el seu metabolisme s'accelerarà.
Altres orgànuls epidèrmics són els pels, i la utilitat que poden tenir és la de formar una càmara d’aire per a protegir la fulla del fred i la calor.
També hi trobem espines a l'epidermis, com els cactus, però no se sap ben bé perqué les tenen.
Súber: prové del llatí suro. És un teixit secundàri exterior, i apareix en una planta que té més d’un any. El suber és alló en que es transforma l’epidermis a partir del seu segon any de vida. És l’escorça d’una planta que té més d'un any.
El suber està format per suberina que és un polisacàrid molt complexe i que conté alguna funció àcida, però és completament inert.
Com que el súber és hidròfob, si estigués molt compactat la planta no podria respirar, i per això de tant en tant trobem un espai en el súber que s’anomena lenticel·la que serveix per a que es puguin dur a terme l’intercanvi de gasos.
Sistema esquelètic: col·lènquima i esclerènquima Hi ha dos tipus de sistèma esqulètic: -Col·lènquima: seria com el teixit gomòs. Està format per cèl·lules, i entre mitg d’aquestes cèl·lules hi ha 3 triangles junts que formen el col·lènquima. Però realment està format per cel·lulosa molt compactada i grumosa però té una consistència elàstica.
Si el teixit és elàstic té capacitat per absorvir l’energia d’un cop que prové de fora.
Aleshores la planta quan rep un cop no es trenca, es deforma i desprès torna a la seva forma original.
-Esclerènquima: és un teixit dur, compost per lignina. La lignina és una substància orgànica molt dura i que forma la fusta. Està format per cèl·lules mortes. Pot presentar-se en dues formes: En forma d’esclerits: que són formes arrodonides i dures. Es troben normalment a les cobertes de les nous, ametlles i avellanes, envoltant la llavor. També es troben en la carn de la pera, tot i que no se sap per a que serveixen.
O bé en fibres que es troben en les mateixes tijes del arbres i a les arrels. Són molt difícils d’arrencar i doblegar.
Primerament la cèl·lula mare estava viva, però la lignina ha anat creixent i ha fet que la cèl·lula morís i perdès el citoplasma i el nucli, ja que la cèl·lula no podia fer l’intercanvi de gasos. Aleshores, el centre de la cèl·lula està buit. Això els hi pasa tant als esclerits com a les fibres.
Sistema conductor Seria el sistema arterial, correspondria amb plantes a un sistema anomenat floema.
Liber (format per cèl·lules vives) o leptoma que transporta la sabia elaborada (aigua i nutrients) que es genera en les fulles cap a les arrels.
La sabia bruta és aquella que transporta productes de rebuig ascendentment i és transportada per un sistema anmenat xilema, lleny o hadroma.
El liber, està format per tubs fibrosos que contenen la cribra que és una superfície porosa i que no es pot alimentar per si sola, està alimentada per una cel·lula auxiliar que fa la fotosíntesi per ella. Al llarg del temps la criba mor, perquè se li van acomulant sucres a les seves parets.
El lleny està format per vasos llenyosos que estàn formats per cèl·lules mortes i és un tub buitt pel qual passa l’aigua i les sals minerals a alta pressió, per això les parets d’aquests vassos estan recoberts per anells de lignina per a que no rebentin els vassos.
En el primer any de la planta, el líber es troba de manera alternada amb el lleny (liberlleny-liber-lleny). A partir del segon any de vida, apareix un càmbium que dona líber cap a fora i càmbium cap a dintre.
...