Tema 7-Alteracións de la comunicació (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 2º curso
Asignatura Fisioterapia en neurologia I
Año del apunte 2015
Páginas 6
Fecha de subida 08/01/2015
Descargas 6
Subido por

Vista previa del texto

NEUROLOGIA TEMA 7 Júlia Fàbregues Pons TEMA 7: ALTERACIONS DEL LLENGUATGE: AFÀSIA 1 DEFINICIÓ: Hi ha diverses definicions de l’afàsia Alteració adquirida del llenguatge oral o escrit conseqüència d’una lesió cerebral focal, que manté les funcions superiors aparentment conservades.
Deteriorament de la capacitat d’interpretar i formular els símbols del llenguatge, resultat d’una lesió cere bral.
Alteració de comprensió del material verbal, de lectura, parlat i escrit.
En resum, podem dir que es tracta d’una patologia que ens impedeix la comunicació.
ETIOLOGIA: La major part de les malalties neurològiques (80%) estan causades per accidents cerebral vascular (AVC, ictus).
D’aquestes, unes 20-30% provoquen afàsia.
Altres malalties són : Malformacions vasculars Traumatismes cranioencefàlics Altres (tumors, infeccions, malalties degeneratives etc…) 2 EPIDEMIOLOGIA: Hi ha diversos factors que intervenen en que es presenti les afasies: INCIDÈNCIA: als estats units hi ha un 20% de AVC, és a dur, uns 700.000 casos a l’any, essent la regió on més AVC registra RAÇA: Ser afroamericà te el doble de possibilitats de patir AVC que no pas els caucàsics.
SEXE: Es molt més present en dones que en homes, ja que les dones tenen més bilateralitat en la funció del llenguatge.
La funció del llenguatge és una funció complexa que es tarda anys en aprendre, sintàcticament i sintàcticament. Els dos hemisferis solen tenir una certa presència en la formació del llenguatge, cadascun li aporta components per a poder comunicar-nos. Tot i així, hi ha un hemisferi que té més pes en la funció del llenguatge, normalment és l’esquerre. Pel que fa l’hemisferi cerebral dret, la funció del llenguatge està present en un 10% en els dretans i un 1 0-20% en els esquerrans.
1 NEUROLOGIA TEMA 7 Júlia Fàbregues Pons Tenim una zona anterior que s'encarrega de la producció del llenguatge (àrea de Broca) Tenim una zona posterior que s'encarrega més de la interpretació. (àrea de Wernicke) LLEGIR: Àrea primària visual on ens arriben els signes, lletres paraules i frases. Passa a l’àrea de Wernicke on és interpretat i es genera, si cal, una resposta. Aquesta es enviada a l’àrea de Broca per a ser expressada.
la àrea IV és la unió de les dues arrees i es creu que te una funció molt important però encara esta en investigació.
TERMES: AGRAMATISME: incapacitat per incloure a frases normals les categories menors del llenguatge. Omiteix articles, preposicions, verbs auxiliars, conjugacions, etc, es reflecteix en una ¨parla telegràfica¨ ANÒMIA: incapacitat selectiva d’evocar paraules correctes ANOSOGNÒSIC: no és conscient del seu trastorn CIRCUMLOQUIS: produccions verbals intencionals o deliberades realitzades per a evitar dificultats de tipus anatòm ic. No sabem dir una paraula, així que la descrivim, fent un “rodeo” que si sapiguessim la paraula seria un procés més curt.
DISÀRTRIA: Alteració del control motor (debilitat, lentitut o incoordinació) DISPROSÒDIA: atenuació de la melodia en el discurs ECOLÀLIA: repetició inmediata i prolongada dels sons que s’han sentit ESTEREOTIPIAEmisió repetitiva del mateix segment lingüístic (hola, lala...). Intentar que no ho repeteixi, ja que com més ho repeteixi més impossibilitat tenim d'avançar en el tractament. Només pot expressar aques segment que hagi aprés.
MUTISME: absència total d’emisions verbals.
NEOLOGISME: paraula no existent que el pacient emet com a paraula.
PARAFÀSIA: producció no intencionada de síl.labes, paraules o frases durant el seu discurs.
– Parafàsia literal o fonèmica: producció de síl.labes en ordre incorrecte (casima x camisa) – Parafàsia verbal: substitució de paraules senceres.
