Tema 10. Desigualtat i cicle de vida (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Criminología - 1º curso
Asignatura Estructura Social
Profesor L.F.
Año del apunte 2015
Páginas 3
Fecha de subida 01/06/2015
Descargas 46
Subido por

Vista previa del texto

ESTRUCTURA SOCIAL Tema 10: Desigualtat i cicle de vida El cicle de vida ens interessa perquè moltes vegades observem la societat com un tot, com un cúmul de persones, però moltes vegades les societat no són entitats, sinó processos i hem de veure quins són els mecanismes que alimenten aquests processos. El que hem de veure és com canvien les societats, i aquest canvi moltes vegades es pot veure en la manera en que els individus s’adapten a les societats (trajectòries individuals).
Rowntree, pioner en l’ús de la perspectiva del cicle de vida Rowntree era un home que lluitava contra la pobresa, i en el seu estudi (Poverty: A Study of Town Life) parlava sobre la pobresa en la ciutat de York (Anglaterra). El que va descobrir Rowntree és que la pobresa sol concentrar-se en el extrems del cicle de vida. Els més pobres eren els infants i les persones majors. Atribueix les situacions de privació i pobresa al desequilibri entre necessitats i recursos al llarg de la vida de les persones. Segons ell, la infància i la vellesa eren les etapes que comportaven més riscos de pobresa, ja que en aquestes fases els individus no participaven en el mercat laboral. Un perquè són massa petits, i els altres perquè són molt grans.
Mayer: Trajectòries i oportunitats vitals des d’una perspectiva comparada Avui dia hi ha molts sociòlegs que han situat aquest cicle de vida com un eix fonamental d’anàlisi. Un d’aquests sociòlegs és Karl Ulrich Mayer. Amb el terme de trajectòria vital els sociòlegs denoten la seqüència d’activitats o d’estats i esdeveniments en diversos àmbits vitals que es desenvolupen des del naixement fins a la mort.
Mayer diu que és molt útil estudiar la situació de determinats grups al llarg de la seva vida, ja que segons ell, sembla que hi ha algunes persones que neixen i ho tenen tot solucionat i d’altres que tenen moltes més dificultats, i aleshores segons ell és molt interessant de veure els mecanismes o les transicions segons les quals aquests itineraris es torcen. Uns tenen trajectòries acumulatives que van a pitjor sembla i d’altres que sempre van a millor.
En resum, si volem entendre com les forces socials, els condicionants i les oportunitats conformen les vides dels individus i si volem anar més enllà de les condicions socials universals de les trajectòries de vida, podem seguir tres estratègies de recerca: a) tractar d’explicar les diferències observades a l’interior dels països; b) identificar canvis històrics al llarg del temps i c) explorar les pautes de trajectòries de vida comparant diversos Estats. Proposo la darrera estratègia com la més adequada, ja que permet de desentranyar d’una manera més efectiva les variacions dels mecanismes generadors que ocasionen marcades diferències en els resultats de les trajectòries de vida.
Laura Gelabert ESTRUCTURA SOCIAL Tema 10: Desigualtat i cicle de vida Tant des de la banda de les institucions com a cossos de normes i com a estructures d’incentius com des de la banda dels resultats de les trajectòries vitals, podem observar pautes d’associació sistemàtiques i recurrents. Això ens permet retenir la idea dels règims de trajectòries de vida propis de cada país, si més no com a una eina molt profitosa en aquesta mena d’estudis (Mayer, 2005).
Easterlin: Anàlisi en termes de cohorts És un demògraf que ha estudiat quin és l’impacte de les generacions sobre la vida de les persones. Aquí es fa sevir un concepte més ampli (generació), que és un concepte que no té un punt de vista tècnic, però que tothom pot entendre. L’estudi de Easterlin consisteix en comparar generacions diferents i unes de les seves troballes és que va veure que les generacions a vegades té un impacte sobre els seus membres, no tant per factors intrínsecs, sinó per un sol factor anomenat “baby boom”, quan hi ha molta gent. Les persones nascudes en un any estaran determinades per la generació a la qual pertanyen.
