8. Periodisme a Catalunya i Espanya el segle XX (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 3º curso
Asignatura Historia del periodisme a Catalunya i Espanya
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 28/04/2016
Descargas 33
Subido por

Vista previa del texto

Història  del  Periodisme  a  Catalunya  i  Espanya   Lia  Feliu     14/04/2016   Les  primeres  dècades  del  segle  XX  formen  l’època  daurada  del  periodisme.  A  partir  del  1920   l’escenari  va  canviar  per  dos  motius:     Noticierisme   cinematogràfic:   les   empreses   cinematogràfiques   també   produïen   notícies   per   l’audiència   que   visita   el   cinema.   Són   útils   perquè   per   desxifrar   el   periodisme   audiovisual   no   cal   alfabetització.   Aquest   fenomen   propi   del   cinema   va   aparèixer  a  Franca  i,  sobretot,  als  Estats  Units.      Aparició   de   la   ràdio:  en  un  període  de  15-­‐20  anys  els  aparells  receptors  de  ràdio   es   van   estendre   en   tot   l’àmbit   urbà.   La   ràdio   va   alterar   la   comunicació   i   el   periodisme  perquè  va  aparèixer  com  un  mitjà  de  comunicació  molt  àgil.     Una  de  les  conseqüències  va  ser  la  desaparició  de  la  novel·la  per  entregues  a  través   del  diari  ja  que  van  aparèixer  les  ràdionovel·les.     Ampliació  del  periodisme     No   va   ser   un   dels   grans   motius   però   cal   tenir   en   compte   l’aparició   del   fotoperiodisme   a   Alemanya.   La   fotografia   no   només   s’entenia   com   a   forma   d’art,   sinó   que   va   passar   a   ser   també  un  element  informatiu.     El   periodistes   pensaven   que   el   periodisme   moriria   perquè   només   el   relacionaven   amb   la   premsa   escrita.   A   meitat   del   segle   tan   la   premsa   i   el   contingut   audiovisual   es   produïen   en   massa.       3  fets  polítics  canvien  també  la  professió  periodística     La  Revolució  Russa  1917     Els  marxistes  i  els  anarquistes  pensaven  que  seria  a  Gran  Bretanya  però  va  ser  a  Rússia,  el   país   més   endarrerit   i   agrari   d’Europa.   Rússia   era   un   país   on   l’església   tenia   un   pes   molt   important.   A   l’acabar   la   Primera   Guerra   Mundial   i   no   produir-­‐se   cap   revolució   a   Gran   Bretanya   ni   a   França,   es   va   començar   a   construir   l’Estat   Soviètic   amb   l’objectiu   de   passar   d’una   societat   tradicional  i  agrària  a  una  societat  moderna,  industrial  i  urbana.     El   procés   de   modernització   es   va   accelerar   amb   la   mort   de   Lenin   i   l’arribada   al   poder   de   Stalin.     El   model   d’Estat   que   es   va   construir   era   molt   jeràrquic,   on   hi   havia   un   Estat   autoritari  amb  dos  únics  actors:  el  partit  i  l’exèrcit.     Els   únics   recursos   que   s’utilitzaven   en  aquella  estructura  d’Estat  eren  l’exèrcit,  l’escola,  els  mitjans  de  comunicació  i  el  cinema.   Els   mitjans   de   comunicació   van   tenir   molta   importància   ja   que   també   podien   servir   per   crear  dictadures.     Quan   la   Segona   Guerra   Mundial   va   acabar   l’Estat   Soviètic   es   va   convertir   en   l’alterativa   a   l’hegemonia  d’EUA.     Arribada  al  poder  de  Mussolini     Després    de  la  Primera  Guerra  Mundial  va  haver-­‐hi  una  crisi  a  Itàlia.  Durant  els  primers  anys   20   va   aparèixer   un   nou   moviment   polític   amb   Mussolini   i   el   seu   discurs   autoritari   nacionalista.   Mussolini   va   arribar   al   poder   i   va   establir   un   sistema   autoritari   que   va   trencar  amb  totes  les  garanties  democràtiques.     Arribada  al  poder  de  Hitler     L’arribada  de  Hitler  és  una  rèplica  del  feixisme  italià  a  partir  de  la  creació  del  partit  nacional   socialista.   Els   dictador   alemany   va   copiar   molts   elements   del   feixisme   italià   però   de   manera   extrema:  partit  únic  amb,  poder  màxim  de  l’exèrcit  i  cap  garantia  democràtica.  També   va   basar-­‐se   amb   els   coneixements   del   poder   dels   mitjans   de   comunicació,   de   la   ràdio,   el   cinema  i  la  propaganda.  Va  portar  a  l’extrem  l’ús  despòtic  dels  mitjans  de  comunicació  per  a   la  construcció  d’un  poder  absolut.       Hitler   es   basava   en   la   idea   de   l’imperi,   apel·lant   a   una   visió   romàntica   de   la   història:   una   nació   cridada   a   dominar   el   món.   Un   element   important   és   l’accentuació   del   component   racista  i  supremacista  del  dirigent.       