P. verbal o semàntica: paraula que tenia relació amb el que volia dir el pacient. Està al mateix camp semàntic.
(cadira, taula) P. verbal a l’atzar: paraula que no guarda relació. (café x rellotge) 2 NEUROLOGIA TEMA 7 Júlia Fàbregues Pons 3 CLASSIFICACIÓ: Hi ha bastantas classificacións ja que encara no hi ha un criteri clar per a classificar-les degut a la complexitat que té.
AFÀSIES NO FULENTS (menys de 50 paraules per minut) Presenta diversos subtipus de afàcies) a) Broca b) Transcortical motora c) Global d) Mixta transcortical Lesions anteriors a la cisura de Rolando AFÀSIES FLUENTS (entre 100 i 200 paraules per minut) a) Anòmia b) Conducció c) Wernicke d) Transcortical sensorial Lesions posteriors a la cisura de Rolando SUBTIPUS D’AFÀCIES: AFÀSIA DE BROCA: Lesió a l’area de Broca, és a dir l’area motora i per tant l’expressió del llenguatge està greument alterada. Aquest és espontani, lent, reduït, fatibós amb importants dificultats d’articulaicó provocant anomies i agramatismes.
Provoca alteracións, transtorns afectius. (té moltes ganes de parlar i no pot, per aixó està nervios, i de mal humor), no li surten les paraules tot i que les vol dir i ens entén. Normalment tenen alterat la escriptura i la lecutra, ja que no hi ha un model pur i les caracteristiques del llenguatge estan totes alterades amb major o menor grau. La comprensió està conservada.
AFÀSIA TRNASCORTICAL MOTORA: Llenguatge espontani molt reduït, amb parla dificultosa, escasa, disprosòdica i feta generalment de frases curtes, tot i que la repetició es molt millor que en el llenguatge espontani.
Comprensió relativament preservada al igual que la denominació (precisen d’ajudes articulatòries).
Recuperació en general, bona.
AFÀSIA GLOBAL: És la més comú i, per desgràcia, també la més greu de les afàsies. No es poden comunicar de cap manera i es sol representar a les primeres fases de l'ictus. Normalment evolucionen i milloren però al principi no entenen ni saben parlar.
El llenguatge espontani és inexistent o reduït a estereotípies o fragments sil·làbics.
La repetició és impossible i reduïda als fragments sil·làbics.
Comprensió molt limitada Lectura impossbile Els gestos també depen de la gravetat, ja que totes les maneres de comunicació s'afecten amb major i menor grau.
HI ha pacients amb afàsia de compressió molt greu però per context es poden comunicar.
AFÀCIA TRANSCORTICAL MITJA: És una barreja de les fluents i no fluents, on tenim una alteració del llenguatge. La comprensió està alterada però el pacient pot repetir el que nosaltres deim, entenent-ho o no, amb una ecocàlia. El llenguatge espontani està severament alterat i pràcticament no hi ha capaitat de denominació.
3 NEUROLOGIA TEMA 7 Júlia Fàbregues Pons AFÀCIA ANÒMICA: La seva comprensió està relativament preservada al igual que la lectura. Pel que fa al comportament motor, no pot dir alguns mots concrets i per això fa us dels circumloquis. La repetició és correcta i el lunguartge espontani es luïd amb anomies molt freqüents.
AFÀCIA DE WERNIKE: Es caractaritza principalment per la capacitat de comprendre. La parla és fluïda i normal en quantitat i melodia, tot i que hi ha errors en la producció del llenuatge amb parafàsies i presència de neologismes. Generalment son anosogòsics.
AFÀSIA DE CONDUCCIÓ: Producció del llenguatge menys fluïda que els pacients amb afàsia de Wernicke.
Comprensió relativament preservada, però la repetició al igual que la denominació están severament alterades i a mb molts errors fonèmics.
AFÀCIA TRANSCORTICAL SENSORIAL: Llenguatge espontani fluïd amb parafàsies verbals i anòmia. Comprensió molt limitada.
Repetició casi normal, en ocasions ecolàlia. Freqüent a la malaltia d’Alzheimer.