Anàlisi transversal vs. longitudinal L’anàlisi transversal és l’anàlisi convencional en sociologia. La gran majora d’enquestes que es fan son enquestes que permeten aquest anàlisi transversal, sobretot quan a mostra és una mostra del conjunt de la població (es representen totes les generacions). I una altra manera d’estudiar és agafar una mostra que pot ser feta de diverses ameres però que normalment és una cohort. Aquesta cohort és un conjunt de persones que comparteixen una característica comú (el moment en que han nascut, que s’hagi produït un determinat esdeveniment...). aquestes enquestes abasten un col·lectiu (cohort). Això permet que aquesta mostra s’acosta molt més en un col·lectiu més petit. Quan estudiem una cohort aquesta pot ser una mostra o que la mostra en realitat sigui l’univers. És a dir, que la mostra i l’univers siguin el mateix. L’avantatge d’aquests estudis és que podem fer un seguiment d’aquella mostra.
L’anàlisi en termes de cohorts és l’estudi dels esdeveniments datats a partir del moment en què es produí l’esdeveniment que fou iniciador de la cohort (com per exemple si s’estudia una generació en concret, l’estudi comença quan aquests neixen). Sovint s’estableix el contrast entre l’anàlisi en termes de cohorts i l’anàlisi en termes de períodes, l’estudi dels esdeveniments que es donen en múltiples cohorts en un determinat moment històric, com ara un any concret. Una cohort de naixement no és tan sols un conjunt d’individus nascuts en el mateix període sinó també un conjunt d’individus cadascun dels quals experimenta un efecte en la mateixa etapa de la seva trajectòria de vida (any en curs = any de naixement + edat). Les cohorts es diferencien perquè han experimentat determinats esdeveniments històrics clau (per exemple, certes condicions econòmiques, l’aparició de la píndola anticonceptiva) en diferents moments.
Laura Gelabert ESTRUCTURA SOCIAL Tema 10: Desigualtat i cicle de vida Tot això és el que permeten els estudis longitudinals, en canvi, en els estudis transversals això és més difícil, ja que aquests estudis no estudien cap evolució, agafen una mostra de la població i l’estudien en un moment en concret.
A Espanya no hi ha cap enquesta longitudinal pública, tot i que certes empreses privades si que ahn intentat realitzar-ne alguna.
Règims de benestar i trajectòries de vida Hi ha alguns autors com Chauvel que han tractat d’aplicar aquest concepte de regim de benestar en funció de les trajectòries de vida. El que es fa és veure si aquest concepte està relacionat amb les característiques de les trajectòries de vida.
Els països de l’Europa del sud mediterrània (França, Espanya, Itàlia i Grècia) comparteixen un profund problema de desigualtats entre generacions i de sostenibilitat generacional del seu model social, és a dir, una dificultat per a garantir a les noves generacions un estatut i una protecció social tan favorables com els deus seus progenitors. Des de fa tres decennis el procés d’integració dels nostres joves és veritablement detestable i consentim taxes d’atur dels joves incompatibles amb l’ ambició d’una correcta socialització. El perill és que aquests joves guardin durant massa temps la cicatriu d’aquesta mala entrada en la vida adulta i que no puguin recuperar mai més el seu retard (Chauvel, 2010).
Les fronteres entre l’adolescència, la joventut i l’edat adulta varien molt d’una societat a l’altra i mostren les representacions polítiques, socials i culturals dels atributs lligats a diferents edats de la vida. Els règims de benestar (Esping Andersen, 1990), i la manera com articulen ajuda pública, solidaritat familiar i recursos per al mercat laboral en la gestió d’aquest període de dependència econòmica potencial, expliquen en gran part l’estructuració nacional de les trajectòries (Velde, 2008).
Aquest eix d’anàlisi (cicle de vida, trajectòria de vida, cohort...) ens ajuda a entendre molt millor quins són les causes o els mecanismes de la desigualtat. podem veure com aquests mecanismes operen en grups i en persones. Això ens aclareix molt millor per quines raons es donen aquetes desigualtat.
Laura Gelabert ...