A  la  segona  meitat  del  segle  XX  alguns  països  van  copiar  el  sistema  comunista  per  superar  la   crisi,   com   en   el   cas   de   Xina;   i   altres   països   van   copiar   les   dictadures   militars   de   Hitler   i   Mussolini,  com  Espanya.     Tots   aquests   països   assumien   que   el   poden   necessitava   la   comunicació   de   masses   per   funcionar.         Evolució  del  periodisme  a  Catalunya  i  Espanya     Al  primer  terç  del  segle  XX  es  va  consolidar  la  modernització  a  Espanya.    L’època   daurada   de  la  premsa  escrita  a  Espanya  va  ser  quan  va  acabar  la  II  República  (1930).   Entre   1930   i   1935   el   periodisme   espanyol   que   es   feia   va   connectar   amb   el   periodisme   d’avantguarda  que  es  feia  a  la  resta  de  països  més  desenvolupats.       Des  de  1883  i  fins  el  final  de  la  II  República  va  haver-­‐hi  la  Llei  d’Impremta    que  garantia  la   llibertat  d’expressió  i  edició.  Era  una  llei  copiada  de  la  llei  francesa  del  1881  on  s’eliminava   la   censura   prèvia   i   es   dipositava   tota   la   responsabilitat   en   el   director.     En   aquell   moment   va   aparèixer  la  figura  del  director  de  palla,  qui  es  responsabilitzava  de  tot  i  en  qualsevol  cas  era   ell   qui   anava   a   la   presó.     Si   el   problema   era   molt   greu   també   hi   havia   la   possibilitat   de   tancament  de  la  publicació  i  la  posterior  reobertura  amb  un  altre  nom.   Durant   aquella   època   també   es   va   modificar   la   llei   electoral   i   el   1890   es   va   decidir   un   sistema  basat  en  el  sufragi  universal  masculí.     Cronologia  de  diaris     El  diari  més  important  de  moment  era  El  Imparcial.   1891:  Blanco  y  Negro.  Era  una  revista  inspirada  en  les  revistes  il·lustrades  alemanyes.   1895:  Asociación  de  la  prensa   1900:  El  Imparcial  (tenia  una  tirada  de  120-­‐  140  mil  exemplars)   1905:   ABC.   Va   ser   diari   més   important   del   segle   XX.   ABC   marca   l’inici   d’una   cultura   periodística  que  amb  continuïtat.  A  més,  era  el  diari  preferit  de  exèrcit  i  funcionaris.   1910:   El   Debate   (Àngel   Herrera   Oria).   Marca   un   punt   d'inflexió   en   la   política   de   l’església  davant  el  periodisme.  L’any  1926  es  va  crear  l'escola  catòlica  de  periodistes.   La  primera  és  la  de  Navarra  i  la  va  fundar  l'Opus.   1917:  El  Sol  (Més  endavant  es  convertirà  en  El  País)  En  aquell  moment  Nicolás  María   de   Urgoiti  tenia  el  monopoli  de  la  producció  del  paper.  El  públic  de  El  Sol  era  culte  ja   que   el   diari   mostrava   una   visió   elitista,   unitària   i   moderna.   Ortega   i   Gasset   era   el   periodista  més  representatiu  i  que  hi  participava.   1920:   Hoja   de   Lunes.   Aquí   s’aconsegueix   que   els   periodistes   descansin   el   diumenge   i   que  el  diari  es  publiqui  els  dilluns.       L'any  1915  es  publicaven  a  Espanya  1  milió  de  diaris.  El  1930  ja  eren  3  milions.       A  Catalunya  també  va  haver-­‐hi  un  creixement  en  l’àmbit  del  periodisme:     La   Publicidad   (1878-­‐1922-­‐1939).   A   l’inici   tenia   una   visió   catalanista   conversadora     i   posteriorment  va  passar  a  ser  un  diari  republicà.   El  Diluvio  (1879-­‐1939).  Era  un  diari  populista  d'esquerres  per  excel·lència.     Diari  Català  (1879-­‐1939).  Va  ser  impulsat  per  Valentí  Almirall.     La  Veu  de  Catalunya  (1899-­‐1936).  Va  ser  impulsat  per  La  Lliga.     La  Vanguardia  (1881-­‐Actualitat)   El  Noticiero  Universal  (1888)   Las  Noticias  (1896-­‐1937)   El  Diario  Gràfico   Els  diaris  amb  més  difusió  eren  La  Vanguardia  i  El  Diluvio,  que  englobaven  2/3  parts  del  total.   El  diari  de  més  durada  va  ser  La  Veu  de  Catalunya     La  Vanguardia  es  un  diari  català  molt  semblant  al  que  seria  l’ABC  a  Espanya.  Inicialment  era   un   diari   liberal,   gairebé   d’esquerres,   fins   que   l’any   1888   els   germans   Godó   van   agafar   el   control.   Amb   l’arribada   de   Miquel   de   Sans   Oliver   l’any   1905   La   Vanguardia   es   va   anar   convertint  en  un  diari  molt  important.    Des  de  llavors  va  passar  a  ser  un  diari  conservador,   monàrquic  i  amb  una  visió  de  negoci  molt  clara.     Va  ser  el  primer  diari  en  aconseguir  pagar  la  producció  amb  l’ingrés  per  publicitat.   A   la   I   Guerra   Mundial   La   Vanguardia   es   va   convertir   en   el   diari   de   referència   a   Catalunya  gràcies  a  les  Cròniques  d’Agustí  Calvet.           ...