4 VALORACIÓ: - Davant la presència d’alteració del llenguatge: valoració per especialista (grau C GPC) - Informar a la familia i equip dels dèficits. Facilitar la comunicació. Informar de les tècniques de comunicació més apropiades (grau A GPC) L'evidència científica ens diu que la valoració s'ha de fer per un especialista per poder donar un bon pronòstic i fer un bon tractament, tot i així, la pot fer qualsevol persona amb coneixements suficients.
La valoració persegueix diversos objectius:  Determinar el tipus d'afàsia.
 Determinar la varietat del trastorn (Comprensió auditiva/ Expressió verbal/ Trastorn en la lectura o escriptura).
Així podem establir un pronòstic i identificar els objectisu del tractament realistes i tasques de tractament adequades.
Hi ha diferents tipus de valoració:  Valoració clínica informal.
 Valoració estàndart (test).
VALORACIÓ INFORMAL: Per començar a anomenar l'afàsia, detectar els símptomes més rellevants per fer-nos una idea i ho pot fer una persona amb coneixements sense ser especialista. S’explora la Comprensió, repetició, fluidesa, llenguatge espontani, denominació, lecto-escriptura i articulació (pp,tt,kk).
El procés que es segueix és el seguent: 4 NEUROLOGIA TEMA 7 Júlia Fàbregues Pons VALORACIÓ ESPECÍFICA Tenim dues grans formes de ferla valoració específica: a) Proves clàssiques de valoració sindromàtica.
b) Proves de comunicació funcional del llenguatge.
PROVES CLÀSSIQUES DE VALORACIÓ SINDROMÀTICA: Són proves que ens donen molta informació de l’estat del malalt, però són molt llargues i es necessita un especialista i entrenat però ens donen molta informació Algunes són el test de Boston per afàsia (es necessiten 6 hores per fer-ho que es divideixen en diversos dies), el test en bateria d’afàsies de Western i el PICA. També tenim proves de despistatge com el test de screening (per trobar malalties de manera primerenca a la població).
5 NEUROLOGIA TEMA 7 Júlia Fàbregues Pons PROVES DE COMUNICACIÓ FUNCIONAL DEL LLENGUATGE: Són més curtes, no necessitem personal tant entrenat i també ens donen informació. Tenim: a) Índex d’activitat comunicativa b) ASHA-FACS FACTORS PRONÒSTICS:        Gravetat de la lesió Localització i mida de la neuroimatge Etiologia Tipus d'afàsia: n'hi ha de més greus i de més lleugeres Situació prèvia Temps transcorregut desde la lesió Informació perduda del pacient 5 TRACTAMENT: És important iniciar-lo el més aviat possible, segons la tolerància del pacient, per a que no produeixi efectes secundaris (immobilització perllongada, per exemple). Hi ha que comunicar tant al equip el que veiem perquè cada un pugui actuar en el seu àmbit com a la família del pacient u ensenyar-li a aquesta estratègies o tècniques que pugui n millorar la comunicació. Per dir que l'afasia s'ha estatitzat passen uns 12-16 mesos.
 Millors resultats en fase aguda (< 6 mesos post AVC)  Millora pot continuar en fase crònica.
 Continuar si hi ha objectius identificables i es pot evidenciar el progrés (grau D)  Seguiment periòdic (grau D) Hi ha altres tractaments que podem aplicar segons la tolerància del pacient i les característiques de l’afàsia, són el farmacològic i l’estimulació elèctrica transcranial.
6 EXEMPLES: VIDEO 1: Enten, parla amb fluidesa, cara: li costa, es cansa al parlar, no té repetició però ens enten perfectament.
Afàcia motora.
VIDEO 2: Ambulatori: ja porta un temps de evolució. El fisio li pregunta si li costa expresar-se. No te una expresió molt trista, més bé alegre. No té la comprensió, però algo rasca ja que porta bastant de temps amb tractament.
No trobem una afiacia pura, hi ha que fixar-se en els grans trets.
VIDEO 3: Ens enten, pot emetre paraules, té una disàrtia, debilitat muscular, no és una afasia. Pot escriure i llegir.
Té un trastorn muscular.
S'ha de tenir en compte el desenvolupament cultural, l'estat cognitu del pacient, el moment en que es troba etc...
VIDEO 4: Afasia nominal: enten, sap parlar, però no pot dir segons quines coses, persones o objectes.
6 ...